Terapia Pareja Psicologo


¿Tener hijos afecta al sexo?

La decisión de tener descendencia es como un puzle gigante en el que hay que encajar un montón de diminutas piezas. No solo afecta a nuestra vida, también a la relación de pareja.

RITA ABUNDANCIA | 14 ABRIL, 2015 | 07:34 H
hijos
Etiquetas: Familia · sexo

Llega un momento en toda relación estable en que los miembros de la pareja cuestionan las leyes más elementales de la matemática y empiezan a vislumbrar que uno más uno no siempre tiene que ser dos, sino que también puede ser tres. El problema aparece cuando esta nueva regla numérica no convence del todo a los dos o, aunque así sea, no se coincide en elegir el momento adecuado para llevarla a la práctica.

Las mujeres que cuentan con un reloj biológico en perfecto funcionamiento –no todas– empiezan a sentir una imperiosa necesidad de reproducirse en torno a los 30 años, edad que coincide con el desarrollo de su vida laboral y plantea un dilema: ¿hijos o trabajo? Decisión muy importante especialmente después de que el año pasado la presidenta del Círculo de Empresarios, Mónica Oriol, asegurase sin sonrojarse preferir a una mujer después de los 45 años o antes de los 25, para saltarse ese tramo peligroso en que la especie humana se plantea tener descendencia. No sé si afortunada o desafortunadamente, pero el instinto de supervivencia es tan grande que la biología y la ciencia se han aliado para ampliar el periodo fértil de la mujer. Ahora, según contaba Anna Veiga, pionera de la reproducción asistida en España, a El País, “un útero de 40 a 50 años puede gestar igual que uno de 30”, aunque solo sea para fastidiar a la señora Oriol y hacerle cada vez más difícil el proceso de selección de personal femenino. Así que, por parte de la mujer, la época para hacer números y considerar si queremos ser dos o tres se amplía con respecto a la de nuestras madres. Eso sin contar con que, también el pasado año, Facebook y Apple añadieron una nueva posibilidad para fabricar niños y realizarse laboralmente al mismo tiempo; anunciando a bombo y platillo que abonarían a sus empleadas que así lo demandaran una congelación de óvulos, que en Silicon Valley cuesta la friolera de 10.000 euros. Un incentivo laboral para aplazar, todavía más, la maternidad.

El resultado de tantos aplazamientos es que las mujeres tienen cada vez menos hijos en todo el mundo. Según apuntaba un artículo de The Cut, y de acuerdo con el US Census Bureau Information, en 2014, el 47,6 % de las mujeres norteamericanas entre 15 y 44 años no tenía hijos, el mayor porcentaje de féminas sin descendencia desde que el censo empezó a valorar este dato en 1976.

¿Y qué hay de los hombres? En principio no disponen de un reloj biológico al modo femenino, aunque la llamada ‘nueva paternidad’, que ya cuenta con consignas, asociaciones y gurús, enarbola una cierta corriente sensitiva en la que ellos pueden desear ser padres tanto o más que las mujeres y, por consiguiente, implicarse igualmente en el cuidado de los hijos, antes incluso de que estos hayan salido de la barriga de mamá. Con tantas variables a tener en cuenta –instinto maternal, paternal, situación laboral, económica y avances y posibilidades que nos brinda la ciencia y las terapias de reproducción asistida– la decisión de tener hijos se convierte en un puzle gigante en el que hay que encajar un montón de diminutas piezas. De esos que suelen desplegarse sobre una mesa habilitada para ello, porque resolverlos no es tarea de días sino de semanas o meses.

El proceso de formación de una pareja estable comprende una serie de rituales en el que, generalmente, está incluida la decisión de tener o no tener hijos. Lo que ocurre es que muy pocas personas mantienen una postura firme al respecto durante toda su vida. El nivel de enamoramiento, los hijos de las parejas amigas, la presión de los padres, la crisis, la pérdida de empleo o la obtención de uno y otros mil factores más, hacen que las decisiones cambien y que, de repente, los cochecitos, los gritos de los bebés en los parques y las conversaciones de las madres sobre la consistencia de las deposiciones de sus retoños nos produzcan urticaria o, por el contrario, nos parezcan el retrato mismo de la felicidad. ¿Qué hacer entonces cuando los dos miembros de la pareja no se ponen de acuerdo en la importante decisión de traer o no pequeños seres al mundo?, ¿es nuestro deseo o no deseo de tener descendencia tan fuerte que puede acabar con una buena relación de pareja?, ¿estamos dispuestos a sacrificar el buen sexo por unos mofletes sonrosados?

Silvia Pastells es psicóloga clínica, sexóloga y terapeuta de pareja del Institut Clinic de Sexología de Barcelona. A su consulta llegan muchas parejas cuyo problema de base radica en no ponerse de acuerdo respecto a tener o no hijos. Desencuentro que, a menudo, puede desembocar en la ruptura de la relación al no llegar a acuerdos. “Generalmente cuando la gente acude a un profesional de este tipo, es porque el problema tiene dimensiones graves y ha afectado mucho a la relación y, por supuesto, a la sexualidad”, cuenta Silvia. “Puede haber pérdida de deseo, cuando alguien de los dos quiere tener hijos y el otro no, porque en cierta manera el sexo ha perdido ese papel reproductor que para uno de ellos es importante. También hay casos de falta de erección, especialmente en aquellas parejas que desean tener hijos y se plantean las relaciones sexuales como una calculada estrategia para que la mujer se quede embarazada”.

Lo primero que hay que analizar en profundidad, en opinión de esta psicóloga, es el deseo personal de tener o no un hijo. “Y ambos deseos son igual de legítimos”, subraya Pastells, “pero es importante ser honesto consigo mismo y determinar, por ejemplo, en una escala de 0 a 10, la importancia de este aspecto en nuestro proyecto de vida. Cuestionarnos si realmente no nos imaginamos la felicidad sin una familia o si, por el contrario, esa necesidad no nace tanto de nosotros, sino de la presión de los amigos, de los padres, que quieren ser abuelos, o de la propia pareja”.

Reconozco que cada vez ocurre menos, pero yo diría que todavía perdura esa identificación entre la persona que elige no tener descendencia con el egoísmo o hedonismo. Por no hablar de la que nos relaciona, a los que no hemos querido reproducirnos, con personas raras, inseguras y cobardes. Nadie lo dice, pero en el fondo lo piensan. Yo he tenido que soportar muchas conversaciones que indagaban en las oscuras razones de mi nulo interés en los niños propios, que no en los ajenos. Casi todas acaban en la conclusión de que prefería gastar mi dinero en gin & tonics y noches de juerga que en pañales; pero yo siempre me defendía argumentando que lejos de ser egocéntrica, mi postura era altruista y que quería privar a la humanidad de la terrible consecuencia de esparcir mi semilla. ¿Más periodistas que escriben tan largo y con frases interminables? No, ¡por favor!

Una vez que se ha determinado la postura personal y sincera respecto al tema de la concepción, el siguiente paso es, según Silvia Pastells, “llegar a acuerdos y pactos. Aunque en el caso de que uno quiera con todas sus fuerzas tener un hijo y el otro tenga la misma firmeza, pero en la postura contraria, va a ser muy difícil buscar una solución óptima. El problema es que si alguno cede a favor del otro, puede que en el futuro se sienta frustrado y se lo eche en cara a su pareja. Claro que en todo hay excepciones y cada caso es un mundo. Recuerdo una paciente que siempre había querido ser madre, aunque no tenía con quién. Cuando finalmente conoció a alguien, éste descartaba por completo la idea de tener hijos, pero ella se sentía tan bien a su lado que renunciar a su deseo no supuso ningún sacrificio. Se pueden poner plazos, fechas tope, acuerdos a la hora de hacerse cargo y cuidar al bebé; siempre teniendo en cuenta que la edad de la mujer es algo que no perdona”.

Cada vez hay más casos de parejas en los que la parte femenina es la que se muestra más reticente a la hora de lanzarse a la piscina de la maternidad. No es de extrañar ya que, al menos en España, la mayor parte de las tareas del cuidado de los hijos recae todavía sobre ella. Alejandro Busto Castelli, psicólogo, formador, coautor del libro La Nueva Paternidad (Pedagogía Blanca, 2013) y director del grupo de terapia para padres, El diván de Peter Pan, en Madrid, reconoce que aún hay mucho camino por recorrer para que ellos se impliquen a fondo en el cuidado de los niños. “Es cierto que aunque muchos hombres empiezan a ser más activos, generalmente lo suelen hacer en las tareas más gratas, que tienen más visibilidad y más recompensa social como, por ejemplo, llevar a los niños al colegio o al parque; mientras la madre es la que pide la baja cuando está enfermo o lo lleva al médico. Sin embargo, cada vez hay más hombres que podrían englobarse en el término nueva paternidad y que quieren construir un vínculo más fuerte con su hijo, incluso antes de que nazca. Son padres que están dispuestos a cambiar de trabajo, que luchan porque las bajas paternales se equiparen a las de la madre, que participan en las más mínimas decisiones y que quieren estar presentes. Algunos incluso utilizan el término ‘estoy embarazado’, lo que a veces no gusta a las mujeres –he oído repuestas del tipo “perdona, pero la que estoy embarazada soy yo”–.

En otras ocasiones las dudas respecto a formar una familia surgen de la mano del abastecimiento. ¿Seremos capaces de proveer con todo lo necesario para el desarrollo físico, mental, intelectual y emocional del pequeño, incluidas las clases de expresión corporal, chino mandarín o estancias en Irlanda para perfeccionar el inglés? Silvia Pastells cree que “descartando la comprensible y racional preocupación, no hay que obsesionarse. No hay que ser millonario para criar a un hijo. Los niños pueden ser plenamente felices sin tantas cosas y lo que más necesitan es afecto, que es algo gratis. A menudo recomiendo a mis pacientes que no piensen tanto con la cabeza sino con la barriga. Que escuchen lo que su barriga les dice y les pide, y que lo tengan también en cuenta”.

Tener descendencia, lo que para nuestros padres era una consecuencia lógica del sexo sin anticonceptivos, para las parejas de ahora supone todo un debate en el que a veces hay que pedir ayuda externa. Ya hay terapeutas especializados en asesorar sobre la decisión de tener o no hijos, como Beth Follini, en el Reino Unido, autora del libro Baby or not? Making the biggest decisión of your life (Kindle) y con página web.

Últimamente, a las presiones sociales y familiares hay que añadir las patrióticas. Como apuntaba un artículo del New York Times, Europa se hace vieja y los escasos nacimientos no parece que puedan llevar a cabo un reemplazo generacional, poniendo en grave peligro el sistema de pensiones. Ante este problema algunos gobiernos se muestran altamente creativos, como Vladimir Putin en Rusia, que declaró 2008 el año de la familia y diseñó unos bancos especiales para parques que, ergonómicamente, favorecían la cercanía de las parejas. Singapur, por su parte, creó en 2012 un Contraceptive-free sex National Day, que anunciaba en un vídeo a ritmo de rap. Por último, en los colegios daneses las clases de educación sexual, que antes se centraban en cómo evitar embarazos no deseados, ahora intentan dar una visión más positiva al hecho de no tomar precauciones.

Pero lo peor de todo es la competencia directa que me ha salido en Dinamarca por parte de un cura, interesado más en la carne que en el espíritu, y que desde el púlpito arenga a las masas hacia la lujuria, aunque eso sí, con el fin de procrear. Se trata de Poul Joachim Stender que, en 2010, publicó In bed with Good; que describe la unión carnal como “tan bella y portadora de vida que solo podía proceder de Dios”; y que en su página de Facebook cuenta cada día con más seguidores entre los que se encuentran desde la Asociación Danesa de Sexología a la propia Dolly Parton.

Teràpia de Parella

Consisteix en assistir a les parelles amb problemes, o en crisis greus, per ajudar-los a trobar la millor solució.

 

Mitjançant un enfocament sistèmic, i cognitiu conductual, tenint en compte que tots dos integrants venen de diferents sistemes familiars, amb diferents creences, històries i experiències, que després són les que influeixen en la seva vida personal, es comença el treball vincular, per arribar a la millor solució per a tots dos.

 

La teràpia per a parelles és la solució professional per a parelles, que estan passant per una crisi o tenen problemes familiars, amb els fills, problemes sexuals, gelosia, infidelitat, mala comunicació, competència entre tots dos, indiferència, etc.

 

La teràpia per a parelles ajuda a solucionar aquests problemes ja que proporciona un tractament adequat, que transforma aquests problemes en una relació saludable que brinda a tots dos membres de la parella una millor qualitat de vida.

 

L'enamorament correspost fa que ens sentim feliços

 

Enamorar-se és un estat emocional d'alegria i felicitat i cada persona té causes diferents i específiques per a fer-ho. La persona enamorada sent un desig irresistible de compartir tot, amb qui és l'objecte del seu amor.

 

Generalment l'enamorament fa que se li atribueixin l'altre qualitats exagerades, i després al passar el temps van apareixent conductes que al principi, o eren disculpades o eren negades, però que es fan evidents.

 

És molt important saber que l'enamorament és químic, és a dir al sentir l'atracció cap a una altra persona, el cervell descarrega una quantitat d'hormones que són les que produeixen aquestes sensacions d'alegria i felicitat.

 

Amor

 En passar aquesta etapa i començar el acostumar, sorgeixen noves sensacions i es va consolidant la relació,

 

Aquest procés consisteix en la maduració d'aquest amor inicial per convertir-lo en una amor sòlid donant pas a moltes ocasions a un projecte de vida en comú o de família.

 

Això de vegades és complicat perquè en la primera etapa ambdós en general només mostren el millor de si mateixos i després apareixen les complicacions.


TOTA LA INFORMACIÓ A : www.xavierconesa.com





Badia del Vallès
Barberà del Vallès
Castellar del Vallès CONSEJERO MATRIMONIAL GRANOLLERS
ASESOR MATRIMONIAL GRANOLLERS
Sense Escut Castellbisbal
Cerdanyola del Vallès ASESOR DE PAREJAS GRANOLLERS
Gallifa Gallifa
Matadepera
TERAPIA DE PAREJA GRANOLLERS
Montcada i Reixac
Palau-solità i Plegamans
Polinyà Polinyà
Rellinars ASESOR DE PAREJAS GRANOLLERS
Ripollet
Rubí
PSICOLOGO DE PAREJAS GRANOLLERS
Sabadell  ASESOR DE PAREJAS GRANOLLERS
Sant Cugat del Vallès ASESOR MATRIMONIAL GRANOLLERS
Sant Llorenç Savall
Sant Quirze del Vallès
TERAPIA DE PAREJA GRANOLLERS
CONSEJERO MATRIMONIALISTA GRANOLLERS
Santa Perpètua de Mogoda
Sentmenat
Terrassa
Vacarisses CONSEJERO MATRIMONIALISTA GRANOLLERS
Viladecavalls CONSEJERO MATRIMONIALISTA GRANOLLERS
Aiguafreda PSICOLOGO DE PAREJAS GRANOLLERS
L'Ametlla del Vallès ASESOR MATRIMONIAL GRANOLLERS
Bigues i Riells
Caldes de Montbui
Campins Campins
Canovelles PSICOLOGO DE PAREJAS GRANOLLERS
Cànoves i Samalús
Cardedeu ASESOR MATRIMONIAL GRANOLLERS
Figaró-Montmany CONSEJERO MATRIMONIALISTA GRANOLLERS
Fogars de Montclús CONSEJERO MATRIMONIAL GRANOLLERS
Les Franqueses del Vallès TERAPIA DE PAREJA GRANOLLERS
La Garriga CONSEJERO MATRIMONIAL GRANOLLERS
Granollers  TERAPIA DE PAREJA GRANOLLERS
Gualba
PSICOLOGO DE PAREJAS GRANOLLERS
La Llagosta
Llinars del Vallès
Lliçà d'Amunt CONSEJERO MATRIMONIAL GRANOLLERS
Lliçà de Vall CONSEJERO MATRIMONIAL GRANOLLERS
Martorelles
Mollet del Vallès ASESOR DE PAREJAS GRANOLLERS
Montmeló
Montornès del Vallès CONSEJERO MATRIMONIALISTA GRANOLLERS
Montseny
Parets del Vallès ASESOR MATRIMONIAL GRANOLLERS
La Roca del Vallès  CONSEJERO MATRIMONIALISTA GRANOLLERS
Sant Antoni de Vilamajor
TERAPIA DE PAREJA GRANOLLERS
Sant Celoni
Sant Esteve de Palautordera
Sant Feliu de Codines
Sant Fost de Campsentelles
Sant Pere de Vilamajor
Santa Eulàlia de Ronçana ASESOR MATRIMONIAL GRANOLLERS
Santa Maria de Martorelles
Santa Maria de Palautordera PSICOLOGO DE PAREJAS GRANOLLERS
Tagamanent CONSEJERO MATRIMONIAL GRANOLLERS
Vallgorguina
Vallromanes ASESOR DE PAREJAS GRANOLLERS
Alella
Arenys de Mar
Arenys de Munt
Argentona
Cabrera de Mar TERAPIA DE PAREJA GRANOLLERS
Cabrils
ASESOR DE PAREJAS GRANOLLERS
Caldes d'Estrac
Calella
Canet de Mar
Dosrius
Masnou, el
Mataró
Montgat PSICOLOGO DE PAREJAS GRANOLLERS
Òrrius
Palafolls
Pineda de Mar
Premià de Dalt CONSEJERO MATRIMONIALISTA GRANOLLERS
Premià de Mar
Sant Andreu de Llavaneres
Sant Cebrià de Vallalta
TERAPIA DE PAREJA GRANOLLERS
Sant Iscle de Vallalta
Sant Pol de Mar ASESOR DE PAREJAS GRANOLLERS
Sant Vicenç de Montalt
Santa Susanna
Teià  CONSEJERO MATRIMONIAL GRANOLLERS
Tiana ASESOR MATRIMONIAL GRANOLLERS
Tordera
Vilassar de Dalt PSICOLOGO DE PAREJAS GRANOLLERS
Vilassar de Mar
Vilalba Sasserra
Vilanova del Vallès

 

Casament

 


El casament és una decisió molt important en la vida de les parelles, implica un compromís que en el moment de fer-ho tots dos esperen que sigui per sempre.

 

En decidir casar-se, la parella s'independitza de la seva família d'origen per consituir una nova família, construint un nou sistema, que s'aïlla dels sistemes familiars d'origen.

 

A l'conviure, comencen les dificultats, i això que es creia anava a ser meravellós, comença a dissoldre i apareixen les diferències

 

Com manejar el temps lliure de cada un, quant de temps volen i poden compartir, com van a manejar el Els diners en la parella , quant de temps va a treballar cada un, com van a dividir les tasques de la llar, etc. i comencen les Crisis en la parella .

 

El naixement del primer fill

El naixement del primer fill, la majoria de les vegades causa una Crisi en la parella important en la parella.

 

Cada un dels membres ve de famílies diferents amb costums i creences diferents; si la parella s'havia consolidat i tenia certa independència, les famílies de tots dos poden començar a pensar sobre la criança del nadó fent ús de la seva experiència prèvia per "ajudar" els pares primerencs amb les seves pors i inexperiència i això porta problemes dins de la parella.

 

També sol sorgir certa rivalitat per l'afecte del fill: cada un d'ells pot considerar al fill la seva propietat privada i voler criar com els sembla individualment el que porta nombrosos problemes.

 

Això passa perquè en haver de dur a terme els papers de pare i mare solen tendir a copiar actituds dels seus propis pares, i de vegades per inexperiència se senten fracassats en el seu nou rol i poden experimentar una regressió.

 

Criança dels Fills

 El paper que exerceixen els pares en el desenvolupament dels seus fills és tan important que moltes vegades es preocupen massa pels petits errors en la criança pensant que puguin tenir conseqüències desastroses.

 

Si bé els pares, són els principals responsables del desenvolupament dels seus fills; han de deixar de banda els temors que una arrencada de fúria, no arribar a temps a recollir-lo al jardí o escola, un repte o qualsevol altra actitud que no s'adonin quan l'executen, els perjudiqui per sempre.

 

És important deixar de banda tants temors i saber que el que succeeix a la llar durant la criança influeix com un tot, i no com petits incidents.

 

És clar que si el maltractament és continu, tindrà conseqüències nefastes en els fills el mateix que la sobreprotecció.

 

És en la criança dels fills on solen aparèixer Crisi en la parella entre els pares quan no estan d'acord amb les actituds de l'altra persona.

 

Adolescència

 

Una etapa per altres difícil és l'adolescència dels fills.

 

Descripta per G. Stanley Hall com "Tempesta i ímpetu", és una etapa on preval l'idealisme, hi ha una enorme expressivitat, molts canvis de caràcter, els nois de sobte estan molt alegres, i de sobte se'ls veu patint, reaccionen contra el establert, contra "el vell", generalment representat pels pares i avis, escola, universitat, i tot allò que ells considerin antiquat.

 

Els nois passen de ser els nois coneguts fins ara, fins a anar transformant-se en "veritables desconeguts" per la seva família que desconcertada no sap com tractar-los.

 

És una etapa molt difícil, sorgeixen les competències, entre pares i fills, i apareixen noves Crisi en la parella .

 

La teoria triangular de l'amor del psicòleg nord-americà Robert Sternberg caracteritza l'amor en una relació interpersonal segons tres components diferents:

 

La intimitat, entesa com aquells sentiments dins d'una relació que promouen l'acostament, el vincle i la connexió.

La passió, com a estat d'intens desig d'unió amb l'altre, com a expressió de desitjos i necessitats.

La decisió o compromís, la decisió d'estimar a una altra persona i el compromís per mantenir aquest amor.

 

Per poder mantenir una bona parella és necessari que la comunicació entre les dues parts sigui fluïda, tenir plena confiança un en l'altre i poder parlar de qualsevol cosa sense inhibicions.

 

La comunicació és un circuit d'anada i tornada.

 

Tot el que un diu genera en el mateix moment en l'altre una resposta que generalment que res tenen a veure amb el tema del moment, ja que aquesta es contamina per experiències o records passats, i tot això provoca una reacció encadenada a aquests successos i totalment allunyada del moment.

 

Comunicació

Quan apareixen els problemes és molt important fer una aturada i mantenir una conversa sincera i honesta sobre els mateixos. Negar-los i fer com que res passa, farà que aquests s'acumulen i explotin en el moment menys pensat.

 

Es pot aprendre a dir les coses en bons termes, sense necessitat de violència ni maltractaments, ni deixar que els problemes sobrepassen a tots dos membres de la parella.

 

Un dels majors problemes en una discussió és obstinar-se a tenir la raó, quan en realitat, mirant des del costat de cada un, tots dos en tenen i cal poder entrar en harmonia, per això, la millor eina de la comunicació és la negociació .

 

És important saber que el que més arriba a la comunicació és el to de veu i els gestos i posats, i el menys important és el contingut del missatge, per això és molt bo i important aprendre a comunicar.

 

Des que neix la vida ensenya a l'ésser humà a competir. Primer amb els seus germans, després a l'escola, en els treballs, esports, estudis universitaris, si n'hi ha, etc.

 

Aquesta competència de vegades, també es dóna en la parella ja que l'home i la dona tenen actualment camps d'acció semblants, el professional, el laboral, l'afectiu (per exemple, l'afecte dels fills), l'econòmic ("qui té o guanya més "), i fins i tot a nivell sexual (" qui és el millor "). I així en moltíssimes àrees.

 

Si bé aquesta competència en la parella pot resultar estimulant en alguns casos, també pot tornar totalment destructiva, i afectar negativament la relació.

 

competència

Una de les competències més perilloses és la laboral, qui guanya més, qui té més prestigi en la seva professió, qui puja a un millor lloc, etc. I de vegades, encara que la parella sigui harmoniosa, la superioritat d'un sobre l'altre en el que fos, genera ressentiment, en comptes de veure cada assoliment com una victòria compartida.

 

El creixement laboral de la dona, que encara que ha de lluitar el doble per guanyar-se el seu espai per a ser presa en compte, i trencar prejudicis sobre les dones que treballen, va demostrar ser molt eficient en el seu; provocar en l'home en general, una sensació de desconcert i incertesa, es va sentir amenaçat ja que anteriorment havia estat ell qui manejava els diners, es destacava pels seus èxits professionals, tenia el poder. Això li va provocar reaccions negatives que moltes vegades són bolcades en la seva parella.

 

Pel que fa a la dona que ha de complir doble paper, el treball de la llar (ja que l'home encara no es va adaptar massa a aquests canvis), el de mare i el de treballadora externa a la llar, arriba a casa molt exigida, se sent poc reconeguda i bolca la seva frustració en el seu company.

 

Quan s'arriba a aquesta situació és bo consultar a un professional que guiï a tots dos membres de la parella a deixar de banda la competència destructiva i els ajudi a aliar-se perquè, en comptes de competir, puguin reconèixer que són un equip.

 

En la temàtica sexual, el 40% de les consultes té a veure amb la manca de desig

 

Aquesta és una situació que es dóna cada vegada amb més freqüència en la societat actual. Si bé és un tema mundial, en l'Argentina es va aguditzar a partir de la crisi del 2001.

 

Sexualitat en la parella

Es tracta de parelles, que tenint diversos anys de relació, comencen a preocupar-se perquè no tenen més desig ni passió, i es dóna tant en dones com en homes.

 

Quines són les causes ?: estrès, excés de treball i exigències de la vida actual. Sol passar que les parelles de llarg temps comencin a sentir monotonia i rutina al llit la qual cosa porta a l'avorriment ia la pèrdua del desig.

 

Quan es reitera la negativa a iniciar una relació sexual per qualsevol de les parts, l'altra sent una sèrie d'incerteses, creu que ja no li interessa més a l'altre / a, que l'amor va desaparèixer, o que hi ha una tercera persona.

 

Si aquesta manca de desig persisteix per més de sis mesos, és important prestar atenció als símptomes i demanar ajuda per a la recerca d'una solució.

 

Com que la parella un sistema que té un procés dinàmic, passa per fases molt diferents que moltes vegades apareixen com greus crisis; però és bo entendre que en tot procés són esperables.

 

És molt important poder tractar i superar una per una aquestes crisi ja que és l'única manera de poder arribar i sostenir una parella madura.

 

Crisi en la parella

En triar una parella, tot comença bé. Cada membre prova les seves possibilitats i límits, i en principi mostra el millor sense deixar transcendir allò que pugui molestar a l'altre.

 

Però a mesura que passa el temps les relacions es van fent menys lúdiques, més ferms, sorgeixen diferents canvis i cada canvi implica una crisi.

 

I és molt important poder diferenciar una crisi d'un final definitiu, i és en aquests moments on s'ha de buscar ajuda professional

terapia pareja psicologo Barcelona 

Hospitalet de Llobregat 

Badalona 

Tarrasa 

Sabadell 

Mataró 

Santa Coloma de Gramanet 

Cornellá de Llobregat 

Sant Boi de Llobregat 

San Cugat del Vallés 

Manresa 

Rubí 

Vilanova i la Geltrú 

Viladecans 

El Prat de Llobregat 

Casteldefels 

Granollers 

Sardañola del Vallés 

Mollet del Vallès