PERÍFRASIS VERBALS

PERÍFRASIS VERBALS

 

Reben el nom de perífrasis verbals els sintagmes que, amb una funció comparable a la que acompleix qualsevol forma verbal simple, contenen al menys dues formes verbals:

a)     una de les quals no hi apareix conjugada (infinitiu, gerundi, participi), però dóna significació a tota la perífrasi,

b)    l’altra que hi apareix conjugada i ens dóna la informació pròpiament gramatical (persona, temps, …).

 

Es poden distingir dos tipus de perífrasis principalment:

a)     La perífrasi d’obligació, s’expressa:

 

H HAVER + DE + INFINITIU  del verb portador del significat

C CALDRE (impersonal) + INFINITIU

 

També s’utilitzen altres girs com:

“tinc l’obligació de”, “no tinc més remei que…”

 

CAL EVITAR les següents expressions:

·         * “Tenir que …”  “Tinc que fer una cosa”  ® “He de fer una cosa”

·         * “Hi ha que …” “Hi ha que fer …” ® “Cal fer …, s’ha de fer…”

·         * “És precís …” ® “Cal …” “És menester …”

·         * “Deure + infinitiu” amb valor d’obligació.

 

b) La perífrasi de probabilitat, s’expressa

 

DEURE (verb que es conjuga) + INFINITIU (verb portador de significat “Ja deus saber la notícia”

 

Usada en present d’indicatiu té valor de present. “Deuen ser les dotze” (ara) segurament.

Usada en pretèrit imperfet d’indicatiu té valor de passat “Devien ser les dotze” (en aquell moment)

També es pot expressar amb:

Advervis TAL VOLTA, POTSER, TAL VEGADA + indicatiu

Expressions POT SER QUE, ÉS POSSIBLE QUE, ÉS PROBABLE QUE + subjuntiu

CAL EVITAR l’ús del futur o del condicional per expressar probabilitat o possibilitat i l’ús d’IGUAL com adverbi de possibilitat.

·         * “seran les dotze” ® “deuen ser les dotze”

·         * “serien les dotze” ® “devien se les dotze”

·         * “Igual era el teu germà” ® “tal volta era el teu germà”

 

EXERCICIS

 

1. Corregeix els següents enunciats, si cal.

a)     Tenim que defensar la natura.

b)    Dona, a les eleccions has de votar la llista feminista.

c)     És menester organitzar-nos a les fàbriques.

d)     És precís invertir al camp valencià.

e)     És necessari votar per la pau.

f)     Hi ha que canviar de govern.

 

2. Forma frases emprant les expressions que hem vist: CALDRE, SER MENESTER, SER NECESSARI, HAVER DE.

a)     Els xiquets (PODER) estudiar.

b)    El cotxe (ESTAR) net.

c)     Tu (PRESENTAR-TE) a l’examen.

d)     Jo (CONVIDAR) els veïns a sopar.

 

3. Corregeix les frases següents.

a)     Si no tinc temps d’acabar el treball, igual no em presente a l’examen..

b)    No sé qui ha telefonat. Igual era el teu germà.

c)     Si hagueres anat al concert d’anit, igual t’’hauries avorrit.

d)     Si aprovem tot el curs al juny, igual ens n’anem de vacances a Mallorca.

e)     Més val que demanes hora perquèe igual véns i no trobes ningú.

 

4. Transforma les frases següents segons el model.

ex: Crec que eren les onze ® Devien ser les onze.

a)     Pense que té vint anys.

b)    Probablement ha vingut amb tren

c)     És possible que no haja trobat entrades.

d)     Crec que era la nova professora d’anglés.

e)     Possiblement sóc la persona més feliç del món.

f)     Aquell concert va ser probablement el millor de l’any.

 

 

5. Tradueix al català les següents expressions.

a)     Tenía que irme. Era preciso que me fuera.

b)    Ho tendràs que preocuparte. No serà preciso que te preocupes.

c)     Usted tendría que calmarse. Ustedes deberían calmarse.

d)     Usted debería llevar gafas.

e)     Debe de ser muy tarde, ¿no crees?

f)     Debieron de ganar mucho dinero.

g)     Probablemente ya no vendrán tan tarde como es.

 

6. Corregeix les frases, si cal.

a)     Hi ha que posar-se d’acord.

b)    Hi havia quue fer-ho

c)     Els vassalls tenien que inclinar-se davant la voluntat del senyor feudal.

d)     No era precís que us molestéssiu. Seu t’hauràs cansat de tant caminar.

e)     Ara ja seran les cinc de la vesprada.

f)     Ja haureu observat que des de fa dos anys no en parle.

g)     Qui ha arribat? Seran els estudiants.

h)     Seria el soroll del vent el que em va despertar.

i)       Serien vetllades molt agradables, oi?, les que passares en companyia d’ella.

j)      Ja que m’ho demaneu, vaig a dir-vos la veritat.

k)     Anem a trucar-li tot seguit.

l)       Ell govern va publicar un decret sobre l'ensenyament.

m)   La comissió va a reunir-se demà.

 

(obligació)

7. Aquestes frases contenen una expressió d’obligació personal. transforma-les de manera que s’expresse l’obligació en forma impersonal.

Exemple: Maria hauria de cuidar-se més ®Hom hauria de cuidar-se més.

a)     No heu de tenir por al selectiu

b)    Cal que visites els avis per Nadals

c)     El regidor ho havia de fer i ho va fer

d)     Jo no havia d’haver-hi cedit

e)     Haurem d’espavilar-nos!

 

8. Ara hauràs de fer el mateix però a la inversa.

a)     S’han de tenir en compte els diners

b)    Hom haurà de posar-hi remi

c)     Calia fer-li un favor

d)     No s’havia d’haver dit això

e)     Ha calgut avisar-la

 

9. Localitza i esmena els errors.

a)     Quan les coses van malament no hi ha que amoïnar-se.

b)    Hi havia que cridar eel ferrater per arreglar el pany

c)     Teniu que acompanyar-nos i que fer-nos el favor

d)     I ara, què tenim de fer?

e)     Deus anar a correus abans de les cinc de la vesprada

 

(probabilitat)

10. Uneix aquestes frases de manera que continguen una perífrasi verbal de probabilitat.

Exemple: Maria té la cara trista. Sembla cansada ® Maria deu estar cansada perquè té la cara trista.

a)     Els carrers estan banyats. Ha plogut.

b)    Va suspendre. No va estudiar molt.

c)     Sembla jove. Aparenta uns vint-i-cinc anys.

d)     Passaven de les cinc i el tren no havia arribat. Segurament s’havia avariat.

e)     Crec que passava la mitjanit. No se sentia res pel carrer.

 

 

11. Reescriu el paràgraf tot esmenant els errors ( no et fixes només en les perífrasis, tal vegada hi haja algun accent o alguna altra falta dissimulada).

 

         Serien les nou de la nit quan el tren va arrivar. Jo no tenia que haber anat a per ell però,  ja se sap, que si un no pot, que si l’altre tampoc, i al final hi ha que quedar be i oferir-se. Despres de tot, el nor era jo i tenia que tractar de guanyarme-ls com fóra. Jo entre mi pensaba: “Serà un d’aquestos idiotes que creuen que ho saben tot i es tindrà pel mes intel·ligent del poble”. No suporte aquest tipus de gntm tan segura de si mateixa i tan pedant. Un únic passatjer baixà del tren, o millor dit, una passatjera. “No haurà pogut venir i no ha avisat”. Era preciosa! Tindria uns trenta anys i a penes anava maquillada, però els seus llabis ern carnosos i de color vermell intens. Es dirigí cap a mi amb un somriure ample i em digué: “Hola, soc Pau”. Clar, Pau pot ser nom de dona, no iavia caigut. Em vaig presentar i li vaig oferir el meu braç. Hi ha que ser un caballer, no?

 

REPÀS DE VERS REGULAR (i alguns irregulars)

Trieu la forma verbal correcta i escriviu al costat de cada frase la forma en infinitiu i la conjugació a què pertany. Per últim, digueu se és regular o irregular i, en el cas de la 3ª conjugació, si és pur o incoatiu. En alguns casos pot haver més d’una forma correcta.

 

a)     Tu no (permetes/permets/permet) que arriben tard.

b)    Jo no (tems/temem/tem) el mal oratge.

c)     Ell (perds/perdres/perd) sovint el tren de les deu.

d)     Nosaltres(creixem/creix/creixim) molt ràpidament.

e)     Vosaltres (perdem/perdreu/perdeu) el temps sovint.

f)     Ell (ana/vaig/va) al mercat tots els dies.

g)     Tots nosaltres (naixim/naixem/nasquem), (creixem/cresquem/creixim) i (muirim/morim/moreixim): és llei de vida.

h)     Ells (batin/batren/baten) la nata de la mantga.

i)       Jo (dormisc/dorm/dorms) molt poques hores.

j)      Ells (aplaudir/aplaudeixen/aplaudixen) perquè els ha agradat l’obra.

k)     Nosaltres (frigim/fregim/fregeixeim) la carn de la paella.

l)       Vosaltres (fugiu/fugixiu/fugeu) del mal  oratge.

m)   Tu (pats/pateixes/patixes) si arriba tard.

n)     El pobre home (morix/mor/mori) al final.

o)     Les amigues de Joan (senten/senteixen/sentent) molt que no haja vingut.

p)     Jo (seg/seguesc/seguisc) les normes de sirculació.

q)     Els meus germans(lligen/llegeixen/llegen) molts llibres.

r)     Jo (collisc/cull/cullu) flors al jardí.

 

2. Com podeu comprovar tot els verbs estan en present d’indicatiu. Aquest temps verbal és molt important perquè la resta de temps simples i algunes altres formes verbals es formen a partir d’alguna de les seues formes gramaticals. Aquesta informació és molt útil sobretot per als verbs velaritzats de la 2ª conjugació, però pots aplicar-la a totes les conjugacions. tingues present, però, que hi ha verbs irregulars que haurà d’aprendre de memòria, com en totes les llengües. Per això se’n diuen irregulars. Com a mostra et donem un exemple a partir del verb BEURE.

 

BEURE ®®®®®®®jo beuré (futur)

                                jo beuria (condicional)

 

 

 

Jo BEC

que jo bega (present subjuntiu)

que jo beguera (imperfet de subjuntiu)

jo beguí (perfet simple)

begut (participi) __ en aquest cas la regla s’acompleix a mitges

Tu BEUS

 

Ell/Ella BEU

 

Nos. BEVEM

jo bevia (imperfet d’indicatiu)

bevent (gerundi)

Vos. BEVEU

 

Ells/Elles BEUEN

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Comments