Ermengol Goula


Ermengol Goula i Catarineu

Sant Feliu de Guíxols, 27 d’abril de 1843 — Barcelona, 9 de desembre de 1921


Va néixer a Sant Feliu de Guíxols perquè els seus pares barcelonins, el gravador Jaume Goula i Llorens i la Carme Catarineu i Rovira, hi havien anat a buscar tranquil·litat després dels bombardejos d’Espartero a la ciutat de Barcelona el 1842.[*] Els avis paterns eren Joan Goula i Gertrudis Llorens i  els materns, Tomàs Catarineu i Francesca Rovira. També era familiar del músic guixolenc Joan Goula i Soley, nascut el mateix any que ell. Fou batejat el primer de maig, a Sant Feliu, amb els noms d’Ermengol, Joan i Carles. 

A finals dels anys cinquanta del segle XIX, en Goula va ingressar a les classes de declamació del Conservatori del Liceu, on va tenir com a professors Víctor Balaguer, Manuel Angelon i Latorre.  No va deixar l’ofici del seu pare, el de gravador. Tot i que el progenitor havia fet també d’actor aficionat, no volia que l’Ermengol es dediqués a l’ofici de «còmic.»

Va debutar amb la companyia de l’actor José Valero al Circo Barcelonés el dia 16 d’octubre de 1862, amb un paper de baríton a la sarsuela Las astas del toro, escrita per Carlos Frontaura amb música de Joaquín Gaztambide, i que s’havia estrenat al Teatro de la Zarzuela de Madrid un mes i mig abans. Les representacions foren dirigides per Valero i per l’actor Antonio Capo. L’endemà de l’estrena, el diari barceloní El Lloyd Español deia: «La egecucion de esta pieza ha sido mas que regular, y sin duda alguna podríamos decir buena, sino hubiéramos notado, y con nosotros todo el público, el miedo con que casi todos los actores se presentaron en la escena, miedo injustificado una vez vista la indulgencia del público que los aplaudió desde luego; pero despues merecieron las muestras de aprecio que se significaron á los actores, los que hicieron mas que lo que podíamos esperar de ellos, sobre todo el señor Capo, que estuvo á la altura de su reputacion en este género.»[]

A continuació, va actuar amb la companyia de Fernando Guerra al teatre Olimpo. Després va passar pel teatre Odeon, on va participar a les representacions de Me conviene esta mujer, d’Eduardo Zamora Caballero (estrena el 16 de març de 1864) o Un puntapié y un retrato (16 de juny de 1864), etc.

En aquella època es va casar amb la Jacinta Güell i Planellas (nascuda a Sant Martí de Provençals el 1845). La seva filla Hermenegilda va néixer el 1864, i la Josepa, el 26 de maig de 1867. El domicili que consta a la partida de naixement de la Josepa és el 34 del carrer Sant Pere Mitjà, segon pis.[]

Entrà al Romea la temporada de 1866 – 1867, pocs anys després que s’hagués inaugurat el «Coliseu del carrer de l’Hospital» i just quan començava a especialitzar-se en teatre en llengua catalana. En Goula hi va estrenar, per exemple, l’esbós dramàtic Mistos, del senyor Alcàntara, que «va esser mòlt ben executat per las senyoras Pí y Molas y’ls senyors Roca, Tutau y Goula,»[]  com indicava el diari Lo Noy de la Mare a principis de desembre.

També va estrenar La creu de plata de Francesc Pelagi Briz, el 19 de desembre. En aquest cas, l’obra va fer exclamar als redactors de Lo Noy de la Mare:  «Avuy si que repica vall manetas y canta d’alegría! […] ha vist estrenar dos dramas catalans, dos veritables dramas de dos coneguts poetas, y ha tingut la satisfacció de poderlos aplaudir tots dos y de debór.»[]

A la mateixa temporada (3 de febrer de 1867) va estrenar la comèdia castellana en un acte Pacubio, de Teodor Baró. A Pacubio tenia el paper de «Mariano, novio de Luisa», interpretada, al seu torn, per la Balbina Pi. La trama de la comèdia girava al voltant de Pacubio, el criat gallec (interpretat per l’Antoni Català) de Don Antonio (ídem Gervasi Roca).

L’escenari de l’obra, ambientada a Madrid, era una «Sala decentemente amueblada» amb «una puerta al fondo; otra á derecha que da á la habitación de Luisa y otra á la izquierda que es la del cuarto de D. Antonio. Cerca de esta puerta una mesa con papeles, libros, tintero, etc. Una ventana á la derecha.»[]


Subpàgines (1): notes
Comments