Portal‎ > ‎Curiositats‎ > ‎

El nou aplec

24 de nov. 2016, 3:04 publicada per Jordi Guitart

Poema publicat a la revista "Aplec de la Sardana" (1/5/1968) per el mestre Joan Domènech:


el nou aplec

 

Avui la plaça s'omple de gent il·lusionada

que es belluga incansable, anant d'aci d'allá,

i tant punt la tenora enceta la tonada

la mà de cada home retroba una altra mà.

 

I així, braços alçats, serena la mirada,

amb un compàs precís, comptant al puntejar,

teixexen la garlanda que va agafant amplada

i dóna a cada home l'estreta d'un germà.

 

I hom diria que el vent, sentint la cantarella,

per no fer perdre el punt als qu'han format l'anella,

suspèn la seva cursa, fent lleu el seu batec,

 

i deixa que tothom, el galant, la donzella,

els infants, la gent gran, i fins la gent qu'és vella,

tots ballin delitosos gosant del nostre Aplec.

 

Els arbres del voltant no mouen ni una branca.

La sombra de llur tronc acull al fatigat

que amb altres parla i riu amb la rialla franca

per retornar a la plaça tan prompte reposat.

 

L'anella va seguint. A voltes s'obra i tanca.

Els balladors en troben un altre a llur costat.

Cap estament ni classe a la rodona manca;

A tots uneix i ferma un vincle d'amistat.

 

La Verge que s'ho mira de dins del Santuari

en queda embadalida i fins voldria anar-hi

i trobar-se amb el poble qu'estima tant i tant;

 

perquè la nostra Mare també es sent catalana

i porta a dins del cor l'amor a la sardana,

visquent, com tots nosaltres, el goig d'aquest instant.

 

Joan Domènech Moner. Maig 1968

 

Comments