Portal‎ > ‎

Llocs

La torre de defensa de l'ermita de Santa Cristina

18 de jul. 2016, 11:34 publicada per Jordi Guitart   [ actualitzat el 18 de jul. 2016, 11:36 ]


(pendent de revisió) (pendent d'aprovació)


Fra Joan Gaspar Roig i Jalpí, nascut a Blanes l’any 1624, era frare de l’Ordre dels Mínims, ordre religiós del que va ser superior de l’àmbit de Catalunya. Residí a Girona entre 1663 i 1670, quan es traslladà a Madrid fins al 1673, en que va ser nomenat cronista reial per a la Corona d’Aragó. Els seus darrers anys residí al convent de Manresa, on morí el 1691. Historiador, deixà un llegat d’obres eclesiàstiques i religioses, però és més conegut per les seves obres històriques. Deixà també una falsificació històrica, el “Llibre dels fets d’armes de Catalunya”, que va publicar atribuint-lo a un suposat autor del segle XVI, Bernat Boades, així com tingué alguna altra intervenció amb certes dades falses. Algunes de les seves obres feien referència a la seva vila natal, Blanes.


Aquest article vol fer referència a unes cartes seves, que es troben a l’Arxiu de la Corona de Aragó (Consell d’Aragó, lligall 525), publicades per Fra Josep M. Prunés, de la Comissió Històrica de l’Ordre dels Mínims, als  Annals de l’Institut d’Estudis Gironins”, volum XLVI, any 2005, amb el títol “Tres cartes inèdites de Fra Joan Gaspar Roig i Jalpí”. En la segona d’aquestes tres cartes, escrita des del convent de la Victòria de Madrid amb data Abril de 1670, en la seva condició de Conventual de Girona i superior de l’Ordre dels Mínims a Catalunya, Roig i Jalpí escriu a l’Exmo. Sr. Don Cristóbal Crespí de Valldaura, Vicecanceller d’Aragó, demanant ajut per a la reparació del Convent de Sant Francesc de Paula de la ciutat de Girona, molt malmès pel setge de l’exèrcit francès. A continuació, exposa una proposta, exposant que:

entre las villas de Blanes y Lloret, que dista la una de la otra tres quartos de camino hai una hermita a invocación de Santa Christina, en que hai Iglesia y casa harto capaz, y una torre para su defensa con alguna tierra para labrar y su poco de viña, y esta sita la hermita sobre unos riscos a la orilla del mar, y es en todos tiempos mui frecuentada. Como nos falta el insigne convento de Perpiñàn y aquella hermita esta en puesto apto y qual conviene para la buena educación de los novicios (cosa la más esencial al buen estado de la Religión) pues está fuera de poblado y apartada de los bullicios que en poblaciones suele aver, entre dos villas grandes, que pueden fácilmente sustentar a los Religiosos, y a orillas del mar, que es lo más importante para nuestra vida cuaresmal, que nos obliga estando con salud a no comer carne, leche, manteca, ni huevos, ni cosa alguna compuesta con alguna de estas, con pena de culpa mortal, primero con mi Superior, suplico a V.Excia, que para bien de la Religión y Servicio de Nuestro Señor, sea de su servicio fomentar esta fundación y dar la mano para la consecución de este desseo tan pío, que ya tengo yo en Cathaluña persona que me ha prometido una buena partida de dinero para el día que se haga esta fundación y Dios Nuestro Señor despertarà el coraçón de otros devotos, como lo espero de su divina Magd., si se sirve de este mi desseo, y si no que lo estorve su Magd. divina.

La hermita está en el término de Lloret y es de dicha villa de Lloret, de suerte que los Jurados de la villa son los Patronos de dicha hermita; el Cabildo de la Santa Iglesia de Gerona es señor de dicha villa por compra que de ella hizo al Señor Marqués de Aytona, que Dios haia, y assí para conseguir esta fundación se ha de impetrar licencia de dicho Cabildo y se ha de procurar recabar con los Jurados que den la hermita, y para uno y para otro es necessario medio poderoso, que obre con desseos y ánimo de hazer esse bien a la Religión, y assí, Señor, me valgo de V.Excia. como a tan pío y devoto de nuestro P. San Francisco de Paula.

Dues setmanes més tard escriu la tercera d’aquestes cartes, insistint en la seva petició.

No tenim notícia de que existeixi cap resposta, el fet evident és que el noviciat no es va arribar a fundar. De la lectura de la segona carta però, en podem destacar alguns aspectes que ens criden l’atenció.

Quan descriu l’ermita de Santa Cristina diu que  hay iglesia y casa harto capaz, y una torre para su defensa con alguna tierra para labrar y su poco de viña...”.

L’existència d’una torre de defensa, com a tal, és una dada desconeguda fins avui.

Ens hem de situar a l’època, any 1670, en que l’ermita no era l’actual –construïda entre 1764 i 1772 -, sinó la petita ermita amb absis preromànic segons es va comprovar pels arqueòlegs en les excavacions practicades al desembre de 2013. Per tant, es defineix el conjunt existent en aquella època, compost per la petita ermita preromànica, amb una torre de defensa i una casa que devia tenir adequades dimensions per ser deinida com “harto capaz” per propasar l’existència d’un noviciat, és a dir, una petita comunitat religiosa.

A l’actual àmbit de Santa Cristina, existeixen restes d’una construcció que no s’ha pogut identificar. Es tracta de la base d’un mur, a nivell del terra, al pas que comunica l’entrada principal de l’ermita, amb la plaça del pi. Perpendicular a la façana sud-oest, al peu de l’actual rellotge de sol, s’ha suposat que podia haver estat un antic contrafort, sense massa convicció. Ara, coneixent que havia existit una torre de defensa, podem també suposar que pot ser un vestigi d’aquella torre.

Un altre aspecte destacable del contingut de la carta, és sobre la titularitat de l’ermita. Roig i Jalpí descriu que el Capítol de Girona és el senyor feudal de la vila de Lloret; que l’ermita és propietat d’aquesta vila (no pertany doncs, al Bisbat), i que els Patrons de l’ermita són els Jurats de la vila. I exposa que, per tirar endavant la proposta de creació d’un noviciat, cal obtenir els permisos, tant del Capítol gironí, com dels Jurats de la vila. L’autonomia de l’ermita de Santa Cristina queda clara, una vegada més.

Salvador Palaudelmàs (Butlletí 2016, Obreria de Santa Cristina)

El Puntet

2 d’oct. 2015, 3:16 publicada per Carles Carbonell   [ actualitzat el 6 d’oct. 2015, 8:13 per Jordi Guitart ]

(pendent de revisió) (pendent d'aprovació)

 

EL PUNTET - ANTIC ESCORXADOR DE LLORET DE MAR  

 

Vista actual

L’edifici

Es tracta d'un edifici de planta peculiar, semblant a una creu llatina amb el seu corresponent creuer o transsepte.

L'edifici està constituït en base a l'ensamblament de quatre cossos superposats, aproximadament com un trencaclosques.

La superposició dels cossos segueix un ordre jeràrquic de menys a més: així el primer cos que correspon a l'entrada és el més petit; el segon el sobrepassa i el tercer arrabassa a tots tres. Tanca el conjunt el quart cos, el qual trenca aquest ordre jeràrquic, ja que les seves mides i proporcions són més reduïdes. Un gran dipòsit situat al sostre de la nau principal abastia d’aigua el servei.

Els quatre cossos comparteixen les mateixes característiques: des de la presència d'una única planta i la coberta a dues aigües de vessants a laterals; passant pel sistema d'obertures amb aquestes petites i reduïdes i estretes finestres verticals desproveïdes de qualsevol tipus d'emmarcament i semblant a espitlleres i fins arribar el ràfec continu que es prolonga per tot el perímetre de l'edifici i que està format per quatre fileres: la primera de rajola plana, la segona de rajola en punta de diamant, la tercera de rajola plana i la quarta de teula girada.

Pel que fa al tema dels materials prima la solució d'arrebossat i pintat en els quatre cossos, excepte en el terç inferior el qual està folrat amb pedra vista.

 

Antecedents

El primer escorxador municipal del que se’n te coneixement estava situat on avui es troba el Carrer del Horts. Posteriorment, es traslladà al barri de Venècia, a primera línea de mar. Primerament en un edifici, i posteriorment, en un altre dins del mateix veïnat però més desplaçat del centre).  Degut a les males olors i protestes dels veïns d’aleshores (es tractava d’un edifici amb parts sense sortre), es va decidir traslladar el servei d’escorxador lluny del centre de la població.

L’any 1926 s’encarregà el projecte a Bonaventura Conill i Montobbio el qual en fa un projecte d’estil modernista, d’acord amb la seva formació en el taller d’Antoni Gaudí. S’inaugurà com a escorxador municipal el 1931. Durant més de 50 anys va fer la funció d’escorxador municipal. El 9 de març de 1982, la Comissió Municipal Permanent de l’Ajuntament de Lloret de Mar, aprovava que a partir del primer de maig de 1982 es deixava de prestar el servei de transport de carn de bestiar sacrificat en l’esmentada instal·lació, per antieconòmic i pels trastorns que ocasionava a la brigada d’obres i serveis municipals.  Així ho comunicava als interessats en un comunicat personalitzat. L’1 de juliol de 1984, l’escorxador tancava definitivament tota activitat.

A finals de la dècada dels 80, i aprofitant la línea de subvenció del Pla únic d’obres i serveis de Catalunya (PUOSC), l’Ajuntament, per fases, va licitar l’Adequació de l’antic Escorxador com a Casal per a la Joventut a l’empresa local Construccions Descals S.A. Després d’uns anys d’obres, el 8 d’abril de 1995 s’inaugurava l’equipament com a Casal de Joves, i acollia també el Punt d’Informació Juvenil El Puntet, que des de 1992 estava situat en un petit despatx al Carrer Turó de l’Estelat. Amb el temps, l’equipament ha adquirit el nom d’El Puntet i així és conegut per la majoria de la població. Fins i tot la rotonda construïda al davant, es coneix popularment com la rotonda d’El Puntet.   

L’edifici ha mantingut la seva estructura inicial, substituint el gran dipòsit d’aigua per una claraboia que permet l’entrada de llum natural a la sala gran, i convertint en magatzems el que havien estat les neveres de la carn. A l’entrada dos despatxos donen la benvinguda als joves usuaris abans d’entrar a la sala gran, on els joves troben un espai exclusiu de trobada per a ells, on poden jugar a diferents jocs de taula, ping-pong, connectar-se a internet, consultar tota la informació que necessitin, fer deures, llegir premsa, etc. A través de la sala gran poden accedir a la sala polivalent, on fer activitats complementàries, cursos, reunió, etc.

 

Arquitecte

Bonaventura Conill i Montobbio, arquitecte i dibuixant del segle XIX-XX, nascut a Barcelona en el 1876 i mort en la mateixa ciutat en el 1946. Amb el títol d'arquitecte expedit en el 1898, va ser un visitant assidu del taller d'Antoni Gaudí. Obra seva va ser la moderna església parroquial de Lloret de Mar.

En la seva joventut va combinar les tasques d'arquitecte amb les d'il·lustrador, col·laborant en el setmanari Cu-Cut de Barcelona.

A part de l'edifici de l'Antic Escorxador, Bonaventura Conill i Montobbio també és el responsable de la factura d'un altre edifici molt important de Lloret de Mar com l'Antic Can Gelats..

 

En aquest enllaç podeu trobar la informació sobre el que s'està fent en l'actualitat a El Puntet. www.lloret.cat/puntet

1-2 of 2