Embedded Files
La ruta és la mateixa que la de l'any anterior, però volia intentar fer el cim del Canigó, que la primera vegada no va poder ser.
Els comentaris i tracks de l'altra vegada: https://sites.google.com/site/voltaalcanigobtt/
En aquestes dates (13-14 de juny) el refugi de Cortalets acostuma està ple i vaig fer la reserva amb un parell de mesos d'antelació. Cal fer una transferència de 10 euros, que en cas de no presentar-se estarien perduts, però és la manera d'assegurar-se un lloc per dormir al refugi.
El primer dia, tot i que són pocs kilòmetres hi ha molt desnivell (3.070 m.) i en previsió d'arribar més d'hora, he matinat una mica més, i a les 8,30 ja estava a Prats de Molló preparat per sortir.
Tinc la sorpresa que quan engego el gps, no troba cap satèl·lit. M'espero cinc o deu minuts, sense cap resultat.
Em pregunto si haurà començat la guerra nuclear i s'han inutilitzat els satèl·lits i mentrestant apago i engego el gps varies vegades, canvio les piles, miro pels menús alguna manera de resetejar l'aparell, sense aconseguir res.
Més o menys recordo la ruta de l'any anterior, però tinc algunes llacunes que en moltes ocasions em faran dubtar sobre el camí correcte.
Amb aquesta incertesa, sobre les 9, surto a l'aventura.
El dia està una mica ennuvolat, i no fa tanta calor con l'any anterior.
Fins a Vernet les Bains arribo prou bé.
Tal com indicava la previsió, en la baixada comença a ploure. No tenia molt clar com continuar i segueixo unes indicacions, que no seran encertades, seguint pistes que pugen molt i acaben en camins per pujar a peu.
Uns senderistes m'indiquen que he d'anar a buscar la pista que surt del càmping de Fillols, però amb les equivocacions he perdut temps i m'he desgastat físicament.
Baixant per un corriol, tinc una petita enganxada amb una branca. Res, però suficient per doblegar la patilla del canvi. Sort que porto recanvi i ho puc arreglar tot, la patilla i el canvi que havia quedat tocat.
Tinc temptacions de quedar-me en alguna “gite” de la zona, i improvisar al dia següent, però a més de tenir la reserva, suposaria no aconseguir pujar el Canigó.
Finalment trobo la pista bona, i ja amb l'hora justa començo a pujar fins al refugi. A estones va plovent, però ja ho tinc assumit. El que menys m'agrada és anar amb les presses. Arribo molt cansat i les últimes rampes vaig alternant estones a peu i altres en bici.
En el refugi, tenint la reserva no hi ha cap problema, i quan els explico les dificultats que he tingut són molt comprensius i encara que fora d'horari, em serveixen un sopar molt abundant. Amb motiu de la flama, hi ha molt d'ambient.
Vaig fer la reserva amb l'opció “Sous pente “ una habitació compartida, tipus golfes, que surt més econòmica i es dorm igual de bé (si no ronca el del costat).
Aquest any he portat més roba d'abric, ja que l'any passat feia fred. També cal unes bambes normals per pujar al cim. El refugi disposa d'unes sabatilles de plàstic per no haver d'estar amb les botes de muntanya.
El desdejun és de 7 a 9. He baixat a esmorzar a primera hora per tal de tenir opció de pujar a peu al Canigó. No he sortit gaire convençut, pensant que si s'ennuvolava i quedava tot tapat no valia la pensa pujar. No hi havia neu al camí i la temperatura era fresca però agradable.
Finalment he tingut molta sort. He trobat una finestra de bon temps que m'ha permès pujar i gaudir d'unes bones panoràmiques. Ja de baixada, tal com pensava s'anava tapant, però ja havia aconseguit el que m'havia proposat.
El temps de pujada, ha estat una hora i mitja i de baixada, una hora. Amb neu s'hagués allargat una mica més. No ha calgut el track, doncs el camí està perfectament marcat, a més que molt concorregut.
Ja de tornada al refugi, he continuat la ruta en bici. En part me'n recordava i m'he estalviat algunes errades de la vegada anterior, però tal com preveia a un encreuament he dubtat i he seguit un camí equivocat. He baixat per un corriol, llarg, franc, però amb un punt de dificultat, d'aquests que ens agraden a tots. M'ha cridat l'atenció no recordar-ho, i en acabar en una pista que no em sonava de res, ja he vist que l'havia pifiat. A partir d'aquí he anat seguint per arribar, amb més o menys encert, fins a Prats de Molló, on tenia el cotxe.
La previsió meteorològica ha encertat de ple, i el dia ha estat ennuvolat, amb ruixats intermitents, que tampoc m'han molestat. L'ambient fresc i la vegetació i cascades exuberants.
Page updated
Google Sites
Report abuse