Aquestes dues imatges tenen en comú més coses del que aparenten. Més enllà dels mitjans que empren, en tots dos casos es pot produir aprenentatge, però ni hi ha aula ni hi ha mestre. En un cas (traductor en un mòbil) parlem d'aprenentatge just on time, és a dir, quan cal; en l'altre, el sambori, el joc es barreja amb l'aprenentatge, fora de l'aula, amb els amics: és l'aprenentatge informal.
Us pose un vídeo molt explícit:
Aprendre amb les TIC implica un replantejament de temes com: qui és el protagonista en l'aprenentatge?, qui detenta el criteri d'autoritat?, on queden els drets d'autor?, sobre totes aquestes coses reflexionava jo en el powerpoint següent:
 Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement 3.0 Espanya de Creative Commons |
