Portal‎ > ‎

Fets

Testament de Sicards, Senyora de Lloret

25 de nov. 2016, 3:11 publicada per Jordi Guitart

(en edició i pendent d'aprovació)


Es tracta d'una còpia sense data feta per el prevere Guillem al segle XII als pergamins de l'Arxiu Diocesà de Girona. El testament apareix datat a la guia de l'arxiu l'any 1103.


"Quia nullus in carne positus mortem euadere potest, iccirco ego Sicardis, timens

repentine mortis, interitum plena ac sincera memoria dum iaceo in do[mo] mea apud

castrum de Laured, eligo tutores meos uel elemosinarios Bernardum, uidelicet, filium

meum Girundensem episcopum, et Bernardum Gaucefredi, fratres, et Raimundum

Geralli et Berengarium Otonis et Poncium, fratrem eius, quibus plenam laudo atque

concedo potestatem distribuendi omnes res meas mobiles  et immobiles sicuti ego in

presenti testamento disposuero:

In primis dimitto corpus meum sepeliendum in cimiterio Sancte Marie Sedis

Girunde. Et canonice eiusdem ecclesie concedo apud Estaniol ipsum mansum de

Oliuera et condaminam de Ipsa Crosa et ipsam quam tenet Raimundus de Pulcro

Miraculo et apud Lauretum ipsum mansum de Campo Guardial cum ipse francheda et

tracturis et pertinentiis suis ubi habitat Poncius Miro et in ualle Marina ipsum alodium

qui fuit Raimundi Umberti et ipsum mansum de Trilia ubi Ysarnus  habitat cum

omnibus suis pertinenciis et ipsam meam mulam et omnem esplet  quod habeo in

omnium alodio quem teneo et dimitto prelibate canonice dono atque concedo predicte

canonice. Et Sancto Marciali Superiori de Monte Signo dimitto donationem quam ego

feci ei apud Lauretum. Et Sancto Celedonio ipsas comparationes quas ego feci intus in

ipsa uilla Sancti Celedonii pro emendatione alaudii de ual de Marina. Et Pontio Otonis

dimitto unum mansum aput Stagneolum, qui est in Rexag, quem tenet Arnallus

Guillelmi cum suis pertinentiis et meam partem de ipsis equis quas habeo Casellas et

ipse mansus, post obitum predicti   Poncii reuertatur ad filios meos Bernardum,

episcopum, et Bernardum Gaucefredi. Et alium meum alodium quod habeo apud

Stagneolum, infra parroechia Sancti Andree, excepta donatione quem ego Sancte Marie

Ville Bertrandi feci, dimitto iamdictis filiis meis Bernardo Ierundensi episcopo et

Bernardo Gaucfredi cum omnibus baiuliis que ibi sunt et iterum concedo eis kastrum

Laureti cum omnibus sibi pertinentibus, exceptis donationibus quas facio canonice 

Girundensi et Sancto Marciali, tali uidelicet ratione ut dum uixerit prefatus Bernardus

episcopus teneat et possideat medietatem ipsius castri et omnium rerum eidem kastro

pertinentium absque blandimento ullius hominis. Post obitum uero suum remaneat

iamdicto Bernardo Gaucfredi, fratri suo, et si Bernardus mortuus fuerit uni filio suo

remaneat medietas prefati kastri et omnium rerum eidem kastro pertinentium predicte

cannonice Sancte Sancte Marie Girundensi sine blandimento ullius hominis uel femine

sicut superius dictum est de Bernardo episcopo. Et omnem meum decimum quod habeo

de Gaucfredo Bernardi, uiro meo, et lituosos quos habeo de Guisla et Arberto, fratribus,

qui fuerunt filii eius, et ipsa alodia que mihi dedit Amatus Ratfredi per iussionem

predicti Gaucfredi ubicumque sint, dimitto Bernardo Gaufredi per meliorationem. Et ad

Ermessendem, filiam meam, dimitto mansum meum quem habeo in Macaned, ad ipsas

Brugeroles, quem tenet bonus par. Et Sicardi, nepte mee, concedo ipsum mansum de

Vilarzel. Alia uero alodia que fuerunt Gaucfredi  Bernardi ubicumque sint ab integro

dimitto prefato Bernardo Gaucfredi, filio meo. Alodia autem de Chaselles cum omnibus

suis pertinenciis et ipsa de Perduds cum suis pertinentiis et ipsa de Canta Lubs et de

Riba cum omnibus pertinentiis et ipsa de Villar cum suis pertinentiis et ipsa de ualle

Mucusa cum suis pertinentiis et ipsa de Capadaspre cum suis pertinentiis et ipsa de

Mata de Maritimis cum suis pertinentiis et kastrum de Kalella cum alodiis suis de Orto

Sauiniano et de Monte Sancto et de Cornes Altes et de Fonte Rotundo cum illorum

pertinentiis et alodia de ualle Plana, dimitto Bernardo, filio, Girundensi episcopo. Et

iterum dimitto ei  omne meum decimum quod habere debeo de Umberto Otonis et

omnes meas comparationes quas feci cum eo in omnibus locis tam in Girundensi quam

etiam in Barchinonensi. Post obitum quoque suum dimitto Sancto Iuliano de Monte

Signo ipsum mansum de Vilare Tort. Et dimitto ad Ospitalem Girundensem dimidium

modium ordei et quarta I de uino apud Stagneolum. Et de meo mobile, exceptis uexellis,

sint soluta mea debita. Et ex aliis quem remanet dimitto Petro Udalardi solidos VII de

plata et ex alio quod remanet dimitto meditatem Sancto Marciali Superiori, alia uero

medietatem pro anima mea sicuti melius uiderint mei elemosinarii. 

Actum est hoc II nonas octobris, anno XL IIII regni Filippi regis. 

Signum Sicardis, que hoc testamentum fieri iussi, manu propria firmaui et

testibus firmari rogaui. Signum Raimundi Geralli. Signum Berengarii Otonis. Signum

Raimundi Berardi . Signum Guillelmi Dominici. Signum Iohannis Raimundi. +

Poncius Otoni, leuita. 

Arnallus, scriptis faucet archipresbiter istis, qui et scripsit hoc die annoque

prefixo +.

Suscripsi Guillelmus, presbiter, qui hoc fideliter translataui." 

Temporals

7 d’oct. 2015, 7:53 publicada per Jordi Guitart   [ actualitzat el 22 d’oct. 2015, 6:10 ]

(pendent de revisió) (pendent d'aprovació)

Temporals



Com una cita puntual, de tant en tant, rebem la visita d'un senyor impetuós i malhumorat anomenat "Temporal". Qui més qui menys en recorda alguna d'aquestes visites, amb més o menys força, amb o sense estralls, però sempre d'una forma impetuosa.

Gaire bé, cada any tenim un o més temporals que remenen la sorra de la platja d’una banda a altre, però són els temporals més forts que ocasionen destrosses els que la gent rememora. Desde el primer que coneixem de 1607 a través de notes del reverend Jaume Felip i Gibert, que curiosament sembla el més fort que hi hagi hagut mai, fins els temporals del dia de Sant Esteve de 2008 que ocasionaren també moltes destrosses, recollides a la premsa d’arreu emplenant forces planes. Aquest darrer temporal podria haver estat molt més greu si no fos perquè en els temps moderns, les defenses de la platja minven molt la força dels onatges.

Els temporals més freqüents son els de garbí i els de llevant, en menys mesura els de xaloc. La mar, habitualment, es menja el tros de costa conegut antigament com “sa pallisada”; aquest nom ve donat per unes antigues defenses a base d’estaques de fusta posades precisament per evitar els danys del temporal. Les destrosses mes modernes al passeig es corresponen a les de l’antiga pallissada dons el passeig ocupa actualment el terreny que ocupava aquesta. Les següents destrosses més habituals són les que afecten a les cases de primera línia de mar; els seus patis antigament i, actualment, els aparcaments i les plantes baixes del front marítim. L’ajuntament sempre ha estat en el punt de mira dels temporals...

Paral·lelament als temporals tenim la història de les defenses de la platja que s'anaren construint amb més o menys encert a mesura que els problemes creat per els temporals feien evident una actuació al respecte. De les primeres obres que tenim noticia son les de reforçament dels fonaments de l'ajuntament després del temporal de 1886. Posteriorment, després del temporal de 1915 en van col·locar blocs, bàsicament caixes amb pedres com a mesura defensiva. L'any següent, les destrosses ocasionades per les onades van obligar a col·locar davant la casa de la vila més caixes de fusta plenes de pedres, aquest cop cimentades (desconeixem si les del 1915 estaven cimentades o no). L'any 1925 es van construir més defenses que, degut a la seva feblesa, foren destruïdes per el temporal de l'any següent. Passat el temporal de l'any 1934, que destruí el camí que portava a "La Caleta", els pescador es van veure obligats a fer una sol·licitud a l'ajuntament per tal d'arranjar el camí un altre cop. Un cop més es van haver de posar blocs de defensa l'any 1936. A conseqüència dels efectes del temporal de l'any 1947 els pescadors es van veure obligats a traslladar la maquina de treure barques a un altre emplaçament. 

En un article sobre els temporals publicat a la revista "Lloret Gaceta", Mª Assumpció Comas, ens explica la relació que tenien aquestes obres de defensa amb els pescadors:

"Es produí un nou temporal. A l'estiu de 1926, comença una obra anomenada pomposament de defensa, costejada per l'ajuntament i els propietaris dels edificis del passeig Agustí Font i una secció d'Obres Publiques.

La tècnica consistí en seccionar la platja per medi de grossos parpals de ferro paral·lels subjectant la mà d'obra, a base de pedra i ciment, internats a uns 60 metres de les parets dels jardins, en un llançada des de la Riera a Can Garriga. Per envestir els treballs s'instal·laren a la platja rails de tren, pels que feien circular vagonetes, a l'interior de les quals s'hi dispositiva el material, transportant al mateix temps 5 ó 6 homes per la feina de descarrega. Dos homes eren suficients per empènyer l'artilugi que recorden els pescadors "rodava molt fi".

Aquest va ser el primer intent de salvar la platja després del temporal de l'any 1916. Una obra que durà molt poc, tal com preveien la gent de mar i d'experiència, que seguien escèptics l'evolució de l'obra, sabent perfectament del que la mar era capaç. El primer "temporalet" va fer bones les prediccions d'aquells homes "poc lletrats" als que no veieren escoltar els enginyers.

Diuen que l'endemà mateix de donar per ferm i acabar el reforç de les blocades, un temporalet de Garbí, s'encarregà de desfer l'obra ràpidament.

Els pescadors en patiren les conseqüències durant molt temps, ja que "les restes de tot aquell material capolat i arrossegat mar endins, malmenava xarxes i ormeigs ocasionant pèrdues considerables. No es solucionà el problema fins que van haver de ser retirades totalment les restes de formigó."(3)


L'any 1949 comencen de debò les obres de defensa del front marítim, escoltant, ara si, les opinions dels pescadors. Reparacions posteriors a aquesta obra i al passeig es van haver de fer, i de forma continuada, després de temporals forts que van venir succeint: 1966, 1972, 1982, 2001...

 

Cronologia



1607     Primer temporal conegut que va desolar Lloret l’hivern d’aquell any.

1631     L’oratge va destruir un establiment de davant de mar.

1740     No tant fort com l’anterior. Les onades assolien els carrers del poble.

1772     Platja engolida i amb les onades arribant a les primeres cases (temporal de garbí).

1879     Va ésser necessari reforçar el fonaments de la Casa Gran.

1841     Danys al sector de la riera.

1851     Afectà un pont de la riera.

1886     L’aigua envaí els horts de les cases del barri de Venècia.

1915     Va fer trontollar l’ajuntament obligant a posar-hi defenses (temporal de garbí).

1916     La mar es menjà molts patis de les cases senyorials. Hi ha molt recull gràfic d’aquest temporal.

1920     Inundacions.

1926     Destruïda en defensa de la platja construïda poc abans (temporal de garbí).

1927     Va afectar diverses cases al passeig.

1934     Fortíssim temporal de llevant.

1935     La mar es menja la meitat del passeig Agustí Font (temporal de garbí).

1936     Derruïts els patis d’una dotzena de cases (temporal de garbí).

1937     Escletxes de grandària a l’ajuntament que permetien l’entrada de vailets a dins.

1940     Afectat l’ajuntament.

1942     Destrossant patis de les cases de primera línia (temporal de garbí).

1944     Danys al passeig Camprodón i Arrieta (temporal de llevant).

1947     Danys a la façana marítima del passeig Camprodon i Arrieta (temporal de llevant).

1966     Destrosses al passeig.

1969     Anys del famós salvament marítim a càrrec de Antonio Bancells.

1982     Enfonsats trossos del passeig.

1997     Temporal de migjorn que causà danys a Canyelles.

2001     Fort temporal de garbí (de llevant segons altres fonts).

2008     Llevantada que va afectar tota la costa catalana.

Temporal de 1607



Segons totes les fonts recollides, aquest temporal, que al mateix temps es el més antic dels que tenim referència, també es el que ha estat més destructiu de tots. Va durar forces dies i, a part de malmetre cases de primera línia de mar, va arribar a esberlar la torre de defensa del poble.

Per descriure aquest temporal, què millor que donar-li la paraula a l’escriptor de Lloret Esteve Fàbregas i Barri qui, amb la seva prosa clara i entenedora ens els descriu així:

"Ara que el temps s'ho porta podem parlar un xic de temporals. No us sembla?.

Els primers temporals de què tenim notícia són els que varen sembrar de desolació el poble de Lloret l'hivern de l'any 1607.

Les onades se n'havien endut tota l'arena de l'extrem Est de la platja, havien fet runes de les cases conegudes en aquell temps per la casa d'en Subirà i la d'en Pere Barnich i els castells d'aigua deixatada i terrosa amenaçaven en fer seguir el mateix camí a tota la part baixa del poble.

Era el dia 3 de desembre de 1607. Una darrera l'altra havien anat cedint a les empentes de l'aigua, la carnisseria de la Vila, la botiga de Mossèn Alemany i la d'en Davi, i la botiga i casa d'en Bartomeu Maig. Les onades rebotien davant mateix dels fonaments de «La Torre», l'antiga fortalesa de la vila. Ni les estacades, ni la gran quantitat de pedres i de marmanyes del bosc que s'apilonaven davant les cases amenaçades no feien res de bo.

Un jurat composat per en Bartomeu Gibernau, mariner, el pagès Joan Rissech, en Pujol, i en Joan Passapera, corder, acordaren enviar un capellà i un seglar de peregrins a Nostra Dona de Montserrat per tal d'implorar misericòrdia de la nostra excelsa Moreneta, per a la nostra dissortada vila. Així es feu el dia 4 de desembre.

Es va fer un pregó demanant a tot el poble que fes festa i es va organitzar una solemne processó a Santa Cristina, en quin Santuari es va celebrar un ofici solemne amb cant de goigs a la Santa. D'aquell mateix Santuari varen marxar cap a Montserrat els peregrins Mossèn Joan Maig i en Pere Guabenys.

L'aspecte que oferia el poble devia ésser desolador...

La mar era terrosa, en uns llocs verda, a llenques morada; les onades, plenes, corbes, rompien desfent-se en cascates d'escuma i emboiraven el cel... Les campanes tocaven a somatent...

El dilluns dia 10 de desembre els peregrins tornaren de Montserrat.

El dia 12, vigília de Santa Llúcia, va fer moviment la torre de la vila — una de les fortaleses més belles que s'alçaven per aquests volts, — «e poch après se badà per lo mitg com una magrana» (1). Una meitat amb els seients on seia el Jurat quan tenia concell, amb els escons i les caixes on es guardaven les escriptures i el tresor de la vila se la va endur la mar; l'altra restà en peu amb els torreons i barbacanes de pedra picada i les bateries d'artilleria.

El temporal no minvava pas gens. La casa que fou d'en Jaume Maig, la d'en Rafael Garriga, la d'el pubill Aldrich, la de n'EIisabeth Gibernaua i la botiga de davant de can Francesc Passapera, havien estat ja engolides per l'aigua.

El poble tot va fer prometença a Santa Llúcia de celebrar cada any la seva festa i dejuni ”ad libitum” de la seva vigília en recordança dels estralls que aquell any va causar la mar.

Les pèrdues diu que a s'elevaven a «vin i cinc milia lliuras poch manco». Les gents de Blanes i Tossa les viles veïnes, acudien a ajudar i a compadir els pobres veïns de Lloret.

El dia de Santa Llúcia estigué gairebé tot el dia el Santíssim Sagrament exposat sobre l'altar, amb gran lluminària i repicament de campanes i só de tabal per la vila.

Les gents que no estaven ocupades en la construcció d'obres de defensa acudien a implorar de l'Altíssim la minva del temporal, una colla de minyons i jovenets, cantaren salms i goigs, i per fi «veen los crits i plors de la gent, pujaren al campana lo Santíssim Senyor amb processó per escupir lo temps i la mar».

Arribà el dia 7 de gener de 1608 i el temporal encara no cedia.

El Rvnd. Jaume Felip i Gibert, eminent senyor Rector que fou de la Parròquia de Lloret, quan això s'esdevenia, deixà sense acabar la memòria d'aquell temporal. Acaba dient que el temps feia tan mala cara que encara temien quelcom pitjor...

La llegenda ens ha llegat una nota curiosa d'aquell temporal: Diuen els vells que quan la mar va recular i l'aigua es va escórrer dels carrers de la vila, al capdavall de l'actual carrer de Santa Eulàlia, sobre mateix del portal que dóna accés a la plaça de l'església, hi va aparèixer una llissa de grans dimensions. Vegeu si encara avui no és conegut per «El Portal de la Llissa»." (2)

Es notòria la influència de la religió en la vida dels vilatans d’aquell temps. Llargues hores de pregaria, salms, goigs, processons pels carrers, peregrins a Montserrat, ofrenes a Santa Cristina, el Santíssim, la Custodia i, definitivament, qualsevol cosa que fes falta per demanar l’ajuda del cel. Fins i tot, en anys posteriors es feia dejuni per decret durant la vigília de Santa Llúcia.

Segons les cròniques de Jaume Felip i Gibert, citades per el Sr. Fàbregas en el seu article, va quedar en peu la part de la torre a on hi havien els "torreons", la campana per tocar a "arrebato" durant l’invasió dels moros i els seients dels jurats o consell del poble. La torre estava situada a on ara hi ha l'hotel Metropol, a la Plaça de la torre. En les mateixes cròniques es descriu d'aquesta manera la torre:

«la torre de la vila (que era una de les belles fortalezes hi agués en estes parts maritimes) feu moviment i molt poch après se bada per lo mig com una magrana, de tal manera, que de la una part anà la meytat en vers mar ab los assentos deis Jurats, quant teñen Conseil, dins lo quai escont, y dins les caixes dell tenien scriptures, y casi cent lliures de la Vila, que tot se es perdut, restant encara en peu la altre part de dita torre, en vers la vila, aont están los torrions y barbacana de pedre picada, y la campaneta del conseil, y de rebato deis moros, y de les guardies, ab les pesses de artillería conservades»(1) 


Es veu que els desperfectes ocasionats a la Torre no destruïren totalment l'edifici, dons, en anys posteriors, en un document de l'any 1610 (tres anys més tard del temporal), s'indica que es va fer reunió del Consell a la mateixa Torre de la vila. Més tard, passats uns trenta anys, es van obtenir diners per fortificar la Torre, segurament per arreglar els danys del temporal de 1607.

Trenta anys més tard, els jurats, síndics i procuradors de la universitat de Lloret acorden la venda d'un censal amb la finalitat d'obtenir diners per a la fortificació de la Torre: Fou llavors quan, probablement, es degué reedificar i reparar els elements estructurals més danyats a causa del temporal de 1607.

Temporal de 1631



Aquest temporal ve citat en un article de Mª Assumció Comas sobre el tema dels temporals publicat a la revista “Lloret Gaceta”. Citem textualment:

"Una breu nota es tota la ressenya que he trobat d’aquest temporal, diu així: El 4 de febrer de 1631 l’oratge derruí la carnisseria edificada prop del mar de Consuelo Rovirola."(3)

Sembla que aquesta carnisseria es la mateixa que ja fou destruïda en l'anterior temporal de 1607.

Temporal de 1740



Aquest temporal, del qual les cròniques ens diuen inclós l’hora que va començar, a les quatre de la matinada del dia 26 de gener, i durà fins la mitja nit del dia 27, no va deixar les destrosses de l’anteiror. L’aigua va arribar a corre per els carrers del poble negant cases i deixant-los plens de sorra.

Tornem a donar la paraula a Esteve Fàbregas:

"Conten que la gent del poble va haver-se de refugiar en els carrers de l'Hospital i de la Rectoria i en les cases arredossades a la penya anomenada antigament «Es Puig d'En Maig».

Pel carrer d'en Sala, l'aigua passava impetuosament com per «molrer dues moles de molí», a casa el Senyor Narcís Sala i Espígol l'aigua els arribava al quart esglaó de l'escala i a la del germà Francesc Maig i Albertí «la mar pujà per les tres finestres collateres davant del mar, y a fins pujà sobre lo pou que està en mitg de la escala».

El llibre documentadíssim del Sr. Enric Sala, seguia descrivint amb aquest llenguatge tan ric en imatges, que «los carrers quedaren plens d'una arena blanca que després perdé lo color; les proffesons no podien passar per los acostumats carrers y fou precís treure la dita arena».

El senyor Josep Galceran, digne i malaguanyat secretari que fou del nostre Ajuntament, fa notar que, si bé el vell document diu que els estralls de 1740 foren causats per una tamborinada de les anomenades "Mar de llamp", hom s'adona de seguida que, perquè les onades assolissin els carrers del poble, era indispensable que el temporal rosegant des d'uns dies abans, s'hagués endut una bona part de la platja."(2)

Temporal de 1772



Fortíssim temporal de garbí.

Altre cop, les paraules d'Esteve Fàbregas:

"La mar s'enfadà sinistrament altra vegada, el dia 15 de març de 1772. Tot l'hivern havien dominat vents ponents i mestrals i les onades havien engolit tota la platja i segat una profundíssima timba arran mateix de les primeres cases del poble.

Es feren també pregàries impetrant l'ajud del Cel. Aviat l'Altíssim s'apiadà dels pobres lloretencs i envià un fortíssim bofarut de xaloc i més tard de llevant, que en poques hores va omplir l'esvoranc que havia obert la mar.

El desconegut autor del llibre dóna encara un darrer consell. «Si tornan veurer fornida la dita platja, no pensian fabricar casa alguna a la part de mitjdia, que la mar se recorda de sos principis».

Aquest sapiéntíssim consell no el degueren tenir en compte els qui edificaren aquella rastellera tan bonica de xalets que s'estén des de les Cases Consistorials fins a l'Avinguda de Nicolau Salmeron, a les quals, dissortadament massa sovint, la mar causa greus danys en els jardins».
 


Cal remarcar que les edificacions que foren destruïdes pels memorables temporals de 1607 i 1772 es trobaven emplaçades a uns 43 metres més endins del poble que les actuals Cases Consistorials."(2)

Temporal de 1841



Es veu que el temporal va esfondrà el pont de fusta de la riera deixant aïllat el barri de l'altre banda. També causà dany a can Botet i a Can Marsillach.

Temporal de 1851



El temporal va donar compte del material de construcció del nou pont que s'estava aixecant a la riera. Aquest material estaba valorat en uns 2000 rals.

Temporal de 1879



Va enrunar sis edificis i es va haver de reforçar els fonaments de l’ajuntament. De curta durada, la gent que el recordava es descrivia com un temporal salvatge i terrible.

Temporal de 1886



Durant el mes de març un imponent temporal feia les seves escomeses envaint els horts i les cases del barri de Venècia. Fou, afortunadament, de poca durada, altrament hagués pogut causar danys molt superiors. Va acumular molta quantitat de sorra a la platja i, diuen les cròniques, els vailets recollien mol·luscs i objectes que les onades havien portat. Aquest temporal va coincidir amb una nevada que va emblanquir les muntanyes dels voltants.

Els mes de novembre d’aquest mateix any també va tenir el seu temporal, en aquests cas de poca intensitat, obligant als pescadors a enretirar les seves embarcacions terra en dins per evitar danys.

Temporal de 1915



Fort temporal de garbí que es menjà la platja afectant els patis als costats de l’actual carrer de Sant Tomàs. Va afectar entre altres la casa Garriga, Can Gelats, la casa Egípcia i l’ajuntament.

Es després d’aquest temporal que es van començar a construir blocs de defensa sota el passeig. Per protegir els fonaments la Casa de la Vila, s'emplenaren caixes de fusta de grans dimensions amb pedres i ciment.

La col·locació d’aquests blocs es va repetir en temporals successius, 1916, 1926, 1934...


Temporal de 1916



L’Esteve Fàbregas els descriu així:

"En 1916 la mar intentà un cop més apoderar-se del que li havia pertangut. Aquest temporal tots el recordem. La Casa de la Vila i la majoria de les residències senyorials que li fan costat varen ésser víctimes del temporal. El magnífic passeig dels Til·lers amb els seus arbres ombrosos i els seus bonics parterres va desaparèixer totalment, i amb grans caixes de fusta plenes de grosses pedres apresonades amb ciment es va construir una bonica obra de defensa i protecció per a la Casa de la Vila."(2)

Recordat per molta gent. Es un dels primers amb força documentació gràfica que conserva l'arxiu municipal. Un cop més va obligar al reforçament de les defenses de la platja.

Temporal de 1920


El temporal va inundar el sector comprés entre el Carrer de la Riera i el Carrer de la Torre.

Temporal de 1926



Va destruir les febles defenses de la platja construïdes l’any anterior i els jardins o patis d’unes quantes cases de la façana marítima. Les defenses destruïdes es van haver de reforçar.

Temporal de 1927



Fort temporal de llevant que va afectar diverses cases del passeig, entre elles La Nyerra i les cases veïnes.

Temporal de 1934



Fortíssim temporal de llevant durant els dies 2, 3 i 4 de març que va malmetre, entre altres coses, el camí que portava a “La Caleta” deixant-lo intransitable. Va obligar als pescadors a enretirar les barques i els arreus. Els curiosos van poder veure com en poques hores com la sorra de la platja s’acumulava l’extrem de garbí.

La destrucció del camí cap a “sa Caleta” provocà, després del temporal, que els pescadors sol·licitessin a l’ajuntament l’arranjament del camí, afegint a la petició, a més dels seus propis interessos, que l’arranjament també beneficiaria als turistes, incipients en aquells temps, i a una cantera que hi havia a la zona per extreure pedra per refermar els carrers del poble. Els pescadors sol·licitaren també il·luminar el camí, fosc en les nits de tempesta.


La revista “Aires Lloretencs” recull a més d’aquests fets exposat fins ara, una sol·licitud feta a l’ajuntament que diu així:

"Un fort temporal de garbí va arrabassar de la platja on estava empotrat i va arrossegar mar endins, un armassó de fusta i rejols que havia estat instal·lat pel propietari d'un establiment de banys per tal d'utilitzar-lo per dipòsit de letrina.

Aquest dipòsit, que es troba actualment a unes 14 braces de profunditat, a la convergència de les enfilacions de Monturiol per la xemaneia de casa el Sr. Josep Parés i a la caseta de la «Vinya d'en Serrahima» per la Punta de la Carabera, està completament recobert de tinyassa marina i constitueix una mena d'escull on els arts i altres xarxes s'hi emboliquen i s'hi esvorranquen amb el consegüent perjudici per a la gent de mar.

Ara que la gran extensió de platja que els passats temporals han dipositat a la Carabera, ha acostat sensiblement a la platja el lloc on es troba fondejat l'esmentat dipòsit i ha disminuit la seva profunditat, fóra la millor ocasió per a extreure aquell entrebanc submarí.

Per això, i per ésser precisament el més perjudicat un sistema de pesca—L'Art Hospital—que és una indústria vertaderament benèfica, ens fem ressò d'aquestes queixes per tal que—si les autoritats locals ho estimen així mateix convenient—es dignin posar-hi el consegüent remei."(4)

Temporal de 1935



Durant la nit del dia 28 de febrer al 1 de març la mar es menja la meitat del passeig Agustí Font. El temporal venia acompanyat de vents fortíssims que llevaven les teules de les cases i que va ocasionar estralls a diversos indrets de la vila. L’esvoranc obert al passeig no va arribar a ser més greu gràcies al ràpid abonançament de la mar.

El mateix mes, els dies 11 i 12 de març, va caure una copiosa nevada que quasi intercepta les comunicacions cap a l’exterior Lloret i, durant la nit, el temporal va tornar a tapar l’esvoranc que ell mateix havia creat uns dies abans. La premsa ho recull així:

"La mateixa nit, un fortíssim temporal del 1.er quadrant omplí en poques hores l'esvoranc produït en la nostra platja dies abans, pels temporals de garbí.

Algunes onades envaïren l'interior dels jardins del passeig de ponent, i, en fer pressió damunt les capes d'aigua característiques del nostre subsòl, donaren lloc al fenomen observat ja en altres avinenteses semblants, d'inundació, per aigües sorgides espontàniament, en diversos subterranis i llocs profunds propers a la mar."(5)

Temporal de 1936



Un cop més, el temporal, va donar comte dels patis d’unes quantes cases. I una altre volta es va haver de reforçar el front marítim amb blocs.

Temporal de 1937



Escletxes de grandària a l’ajuntament que permetien l’entrada de vailets a dins.

En un article publicat a la revista “Llorret Gaceta” sota el pseudònim de “Sophas”, l’autor descriu amb paraules que ens serveixen per fer-nos una idea d’aquest temporals el següent:

"Jo que no sóc gaire bon nadador m'he capbussat des dels fonaments de la Casa de la Vila per anar a visitar una amiga cinquanta metres més a garbí, i entrava a casa seva nadant, i des de la cuina de la casa em tornava tirar en mar. Dic això per a fer-te saber la força de penetració que té la mar a la platja de Lloret."(6)


No queda clar en l’esmentat article l’any exacte d’aquests fets. L’autor esmenta haver viscut tant els temporals de garbí de 1926 i 1936 com els de llevant de 1944 i 1947. Exposem aquí aquesta anècdota per el fet de que fou durant el temporal d’aquest any quan, segons diverses fonts, es produí l’esmentada escletxa a l’ajuntament.

En un article en la revista "La Costa", Agustí Blanch, comenta haver vist durant aquest temporal la Torre de la "Malafigura", que, segons comenta, assenyalava el dic d'entrada riera endins. Fet que també recorda durant el temporal de 1942.

Temporal de 1940



Afectat l’ajuntament.

Temporal de 1942



Fort temporal de garbí que destrossa patis de les cases de primera línea. Pràcticament les mateixes cases que van quedar afectades durant el temporal de 1915. Totes a la part del passeig Agustí Font.

Temporal de 1944



Danys al passeig Camprodon i Arrieta.

Temporal de 1947



Violent temporal de llevant (de xaloc per altres fonts) durant el mes de gener que causà danys a la façana marítima del passeig Camprodon i Arrieta i va malmetre els patis d’algunes cases del barri de Venècia.

En Joan Sala Lloveras en un article publicat a “Lloret Gaceta” ho descriu d’aquesta manera:

"La mar va mostrar el poder i la força, impetuosa, que segons deia la gent de més edat no havien vist mai. Va enderrocar murs i jardins, es va carregar el Cafè dit La Nyerra (on actualment se assenta l'Edifici Torremar) i, al cap tard es va haver de desmuntar la "maquina", d'una manera inqüestionable perquè els cops de mar ja li ensenyaven les dents trituradores."(7)

La maquina a la que es refereix l’article es la que s’utilitzava per treure de l’aigua les barques de “sa trenyina”. El mateix autor ho diu:

"Encara eren temps que s'emprava el llum d'acetilè i es navegava a rem i vela i les embarcacions, des de temps immemorials, es treien a la platja amb tracció a sang, un parell de cavalls de tir dedicats per aquesta feina, sinó erro fins el 1934 que apareix l'argue, popularment coneguda per "la màquina". Amb això desapareixen teies i palanquis, estaques i morts, destres i cordam, els quals son substituïts per politges i cables d'acer."(7)

Les destrosses es van concentrar principalment entre el carrers “Sènia del Barral” i “Calafats. Afectant diverses cases, entre elles Can Medin, la Vila Loreto i la casa a on hi havia la maquina de treure barques citada anteriorment.

Temporal de 1965



Destrosses al passeig el més de desembre.

Temporal de 1966



Durant el més de febrer de 1966 un fort temporal va causar destrosses al passeig.

En un article de premsa signat per José Trull al diari “La Vanguardia”, la noticia del temporal ve recollida així:

“Desde hace un mes, los persistentes vientos dol Sudoeste vienen levantando grandes marejadas que azotan con violencia la playa, de Lioret de Mar de tal forma que no se habían conocido circunstancias semejantes desde el año 1937. Tras descarnar por completo el extremo de Poniente y llegar a pocos metros de los edificios, habría proseguido su avance con serias destrucciones, de no haber mediado la eficaz intervención de la Jefatura de Costas de Cataluña, que con la mayor diligencia estableció una escollera provisional como medida de urgencia para contener los embates del mar. Ello, no obstante el violento temporal desencadenado en el mismo sector el pasado día 10 y que culminó el sábado día 12 por la noche, tras engullir la playa y terrenos limítrofes por la parte aún no defendida, invadió la calzada del paseo Marítimo destinada al tránsito rodado, y continúa, en el momento de transmitir esta crónica su avance hacia las avenidas interiores del paseo de Mosén Jacinto Verdaguer.

Ante la magnitud de la catàstrofe que registra la más importante playa de la Costa Brava, con la posible repercusión en la temporada turística que se aproxima, el Ayuntamiento se reunió en sesión de urgencia para tratar de aminorar en lo posible eí siniestro, con la ayuda y colaboración entusiasta de toda la población.”(8)

En el mateix article s’explica la posterior visita del governador civil de la província, el senyor Hellin, i les obres de defensa posteriors a base de grans pedres formant una escullera.

Temporal de 1969



Aquest temporal no destaca per els danys causat, dons no va ésser gaire fort, però si per els fets succeïts arrel un salvament marítim protagonitzat per Antonio Bancells Puig.


Les onades del temporal batien els límits de la defensa del passeig i envaïen, a vegades, la calçada del mateix. Un matrimoni suec i el seu fill, de forma imprudent, van tenir un bon ensurt que no fou més greu gràcies a la intervenció de l’Antonio. La premsa lloretenca ho recollia així:

"...la playa de Lloret presentaba otro aspecto muy distinto del habitual placentero; su serenidad se veia alterada desde hacía horas, por un fuerte temporal cuyas olas, batían el límite de la defensa de lo que aún no era el actual Paseo Marítimo.

Un pequeiio automóvil con matrícula sueca, paro a la altura donde hoy se ubica el Bar Marina. De él bajaron el matrimonio Sven e Inga con su pequeno hijo Per, de cuatro anos, y se dispusieron a contemplar el espectàculo siempre atractivo, de un mar cuya belleza, también sabé demostrarla en momentos de violenta naturaleza.

Las 10 de la mariana aproximadamente. La familia Norstròm, imprudentemente, por desconocimiento de este trozo de Mediterràneo, se adentra en la playa, pisan la mojada arena, disfrutan en la contemplación del mar. Y de pronto, todo se borra ante su vista. Revolcados entre arena, agua y espuma, el mar intenta engullirlos. Un grupo de personas, pescadores, taxistas y otros, viven esos momentos y como pueden, consiguen ayudar al matrimonio. Però el niño. Per, ya està lejos, dentro del mar, flotando sobre las olas hacia dentro y sostenido por su pequeno anorax que, de momento, le sirve como circunstancial flotador. Y aquí comienza la historia de su salvamento.

Alertado por los gritos y gestos de la gente, Antonio Bancells sale de su taxi, se acerca al grupo y sin pensàrselo dos veces, se tira al mar. Es un buen atleta a sus 66 anos y consumado nadador, capaz de vèncer el tremendo oleaje durante unos minutes que fueron de eternidad, y llegar hasta Per, a cincuenta metros de distancia, agarrarlo fuertemente y regresar con él a la orilla sano y salvo; aunque extenuades. El mar respetó sus vidas tal vez porque, pienso yo, Antonio Bancells no le tuvo respeto al mar. Y la noticia de esta gesta no solo recorrió España; también Suècia."(9)

El mateix Antonio Bancells, en una carta dirigida a la premsa explica la seva versió dels fets amb aquestes paraules:

"Lloret de Mar, lo cierto es que el dia 5 de marzo de 1969, circustancialmente volví a nacer al intervenir en el salvamento de una familia de turistes suecos (padre, madre e hijo), durante un temporal desencadenado en nuestra famosa playa de Lloret de Mar. Gracias a Dios y al ultimo esfuerzo que pude realizar, venciendo a la muerte —que por ello se hace lo posible e imposible —, algunos dijeron que fui un loco; otros que un héroe, seguramente tenian razón los primeros, pues una monja enfermera del Hospital donde ingresaron los suecos, declaro a los periodistas que solo un loco lo podia haber hecho aquello.

Yo, desde aquí doy las gracias a todos los lloretenses que estaban presenciando la tragèdia, y que con sus gritos de ánimò me ayudaron a salir bien de una muerte segura.

Sin más y muchas gracias por su atención, queda suyo afectísimoy

s.s.

Antonio BANCELLS PUIG" (10)

Ens sembla que les pròpies paraules de l’actor dels fets són prou entenedores.

Temporal de 1982



Novembre de 1982. Enfonsat un bon tros del passeig marítim a causa del temporal, segons algunes fonts, per la deficiència en els fonaments del passeig a l’hora de construir-lo.

“El Punt Diari” ho recollia així:

“Segons l'informe presentat per l'enginyer de camins, canals i ports de la Generalitat Maria del Carmen Velasco, els danys concrets, són de 60 metres de mur al final del passeig Marítim, i, pel que fa ai passeig de la Caleta, els danys van afectar una zona de 13 metres.

En el passeig Marítim l'aigua destrossà 24 metres més de mur i arribà fins ai paviment, i pel que fa a la Riera, el temporal destrossà els seus darrers metres. Així mateix es van fer malbé dos punts de llum i, quant al passeig de la Caleta, va ser destruïda una escala d'accés a la platja. Arreglar tot això representa un cots de 4.663.651 pessetes.”(11)
 

Temporal de 1997



Aquest temporal de migjorn ocorregut al més de novembre va provocar danys materials al port de cala Canyelles. La mar va destrossar dues passeres i un parell d’embarcacions.

A arrel d’aquest temporal, els pescadors i el membres del Club Nàutic de Canyelles varen formular una sèrie de queixes al consistori. La premsa recollia les queixes dels pescadors de la següent manera:

“Ja fa temps que es queixen de la situació que pateixen cada vegada que hi ha temporal. Els dies de mala mar han d’agafar les barques i pujar-les amb la grua a corre-cuita fins a la sorra per evitar mals majors.”(12)

La mateixa premsa recull l’opinió del pescador Miquel soler:

“això no és un port ni res, ha quedat tot fet un desastre, s’ha de veure per creure-ho”

En quant a l’opinió dels membres del Club Nàutic, la premsa, citant al les hores encarregat del club Antoni García, diu:

“...el moll necessita una reforma per engrandir-lo.

Antoni Garcia proposa fer un contraespigó i fer un martell «des del final del port, on hi ha una roca». D’aquesta manera, afirma que el moll seria «molt més gran i segur»”.(12)

Temporal de 2001



Durant l'any 2001 Lloret va patir dos forts temporals. El primer i més feble de tots dos el mes de març i el segon, fortíssim i causant de grans destrosses el mes de novembre.

El novembre, un fort temporal de llevant ocasionà destrosses al passeig marítim. Va portar una gran quantitat de sorra i va enfonsar alguns trossos del passeig deixant els espigons i les defenses al descobert. Els de Cala Banys diuen que es va arribar a trencar algun vidre de l’establiment.

L’alcalde, en aquell moment en Josep Sala, valorava els desperfectes causats per el temporal en uns 300 milions de pessetes tenint en compte només el sector públic.

Els particulars afectats, principalment els de primera línea de mar, varen veure els seus locals inundats i plens de sorra de la platja. L’ajuntament, fins i tot, va obrir una oficina per atendre els propietaris de negocis afectats.

La noticia del temporal fou recollida per diversos diaris, entre ells, “El Punt” ho descrivia així:

“Lloret va patir, per segona vegada en pocs mesos, els efectes d'un fort temporal. Ahir a la matinada, entre les cinc i les sis, les onades del mar es van tornar molt virulentes i moltes van sobrepasar la platja fins a arribar als habitatges de primera línia, als quals va provocar importants destrosses. El vent es va començar a endur sorra cap al passeig i la riera va quedar parcialment taponada. De mica en mica, el passeig va quedar impracticable i la força de la llevantada va arrencar bona part dels bancs i la majoria van ser desplaçats uns quants metres. Les onades van arribar a inundar els baixos d'alguns habitatges, i van trencar persianes i portes d'alguns comerços. També van arribar fins a la porta de l'ajuntament, en què es va improvisar un mur per evitar que s'inundessin les dependències municipals. També a altres portals es van anar posant sacs plens de sorra per amortir l'arribada de l'aigua. El passeig marítim, en el tram entre l'ajuntament i l'avinguda Just Marlés, va quedar ple de sorra de la platja.”(13)

En el mateix article ve un comentari al temporal anterior del mes de març d’aquest mateix any:


“Aquesta llevantada ha agafat per sorpresa Lloret, quan encara no s'havien acabat d'arreglar totes les destrosses que va provocar un altre temporal, el mes de març passat. En aquella ocasió, l'efecte va ser contrari. La platja gran es va quedar gairebé sense sorra, es va enfor sar una part del passeig i es van deixar al descobert els espigons, un fet que no succeïa des de 1937.”(13)

En el mateix diari, un dia després, Albert Vilar fa aquesta petita descripció:

“La primera setmana del mes de març un fort temporal de garbí, anomenat popularment llebeig, es va endur la sorra de la platja Gran de Lloret de Mar i va descalçar fins a ensorrar-los uns trams del mateix passeig. Des de llavors, l'Ajuntament ha confiat en l'arribada dels llevants per recuperar la fesomia d'un dels espais més emblemàtics per als turistes llorétencs. Vuit mesos després, ha arribat una forta llevantàda, però amb tanta força --com el garbí de març— que la sorra ha acabat dipositant-se al mateix passeig. Si abans volien sorra, aquesta ja ha arribat, però al passeig….

…El llevant, a diferència del llebeig, no destrossa el passeig, com s'ha comentat, ja que en anar dipositant la sorra, evita que l'arribi a descalçar fins arribar a trencar-lo. Per contra, en anar aportant sorra i aigua, si supera el mur del passeig, tot el material va a parar al nucli rurbà. I amb un perill, ja que el mur del passeig fa de dic, i impedeix que l'aigua i la sorra retornin novament al mar.”(14)

Temporal de 2008



Aquest temporal va afectar una bona part de la costa catalana el dia de Sant Esteve amb destrosses molt comentades per la premsa d’arreu. Va afectar a un gran nombre de poblacions de la costa causant forces danys.

A Lloret va causar destrosses al port de Canyelles, malmetent unes quantes embarcacions, xarxes de pescadors i enfonsant alguna passera del port. Inundacions a un gran nombre de locals i aparcaments de primera línia de mar. A Cala Banys van volar el vidres del sostre del bar i la terrassa s’ompli de pedres vingudes del fons del mar. A Fenals, la riera es va obrir directament sobre el mar.

També recollim la notícia publica en un article per Salvador Palaudelmàs a la revista “Cel Obert” referent a danys ocasionats a Santa Cristina:

"Al matí del 27 de Desembre últim, fent una ullada a les destrosses ocasionades pel temporal de la nit anterior, vam tenir la desagradable sorpresa d’observar que, al peu del pi gros s’havia obert una escletxa d’uns dos metres de llargada, que marcava el moviment fet pel pi per acció del vent de llevant, que havia inclinat la seva verticalitat aixecant deu centímetres el pa d’arrels del seu costat est, el que vol dir que l’arbre ha sofert una inclinació cap a l’oest, tot i que no sigui visualment apreciable.

La combinació de diferents factors expliquen el fet. El terra era molt moll per acció de la intensa pluja caiguda; el vent va bufar fort fins fer les destrosses prou conegudes aquest dia, i el pi té la seva brancada desequilibrada de fa molts anys, quan es varen haver de podar branques importants d’un mateix costat (el que mira cap a Lloret), pel que el seu centre de gravetat es troba desplaçat del centre.

La situació no sembla greu en aquest moment, però si que és un indici del punt feble pel que pot fallar l’arbre. De no actuar-hi d’alguna manera, ens exposem que la propera llevantada provoqui danys realment greus, que amenacin la vida d’aquest símbol de la nostra població.

Consultades persones autoritzades, es va prendre com a mesura d’urgència l’arriostrament de l’arbre amb un cable d’acer envoltant la part superior del tronc, ancorat per l’altre extrem en un punt sòlid. El millor que es va trobar, va ser un pi situat sobre la penya que separa les platges de Santa Cristina i Treumal, envoltant amb una cadena la base del seu tronc. Amb aquesta maniobra es va intentar preveure l’acció d’una possible segona llevantada, que hauria estat fatal pel futur d’aquest arbre emblemàtic.

L’enginyer forestal i soci de l’Obreria Josep Maria Masses Tarragó va redactar ràpidament un informe sobre les mesures a emprendre, dirigint aquestes accions. S’ha procedit a compactar el sòl aixecat, passanthi un vehicle pesat per sobre quan el terreny encara era moll; s’està treballant per posar un puntal que recolzi el tronc per evitar una major inclinació, consistent en un pilar de ferro recolzat en una planxa del mateix material al terra, i en una travessa de fusta travada pel tronc i les branques del pi, a sis metres d’alçada. La intenció és que aquest pilar pugui ser retirat passat l’hivern, quan el risc de temporals de llevant passi; amb la possibilitat de tornar-li a posar preventivament de cara als propers hiverns. Alhora, s’ha procedit a la poda de dues branques llargues de la part més baixa, que tenien ja molt poca vida i presentaven un pes important en el sentit desfavorable per l’equilibri de l’arbre. També s’ha aprofitat per podar totes les branques mortes, i retirar alguns cables d’acer que empresonaven el creixement de les branques que encerclaven. Amb aquestes mesures, esperem haver superat el tràngol que ha suposat pel pi gros de Santa Cristina, aquesta llevantada.

A la resta de la finca, els efectes del temporal han estat també desastrosos per la vegetació. S’han perdut tres exemplars d’arbres importants. Un roure africà, el més gran dels que queden en aquest bosc: 22 metres d’alçada i 2,15 metres de perímetre del tronc, a un metre del terra. Tenia una edat aproximada de 200 anys, com el que es troba descrit al llibre Flora bàsica de Santa Cristina”, de Josep Mª Masses i Maria Pery, i és una pèrdua important pel caràcter relictual d’aquesta espècie (amb escassa representació actual però que era comuna en altres èpoques) que, malgrat el nom, és endèmica de la regió mediterrània; essent-ne un testimoni viu, la part del bosc de Santa Cristina que dóna al torrent que separa la finca de l’Hotel Santa Marta."(15)

Fets ocasionats per el temporal a la veïna vila de Blanes també afectaren de forma indirecta a Lloret. Es tracta de la desaparició de dues embarcacions molt lligades a Lloret: La Joven Maria III i La Joven Margarida. Les embarcacions van quedar totalment destrossades sobre la platja i el passeig de Blanes.

Epíleg



La gent de mar té moltes dites i anècdotes referents als temporals, quasi bé podríem dir que cada pescador en té la seva.

A vegades els pescadors, veient venir el temporal, pujaven les barques a sobre el passeig o a vegades més amunt, als carrers. Això servia de senyal per les persones que vivien a primera línia per afanyar-se a desmuntar tot el que podien dels seus patis per evitar majors danys materials.

Ja ho diuen, “no et fiïs mai de les grans calmes perquè son les mares dels temporals”, i que “la mar vol el que es seu, i que li hem anat robant de mica en mica”.

Per acabar tornem donar la paraula altre cop a Esteve Fàbregas:

"Durant l'hivern; de tant en tant —com primeries del mes passat, per exemple (16)— la mar sol arrufar el nas durant uns dies, però aquests temporals no solen representar altra cosa que uns dies de forçosa inactivitat per als pobres pescadors, un espectacle verdaderament sublim i unes quantes remullades pels espectadors inexperients* que, tafanerots, s'exposen massa a les bromes de les onades." (2)

I com diuen en acte de l'opera "Marina": "¡Bebed, Bebed, que el temporal arrecia!".



(1) D'una memòria del Sr. Rector Revnd. Jaume Felip I Gibert. SAMLM
(2) Esteve Fàbregas i Barri ("Aires Lloretencs" num. 10, pag. 4, i num. 11, pags. 6 i 7, 1934)
(3) Mª Assumció Comas (“Lloret Gceta” num. 732, pag. 26 i 27, 2001)
(4) Revista “Aires Lloretencs” num. 10, pag. 7, 1934.
(5) Revista “Aires Lloretencs” num. 37, pag. 6, 1935.
(6) Sophas de Lloret (“Lloret Gaceta”, num. 479, pag. 5, 1988)
(7) Joan Sala Lloveras (“Lloret Gaceta” num. 706, pag. 11, 1990)
(8) José Trull (“La Vanguardia” 15-2-1966, pag. 33)
(9) Pedro Moron (“Lloret Gaceta”, num. 622 Pags 7 i 8, 1995)
(10) Antonio Bancells Puig (“Lloret Gaceta”, num. 248, pag 31, 1981)
(11) Anna Coloma (“El Punt” 10-12-1982, pag. 8)
(12) Marta Planelles (“Diari de Girona” 18-11-1997, pag. 11)
(13) R.Carmona i M.Bataller (“El Punt” 12-11-2001, pag. 6)
(14) Albert Vilar (“El Punt” 13-11-2001, pag. 13)
(15) Salvador Palaudelmàs (“Cel Obert” num. 41, pags. 14 i 15, 2009)
(16) L'article fou redactat el mes de Març

1-2 of 2