HISTÒRIA‎ > ‎

La nostra gent

Aquest és un espai per mostrar-vos la nostra gent, què pensen, com són...

Últimes entrevistes

  • Pau Foraster, entre la música i els castells Entre Figueres i Girona. Entre Vailets i Xoriguers. En Pau té clara una cosa: No quedar-se mai quiet. En Pau Foraster té 23 anys, i va acabar la carrera ...
    Publicat a les 28 de gen. 2016, 13:57 per vailets de l'Empordà
  • Marc Ayats, un primeres mans experimentat Va estar dintre del món casteller des de ben jove, ho va haver de deixar i va estar molts anys sense tornar-ne... fins fa ben poc. En Marc Ayats ...
    Publicat a les 14 de set. 2015, 5:47 per vailets de l'Empordà
  • L'Anna, mare, esposa i cap de mainada L'anna té 27 anys, i treballa de perruquera a Navata. Filla d'un casteller "passiu", viu els castells des de ben joveneta. Una noia més aviat tímida i de ...
    Publicat a les 14 de nov. 2014, 2:31 per vailets de l'Empordà
  • Sergi Santos, "el resolutiu" En Sergi, o més conegut pel seu cognom "Santos", és el tresorer de la colla des del dia en què es va fundar. Té 29 anys i realment es guanya ...
    Publicat a les 5 de nov. 2014, 23:26 per vailets de l'Empordà
  • La Laura Colomer, una bona crossa! La Laura té 16 anys, és estudiant  i viu a Vilafant. Rarament alçarà la veu - tot i que si ho fa, compte! alguna cosa greu està  passant!-.  No parla gaire ...
    Publicat a les 27 d’oct. 2014, 0:05 per vailets de l'Empordà
S''estan mostrant les entrades 1 - 5 de 23. Mostra'n més »

Pau Foraster, entre la música i els castells

28 de gen. 2016, 13:57 publicada per vailets de l'Empordà

Entre Figueres i Girona. Entre Vailets i Xoriguers. En Pau té clara una cosa: No quedar-se mai quiet. En Pau Foraster té 23 anys, i va acabar la carrera d'història fa ben poc. Ara està cursant pel màster d'Ensenyament per a la Educació Secundària, alternat amb la seva feina de cambrer. Les seves estones lliures les dedica a la natació, l'atletisme, al seu grup de música (The Cuit’s) on actua de cantant i, per suposat, als castells. Ja sigui amb Vailets de l'Empordà o amb Xoriguers de la UdG, en Pau ha ocupat la posició de baix i tot just ara comença a assajar per ser terç.

Quan et vas incorporar a nosaltres?



Vaig entrar pel bateig de Vailets de l’any 2015, en Marc Flores i en Gori ja m'havien insistit amb anterioritat. I fins i tot, abans de tot ja m'insistia la Laia Montoro. Volien que vingués a ajudar i a veure com funcionava tot això i...finalment ho han aconseguit tu! 


Abans d'entrar a la colla de Vailets, havies fet castells abans?

Mai! Com a molt, seguia una mica el que sortia a les notícies, algun concurs de Tarragona... Però a part d'això, tenia a la meva cosina, l'Anna Gironella, que és castellera a la CCF, i sabia alguna cosa per ella.


I tot i així, et vas unir a nosaltres...

Sí, encara que jo al principi no hi estava gens interessat. De fet considerava els castells com a quelcom de poc interès, i perquè no dir-ho...ho considerava algo freaky, però pel bateig m'ho vaig passar bé, i em van dir que vingués un assaig a provar-ho, per veure si m'acabava d'agradar i donat que pel moment necessitava entretenir-me amb algo doncs mira…! Tant és així que ara sóc membre de la junta tècnica, a l'equip de pinyes i a sobre també estic a Xoriguers!! un 2x1 que en diríem.


Com ha influït el fet d'estar a Vailets a la teva vida diària?

He conegut molta gent i es podria dir que aquí he creat una família. Espero amb ànsia que arribi el dia d'assaig i les actuacions, tot i el mal d'esquena que agafes a vegades, però ja ho compensa el fet d’estar amb la colla i fer castells.


Quin és el primer castell que vas fer?

Fent de baix en un pilar de quatre.



Quin castell et faria especial il·lusió fer?

Iniciar-me com a terç en un 3d7.


Quin és el teu castell preferit?

Sense cap mena de dubte, el 4d10 de Minyons. És un castell que era inimaginable, i tot i així el van descarregar!


Què és el que menys t'agrada del món casteller?

Que hi hagi estúpids “piques” entre colles. La competició ha de ser sana, i que aquests “piques” negatius no són el que representa el món casteller.


Hi ha alguna expressió castellera, o algun ritual o costum, que t’agradi especialment?

A mi el que em fa molta gràcia és l'intercanvi de mocadors, tot i que no es fa molt. Quan algú d’una altra colla li regala a l'altre un mocador diuen que porta bona sort (encara no ho he pogut comprovar però jaja). També hi ha una costum que m'agrada molt entre les colles castelleres universitàries, que és la figura del padrí, algú que cuida de tu i t'ajuda a millorar o a integrar-te a la colla. I per suposat, la cohesió, la germanor, i les expressions “pit i collons!” i “Força, equilibri, valor i seny!”. Però per mi, la costum que més et fa sentir més integrat, i que et demostra que has suat i treballat per obtenir-ho, és l’entrega de la camisa. És potser la tradició més bonica i que més t’aporta el sentiment de pertinença a la colla!

Com t’afecten els nervis els dies de grans castells?

No tendeixo a ser nerviós. Potser els nervis arribaran quan em toqui fer de terç per primera vegada a plaça.


Un consell per algú que vulgui ser casteller!

Senzillament, que vingui i ho provi. És una cosa que no t'esperes. Jo abans pensava “què fot aquesta panda de matats, fent el mono aquí al mig?”. Però un cop hi entres, trobes un sentiment de cohesió, de família, que a més d'un enganxarà. I la sensació d’adrenalina que tens quan actues a plaça….és algo inexplicable que has de viure en primera persona!


Quins aspectes milloraries de la colla?

Molts. Som una colla jove, amb molts aspectes a millorar, com pot ser el silenci als assajos o la millor cohesió entre nosaltres. Però som una colla que anem a per totes i que ben aviat això ho tindrem solucionat!


Colla castellera preferida: Colla Joves Xiquets de Valls

Vailet per tenir a prop en un castell: Marc Hospital

Vailet a qui confiar un secret: Mesas

Vailet amb el que voldries fer una festa: JC

Vailet amb qui has somiat: Val dir jo mateix?..No? Ostres...Tota la colla direm!

Amic/ga que voldries que formés part de la colla: Ma germana..desig impossible!

Marc Ayats, un primeres mans experimentat

20 d’ag. 2015, 13:39 publicada per vailets de l'Empordà   [ actualitzat el 14 de set. 2015, 5:47 ]

Va estar dintre del món casteller des de ben jove, ho va haver de deixar i va estar molts anys sense tornar-ne... fins fa ben poc. En Marc Ayats, de 31 anys, gaudeix estant a la colla tant dintre com fora dels castells, transmetent alegria i bon rotllo a tot el que l'envolta. 

Quan no està fent de Primeres mans o de Vent, treballa com a fuster d'alumini per després dedicar-se plenament a les seves dues nenes, juntament amb la seva dona.


Com i per què vas entrar a la colla: 

Com? Perquè feia temps era membre d'una altra colla, portava ja molts anys sense fer castells... i l'Adrian, el cap de colla, portava ja temps insistint en que vingués, i mira... al final vaig acabar venint!


Llavors, no eres pas novell quan vas venir, oi? 

No, ja sabia alguna cosa, perquè havia portat sis anys a l'altra colla.


Què t'agrada més de la colla?

La gent i el bon ambient, sobretot. També el bon saber fer de la tècnica.


Dins del castell, normalment ocupes les posicions de Primeres Mans o de Vent. T'agrada o voldries canviar i provar altres coses?

A mi ja m'està bé. Ja se sap que hi ha gent que és més apte per algunes coses, i alguns són més aptes per unes altres. Degut a la meva alçada, el rol que tinc ja m'està bé.


Però fa poc se't va veure fent de segon en un pilar de cinc...

Sí, va ser una experiència molt maca, que mai havia fet, i m'encantaria repetir!


Canviant de tema, la teva dona no era vaileta, i es va sumar a una colla castellera per primer cop gràcies a tu...

Si, sent madrilenya com és, té molt de mèrit (riu). A més, haig d'afegir que cada cop que hi ha una diada grossa, ella a casa les remarca molt perquè quan portem temps sense fer-ne una, les troba a faltar. Li agraden molt!


Tens dues nenes, molt petites encara... Les veus com a futures enxanetes?

M'agradaria, però... Ho passaria molt malament! M'agradaria que arribat el moment elles s'ho passessin pipa, però jo patiria pel tema seguretat.


Així doncs, la seguretat seria un dels aspectes a millorar de la colla, per tu?

Sí, sobretot el tema seguretat. Matalassos de seguretat, xarxes... Jo crec que en qualsevol colla això són coses imprescindibles per poder tirar amunt. Tant per la mainada com els membres del tronc que estiguin a les parts més altes del castell necessiten més seguretat.


Creus doncs que fem castells massa agosarats?

No, crec que a les actuacions fem els castells de forma correcta, els que ens podem permetre per la pinya que tenim, no arrisquem de forma exagerada i això està bé. Però als assajos crec que arrisquem massa, tenint en compte els sistemes de seguretat que tenim.


Què en penses de la tècnica? 

En general bé, crec que és una junta tècnica molt jove, però alhora està formada amb membres que porten molts anys fent castells, que tenen una llarga experiència, i això està molt bé, perquè et dona el millor de ser veterà amb el millor de la joventut, i això és positiu.


I de la directiva?

Suposo que té coses a millorar, com tot en aquesta vida, però de moment les coses en la colla estan funcionant prou bé. Suposo que amb l'experiència aniran millorant.


Què implica el fet d'estar a Vailets a la teva vida diària?

Doncs tinc més ganes de que arribin els dimarts i els divendres, bàsicament. És un grup de gent molt maco, m'ho passo molt bé aquí i no suposa per mi cap sacrifici, al contrari, per mi és una alegria.


El teu pare està a la Colla Castellera de Figueres, que es podria dir que és la colla castellera “rival” aquí a l'Empordà. Com influeix això en la vostra relació?

Doncs ho portem molt bé!

Ell portava anys insistint en que m'apuntés a la CCF, però no vaig anar-hi perquè no m'agradava l'ambient que hi havia llavors.

Parlem sovint de castells, però amb moltíssima esportivitat, ja que tant jo com ell som persones que solem rebutjar els “piques”.



Colla castellera preferida: La Vella de Valls

Vailet per tenir a prop en un castell: Marc Flores

Vailet a qui confiar un secret: Marc Flores

Vailet amb el que voldries fer una festa: Adrián Caamaño

Vailet amb qui has somiat: Ningú

Amic/ga que voldries que formés part de la colla: El meu cosí, l'Àlex, que per desgràcia no pot venir.


L'Anna, mare, esposa i cap de mainada

14 de nov. 2014, 2:24 publicada per vailets de l'Empordà   [ actualitzat el 14 de nov. 2014, 2:31 ]

L'anna té 27 anys, i treballa de perruquera a Navata. Filla d'un casteller "passiu", viu els castells des de ben joveneta. Una noia més aviat tímida i de poques paraules, però amb molt seny i coherent que sap posar els punts sobre les is quan convé.Durant aquesta temporada ha sigut la Cap de Mainada, en una tècnica on el seu marit és el Cap de Colla. Sol ocupar la posició de quarts, i de tan en tan sentim un fil de veu que diu "avaaaall". 

Anna, el teu home és un dels impulsors de la creació de Vailets, i podem comptar amb els dits d'una mà els dies que no ha assistit a assajos o actuacions. Però tu no vas ser Vaileta oficialment fins més endavant. Què et va fer decidir començar?

El meu home estava a Vailets i no podíem seguir un a cada costat. Castells és una activitat que et demana molt temps, i calia que un dels dos fes el pas.

Com compagines la nena tan petita?

Bé. La gent de la colla m'ajuda amb la nena. Sempre hi ha algú que pot estar per ella, si no és amb la resta de mainada és a la botiga, però sempre hi ha un o l'altre. 

Ara la teva nena fa el pilar de 4 aixecat per sota. No et fa por com a mare?

No. Tenia clar que el faria des del dia que em vaig quedar embarassada. Ho tenia clar. A més, ara és quan s'aguanta dreta i comença a controlar el seu cos. No em  fa por per què, a més, l'aguanto jo.

I si no fossis tu?

Si fos un altre adult no crec que tingués problema. Però si fos algú més jove o que jo no hi confiés prou....suposo que sí que patiria.

Una de les teves amigues és de la colla de Figueres. Com ho porteu?

Bé, a vegades parlem de castells. Ens felicitem quan surten les coses bé, no hi ha cap problema. Igual que si alguna de les dos cau, ens truquem per saber com està l'altre.

I quan vam actuar a Roses?

Era una sensació rara. Havia sigut la meva primera colla, i sempre me l'estimaré. El què no m'agrada és la gestió que en fan. Però hi ha gent molt maca que val la pena!

Ara has començat el curs de gralla...

Sí! El primer dia va anar molt bé! El segon va ser més complicat. El professor anava molt ràpid i era complicat seguir-lo. De moment no em rendeixo!

Tot i que eres castellera, a Vailets has fet el teu primer pilar de 5. I de fet ja en portes uns quants.

Sí, quan fas alguna cosa que no has fet mai és indescriptible! De quarts en castells de set ja n'havia fet, tot i que també fa il·lusió per què ho fas amb Vailets...però fer alguna cosa que no has fet mai....és genial!

Això sumat amb tots els castells de set que has fet, deus estar molt contenta amb la teva evolució a Vailets!

Sí, no m'havia plantejat aquests objectius.  Però encara que estigues fent sisos, amb una colla que no té ni dos anys, estaria molt satisfeta també!

El teu pare també es membre de la colla...

Sí, però no ve gaire per qüestions de feina. Crec que estaria bé que vingués més sovint. Sobretot a l'assaig per ajudar-nos més amb els seus coneixements.

El teu home ha sigut cap de colla durant dos anys, i aquest últim any amb tu com a cap de mainada. Això s'ha traduït en tema de conversa a casa?

La veritat és que intento evitar entrar en temes de castells. 

Llavors, què et va convèncer per presentar-te a tècnica?

Realment no m'ho vaig plantejar. Van aprendre molt l'any anterior amb l'equip de mainada, i jo volia donar continuïtat i intentar millorar en tot el possible. Volia aportar alguna cosa més de tècnica...

L'equip de mainada va començar 100%, però ara tenim la percepció que s'ha afluixat.

No hem afluixat. Es que tenim molta més mainada que quan vam començar. Més mainada, mateix temps . Vol dir menys temps per cada un. No ens hi podem dedicar tant. A més, la Ingrid i la Roser han hagut de plegar i això, vulguis o no, es nota.

Hi ha hagut comentaris entre Vailets respecte a la falta de rotació de la mainada en els castells.

Els castells de 7 han de pujar-hi els millors. Pel que fa als castells de 6, intentem rotar-los, i que acabin fent els sets, com la Khiara. Però, per poder-los provar als castells de sis, han d'assajar molt dimarts i divendres.  Intentar no fallar cap dia per què sinó perden la pràctica. I per poder-los estrenar als castells de sis han de venir gairebé a totes les actuacions que fem pels pobles, generalment a l'estiu.

Així, es complicat com a nen fer-te un lloc?

No és fàcil. Has de treballar molt per què tenim una mainada que ho fa realment molt bé. Però qui realment vol aprendre, es fa un lloc i puja. Això sí, cal treballar venint a tots els assajos i no faltant pràcticament mai.

Els dosos s'estan fent grans, i sempre son els mateixos. No podem canviar-los?

Bé, els possibles dosos que podrien substituir-ne algun ens han arribat a mitja temporada. S'han assajat, però no acaba d'anar prou bé per provar-ho a plaça. A més, últimament hem tingut actuacions de sets i els que estan aprenent no han tingut gaires oportunitats per practicar en castells de sisos a plaça.

 I perquè no fem un assaig especial mainada?

Al principi ho intentàvem. Però al final només ens venia la mainada. I per a fer proves, com a mínim necessites els quarts. És un problema per què quan la gent sent "assaig de mainada", no venen.  Si s'haguessin pogut fer, segurament la mainada hagués avançat molt més.

Alguns de la tècnica heu anat a assaigs d'altres colles amb la mainada, oi?

Sí. I ha valgut la pena! A vegades dius una cosa com a cap de mainada i no et fan cas. Però quan els hi diu algú desconegut d'una colla gran en fan més cas! . Sempre que hi hem anat, alguna cosa nova hem aprés!

Bé, abans d'acabar, quina valoració fas del teu pas per la tècnica?

En faig una valoració bona. Hem estrenat molta gent nova, a tronc i a pinyes.

I la temporada que ve?

En principi no vull seguir. És millor descansar per què comences amb moltes ganes, però vas baixant. Crec que hi ha gent més motivada. 

I si no hi hagués gent motivada?

Si no hi hagués ningú més, evidentment, seguiria per la colla.

 

Test personal:

Colla preferida: Minyons de Terrassa

Vailet per tenir en un castell:  M'és indiferent...

Vailet a qui confiar un secret: Si és secret, val més que no ho diguis a ningú!!!

Vailet amb qui has somiat: No recordo els somnis....però no recordo haver somiat amb ningú de Vailets...pot ser amb l'Adrián!

Vailet amb qui sortir de festa: Amb en JC i en Xavi Romeo!

 

 



Quan acabàvem l'entrevista hem aprofitat per preguntar a la resta de la tècnica per altres aspectes i valoracions d'aquests anys! Comencem amb l'Enric, o més conegut com a Gori, el cap de pinyes.

Gori, a principi de temporada ens vareu fer omplir un qüestionari on ens preguntàveu si estàvem contents amb la nostra posició i quina altra ens agradaria provar. Ho heu tingut en compte?

I tant. Hem intentat provar les coses més lògiques i coherents. Provar en Marc Ayats de quarts no és una opció.... Però el què hem fet és, sobretot, provar-ho a columnes.

El 3 de 6 aixecat per sota és un castell que vam començar a treballar aquest any, però després d'una caiguda a Roses no ho hem tornat a fer....

A veure,  per fer un aixecat per sota necessites un primer i segon cordó de pinya molt constant a assajos i actuacions, i no sempre contem amb la mateixa gent, el què fa que no el podem seguir portant.

A Roses la última aixecada no va sortir per què als últims assaigs havíem d'anar  posant gent diferent. Quan vam arribar a Roses ens vam trobar amb això.

De tota manera, la pinya ha sigut i continua sent un punt flac. Què heu fet des de la tècnica per motivar la gent?

Hem variat posicions. La idea es que no sempre un estigui a la mateixa posició. Anar provant coses diferents, a assaig i a plaça.

De totes maneres, si algú ho demana, intento treballar amb el mateix equip de baix. tot i que no sempre tinc les mateixes persones, i acaba afectant al castells. Llavors hem de buscar algú amb unes característiques semblants.

Els últims diumenges, per exemple, hem hagut de fer canvis en primeres mans i laterals en castells de 7 i s'ha notat en el pis de segons.

El dia de la candidatura de la vostra tècnica vareu dir que aniríeu sovint a assaigs d'altres colles i hi portaríeu Vailets per aprendre.

Sí. Hem anat amb Joves, Marrecs i Minyons. A Joves vam anar la tècnica i amb Minyons vam anar tècnica i pilaners. A Marrecs hi hem anat amb tota la colla!

Quina és la teva valoració de la tècnica?

No ha sigut fàcil. Hem patit moltes places amb poca gent per fer el què volíem i hem hagut de rebaixar expectatives. Però estic content per l'evolució, començar amb 20 persones fent dos pilars de 4 i arribar  a actuacions amb 100 persones i fent castells de 7!

I com veus el futur?

Crec que s'hauran de consolidar com a castells bàsics el 3 amb agulla i 4 amb agulla.

I el 7d7?

La culpable és una ampolla de "Baylis". Si tancava pinyes del 7 de 7, me l'anaven a buscar per fer-me un trifàsic! Així que ho vam fer!


I aprofitem per fer quatre preguntes a l'actual Cap de Colla, l'Adrián, per saber com ha vist aquesta temporada i resoldre alguns dubtes... 

Adrián, és evident que la gent de tronc sempre és la mateixa. Podríem arribar a dir que hi ha quatre persones que pugen a tot, mentre altres no en fan ni un.

No són 4. Los equipos de castillos de siete tienen una gente, y los de seis otra.  Los de siete suelen ser los mismos, cambiamos pocas piezas, y en los seises rotamos mas y intentamos estrenar a la gente. (Per un moment es queda pensant) A veces mis compañeros de la tècnica me aconsejan cambios y pruebas, pero al final acabo haciendo lo que creo.

Normalment a la gent de tronc la corregeix el cap de pinyes, no podria fer-ho algú que pugui corregir des de l'experiència?

A Gori le toca mandar als columnas porque yo estoy pensando cómo hago las pruebas. El problema es que la gente no es constante, y tienes que esperar a estar en ensayo para ver si puedes hacer una prueba o tienes que cambiar piezas...

Quina valoració fas de la temporada?

Bueníssima. Acabar la temporada con 23 sietes, podemos estar mas que contentos. Hemos estrenado mucha gente en troncs. Ha habido algun mal roio entre medio, pero estamos muy contentos. 

Y com veus el futur de Vailets?

Si mantenemos el ritmo, podemos estar bien. Podemos bajar un poco pero mantenernos tranquilos durante un año. A mi me gustaria presentarme otra vez y descargar el 9 de 6...pero ya veremos. 

Així et vols tornar a presentar?

Mi intención es NO presentarme (ho ha remarcat força...) Pero dependerá de si se presenta alguien o no. Si no se presenta nadie, intentaré buscar gente para montar un equipo con piezas distintas.

Sergi Santos, "el resolutiu"

5 de nov. 2014, 23:26 publicada per vailets de l'Empordà

En Sergi, o més conegut pel seu cognom "Santos", és el tresorer de la colla des del dia en què es va fundar. Té 29 anys i realment es guanya el sou treballant d'auxiliar administratiu. Una persona molt competent, diplomàtica i sociable, que a vegades el veiem còrrer amunt i avall del local, tot estressat, per solucionar els problemes de logística de la colla.


Tu ets un dels fundadors de la colla, i has ocupat el càrrec de tresorer a la junta directiva durant 2 anys (bàsicament els dos anys de la colla...). Com, quan, per què i per qui et vas deixar "enredar" per muntar Vailets?


Portava un parell o tres de mesos a la colla veïna, la veritat és que m’hi vaig sentir bé. Un dia però, de cop i volta (tot va anar molt ràpid), vària gent amb la que més em relacionava em va dir que tenien ganes de muntar una colla i a partir de llavors vam començar totes les quedades, reunions...
Vàrem tenir la oportunitat de crear una colla nova començant de 0, que no vol dir necessàriament millor, però teníem la il·lusió de fer-ho intentant no repetir errors.

Crec que en algunes coses s’ha millorat, en altres segurament no, però després d’aquests 2 anys crec que tenim una colla consolidada i veig a molta gent amb ganes de seguir endavant i millorar el que es pugui.

El fet de ser fundador creus que ha de legitimar-los en algun aspecte?


Si és a opinar crec que em legitima igual que a tots els membres de Vailets.  No hi ha cap avantatge (ni inconvenient) en ser-ho, simplement algú havia de ser-ho.

Ningú recorda els primers jugadors del barça o el primers entrenadors/directius més enllà  d’hemeroteques, això sí, quan tinguem local propi s’hauria de dir com el primer president! Per la paciència, més que res (riu).

Recordes algun moment especial de l'inici? Alguna anècdota?

Els nervis del primer pilar de 4, el primer 3d6, el primer 7, les caigudes de castells, la primera  caiguda que es va emportar la Marina  (la seva actual parella) d’una altra colla, i a més era el primer dia que venia a plaça a fer castells!. Els pilars de 5, caigudes i mals de caps, els carregats i descarregats... 

I com a membre de directiva?

El bon regust de la primera assemblea i el dolent de la segona. A veure com va la tercera, que falta 1 mes!.

A nivell personal, t'ha valgut la pena iniciar aquest projecte? 

Sens dubte, a part de ser una afició és quasi una forma de vida. Conèixer gent meravellosa de la colla omple, i molt.

I què has aprés?

Aprendre... potser el que més m’ha fet reflexionar és sobre el tema que clava la dita següent: "Mai plou a gust de tothom". Quan érem pocs m’enfadava i li donava voltes a molts temes perquè tothom estigués a gust amb tothom, al final arriba un punt que, qui no està a gust ets tu amb tants mals de cap.

Hi ha hagut algun moment en què no t'hagis sentit còmode o hagis hagut d'actuar d'una determinada manera pel càrrec que has ocupat?

Sens dubte el tema de Minyons de Santa Cristina. Mai vaig entendre la seva reacció i menys després de veure vídeos. Que el nostre president i cap de colla quedessin amb els seus per ensenyar-los-els, i no canviessin de parer. I les calumnies que varen dir de nosaltres, en xarxes socials o a altres colles.
Vaig haver-me de mossegar molt la llengua. 

I com a casteller, què destacaries d'aquests dos anys?

Bé, començar de 0 i abans de fer 2 anys estar en el concurs7 descarregant 3d7a i 4d7a diu molt; tant de tècnica, com de directiva, però sobretot de la colla i la seva gent.

De cares al futur, t'agradaria continuar al teu lloc actual?

(Riu) Això ara no toca.... Però algun dia m’agradaria estar a tècnica.

Les decisions que s'han pres a nivell de Junta Directiva també han sigut qüestionades en algunes ocasions. Hem llegit, en entrevistes anteriors, alguna, desaprovació, sobretot, per la manca de transparència. Creus que realment ha sigut així?

Si segurament. Vàrem intentar fer reunions obertes a tothom, però no varen tenir gaire èxit De fet, encara ara es fa, només cal avisar... La veritat és que som molt pocs i es nota.

En això de la transparència... la majoria de temes que es tracten en una directiva són de funcionament:organitzar dinars, viatges etc., que no tenen cap sentit d'anar divulgant.

Potser sí que en els altres temes ha faltat mes comunicació amb la gent, no sabria dir-te com millorar-ho. Últimament hem fet varies votacions, algunes vinculants i una altra no vinculant per veure com respira la gent, potser la següent directiva pot fer-ne més de no vinculants, per saber què pensa la gent i donar a conèixer els temes que es tracten a directiva.

Ara que, és mes fàcil queixar-se que valorar la feina feta!

Pel que fa als Medievals, la comissió organitzadora va dedicar moltes hores a reunions setmanals amb la Coordinadora de Terra de Trobadors, en dissenyar les activitats, etc. Tot i que van fer una gran feina, no han sabut quins guanys es van obtenir gràcies al seu esforç. Per què no s'ha explicat?

Tot just avui (31-10-14) he rebut la factura de les begudes i puc tancar el tema de terra de trobadors.  Comunicaré a les persones de la comissió el resultat final. De totes maneres, crec que sóc bastant accessible i sempre se'm pot venir a preguntar qualsevol cosa. (Ens recorda que a l'assemblea ell mateix comunica totes les entrades i sortides.)
Sens dubte va ser una gran feina i estic molt agraït a tots els que ho varen fer possible, la comissió i els participants.

A nivell de Junta Directiva, s'acaba la legislatura sense donar explicacions de dos punts que s'havien marcat per desenvolupar aquest any: la xarxa i el reglament de règim intern. Ens pots dir com estan aquests assumptes?


Com he dit en alguna pregunta anterior, érem molt poques persones i potser el nostre error ha sigut no saber delegar les diferents feines.

Respecte a la Xarxa, econòmicament hi podem fer front, ara crec que ja tenim un esbós final del que volem i falta entregar-lo a l’Ajuntament per què ens doni permís.

Amb el tema del reglament, millor que ho faci la següent directiva ,que crec i espero que siguin força més gent.
En general, diria que tot ha funcionat bastant correctament. Pot ser s’hauria de reglar algun tema de camises i algun tema de comportament. Però diria que no ens ha sigut necessari aquests 2 anys.

Respecte al local hi ha coses que, des de la colla, no se'n sap gaire res. Es va gastar uns 800€ en acondicionar un espai on poder tenir les coses, fer reunions, etc. Tot i que s'han comprat lleixes, armaris i demés, el local no és massa "presentable" i sembla una habitació dels "trastos" durant tot l'any. En aquest sentit, la directiva no s'ha plantejat regularitzar l'ús o posar una normativa sobre l'ús del local per part dels membres?

Bé, dir que no és presentable, podria estar-hi d’acord, però fa la seva funció, hi guardem les escales, els cascos, roba, utensilis i begudes. Vam acondicionar el local com a magatzem i no com una sala d’estar. 
La pròxima directiva decidirà si vol utilitzar-la com a quelcom més. Per la meva part se n’ha fet l’ús que se li tenia que fer, i sí, es pot dir que moltes vegades no  es presentable, però en això potser hauríem de ficar de la nostra part tots,  per què en general es deixen les coses per sobre, sense ordenar i els 4 de directiva que som no hauríem d‘estar ordenant la taula sempre que hi fem una reunió, per què perdem uns 10 o 15 minuts només per treure els trastos de sobre.

Pel que fa als diners pel local, es va parlar molt a la segona assemblea ordinària de la colla, mirant-ho amb perspectiva crec que era una cosa bàsica i no me’n penedeixo d’haver prioritzat el local abans de retornar el diners de les camises, hi haurà gent que potser ho veurà diferent, ho accepto, així com també els animo a que es presentin a directiva.

Però, es van queixar que no s'avisés i no es preguntés sobre el canvi de situació i les intencions de prioritzar el local a les camises, no?

Era un moment on estàvem canviant de local ( de la sala municipal a la sala polivalent) i es necessitava lloc per guardar les escales i tota la resta (cascs, fustes,...) no podíem anar preguntant a la gent sobre el local, s'havia de fer "ja" ja que l'ajuntament ens havia canviat de local. Com a Junta vam actuar en conseqüència. 
Sempre hi haurà algú que es queixi de les decisions que una directiva pren.

I d'altra banda, sabem que l'ajuntament aprovarà enguany el pressupost per a continuar les obres de la polivalent ( ja que es considera no acabada). En el projecte hi figuren uns vestuaris i altres espais sobre el què és en realitat el nostre petit local. Heu fet algun un conveni, una cessió d'ús o alguna altre gestió amb l'ajuntament que pugui assegurar la continuïtat del nostre espai?

Segons la informació que ens ha arribat , va per llarg. Quan es va parlar amb la regidora es va comentar el tema, en principi quan ens “treguin” el local per fer-hi vestuaris, se'ns proporcionarà un local per fer-ne el mateix ús, però no hi ha res firmat. De tota manera, es parlarà a l’assemblea si surt el tema.

Pel què tenim entès la Coordinadora de Colles Castelleres aconsella tenir un equip sanitari a la colla. A Vailets hi ha força gent preparada per formar-hi part. A qui tenim nosaltres com a equip sanitari? 

Fins a on sé, hi havia en Ferran com a metge.

El transport que necessitem per a les actuacions, sovint s'ha de fer una petita aportació particular. No guanya prou diners la colla per assumir aquest transport? No es podria mirar d'aconseguir algun conveni amb una empresa d'autobusos per tenir un descompte?

Aquest tema també ha sigut recorrent en aquests 2 anys a les reunions de directiva, s’ha intentat un conveni o aconseguir més descompte amb l’actual empresa on es lloguen els bussos. El cas és que ja ens fan descompte i tampoc lloguem bussos tan assíduament com per tenir mes poder de negociació. També s’ha parlat amb altres empreses i aquesta seguia sent la més econòmica.

Això sí, la junta està oberta a canviar a qualsevol empresa que ens faci tarifes més econòmiques, si algú coneix/té familiars/amistats/contactes d’alguna empresa de transport que  ho comuniqui a la directiva o tresorer que hi hagi.

Moltes colles tenen autobusos personalitzats. Podria ser viable per a Vailets?

Dir moltes... no sé fins a quin punt és enganyós, però tenim 2 anys, l’any passat amb prou feines vàrem fer-ne ús i aquest any majoritàriament ens hem mogut per la nostra comarca, no ens hem informat i no és un tema prioritari ara com ara.

Quan hi ha actuació sempre patim per gralles. Fins i tot no tenim una figura clara del cap de grallers. Quines mesures ha pres la Junta en aquest sentit?

Aquest punt potser ha sigut el que s’ha portat més fluix des de la nostra directiva, però és realment un tema que ens ha preocupat. S’han tingut molts problemes  i seria un tema interessant a tocar a l’assemblea. Des de la Junta hem organitzat un curs que va començar l'altre dijous. Espero que ara amb el professor que tenim es solucioni, val més tard que mai.

A vegades sembla que a la Junta Directiva no es facin coses. És aquesta la sensació que creus que tenen els membres de la colla?

Torno a repetir, hem sigut molt pocs i potser el nostre error ha sigut no delegar.
Forces vegades m’han vingut gent a dir es podria fer això allò o allò altre, però tot i que sí eren bones idees, ho parlàvem a directiva,  i érem literalment 4 persones.

M’agradaria fer una crida a la gent a presentar-se o unir-se a la/les candidatures de directiva que s’estiguin fent, ja que quan hi ets veus el treball i les hores que això comporta i qualsevol ajuda és poca.

Però, quina valoració en feu, des de la Junta directiva, d'aquests dos anys? Esteu satisfets de la feina feta?

No faré una valoració numèrica, però des del meu punt de vista, òbviament esbiaixat per pertànyer, surto amb una molt bona sensació d’haver intentat fer la feina tan bé com hem pogut.

No puc parlar pels altres membres, ja que no sé la seva opinió, però jo estic molt content dels membres que hi ha actualment i dels que han format part i ja no hi són.

En realitat sou sis persones per fer front a multitud de temes: actes, recerca d'esponsors, comptabilitat, cerca de subvencions, lloguer d'autobusos, cerca d'actuacions, gestió de xarxes socials, facturació, instàncies, relacions amb colles i administracions, gestió d'accidents, compra de casc, projecte de la xarxa,....i un llarguíssim etcètera. A més, sis persones amb molta iniciativa, molt actives. I com en tots els grups, hi deu haver hagut desavinences davant una decisió. Sent tan pocs deu ser complicat debatre temes concrets per què disminueix els punts de vista sobre un tema. 

Som 5, ja que el representant de tècnica no sol realitzar funcions de directiva.Sent pocs com som, el principal inconvenient és la quantitat de feina que té cadascú, per altra banda, també som mes àgils que si fóssim 20 persones i tinguéssim de coordinar-nos. Amb el tema desavinences potser n’hi havia més al principi el primer any, com a tot arreu on hi ha més d’una persona. Aquest segon l’hem portat millor, i diria que més eficaços i tot, segurament perquè ja ens coneixem més entre nosaltres.

Sobre els punts de vista, sí, sent pocs n’hi ha menys, sens dubte, però diria que la gent que estem a directiva som tan heterogenis que ho cobríem bastant bé.

Quan hi ha hagut temes complicats ens hem intentat assessorar amb gent de la colla que hi tingués més relació, a vegades individualment :Xarxa, fustes, escales, terra i paret del local i un llarg etc.,  a vegades fent comissions com a carnaval, terra de trobadors, fira d’entitats, etc. Si el tema s’ha considerat prou important, s’ha preguntat a tota la colla, com la participació al Concurs7

Tu has sigut i ets, tàcitament, qui tanca la sala després dels assajos, a més a més de totes les feines que realitzes per la colla, com carregar-te el pes de la tresoreria, contractar autobusos, encarregar-te que la nevera estigui plena, comprar els cascos, les camises,...i un grandissim munt de coses més. T'has sentit valorat? La gent s'ofereix a donar-te un cop de mà? Com ha influit tot això en el teu dia a dia?

Sí, diria que sí, sempre hi ha de tot “en la viña del señor”, però tinc la sort de formar part d'una colla on hi ha gent que val molt la pena. Sí, se m’han ofert a ajudar, i segurament algun cop jo no he sabut delegar alguna feina.
Alguna discussió fluixa amb la família, pares o xicota, però res que no succeeixi amb qualsevol altra activitat.

De cares al futur, com creus que s'hauria d'organitzar una junta directiva per poder assumir tots els temes?

Més gent i millor programació/organització. 

Deixem la Junta i tornem a tu. La teva parella és de la colla, tot i que fa un munt de quilòmetres en cotxe, sou dos fidels dels assajos de Vailets. Durant aquesta estona compartiu afició. Però realment les conseqüències sobre la parella son més positives que negatives?

Una excusa per tornar-nos a trobar va ser que ella vingués a veure una actuació nostre . Sens dubte positives, tot i que treu molt de temps “de parella”.

Castellerament parlant has sigut un dels membres més actius de la colla des dels seus inicis. Has fet el primer 3d6, 3d6a,4d6a, 4d7, 4d7a, i l'esperat pilar de 5 (carregat) de la història de Vailets. Com veus la teva evolució castellera?

Una paraula: Increïble.
Més paraules: Quan vàrem començar ningú s’imaginava arribar tan lluny i en tan poc temps, aquí estem i hem de fer que això tingui continuïtat.

Tots els castellers passem algun moment en què ens "ofusquem", no ens surten les coses, perdem la posició i sembla que tot s'enfonsi. T'ha passat alguna vegada?

No negaré que el pilar de 5 m’ha tret forces vegades la son, però hem d’estar preparats per quan la colla “s’estanqui” durant un període llarg de mesos que indubtablement haurà de passar, sinó l’any 2017 farem el 3d10!!

Has anat varies vegades a assajos d'altres colles, què creus que podríem aplicar de les colles que has anat a veure o participar?

És un món molt diferent, vas a colles grans, hi ha silenci sepulcral als assajos, solen tenir gent a cabassos i tenen on triar mínim 5 persones per posició, i gent que fa el mateix castell en la mateixa posició més de 10 anys seguits.

Aquí no podem anar amb la mateixa filosofia, per la situació geogràfica i la cultura castellera de la zona, s’ha de buscar un entremig entre serietat/professionalitat i intentar fer content a tothom.

També ets membre actiu per ajudar a la Joves de Valls. Quina diferència hi ha entre el què sents quan la Joves aconsegueix descarregar un castell i tu estàs a pinya, o quan succeeix això a Vailets?

Vaig anar al concurs del 2012 amb ells gràcies a l’Adrián i en Gori, i vaig quedar contentíssim. Van fer 3 “castellacus”, tots descarregats a la primera, i una gran celebració (El riure ens deixa intuïr que va ser una gran celebració...) . Home quan ajudo a les altres colles, en aquest cas la Joves, hi ha satisfacció, però res comparat amb  l’explosió d’alegria al fer-ho amb Vailets , ja sigui a tronc o a pinya.

(Seguim parlant de les seves experiències. Per acabar, ens deixa una "falca publicitària", com n'ha dit ell!)

Si això es publica abans del 9N, i encara no saps si anar a votar o no.. Si us plau ves-hi! Que no et tapin mai la boca ja sigui pel sí o pel no.




Test personal:

Colla castellera preferida:
Vailets de l’Empordà , després Minyons de Terrassa i la Joves al mateix nivell.
Vailet per tenir a prop en un castell: Tots els que portin la camisa
Vailet a qui confiar un secret: La Marina, sí, sí, La Marina, no em diu les coses ni a mi!!!!!!!!!!!!!!!!.
Vailet amb el que voldries fer una festa: En Romeo, tot i que si en Martí porta el porró... esclata a riure
Vailet amb qui has somiat: La Marina! I abans que fos Vaileta també :D
Amic/ga que voldries que formés part de la colla: Albert, Teixi, Minis, Edu, Uri, Gerard... i moltes més! Al primer un dia l’acabaré d’enganyar




La Laura Colomer, una bona crossa!

27 d’oct. 2014, 0:05 publicada per vailets de l'Empordà

La Laura té 16 anys, és estudiant  i viu a Vilafant. Rarament alçarà la veu - tot i que si ho fa, compte! alguna cosa greu està  passant!-.  No parla gaire, però quan diu alguna cosa sol tenir tota la raó. Una noia tranquil·la que no falla, amb la que sempre pots comptar.

Va arribar a la colla a través de la seva tia, que  volia provar algo diferent amb les filles i el seu home i li va proposar d’anar-hi un dia a veure què es feia en un assaig casteller. La Laura va entrar oficialment a la colla poc després, a principis de l’any passat.


Què sabies dels castells abans de venir a Vailets?

Realment no en sabia gairebé res, no hi mostrava molt d’interès. Havia vist i sentit a parlar sobre els concursos de castells per la televisió, m’havia cridat l’atenció però la idea de presentar-me un dia a assaig no me l’havia plantejat mai.


Què t'agrada més de la colla?

Les festes i les quedades després de les actuacions i els assajos.


Quina posició sols ocupar dintre d'un castell?

Sempre he sigut crossa, m’agrada tot i que de vegades és una mica agobiant, però tot és acostumar-s’hi! 


T'agrada o el voldries canviar?

De moment estic bé allà on estic, més endavant qui sap.


Algun cop has fet de baix. T’agradaria fer-ho més sovint o t’estimes més la posició de crossa?

Fer de baix d’algun pilar sí que m’ha agradat, però si em posessin al mig d’un castell hauria de pensar-m’ho un parell de cops.


T'has plantejat mai pujar?

 A mi m’agrada tocar de peus a terra, d’aquí a uns anys vés a saber...


Què en penses de la tècnica?

En aquest cas jo no sóc la que sap més de castells, llavors em sembla bé.


I de la directiva?

No és la millor directiva del món, però tampoc és la pitjor.


Com influeix el fet d'estar a Vailets amb la teva vida diària?

Influeix una mica. El cap de setmana que intentes fer algun pla amb amics, sempre has de mirar que no hi hagi cap diada. Però simplement t’has d’organitzar.

Fer castells és una gran experiència que s’ha de viure, t’omple i et fa sentir útil!


Tu, com a adolescent, veus que la majoria dels integrants són “madurets”. Creus que el teu marge d’edat està ben representat dintre de la colla o hi hauria d’haver més jovent?

Jo crec que sí que hi ha jovent, la majoria són de vint cap a amunt, però també n’hi ha d’entre dotze, catorze fins a setze. Quants més millor, no? També va bé que entri tant gent jove com més gran.


Quins aspectes creus que cal millorar ?

La comunicació, i no estaria de més explicar les coses més detalladament.


Test personal:

Colla castellera preferida: N’hi ha moltes, i totes s’esforcen molt per aconseguir millors resultats, però diria Minyons de Terrassa.

Vailet per tenir a prop en un castell: A tots.

Vailet a qui confiar un secret: Home, és un secret!

Vailet amb el que voldries fer una festa: Tots!

Vailet amb qui has somiat: Buf..no sabria dir-te, no ho recordo.

Amic/ga que voldries que formés part de la colla: La Júlia, la Meri, i moltes més.





El showman de la colla, David Giralt!

15 de set. 2014, 23:34 publicada per vailets de l'Empordà   [ actualitzat el 15 de set. 2014, 23:38 ]

En David és comercial de recanvis agrícoles. Un home de mitjana edat, pare de tres fills, que intenta sempre tenir un somriure per a tothom. Mai s'estalvia una broma si la situació s'ho val. I sempre que pot participar i fer "el mico", ho fa! Però quan cal posar seny i coherència també ho fa.

Com vas venir a parar a Vailets?

Vaig entrar a la colla perquè un amic meu, en Vicenç, va agafar una de les meves filles en un dels moments dolents que té la vida, i la va portar a Vailets perquè tingués un entreteniment.

Per la meva banda, i quan la meva dona va morir a causa del seu problema de salut, el psicòleg em va recomanar que fes una activitat conjunta amb la família per fer més pinya... i mai millor dit! Els castells per mi van començar com una teràpia... i m'hi vaig quedar! És l'única activitat que no he fet mai amb la meva dona. Això és com si hagués fet un "reset", ja que, quan sóc aquí, només penso en castells.


Què sabies dels castells abans de venir a Vailets?

L'únic que havia vist era per la tele, i d'un cop que vaig anar a la plaça de Torredembarra, que hi ha una escultura de castells, i em va impressionar. Però mai m'ho vaig plantejar de debò. No sabia ni què era una crossa, ni un lateral, ni un terç... enxaneta i prou! Sabia, això sí, posar nom als castells: tres de sis, quatre de sis... però no gaire més.


Els teus tres fills també són vailets, i estan molt engrescats dintre de la colla. Com porten aquesta activitat familiar?

Els meus fills van venir perquè venien altres nens, però poc a poc s'han anat implicant, bé pujant o bé tocant la gralla. És la única vegada que no els hi he hagut de dir per participar en una activitat i ells mateixos s'han anat engrescant, i això és un aspecte molt positiu.
El millor és que en una colla tothom hi té cabuda.


Què t'agrada més de la colla?

El bon rotllo que hi ha, les ganes de fer coses i també d'anar a més... tot i que aquest "anar a més" s'hauria de fer amb cura i amb seny, perquè ningú prengui mal, perquè hi va haver una temporada que... tela!

Què en penses de la tècnica?

Trobo que ho fan bé, no tinc res a dir, tot i que crec que la junta tècnica hauria de fer més rotació de nens, de mainada. Pel que fa als adults, que participin més els que vulguin i que ho demanin obertament, ja que tampoc s'ha d'obligar a ningú a pujar ni estar a la pinya.


I de la directiva?

Per mi, és un càrrec de gran responsabilitat, dels quals no em puc queixar, perquè sempre penso que si jo hi fos en el seu lloc, no ho faria millor.


Com influeix el fet d'estar a Vailets amb la teva vida diària?

Com que tots els meus amics de debò són vailets, moltes vegades quan fem un sopar junts acabem parlant de la colla i del món casteller.  A vegades m'he descobert a mi mateix donant la tabarra a gent que no és del món casteller. M'encanta ensenyar les fotos quan sortim al diari i fer un "Pam! Aquí ho tens!"


Què creus que hauríem de millorar com a colla?

Reduir despeses. S'hauria de trobar més patrocinadors per aquesta finalitat, la de reduir despeses, que Déu n'hi do les que comporta una colla. I crec que això s'hauria de fer ja no des de directiva, si no des de tota la colla, entre tots.
Una de les coses essencials que faria falta és una xarxa, per tal de fer assajos més atrevits. Si tots ens hi poséssim en reduir despeses, ho podríem aconseguir.

També m'agradaria fer més espectacles (riu). Jo m'ho passo teta muntant espectacles de final de temporada! I crec que s'hauria de fer més sovint. Això fa més pinya amb la gent.  Recomano participar en un espectacle perquè és divertit! Sense vergonya! Has de perdre la vergonya davant d'un escenari, perquè total... qui t'ha de veure? Només nosaltres mateixos!




Test personal:

Colla castellera preferida: Totes. No en tinc cap de preferida.
Vailet per tenir a prop en un castell: En Tutu, en Vicenç, en Ferran... Qualsevol que sigui un bon lateral per poder treballar bé!
Vailet a qui confiar un secret: En Jep.
Vailet amb el que voldries fer una festa: També en Jep.
Amic/ga que voldries que formés part de la colla: En Met, un company de festes.


Karin, riu i gaudeix!

9 de set. 2014, 4:17 publicada per vailets de l'Empordà   [ actualitzat el 9 de set. 2014, 4:20 ]

La Karin és mare de dos fills i treballadora social. Viu en un dels llocs més idíl·lics de l'Empordà, Cadaqués, i cada matí ens penja al Facebook una fotografia dels seus croissants o dels seus peus amb un fons marítim espectacular. També la vam veure en primer pla al programa "Divendres" de Tv3, on ens ensenyava a portar un Doll...

És una de les persones més serenes i alegres de la colla, on hi ha festa hi ha la Karin! Fan de la Patum no té gens de mandra a anar a donar-ho tot fins l'últim minut!. Però fer un cafè amb ella pot ser missió impossible, quan no està treballant, està fent fotografies als partits de futbol del seu nen, i quan no, la trobes corrent amb un doll al cap o amb els gegants. Vaja, que no té gaire temps lliure!


Quan vas entrar a la colla?

Des de feia molt de temps, l'Alba , la meva nena de 12 anys, em demanava d'entrar en una colla castellera. Em van parlar sobre Vailets i el dia del seu aniversari, vam anar per primera vegada a un assaig de la colla. No ho havíem fet abans per qüestió d'horaris, ja que ella feia gimnàstica rítmica i era incompatible amb els assajos, però ara ja ens ho podem muntar.


Així doncs, la teva filla tenia moltes ganes de venir, i vas venir per ella, no?

Va ser ella qui em va dir que volia fer castells. Li va agafar l'interés des de ben petita, quan els mirava per la tele o als vídeos del youtube, tant li feia, però se'ls mirava. El que és fort és que ningú la va impulsar a això, perquè a la família no hi ha ningú del món casteller.


Què sabies dels castells abans de venir a Vailets?

Del món casteller no en sabia pas res. Jo havia vingut d'una colla gegantera de Barcelona, i havia estat amb gegants, però no sabia res de castells, tot i que sempre m'havia agradat aquest món.

Coneixia poca cosa, els noms dels castells (costant-me molt) i prou, i ignorava completament com es feia una pinya. De fet, pensava que un castell era la gent a sobre dels baixos i la pinya al voltant i prou.


Què t'agrada més de la colla?

La participació que hi ha de la gent. Té les seves coses, com a tot arreu, però en el fons tothom té ganes de fer coses a la colla. Convindria recordar, però, que la gent té coses a fer fora de la colla, i no ens hauria d'ocupar el 100% de la nostra vida. Tinc la sensació de que hi ha massa "obsessió" vaileta, i la gent oblida el que té o el que tenia.


Perquè tu vius a Cadaqués... No et resulta pesat viatjar cada dia d'assaig fins a Castelló?

No, en absolut. Pensa que jo sóc de Barcelona, que per fer qualsevol cosa ja eren 20 minuts de metro. Aquí tinc 25 minuts de cotxe... quina diferència hi ha?

Les corbes?

Quan venim de qualsevol lloc i estem a l'alçada d'Empuriabrava, diem que "ja hem arribat a casa". Si et fas les corbes cada dia, no se't fan gens pesades... i si t'agrada conduir, t'agraden les corbes!!!


Quina posició sols ocupar dintre d'un castell?

Normalment de crossa. No m'he plantejat fer una altra posició, per què em considero molt "patosa" (riu). I des que vaig entrar a la colla, em vaig negar a pujar, i així seguiré. No han aconseguit mai que pugi, i no ho faran!


Què en penses de la tècnica?

Comparat amb quan vaig entrar, penso que ha millorat molt. Veig que han posat ganes, però que encara els hi queda molt per millorar. Tema mainada, també ha evolucionat a millor, però s'ha de treballar encara més. Quan es comencen a fer proves de castells als assajos, a la resta de la mainada se'ls deixa apart, i això causa que els nens que en saben més continuïn millorant, mentre que els nens que els hi costa o que encara no tenen tanta traça, no poden practicar tant com necessitarien.

Pel que fa al cap de colla i el cap de pinyes, crec que han millorat i que saben quina és la seva feina.


I de la directiva?

Haig d'opinar? (riu). Trobo que falta comunicació de tota mena, tant entre els membres de la directiva com entre les dues juntes i la colla. S'haurien d'explicar més les coses, a vegades es donen per sobre-sabudes i falta claredat a les explicacions.


Com influeix el fet d'estar a Vailets amb la teva vida diària?

Doncs no paro mai a casa, però no em suposa cap estrès.


Aspectes a millorar de la colla?

Com ja he dit, més comunicació entre els Vailets. Evitar la majoria de "chismorreos", l'un parlant per aquí i l'altre parlant per allà i els malentesos que poden crear. Penso que parlant i dient les coses clares, tot milloraria. Parlant la gent es pot entendre.


Test personal: 

Colla castellera preferida: Minyons de Terrassa.

Vailet per tenir a prop en un castell: En Xavi Romeo.

Vailet a qui confiar un secret: L'Alba Moner i la Lourdes Estela.

Vailet amb el que voldries fer una festa: Amb tots!

Vailet amb qui has somiat: Amb cap!

Amic/ga que voldries que formés part de la colla: M’agradaria que vingués una bona amiga però esta molt lluny. Així doncs, m’agradaria que vingués més gent de Cadaqués.



Marina, "can't stop dancing!"

25 d’ag. 2014, 23:41 publicada per vailets de l'Empordà   [ actualitzat el 25 d’ag. 2014, 23:58 ]

La Marina és mestre d'infantil i psicopedagoga. Té 26 anys, viu entre Girona i Roses,  i actualment forma part de l'equip d'ajudants de mainada a la tècnica de la colla. És una noia divertida, alegre i amb una energia brutal. Quan comença la festa, la Marina ja hi és, ho dóna tot a la pista de ball i a la vida.

Com vas entrar a la colla? I més important encara, per què t'hi vas quedar?
El meu primer contacte va ser la meva parella, en Sergi. Volia provar com era, i em va agradar molt, sobretot pel bon ambient i bon rotllo. Especialment per la gent.

Què sabies dels castells abans de venir a Vailets? 
Ostres… molt poc! No sabia posar noms als castells, ni sabia que era una crossa ni un primeres mans. No sabia res! 
Però sabia que era típic de les festes majors dels llocs, i ja m'atreia. De fet, més d'un cop havia pensat d'anar a les grans diades de Tarragona, a una actuació grossa, d'aquelles que veus per la tele, però mai havia tingut la oportunitat.


Abans d'entrar, t'imaginaves participar en una colla tan activament?
Jo no!!! Jo era de les que pensava que si no t'hi ficaves des de petit, ja no podies entrar.

Què t'agrada més de la colla?
Que es com una família. Uns s'ajuden als altres, amb petits detalls. Són petites coses que fan gran una colla. 

A més, és una activitat on pot participar tota la família, des del més petit fins al més gran pot gaudir, i a tots els hi brillen els ulls per igual amb una bona actuació.

Què en penses de la tècnica?
(Riu) No puc ser objectiva, sóc a dins. Però crec que tot és millorable i m'hi incloc. 
Crec que una bona tècnica ha de tenir moltes ganes de treballar i de millorar, i de que la gent estigui contenta.

Sobretot milloraria la comunicació individual de la tècnica envers la colla. Hi ha molts detalls que ja donem per suposat i ens ho saltem. No ens hauria de fer mandra repetir explicacions.

I de la directiva?
Tampoc poc ser objectiva (riu).
La meva parella n'és membre i, indirectament, ho veig des de dins. Fan moltes coses que la resta de la colla desconeix, i no se'ls hi dona prou les gràcies.
Per contra, crec que es carreguen de massa feina i que haurien de demanar més ajuda. Si fan participar a més membres de la colla, ells mateixos respirarien millor, anirien menys estressats i més lleugers de feina.


Ets una de les vailetes que resideix més lluny del local d'assaig. Com influeix el fet d'estar a Vailets amb el teu entorn personal?
Però si ho faig, és per que m’omple de veritat. Al final t'ho arregles per acabar combinant tot, i és que quan una cosa t’agrada, fas mans i mànigues per què tot encaixi.Doncs, evidentment, ho noto en el temps i en la butxaca. Tinc menys temps per estar a Girona i per fer altres activitats, i gasto molta gasolina en kilòmetres.
Què bonic!
(riu) Oi que sí? A més, veig gent del meu voltant que no tenia contacte amb el món casteller i que ara s'hi va interessant i em va preguntant, des de familiars a amics. He tingut xerrades sobre castells i és maco perquè pots transmetre el que has après de la colla.



Test personal:

Colla castellera preferida: Totes. No en tinc cap de preferida.
Vailet per tenir a prop en un castell: La Begoña i la Laura Colomer.
Vailet a qui confiar un secret: Xavi Romeo.
Vailet amb el que voldries fer una festa: A carnaval vaig veure que n’hi havien bastants que podien seguir el meu ritme: Norma, Vicky Ereñú, Alba Moner, Laura Colomer…
Vailet amb qui has somiat: Sergi Santos. Calia que contestés això?
Amic/ga que voldries que formés part de la colla:  El meu germà, en Roger.

L'Ivan, de rodamón a casteller

7 d’ag. 2014, 23:24 publicada per vailets de l'Empordà   [ actualitzat el 19 de gen. 2015, 23:09 per sonia duñach ]

L'Ivan Nardi té 25 anys. Tot i haver nascut a la Plana de Vic, a Torelló, ens diu que el seu cor pertany a l'Empordà. Els últims cinc anys ha estat vivint a Roses. La seva entrada ens ha deixat a tots bocabadats. Tècnicament té una evolució molt positiva i cada dia té més implicació en la organització d'actes per la colla.

Ell mateix es considera un "rodamón contemporani", per què s'ha d'adaptat a cada situació, passant de la jardineria, hostaleria, jornaler, guia de submarinisme... Ara bé, com a vocació, ens deixa clar que és el medi ambient, concretament la biologia marina.

Tot i considerar-se un nòmada, sembla que els castells l'ajudaran a arrelar-se a l'Empordà. Esperem que per una llarga temporada!


Ivan, com vas assabentar-te que existia la colla i què et va fer venir el primer dia ?

Des de els principis de Vailets de l'Empordà que ja en sabia de la colla. Però per la meva vella condició de nòmada no vaig tenir l'oportunitat de venir abans. Però tot canvia, i un dia, l'Eva Palou, em va ensarronar per què l'acompanyés a un dels assajos i, vaig descobrir un món nou.

Per conèixe't una mica més... D'on vens? Vull dir, on has estat aquests últims anys? Sabíem que tenies prevista marxar a Canadà de cares a la tardor. Es veu que has canviat els plans. A què és degut?

Vaig tornar a casa el darrer mes de Juliol, en principi, de vacances. Venia del darrer viatge que m'havia dut a Canadà (l'últim destí), Mèxic, EE.UU i Guatemala. Al segon dia d'assaig amb els Vailets ja vaig aplaçar la meva tornada un mes més tard, al tercer dia un altre mes i ara, ara intento coordinar la meva vida al voltant de l'entorn casteller, de Vailets.


Com creus que el ser casteller t'ha influït a la teva vida?

M'ha influït fins a tal punt que, asseure el meu cul inquiet a casa (per fi) no em suposi cap esforç.


Què és el què milloraries de la colla? I el què ara per ara t'agrada com està?

Tot i fer poc que hi soc, i encara bocabadat pel què significa per a mi ser-hi, crec que més comunicació seria un reforç positiu. Sobre tot durant els assajos; correccions de postures...

Tot i haver entrat recentment als Vailets, t'has implicat d'una manera bestial. Estàs a totes! Ara, gràcies als teus contactes, se'ns proposa anar al concert d'Strombers a fer alguna coseta.

La idea del concert va esdevenir d'una de les persones més importants de Roses, en quan a la gran feina feta en àmbits culturals que ha empès tot i les dificultats actuals. Després de la idea, moure un fil per aquí i un altre per allà, i tot lligat. Ha estat molt fàcil coordinar-ho, doncs tots en tenim moltes ganes. "Tocant el cel amb la mà" dels Strombers és una cançó amb la qui més i qui menys, ens hi sentim identificats. De fet allà on aquest grup fa un concert, alguna colla s'apunta a enfaixar-se. I des de un punt de vista més intrínsec, pot ser quelcom molt positiu per la colla, per seguir creixent fent pinya. Serà l'hòstia!


Pel que fa a les persones que conformen les juntes, creus que hi ha algun aspecte a millorar?

De moment, per la manca de recorregut no denoto cap tret negatiu de ningú; els de la tècnica són clars i pràctics, se'ls nota el rodatge casteller. I la directiva... sou uns cracs! Empènyer endavant una colla amb tot el que implica té molt mèrit.


Sortim als diaris, ens animem a anar a festes, fem actuacions solidàries....Com creus que podem aportar més gent a la colla?

Crec que seguir la mateixa línia és molt bona idea (no pareu mai!), sempre hi ha lloc per afegir nous camins per captar més persones que vulguin formar part d'aquesta família, en tot cas, la llavor ja està plantada, aviat en sortiran els fruits.


Test personal:

Colla castellera preferida: Castells de Vilafranca

Vailet per tenir a prop en un castell

Vailet a qui confiar un secret: Lourdes

Vailet amb el que voldries fer una festa: Amb tots

Vailet amb qui has somiat: De moment amb ningú

Amic/ga que voldries que formés part de la colla: En marc, company d'escalada de tota la vida


Vicstyle!

12 de juny 2014, 0:22 publicada per vailets de l'Empordà   [ actualitzat el 12 de juny 2014, 1:03 ]

La Vicky té 22 anys i és un sac de nervis. Amiga dels seus amics, i enemiga de qui no els respecti. Sovint no saps si està fent broma o està de mala lluna -normalment és el primer cas-. Però si algun dia està relaxada o pensativa cal que ens preocupem, i molt!. Evidentment, no és una persona que passi desapercebuda, més aviat al contrari, sol generar controvèrsies. Qui la coneix bé sap que és una petita gran noia, que treballa de comercial de telefonia i intenta gaudir de la vida al màxim.
Va començar a Vailets a l'estiu del 2013, per què el seu cosí n'era membre i cap de colla. Però fa molts anys que fa castells i ha passat per varies colles. Tot i que li agrada ajudar als companys per què prosperin i els recolza tècnicament, és gelosa de la seva posició al tronc.



Vicky, quin creus que és el teu punt fort, pel què fa a castells?
Bàsicament, que sóc molt bona fent castells.

I el teu punt dèbil?
M'ho crec massa.

Creus que va ser molt complicat per a tu fer-te un lloc al tronc? 
Al principi vaig estar uns mesos sense pujar, però quan ho vaig començar a fer, vaig tenir el meu lloc ràpid. Porto 13 anys fent castells, suposo que a qualsevol colla, un cop em donessin la oportunitat em seria fàcil tenir el meu lloc.

Creus que el fet que vinguessis d'una altre colla va facilitar poder tenir un lloc al tronc? 
Al contrari, ho va dificultar, i  molt moltíssim. A més, era la cosina del cap de colla i havia de guanyar-m'ho més que la resta.

Tots sabem que sense la pinya, no hi ha castells. Alguns castellers es van queixar quan vas baixar del 4d7 del bateig saltant per sobre la pinya celebrant-lo.
És cert que en el bateig em vaig emocionar moltíssim al descarregar el primer castell de 7 pisos de Vailets! Això no es fa cada dia. No és pas que no valori la gent de pinya, tot al contrari, els respecto moltíssim. Però quan acabes de fer història és complicat no celebrar-ho, encara que estiguis sobre la pinya. De totes maneres, només cal mirar vídeos al Youtube i es veu que celebrar els castells mentre baixes de la pinya és una cosa normal, i molt emocionant. Només                                                                     cal veure les colles grans, quan descarreguen al concurs o  estrenen un castell, com salten per sobre la pinya! 

Creus que valores suficientment la feina de la pinya? 
Quan era més petita reconec que no, però sense la pinya, els del tronc no seriem ningú. La colla som tots.

Amb l'experiència que tens en el món dels castells, com veus la colla? 
Veig la colla bastant bé, però si que li donem  importància a coses que no la tenen, i a vegades som una mica suïcides amb els castells. Però crec que podem fer el 3d7a. El què ara caldria fer, arribats a aquest punt, és començar a baixar pes als castells i pilars, perquè és la única manera d'anar creixent a poc a poc.

A vegades ser una persona molt expressiva i impulsiva fa que la gent agafi una imatge equivocada d'un mateix. 
Realment aquesta és la meva personalitat, sempre he sigut així, i crec que no he de canviar. A mi tampoc em pot agradar el caràcter d'una persona i haig de conviure amb ell. La gent que em coneix sap com sóc realment, i sap que tinc moments per tot. No crec que em jutgin per com sóc, i si no, no és el meu problema. Jo no vull problemes amb ningú i si dir les veritats i les coses a la cara, fa caure malament, prefereixo caure malament al món sencer que ser una hipòcrita sense personalitat. Si a algú li caic malament que m'ho digui i seré mes prudent amb ell. Però jo tinc la sensació caic bé! Si no no riurien tant amb mi, no?

Que en penses de la Tècnica? 
Crec que la tècnica està bé, només petits detalls que canviaria. La manera d'entrenar la mainada la canviaria. Jo he sigut mainada i sé el que de veritat motiva.

I de la Directiva? 
"Ni pincho ni corto" perquè realment no m'assabento de res i no se exactament qui hi ha a la junta.



Test personal:

Colla castellera preferida: Castellers de Vilafranca.
Vailet per tenir a prop en un castell: Eva Riera.
Vailet a qui confiar un secret: Esther.
Vailet amb el que voldries fer una festa: Dani i Sònia, "sin duda"!!!
Vailet amb qui has somiat: Si hi he somiat no m'enrecordo.
Amic/ga que voldries que formés part de la colla: A mi Carlita! Però mai de la vida vindria...

1-10 of 23