Embedded Files
La idea inicial era arribar el primer dia al refugi de Cortalets i i el segon dia pujar caminant al Canigó abans de continuar la ruta.
Va ser una mica improvisada.La nit abans, a corre-cuita envio un correu per reservar lloc al refugi de Cortalets (http://www.cortalets.com/) i preparo la motxilla amb el més bàsic, incloent unes bambes per estar pel refugi i pujar caminant al Canigó.
Pensant sobre les dates de fer aquesta sortida, depèn de la climatologia, segur que fins a primers de maig hi ha zones amb neu. Les condicions per pujar al Canigó amb un calçat lleuger, als mesos de maig i juny, es difícil de predir.
Tal com explicaré és molt important reservar el refugi amb molta antelació.
La faré el cap de setmana. El primer dia 66 km i 3070 de desnivell i el segon dia 61 km i 1200 de desnivell.
Surto de Barcelona dissabte al matí, per arribar a Prats de Molló sobre les 9,30. Entre unes coses i altres començo a pedalar sobre les 10 del matí.
Primer dia
El dia és assolellat i tot i que és d'hora comença a a fer calor.
La ruta comença per una petita carretera local, que arriba a petits nuclis habitats. Segueix pista, primer asfaltada i després sense asfaltar, que va empitjorant progressivament.
Tot està molt verd i tal com pujo, contemplo els diferents tipus de boscos segons l'alçada.
No hi ha rampes gaire fortes, però va pujant sense descans fins arribar al primer port del dia, Pla Guillem de 2.300 m. on es pot gaudir d'unes bones panoràmiques.
Arribant a aquestes alçades ja no fa calor. De fet es van formant cúmuls que donen lloc a alguna tempesta, que per sort descarrega una mica lluny. El temps a l'alta muntanya és força imprevisible i en poc temps pot fer un canvi radical.
Cap a l'altra banda de la muntanya el dia segueix assolellat. Baixo per pistes fins a Casteil i Vernet Les Bains, dues poblacions del Pirineu Francès. Abans d'arribar, sobre el 1.700 m. hi ha el refugi Mariailles: http://www.refugedemariailles.fr/
Toca la segona pujada del dia. Una pista que em portarà al refugi Els Cortalets (2150 m). És una mica més dura que la primera, i m'agafa més cansat. A més he d'anar dosificant l'aigua, ja que no trobo cap font pel camí, fins a l'alçada de 1.550 metros que hi ha una petita cascada.
Conforme pujo, m'adono que he subestimat aquesta primera etapa. No són molts kilòmetres, però hi ha molt desnivell. Veig que no arribaré sobre les 6 com tenia previst.
A l'alçada de 1.600 metres hi ha un refugi lliure. No està en molt bon estat, però per passar la nit és una opció. Hi ha una font seguint el camí 100 metres.
Més amunt, sobre els 2.000 metros hi ha un altre refugi lliure, una mica millor que l'anterior, però no he vist cap font.
Arribo cap a les 8,30 a Cortalets. El refugi està ple de gom a gom. L'encarregat em diu que no hi ha cap reserva al meu nom, i mirant veu que em va contestar el correu electrònic, indicant-me que el refugi estava ple els propers dos mesos. Està molt atabalat amb tanta gent i tampoc és possible sopar (els sopars comencen a les 7). Sabia que me la jugava anant sense la reserva confirmada, però anant sol vaig pensar que sempre torbarien un forat.
Sigui com sigui, demano un entrepà, i després ja m'espavilaré. Hi ha altre refugi lliure al costat (que també estava ple), i moltes tendes de campanya. En el pitjor dels casos baixar 150 metres fins al refugi lliure on hi ha uns bancals de fusta, però sense matalàs ni mantes.
Surt la cuinera i li resulta més fàcil servir-me el plat del sopar, que ja el deu tenir fet. Li agraeixo enormement, doncs tenia més gana que en Carpanta.
Durant el sopar em diuen que hi ha un lloc per dormir, així que queda tot solucionat.
Als voltant del refugi hi ha moltíssimes tendes de campanya, amb molt ambient catalanista. Ja sabia que el Canigó és un símbol de catalanitat, però quedo sorprès que en arribar al refugi un grup bastant nombrós està cantant “Els Segadors”. L'explicació: http://www.omnium.cat/contingut-programa/historia
“La Trobada és la primera cita del cicle festiu de la Flama del Canigó. Té lloc el cap de setmana anterior a Sant Joan, pels volts de mitjans de juny, i és el moment en què catalans i catalanes d’arreu s’apleguen al massís del Canigó. Es tracta d’un gran aplec catalanista on puja una multitud de pobles del Rosselló, el Conflent i el Vallespir, així com diversos grups del Principat, per compartir moments i experiències.
Al llarg del cap de setmana, cada grup puja els respectius feixets de llenya a la Pica del Canigó, que serviran per encendre la foguera de la Regeneració la nit del 22 de juny. La resta del temps s’aprofita per gaudir de la natura, per retrobar vells amics i per fer noves coneixences, i té el seu punt culminant a la tarda i nit de dissabte, quan es fan diversos actes i una gran festa que s’allarga fins la matinada.”
La meva intenció era matinar al dia següent i en plan Kílian Jornet, pujar caminant a fer el cim del Canigó, però la nit és molt freda (fins i tot ha plogut) i previsiblement demà sobre les 7, també farà molt fred.
Tal com preveia, el dia s’aixeca fred (6 graus), tapat i amb molt de vent. No vaig equipat per fer el cim en aquestes condicions, així que queda per una altra ocasió.
Segon dia
Esmorzo força bé al refugi i després de fer una volta per la zona, segueixo la meva ruta. Almenys no plou!
Conforme baixo, el sol es va deixant veure. Primer és una pista i després cal anar atent al gps, ja que sobre l'alçada de 1650 metres el track es desvia cap a la dreta per un camí no ciclable, i 200 metres més endavant hi ha un altre desviament poc indicat. M'he colat les dues ocasions, fent un recorregut extra.
És un bon tros que cal arrossegar i carregar la bici i després una zona molt tècnica que anant sol, per prudència, faig moltes tirades caminant.
Tot està molt florit i gaudeixo d'un entorn molt agradable, tret que m'ha sortit al darrera un gos enorme i m'ha fet un bon ensurt. Sort que era baixada!
La ruta va seguint per pistes, amb baixades i pujades fins arribar sobre les 4 de la tarde a Prats de Molló.
Page updated
Google Sites
Report abuse