Página principal

PROVES D'ACCÉS A LA UNIVERSITAT: LLENGUA CASTELLANA I LITERATURA

1. La prueba constará de dos opciones, los dos fragmentos del examen en las correspondientes opciones serán expositivos-argumentativos, de similares características, a los que han aparecido en la selectividad de los últimos años. No habrá ningún texto que pertenezca al lenguaje literario.
2. Respecto a la pregunta de literatura se limitarán los contenidos susceptibles de esa pregunta a la literatura del siglo XX, y más en concreto, a las obras que a continuación se detallan, como representativas de otros tantos autores y géneros literarios:

- Luces de bohemia de Valle- Inclán
- Antología poética de Miguel Hernández
- La casa de los espíritus de Isabel Allende

a. Para la elección de estas obras, se han considerado diversos criterios, como la representación equitativa de géneros literarios, la presencia de diferentes tradiciones literarias en español y la inclusión de autores de ambos sexos (NB. Los departamentos de castellano son libres de utilizar las ediciones que consideren convenientes).

b. A partir de las lecturas mencionadas, la pregunta de literatura aunará aspectos generales y particulares, ahondando en las especiales conexiones de estas obras con los autores, movimientos literarios y/o épocas en que se inscriben.

A la vista de estas resoluciones, y de acuerdo con lo establecido en el artículo 9, apartado 1 del REAL DECRETO 1892/2008, de 14 de noviembre, por el que se regulan las condicones para el acceso a las enseñanzas universitarias oficiales de grado y los procedimientos de admisión  a las universidades públicas españolas, el ejercicio de Lengua castellana y literatura presentará dos opciones diferentes entre las que el estudiante deberá elegir una. Dichas opciones se concretan de la siguiente manera:
El alumnado deberá elegir entre dos textos (A y B), ambos no especializados y de carácter divulgativo o informativo ( y más específicamente, de naturaleza expositivo-argumentativa), con un máximo de 30 líneas. A continuación responderá a las cuestiones siguientes:

Texto A.

Comentario de texto: 4 puntos
    a.1) Tema organización y resumen: 3 puntos
    a.2) Valoración del texto: 1 punto

Cuestiones: 6 puntos
               a) pregunta sobre el nivel sintáctico: 2 puntos
               b) pregunta sobre aspectos de cohesión - adecuación: 2 puntos
               c) pregunta sobre literatura: 2 puntos

Texto B.

Comentario de texto: 4 puntos
     a) Tema, organizacióm y resumen: 3 puntos
     b) Valoración del texto: 1 punto

Cuestiones: 6 puntos
               a) pregunta sobre el nivel léxico - morfológico: 2 puntos
               b) pregunta sobre aspectos de cohesión - adecuación: 2 puntos
               c) pregunte sobre literatura: 2 puntos

Consideración general:

        Si la consideración global de la producción escrita del alumnado es muy positiva, podrá incrementarse la calificación final del ejercicio
        hasta un punto; por el contrario; si dicha valoración es negativa, debido a deficiencias en cualesquiera de la propiedades textuales - ade-
        cuación, coherencia, cohesión y corrección gramatical y ortográfica del texto producido por el alumnado -, podrá disminuirse la califi-
        cación final del ejercicio hasta dos puntos.



PROVES D'ACCÉS A LA UNIVERSITAT DE VALENCIÀ: LLENGUA I LITERATURA
(Informació oferida al bloc VALENCIÀ LLENGUA I IMATGE)
 
Les proves d’accés a la universitat de Valencià: llengua i literatura, d’acord amb Reial Decret 1892/2008, de 14 de novembre (BOE núm. 283, 24 de novembre de 2008), tenen com a objectiu valorar la maduresa acadèmica de l’estudiant, els coneixements i les capacitats adquirits en el Batxillerat i la capacitat per a seguir amb èxit l’ensenyament universitari.

Les preguntes de la prova es basaran en les capacitats i els continguts indicats per la Conselleria d’Educació en el Decret 102/2008, d’11 de juliol (DOGV núm. 5806, 15.07.2008), per a l’assignatura de segon de Batxillerat Valencià: llengua i literatura II.

La prova durarà una hora i mitja, i tindrà dues opcions completes (sense possibilitat d’opcionalitat interna). L’examen constarà de tres parts:

1. Comprensió del text

2. Anàlisi lingüística del text

3. Expressió i reflexió crítica

Com es concreta més avall, aquesta prova pararà atenció sobre: l’habilitat de comprensió lectora (part 1), el coneixement i l’ús reflexiu del model lingüístic de referència (part 2) i l’habilitat d’expressió escrita (part 3). Incorpora també continguts d’història de la literatura (ss. xx-xxi), però posats al servei de la comprensió dels textos literaris i de l’expressió.

1. Estructura de l’examen

1.1. Comprensió del text

Avaluarà la capacitat de l’alumnat de comprendre un text. Es demanarà a l’alumnat que responga quatre preguntes sobre un text de 25 a 30 línies de caràcter literari o no literari. Les preguntes seran del tipus següent:

1. Descriure el tema i les parts bàsiques del text.

2. Resumir el contingut del text amb una extensió màxima de 10 línies.

3. Identificar la tipologia textual especificant els trets corresponents que apareixen al text.

4. Identificar el registre (formal/informal) i la varietat geogràfica especificant els trets corresponents que apareixen al text.

5. Identificar recursos expressius o tipogràfics presents al text: metàfora, metonímia, hipèrbole, tipus de lletra, cometes, etc.

6. Identificar les veus del discurs.

7. Identificar i justificar les marques de modalització del text.

Les dues primeres preguntes generalment es correspondran amb els enunciats 1. i 2., i les altres dues se seleccionaran a partir dels altres enunciats d’acord amb les possibilitats que oferirà cada text.

1.2. Anàlisi lingüística del text

Avaluarà la competència lingüística i el coneixement reflexiu del model lingüístic de referència. Es demanarà a l’alumnat que responga tres preguntes sobre qüestions de pronúncia, gramaticals, lèxiques i fraseològiques relacionades amb el text, com ara les següents: Proves d’accés a la Universitat, pla 2010

1. Qüestions sobre aspectes bàsics de la pronúncia: distinció entre vocals obertes i tancades (o/e), entre consonants sibilants sordes i sonores, entre consonants palatals sordes i sonores, enllaços fonètics (fonosintaxi: "les ales", "una hora").

2. Qüestions sobre l’ús dels temps verbals: alteració de les referències temporals d’un fragment (ex.: de present a passat, de passat a present).

3. Qüestions sobre aspectes sintàctics i discursius: identificació de les funcions sintàctiques, tipus d’oracions compostes, mecanismes gramaticals de referència (pronominalització –febles, relatius–, connectors i dixi).

4. Qüestions de lèxic, semàntica, fraseologia i terminologia: definir o donar un sinònim, un antònim, hiperònim o un hipònim de mots o termes extrets del text; explicar (per mitjà d’un sinònim o d’una definició) el significat d’unitats fraseològica extretes del text o generar una frase en què es faça servir correctament mots, termes o unitats fraseològiques extrets del text.

1.3. Expressió i reflexió crítica

El punt d’atenció d’aquesta part de la prova serà la capacitat de l’estudiant d’elaborar textos en un registre formal i de valorar críticament un text. S’hi plantejaran dues qüestions. Cada qüestió demanarà la producció d’un escrit d’extensió mitjana (unes 150 paraules). La primera se centrarà en la literatura i podrà tenir un dels enunciats següents:

1. Explica en quina mesura el context sociopolític dels anys posteriors a la Guerra Civil fins als anys 70 condiciona la producció narrativa de l’època.

2. Explica les característiques més importants de l’obra literària d’Enric Valor.

3. La producció literària de Mercè Rodoreda incideix sobre la psicologia dels personatges. Estàs d’acord amb aquesta asseveració? Explica per què.

4. Què destacaries de la narrativa dels anys 70 fins a l’actualitat? Reflexiona, sobretot, entorn de les novetats en la tècnica literària i del context sociocultural.

5. Explica en quina mesura la narrativa curta de Quim Monzó reflecteix la societat contemporània i amb quins recursos literaris ho fa.

6. Descriu les tendències més rellevants de la poesia en el període que va des de la postguerra fins a finals dels anys 70.

7. Explica les aportacions de Vicent Andrés Estellés al gènere poètic.

8. Explica les característiques més importants de la producció poètica de Salvador Espriu.

9. Descriu les característiques bàsiques de la poesia actual.

10. La poesia de Miquel Martí i Pol ha aconseguit un gran ressò social. Explica-ho i raona-ho.

11. Descriu la renovació teatral del període que va des de la postguerra fins als anys 70.

12. Descriu els aspectes més importants de l’obra teatral de Manuel de Pedrolo.

13. Descriu les característiques bàsiques de l’escriptura teatral actual.

14. Explica l’obra teatral de Josep Maria Benet i Jornet i la seua relació amb el món audiovisual.

15. Valora la repercussió de l’assaig de Joan Fuster en el context de l’època.

16. Joan Francesc Mira ha reflexionat en els seus assajos sobre la nostra realitat contemporània. Explica-ho.

La segona qüestió serà oberta, tot i que vinculada amb el text de l’opció triada. En general, servirà perquè l’estudiant produïsca un text (al voltant de 150 paraules) en què mostrarà la seua competència comunicativa i, segons els casos, la seua capacitat per a donar una opinió raonada, per a reelaborar informació pròpia i la que puga fornir-li el text, per a connectar el contingut del text amb lectures i amb experiències pròpies, etc.

Si el text de l’opció triada és literari, aquesta pregunta podrà consistir en un comentari expositiu i argumentatiu sobre algun aspecte que vincule la literatura amb la societat i amb l’experiència personal: reflexió sobre l’adaptació d’alguna obra literària al cinema; reflexió sobre la creació literària personal; reflexió sobre els propis hàbits lectors (literatura, premsa, còmics, etc.); ressenya crítica sobre una lectura; redacció d’un text narratiu connectat amb el contingut del text de l’opció triada i basat en experiències pròpies, etc.

Si el text de l’opció triada no és literari, aquesta pregunta podrà consistir a elaborar un text de característiques i de tema semblants però basat en informació pròpia; valorar el contingut o les opinions del text de l’opció triada; redactar una crònica sobre una pel·lícula de temàtica connectada amb el text de l’opció triada; etc.

2. Criteris generals d’avaluació

1. Comprensió del text

Puntuació: 3 punts

a) Descriure el tema i les parts bàsiques del text. (1 punt)

b) Resumir el contingut del text amb una extensió màxima de 10 línies. (1 punt)

c) (0’5 punts)

d) (0’5 punts)

2. Anàlisi lingüística del text

Puntuació: 3 punts

a) (1 punt): si es desconeix la resposta d’un dels ítems sobre pronunciació, cal deixar-la en blanc, ja que, si la resposta és incorrecta, descompta el valor cor-responent.

b) (1 punt)

c) (1 punt)

3. Expressió i reflexió crítica

Puntuació: 4 punts

a) (2 punts)

b) (2 punts)

Criteris de valoració de l’expressió escrita

En els apartats de Comprensió del text i d’Expressió i reflexió crítica, les respostes es valoraran més positivament si responen amb precisió la pregunta, expressen amb claredat i ordre les idees i els conceptes, es presenten ben estructurades (paràgrafs, signes de puntuació, connectors discursius) i demostren un bon domini de la normativa gramatical i de l’expressió lèxica.

Si la redacció presenta errors gramaticals i d’expressió, es descomptaran 0’05 punts per error. Les faltes repetides no es comptaran (p.e.: del home/del home o Castello/Castello, 1 falta; però, del hort/del home o Castello/qüestio, 2 faltes). El descompte es farà per preguntes. Si en una pregunta el descompte per errors supera la puntuació de la pregunta, la puntuació serà 0.