BLOCS I WIKIS PER A L’AULA: UNA EXPERIÈNCIA EN L’ENSENYAMENT SECUNDARI


Antoni de la Torre   (IES Joanot Martorell, de València)

 

INTRODUCCIÓ

 

Les TIC (tecnologies de la informació i la comunicació) representen un nou potencial que facilita  l’aprenentatge dels estudiants i promou una millora vertadera en els plantejaments educatius més tradicionals. Poden esdevenir un element facilitador de l’aprenentatge i motivador per tal que l’alumne esdevinga aprenent actiu.

 

Fa només quatre cursos escolars un grapat de professors pioners va començar a introduir els blocs en l’àmbit escolar, de manera que avui trobem tres plataformes educatives des de les administracions autonòmiques: Educastur (Astúries), Arablog (Aragó), XtecBlocs (Catalunya). Hi van veure ràpidament el bloc com un mitjà de comunicació que enriquia les interaccions  entre els alumnes, amb el professor i sobretot, afavoria aprenentatges actius. El bloc és hereu de la premsa escolar i de la correspondència entre centres.

 

La diversitat de funcions  i usos que pot adoptar  és ampla: des de la informació de recursos de tota mena fins a la interacció en investigacions grupals. A més integra diverses aplicacions que contribueixen a elaborar textos en què intervenen diferents llenguatges: fotografies, videos, àudio, mapes, línies del temps, presentacions... a més de l’escriptura. D’aquesta manera, la confecció de blocs permet ampliar els objectius des de l’ús de textos per a interactuar en la vida diària fins a la creació de textos multimèdia.

 

L’ús de blocs a l’ensenyament no suposa per se un canvi o una millora educativa si no tenim molt clares les metes educatives i adequem aquest nou recurs als objectius que programem. Es tracta d’un repte, d’una experiència d’investigació apassionant.

 

PAPER DELS BLOCS D’AULA EN UNA TEORIA CONSTRUCCIONISTA

 

Vaig introduir tímidament l’ús del bloc dins l’aula perquè suposava una nova pràctica comunicativa caracteritzada pel protagonisme que adquireixen els alumnes acompanyat d’una responsabilitat que assumeixen públicament. El discurs de l’alumne guanya un destinatari que no és només el professor i els companys d’aula, sinó qualsevol que visite la pàgina. D’aquesta manera afavoreix l’escriptura reflexiva ja que l’alumne s’ha de preguntar contínuament si és interessant el que diu i si és la manera adequada. Aquesta reflexió els incita a regular el procés comunicatiu de l’escriptura:

 

  • Construeixen la pròpia identitat: com volen mostrar-se?
  • Construeixen una representació del destinatari: a qui s’adrecen?
  • Fan explícit el propòsit que es dóna en els seus escrits: què volen aconseguir amb ells?
  • Seleccionen el contingut i la manera d’expressar-lo.

 

El bloc implica interacció: amb els comentaris i amb les noves qüestions suscitades, a més, serveix per pensar, escriure, participar i compartir:

 

  • Pensar com es poden resoldre els problemes de la seua gestió i la classe d’interacció que els autors sostenen.
  • Escriure de manera reflexiva adequant-se al propòsit, al destinatari, a la situació, usant els diversos recursos del bloc: fotos, diaporames, àudio, video, etc.. Penseu en el fotolog que usen ara publicant i comentant les seues fotos personals. Amplien així la seua competència digital.
  • Serveixen també per a participar en la conversa generada a fi de persuadir, ajudar, demanar ajuda, expressar-se... és a dir, a fi de fer de l’aula un espai comunicatiu diversificat i ric en experiències (recordeu el Turisme 2.0).

 

QUINS APRENENTATGES PROMOUEN ELS BLOCS

 

Ensenyen continguts que tenen a veure amb el saber fer i amb actituds i valors:

1. Procediments relacionats amb la construcció de sabers conceptuals: identificar, analitzar, contrastar, ordenar, classificar, etc.

2. Procediments de recerca, selecció, organització, contrast i valoració de la informació, així com de la comunicació dels propis coneixements i les idees.

3. Procediments que intervenen en la regulació de les activitats pròpies: buscar explicacions a fets, establir una meta, seleccionar els mitjans, traçar un pla d’actuació.

 

BLOCS I COMPETÈNCIA EN COMUNICACIÓ LINGÜÍSTICA

 

En el vessant de la lectura, l’alumnat ha de saber localitzar i seleccionar la informació, integrar-ne la nova, i saber resumir, esquematitzar i reutilitzar-la.

 

En el camp de la composició escrita, les activitats haurien d’estar encaminades a la construcció i comunicació dels coneixements propis de l’àrea en qüestió.

 

Una reflexió important:

 

En el nostre tipus d’ensenyament, els textos que elabora l’alumnat compleixen bàsicament la funció de transmissió de sabers: es traspassa la informació des del professor i el llibre a l’alumne i aquest la retorna complint el ritual pedagògic. L’alumne repeteix les fonts solament. El bloc podria complir un paper fonamental per donar sentit als textos com a escrits públics perquè guanyen una nova dimensió: té uns altres destinataris definits que també s’han de tenir en compte. A més hi ha el fet que alumnes i professorat es converteixen en editors, interactuen fora de l’aula i en un espai nou i públic.

 

Quan introduïm l’alumnat en aquest nou mitjà de blocs i wikis, els hem d’ensenyar les seues característiques, hem de fer alfabetització digital, si bé, cada vegada hi ha més alumnes que en tenen coneixements perquè fan servir presentacions power points, muntatges de video, seleccions musicals en mp3, publicació de fotos en fotolog, xats, etc.

 

Per acabar aquest punt, em referiré a l’escriptura didàctica en els blocs, com un nou gènere textual que té les seues característiques d’adequació,coherència i cohesió al costat de la correcció. Quan vulguem redactar una entrada al bloc hauríem de seguir aquestes pautes.

 

COM ES REDACTA UNA ENTRADA DE CARÀCTER DIDÀCTIC

 

  1. Ha d’informar o proporcionar ajuda o opinar o suscitar el debat, mantenint, així, contacte amb la comunitat de blocaires.
  2. Ha de tenir una estructura clara en pocs paràgrafs per facilitar la lectura.
  3. S’han de variar els recursos tipogràfics com la negreta, la numeració i les vinyetes en sèrie de dades o idees.
  4. S’ha de reutilitzar fragments aliens, citar i enllaçar fonts.
  5. Convé incloure els mitjans multimèdia: imatges, àudio, video...
  6. El “jo” enunciador i el vosaltres destinatari ha d’explicitar-se (necessària subjectivitat)
  7. L’estil ha de ser informal i espontani, però respectuós amb l’ortografia i la gramàtica.

 

PROPOSTES D’ACTIVITATS QUE ES PODEN FER PER MITJÀ D’UN BLOC:

 

1. Col·laboracions dels alumnes en una revista d’aula o de centre. El consell de redacció es reparteix la preparació dels textos informatius, d’opinió, de creació, testimonis gràfics d’activitats extraescolars (fotos, videos, gravacions sonores...).

 

2. Selecció de treballs per a carpetes d’aprenentatge digitals. S’hi mostren exemples representatius dels treballs dels alumnes seleccionats per ells mateixos a fi de publicar algunes mostres dels seus aprenentatges. Les categories (o etiquetes poden ser d’alumne o d’exercici treballat). Jo ho faig amb les wikis.

 

3. Respostes que els alumnes deixen en el bloc del professor a tall de comentaris. Poden ser variades, com ara: analitza i comenta un llibre, article, foto o video; busca fora de l’aula exemples dels continguts treballats; participa en jocs de llengua, enigmes, etc.; proposa un peu de foto presentada pel professor; deixa constància d’haver realitzat alguna activitat de classe i valora-la; etc.

 

4. Entrades dels alumnes en blocs col·lectius administrats pel professor o pels mateixos alumnes. Hi aporten dades, textos literaris o periodístics dins d’un projecte col·lectiu (elaborar una antologia de poemes, de contes (el meu wiki “Contes del món”), fragments significatius de novel·la, enregistrament de poemes declamats, etc. També hi poden fer ressenyes dels llibres que els alumnes lligen a fi d’orientar futures lectures dels companys. Per exemple, els meus alumnes de Batxillerat tenen una lectura oberta sobre 20 títols que he proposat, de manera que l’examen consistirà a fer una llarga ressenya de la lectura i la publicaran en el bloc o en el wiki que hi crearem  a l’efecte. Una altra activitat pot ser la discussió de problemes plantejats pel professor o un informe sobre el desenvolupament d’una investigació i les conclusions d’aquesta. Jo he fet servir també la presentació de treballs finals de projectes que requereixen l’elaboració d’un producte acabat: entrevistes gravades, diaporames, videos, presentacions power point, treballs d'investigació (una excursió a Elx)... També es pot fer la selecció de treballs per a una carpeta d’aprenentatge del curs. I per als alumnes estrangers, aquests poden buscar i reproduir receptes de cuina, cançons, imatges, etc. Mireu l’experiència d'una aula d’acollida catalana que esmente en un post recent. Els alumnes hi han elaborat un diaporama musicat de la seua primera visita a Barcelona

–aprenentatges significatius .

 

 

Esquema de l'article:

Introducció.

Paper dels blocs d'aula en una teoria construccionista.

Quins aprenentatges promouen els blocs.

Blocs i competència en comunicació lingüística.

Una reflexió important.

Com es redacta una entrada de caràcter didàctic.

Propostes d'activitats que es poden fer per mitjà d'un bloc.