Ens passa sovint que no som prou conscients del valor històric de l’entorn que ens envolta. El veiem i el trepitgem cada dia i no ens adonem de la seva importància fins que algú de fora, encuriosit, ens fa obrir els ulls i ens remarca la importància que havia tingut cada pedra, cada racó del que considerem el nostre paisatge habitual. Des de fa ja alguns anys la caminada de Viladomiu Nou vol posar en valor aquests petits racons emblemàtics que ens recorden un passat majestuós i valent que de vegades ens costa recordar. I aquest any també serà així.

Sortirem de la plaça i, com l’any passat, passant pel costat de la fàbrica Balvitex® anirem a buscar la riera de Clarà allà on fa l’aiguabarreig amb el Llobregat. Seguirem el camí de l’aigua per la dreta de la riera i trobarem el primer racó: la font de la Unió. Podem llegir, esculpit a la pedra “Fuente la Unión 1876”. Es diu que rebia aquest nom perquè era lloc de trobada de gent de diferents opcions polítiques, on discutien i defensaven serenament les seves idees. Ens enfilem i seguim el marge dret de la riera, passant pel Gorg dels Coloms, fins al segon racó: l’antiga palanca de Casserres, construïda a finals del S. XIX per facilitar el camí a la gent de Casserres que baixava a peu cada dia a treballar a la fàbrica de Viladomiu Nou. Continuarem ara per la banda esquerra de la riera per la pista que travessa pel bosc fins a topar amb la carretera nova de Casserres a Gironella. La travessem per un pas soterrat i d’aquí continuem en pujada suau fins al racó històric: l’església de Sant Pau de Casserres. Amb més de 1100 anys d’història (consagrada l’any 907 pel comte Guifré el Pilós), Sant Pau de Casserres havia estat la primitiva església parroquial. Va ser totalment remodelada al s. XII per convertir-se en l’edifici romànic de creu llatina actual, amb una sola nau coberta amb volta apuntada i un absis semicircular. Al s. XIII es va decorar amb unes pintures murals (exemple de transició del Romànic al Gòtic català) que actualment es conserven al Museu Diocesà de Solsona. Després de recuperar forces amb l’esmorzar i gaudir de l’espai emprendrem el camí de retorn passant per la masia de Cal Daniel i Els Porxos i seguim l’antic camí que portava a Gironella fins al revolt de Barbats. Seguim un ombrívol corriol per sota Cal Peu Curt arribem a un altre racó històric: les roques i l’ermita de Sant Marc, construïda el s. XVIII (1749), adossada a un eremitori o espai de culte excavat a la roca que data del s. IX-X. Una vegada ens haurem refrescat seguim el camí que segueix l’antiga via fins a creuar el racó nostàlgic: el túnel del Carrilet (l’antic ferrocarril Manresa-Berga, que va deixar de funcionar l’any 1974). Arribem a aquest túnel, l’únic en bon estat de conservació que queda del traçat fins a Cal Rosal, a través d’un caminet que hem obert expressament entre runes i deixalles, amb el desig ferm que algun dia pugui recuperar-se com veritable via verda, tal i com s’ha fet amb el tram de Pedret a Cal Rosal. La caminada acabarà a la plaça de Viladomiu Nou, on podeu gaudir d’un petit refrigeri. Esperem que us hagi agradat i que l’any vinent ens puguem retrobar!