Mantenint l'esperit de donar valor als indrets quotidians que ens envolten, aquest any us proposem d'arribar novament a l'emblemàtica Riera de Merlès. Però la proposta per enguany és diferent que la darrera vegada: en lloc de resseguir-ne els marges la vorejarem des de mitja alçada, per un camí nou, i així podrem copsar tota la bellesa de la vall que travessa. És ben cert que les distàncies creixen però hem buscat camins planers i pujades suaus per tal que la recompensa del paisatge mereixi la pena aquest petit esforç siplementari.

Sortirem de la plaça en direcció al Guixaró, passant pel costat del a fàbrica Balvitex, on podrem contemplar un ambiciós projecte de remodelació d'una de les naus. Travessem el riu per la palanca del Guixxaró i enfilem la costa de la Serra de Palau pel costat est fins a arribar a la carretera que va a La Guàrdia (BV-4406), on trobarem el primer control. Seguim uns metres per la carretera asfaltada i ens desviem a la dreta travessant la riera de Vilanova, una extensa propietat dedicada a la ramaderia i que ha reconvertit antigues edificacions en masies de turisme rural, com la de Cal Colom, que hem deixarem a la dreta. El camí, força ample, s'enfila de manera constant però molt suau en direcció sud. Si el dia hi acompanya podrem gaudir de magnífiques vistes del curs del Llobregat a través de les colònies. Després gira en direcció nord fins a arribar a la carena, on podem contemplar el majestuós Cadí i bona part del Berguedànord que jeu a la seva falda. Arribem al segon control (esmorzar) a Sant Esteve de VAlldoriola, una ermita romànica construïda durant la baixa ediat mitjana i reformada posteriorment el 1701. Seguim per la carretera en direcció sud fins a penjar-nos en un camí obert expressament per aquesta caminada i que enllaça posteriorment amb el que ve del Lluçanès. Aqú ja s'obre la vall de la riera de Merlès, amb els turons de Prats de Lluçanès a la capçalera, Navàs i Sallent al sud i Montserrat que fa de tanca natural. El camí ens porta a un lloc emblemàtic: La Balma Guillotera, una cova natural, amb una font al seu interior i que havia estat habitada en temps remots. Després de resseguir el Serrat dela Cula de la Guilla ens acostarem a les rodalies de Puig-Reig i podrem contemplar el Forn Iber de Períques (s. IV - s. III a. C.) i molt a prop, refrescar-nos al tercer control. Seguint pel vessant esquerre del Llobregat tornarem a arribar al Guixaró per un antic corriol i travessarem novament el riu per la palanca. Però no pujarem per la carretera asfaltada sinó que gaudirem de la restauració parcial del nostre tresor oblidat: l'antiga via del carrilet. Seguint un camí obert a través deles runes i la vegetació acumulada a la via arribarem, com feia el tren fa més de 40 anys, a la plaça de Viladomiu Nou, on rebrem un petit record i podem refrescar-nos amb un refrigeri.

Els que organitzem la caminada ho fem amb la il·lusió que us agradi i que us animeu a venir.

Díptic de la caminada

Fotografies: Wikiloc/Jomovi