sexologo sant boi llobregat
Xavier Conesa Lapena – Carme Serrat Bretcha
C/ Gaietà Vinzia, 11-13
MOLLET DEL VALLES
C/ Santa Anna, 26
BARCELONA
C/ Diagonal (cantonada) Passeig de Gràcia
BARCELONA
Tel 93 570 71 54 (petición de visita)
conesa_psicologo@yahoo.es
Xavier Conesa Lapena
(Montcada i Reixac, 1956) és un psicòleg i sexòleg català. El 1990 fundà el Centre de Psicologia Aplicada a Mollet del Vallès entitat dedicada als tractaments psicològics en adults,adolescents i nens. Compatibilitzà aquestes tasques amb les teràpies de parella i disfuncions sexuals masculines i femenínes, establint col.laboracions amb institucions dedicades a la salut mental,especialment de la comarca del Vallès. Posteriorment, posa en funcionament l’Institut Superior d’Estudis Sexològics (I.S.E.S.) a Barcelona, dedicat a la docència de la sexologia: postgraus, masters i cursos específics reconeguts d’Interès Sanitari pel Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. L’Institut manté conveni de col.laboració amb la Universitat de Barcelona, Universitat de Girona,Universitat Ramon Llull i Universitat Oberta de Catalunya i
Centre d’Estudis Universitaris de California, Illinois
Tutor de pràctiques externes de la Facultat de Psicologia (UB) de la Universitat de Barcelona des de l’any 1.999
L’any 1997 es va especialitzar en els tractaments específics per a la depressió a través de la luminoteràpia, essent un dels capdavanters en la investigació i implantació d’aquesta teràpia a nivell estatal. Informacions al respecte publicada al periòdic El Mundo, articles periodístics a Consumer i al periòdic Público.
Ha estat també coordinador del Grup de Treball de Sexologia del Col.legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya.
Al llarg de tots aquests anys, ha establert col.laboracions en mitjans escrits, ràdio i televisió.Enllaços externs
- Pàgina Oficial de Xavier Conesa Lapena
- Acta Constitucional de l’Institut Superior d’estudis Sexològics I.S.E.S.
- Col.laboració Docent del Practicum de Psicologia de la Universitat de Barcelona
- Col.laboració Docent amb la Universitat de Girona
- Col.laboració en tasques de formació amb la Universitat Ramon Llull- Acord de Col.laboració amb la Universitat Oberta de Catalunya U.O.C.- Conveni de Col.laboració Acadèmica amb Centre d’Estudis Universitaris de California, Illinois
- Reconeixement de l’Ajuntament de Mollet del Centre de Psicologia Aplicada
- Referències sobre la investigació en Luminoteràpia al periòdic “El Mundo”. Any 2.005
- Investigacions sobre Luminoteràpia, Referències al periòdic “Público”. Any 2.007
- Coordinador del Grup de Treball de Sexologia del Col.legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya
- Miembro de la Federacion Española de Especialistas en Sexologia
Carme Serrat Bretcha
Licenciada en Psicologia Colegiada nº 3.086 Adultos e Infantil (Universidad de Barcelona)
Diplomatura de Postgrado en Logopedia (Universidad Autonoma de Barcelona)
Certificación para el tratamiento de la Fundación Catalana del Sindrome de Down.
Diagnostico y Terapia Infantil (Instituto Medico del Desarrollo Infantil)
Tutora de practicas Universidad de Barcelona y Universidad Ramon Llull
Terapeuta Sexual i Familiar
Coordinadora de l’Institut Suparior d’Estudis Sexològics I.S.E.S.
Professora d’Integració Social i Atenció Soció Sanitària
Professora de Comunicació alternativa, Atenció a persones amb dependencia,
Assessora Psicològica d’escoles bressol.
Assessorament a pares
Tutora de Pràctiques Universitat Oberta de Catalunya
Conferenciant de temes relacionats amb la psicologia infantil.
TRACTAMENTS
TRACTAMENTS DE LA PERSONALITAT
Tractament de la Depressió (VIDEO)
http://www.curar-depresion.com (TOT SOBRE DEPRESSIÓ)
PUBLICACIONS:
Revista del Col.legi Oficial de Psicòlegs.
"El paper del Psicòleg a les Psicoteràpies"
Psychologies
"Amor i Sexe: Inseparables?"
Revista del Col.legi Oficial de Psicòlegs:
"La Sexualitat en Pacients amb Anorexia i Bulimia"
La Portada del Valles:
"Se hereda la depresió?"
Contrapunt:
"El tractament Psicològic. Un enfoc actual"
La Vanguardia.Suplemet:
"Sexe a P-3"
Contrapunt:
"Estils de vida que poden ajudar a la Depresió"
Publicaciones en Psicoactiva. Revista especialitzada:
2002 Articulo: EYACULACION PRECOZ. (autor: xavier conesa). la eyaculacion precoz: el problema sexologico mas frecuente y el que tiene mejor solucion.
2002 Articulo: CRISI? QUINA CRISI!. (autor: xavier conesa). en els nostres temps i en l'entorn occidental es donen una sèrie de malalties o trastorns que no existien temps enrera i que no es troben en altres indrets. per tant, podem dir que es tracta de trastorns vinculats al nostre estil ...
2003 Articulo: EL MALESTAR PSICOLÒGIC. (autor: xavier conesa). les primeres dades que tenim de la xarxa de metges de capçalera indiquen que a l'11 % dels pacients que ens consulten se'ls diagnostica un problema psicològic. aquestes dades queden per comprovar, ja que un pacient pot tenir diver...
2003 Articulo: FUNCIONAMIENTO DE UN CENTRO PSICOLÓGICO EN LA PRÁCTICA COTIDIANA. (autor: judith fernández sánchez). descripción del funcionamiento del centro psicológico conesa-serrat
2004 Articulo: REFLEXIONES SOBRE UN TRASTORNO PARANOIDE VS. TOC. (autor: xavier conesa). hace algún tiempo que estoy tratando a un muchacho que presenta un cuadro que considero que está en ese punto de inflexión entre el trastorno paranoide y el trastorno obsesivo grave...¿donde ubicarlo?
2004 Articulo: L'ESTRÈS I L'ANSIETAT. (autor: xavier conesa). els professionals d'atenció primària constaten dia a dia en una part important dels pacients un component psíquic associat als seus símptomes, i en molts diagnostiquem un transtorn psicològic com a problema de base.
2005 Articulo: TRACTAMENT DEL TRASTORN D'ANSIETAT. (autor: xavier conesa). la multiplicitat de símptomes que presenten aquests trastorns condueixen els pacients a recòrrer infructuosament als consultoris de diverses especialitats, sense obtenir, en molts casos, un diagnòstic correcte, i per tant, un trac...
2005 Articulo: COMPRENDRE L'ANSIETAT. (autor: xavier conesa). dins l´ansietat o atac de pànic hi ha dues forces que s'uneixen i es sumen.
2006 Articulo: CRISIS D'ANSIETAT. (autor: xavier conesa). en els nostres temps i en el nostre entorn occidental es donen una sèrie de malalties o trastorns que no existien temps enrera i que no es troben en altres indrets. per tant, podem dir que es tracta de trastorns vinculats al nostr...
2006 Articulo: MÉTODO CONESA-SERRAT PARA EL TRATAMIENTO DE LA DEPRESIÓN. (autor: xavier conesa). la complejidad del trastorno depresivo requiere de un abordaje multifactorial. generalmente requerirá de una psicoterapia y del antidepresivo adecuado. a todo ello habrá que añadir unos cambios de vida. no existe por tanto la p...
2007 Articulo: DEPRESSIÓ MENOR: DISTIMIA (DEPRESSIÓ NEURÒTICA). (autor: xavier conesa). criteris per al diagnòstic de distimia (dsm-iv).
2007 Articulo: COM ES DIAGNOSTICA UNA DEPRESSIÓ GREU. (autor: xavier conesa). criteris per diagnosticar una depressió major o malencònica (dsm-iv).
2008 Articulo: INFORMACIÓ NECESSARIA PEL PACIENT DEPRESSIU. (autor: xavier conesa). la depressió és una malaltia, no un defecte de personalitat o una debilitat. la millora és la norma, no l'excepció. els tractaments són efectius, hi ha moltes opcions de tractament, i és possible establir un tractament efectiu per...
2008 Articulo: QUAN APAREIX LA DEPRESSIÓ. (autor: xavier conesa). en atenció primària, entre el 6% i 8 % dels pacients pateixen trastorns depressius majors, i el risc de depressió és clarament més alt a les dones.
2008 Articulo: COM ENS HEM DE COMPORTAR DAVANT D'UNA PERSONA QUE PATEIX DEPRESSIÓ?. (autor: xavier conesa). no hi ha res més dolorós que veure com el marit, la dona, el pare, la mare, el fill o la filla es mostren cada cop més apàtics, deixen de participar en els esdeveniments familiars, no es preocupen del seu aspecte personal, es pass...
2009 Articulo: ESTRÉS, DEPRESSIÓ I EXERCICI FÍSIC. (autor: xavier conesa). l'estrès. de manera general, els estudis indiquen que l'exercici ajuda l'individu a afrontar millor l'estrès, gràcies a una adequada predisposició biològica que ajudaria a afrontar-ne els resultats psicològics i psicosocials. el t...
2009 Articulo: ADOLESCENTS, SENTIMENTS I HOMOSEXUALITAT. (autor: xavier conesa). en arribar a l'adolescència, els nens d'ahir, ja convertits en el noi o la noia d'avui, prendran consciència de la seva homosexualitat i hauran d'assumir-la i acceptar-la.
2009 Articulo: NENS, SENTIMENTS I HOMOSEXUALITAT. (autor: xavier conesa). sent encara l'homosexualitat un tema tabú i, per tant, poc explicat, els primers que s'adonen de l'orientació homosexual d'un infant són els seus companys d'escola.
2010 Articulo: TRACTAMENT DEL LLENGUATGE EN ELS NENS. (autor: xavier conesa). retards del llenguatge es donen en nens petits que fan un desenvolupament més tardà de les habilitats lingüístiques. a partir del joc cal anar recollint les seves expressions comunicatives al mateix temps que es van donant models ...
2010 Articulo: LA HIPERACTIVITAT. (autor: xavier conesa). la hiperactivitat infantil o, tal com es coneix des del punt de vista tècnic, el trastorn per dèficit d'atenció amb hiperactivitat (tdah) és una de les alteracions comportamentals de major impacte en el desenvolupament educatiu i ...
2003 Articulo: QUAN LES NOIES NO MENGEN. (autor: xavier conesa). els factors de risc en els trastorns alimentaris en l'anorèxia i la bulímia nervioses són molts, sobretot en la pubertat del sexe femení, però el central és la restricció alimentària.
2003 Articulo: QUAN MENJAR ÉS UN PROBLEMA. (autor: xavier conesa). la bulímia és la ingesta excessiva d'aliments que després s'intenten compensar amb conductes anòmales com ara vòmits, abús de laxants i diurètics, o dietes restrictives intermitents la qual cosa s'acaba convertint en un costum que...
2004 Articulo: QUÈ HA DE FER LA FAMÍLIA DAVANT UN MALALT DE BULÍMIA?. (autor: xavier conesa). és totalment incorrecte afirmar que les famílies són la causa d'un trastorn alimentari. no obstant això, determinades característiques familiars, juntament amb factors individuals de la persona malalta i factors socials, poden pre...
2005 Articulo: MENJAR MOLT I A TOTES HORES: TRACTAMENT. (autor: xavier conesa). no hi ha una única línia d'actuació o tractament possible en els trastorns d'alimentació, i en concret en la búlimia nerviosa. se'n pot aplicar més d'un i fer-ho conjuntament per augmentar l'efectivitat del tractament.
2006 Articulo: PER QUÈ APAREIX LA BULÍMIA?. (autor: xavier conesa). factors que afavoreixen l'aparició de la bulímia.
2006 Articulo: LOGOPEDIA: ALTERACIONS DEL LLENGUATGE. (autor: xavier conesa). detecció i diagnòstic.
2006 Articulo: QUÈ SABEM SOBRE L'ALCOHOL?. (autor: xavier conesa). diversos consells sobre l'alcohol
2007 Articulo: DROGUES INFORMACIÓ GENERAL. (autor: xavier conesa). què és la droga?. és una substància que tant pot ser natural com química i que quan es consumeix modifica el funcionament del nostre cos i de la nostra ment, alterant l'estat d'ànim, la percepció i el coneixement. sovint crea dep...
2008 Articulo: QUÈ ÉS UN TRACTAMENT PSICOLÒGIC?. (autor: xavier conesa). el tractament psicològic (psicoteràpia) té com a objectiu el canvi de pensaments, sentiments i conductes que a l'individu li fan patir d'una manera o d'una altra.
2008 Articulo: VISIÓ GENERAL DELS TRASTORNS PSICOLÒGICS. (autor: xavier conesa). les solucions semblen difícils de trobar, però l'evidència és que resulta imprescindible cuidar, en la mesura que sigui possible, la dinámica diària de vida que tenim i respectar el fet que hem de destinar un temps mínim a activit...
Tribuna Vallesana
"L'atenció psicològica a la comarca del Valles"
La Portada del Valles:
"Com reconèixer i tractar l'alcoholisme"
Continguts del Master de Sexologia de l'Institut Superior d'Estudis Sexològics (ISES)
En condició de Director de l'Entitat i com a Docent.
Reconeguts pel Departament de Salut de la Generalitat:
1. Disfuncions Sexuals Masculines. La Falta de Erecció.
2. Disfuncions Sexuals Femenines. La manca de desig sexual.
3. Estudi del Vaginisme
4. La Complexitat Sexual. Les Parafílies
5. Generalització dels Trastorns Sexuals
6. Estudi del Orgasme i els seus Disfuncions
7. Avaluació de les Disfuncions Sexuals a General
8. El Diagnòstic en Sexualitat
9. Disfuncions Sexuals Masculines. La Ejaculació Precoç
10. L'Entrevista Psico-Sexual
11. El Enquadrament Terapèutic. L'actitud del Terapeuta
12. Farmacologia i Sexologia
13. Sessió de Devolució. Entrevista aclaridora
Erich Fromm va sistematitzar en els seus treballs la significació de la "llibertat " en el procés de gestació del que és individual , entesa com "l'emergència de la primitiva unitat indistinta amb els altres i la natura" [ 9 ] l'home , i la plena expressió de les seves potencialitats .
En les fases inicials de l'ontogènesi , l'home apareix en simbiosi amb les instàncies socialitzadores que li proporcionen seguretat i limiten al mateix temps l'expressió afectiva , cognitiva i volitiva del seu ésser individual . A través del procés d'individuació , el subjecte progressivament aconsegueix major "consciència de si mateix" , que el condueix al conflicte llibertat versus evasió de la responsabilitat que ella comporta . La individuació fa referència al " procés pel qual l'individu es desprèn de les seves llaços originals". [ 10 ]
Les vies de solució al conflicte plantejat impliquen d'una banda la plena consciència del jo individual , materialitzada en l'autoregulació com nivell personológico superior estructurat sobre la base de la congruència del cognitiu i afectiu ; que manifesta reconeixement del si mateix , capacitat de crítica , autonomia en l'entorn social , capacitat creativa i d'autodeterminació , com a indicadors de la lliure expressió de la individualitat . D'altra banda , suposa l'evasió de la consciència del jo individual , substituint-la per allò instituït que compulsa a l'estandardització dels individus , anul · lant l'expressió de la seva individualitat .
En aquest sentit Fromm descriu tres mecanismes d'evasió de la responsabilitat que significa la llibertat : l'autoritarisme , la destructivitat i la conformitat automàtica . L'autoritarisme implica la fusió de l'individu amb formes supraindividuals d'existència subministradores de l'energia que necessita ; aquest mecanisme s'evidencia en la tendència a la submissió i la dominació . La destructivitat obeeix a una predisposició a rebutjar els objectes que són percebuts per l'organisme com una amenaça externa , amb l'objectiu de contrarestar vivències d'impotència davant l'aïllament . La conformitat automàtica és el més utilitzat de tots , es tracta de la solució del conflicte jo - món mitjançant la subversió de la individualitat a partir que el subjecte adopti les regulacions socialment establertes , que comporten a l'alienació , i en conseqüència a la superació de la por a l'aïllament . Aquests mecanismes reflecteixen l'empremta negativa del social en el desenvolupament de la personalitat .
La individuació des de la perspectiva ontogenètica és un resultat a posteriori del seu anàlisi filogenètica , així l'autor descobreix el caràcter històric de l'evolució individual . "La història social de l'home es va iniciar a emergir est d'un estat d'unicitat indiferenciada del món natural , per prendre consciència de si mateix com d'una entitat separada i distinta de la natura i dels homes que l'envoltaven " , i continua dient Fromm pel que fa al procés d'individuació : " [ ... ] sembla haver aconseguit el seu major intensitat durant els segles compresos entre la Reforma i els nostres temps" . [ 11 ]
La determinació individual a Fromm té com a corol · lari el social , encara que no rebutja el biològic - instintiu característic de les posicions psicoanalítiques . El lloc del biològic en la seva concepció està en el temperament que és la manera de reaccionar , sent " constitucional i immodificable " , en ell es correlacionen els processos somàtics i és heretat . ( Wolman , BB , 1967 ) .
La convergència de l'herència i el socialment adquirit s'observa en la comprensió del caràcter , determinat pel temperament i les influències socioculturals . Al caràcter es distingeixen dues dimensions : la individual , que addueix a les característiques que resultants de la combinació original del conjunt de trets personals , diferencien a un o altre individu en l'àmbit grupal , i la social , que al · ludeix a la totalitat de trets socialment compartits pels membres d'un grup . No obstant això , assenyala com a determinant fonamental d'aquesta estructura de la personalitat les condicions socioeconòmiques , que en cada formació i moment històric - concret acoten el desenvolupament personal .
En la seva obra s'aborda el social i l'individual amb una perspectiva dialèctica . El social es comprèn a la llum de la configuració dinàmica de la subjectivitat individual , al seu torn aquesta com a reflex de la realitat social es construeix en el seu escenari .
Un inventari dels aspectes positius en l'elaboració teòrica d'Erich Fromm , apunta :
reconèixer el paper de l'històric en el procés de desenvolupament de la
personalitat .
sistematitzar les dimensions del social en la formació i desenvolupament de la personalitat , superant concepcions precedents que reduïen aquest factor a les influències ambientals .
mostrar la dialèctica del social i l'individual en la conformació del psicològic , no obstant cal assenyalar que aquest principi es desconeix en ponderar el social com a ens estructurador del contingut psicològic , atorgant-li a l'individual un caràcter reactiu al respecte.
identificar el afectiu , cognitiu i volitiu com a instàncies d'expressió de la individualitat .
enunciar com a indicadors del desenvolupament de la individualitat l'autoconeixement , l'autonomia , la capacitat de crítica , l'autodeterminació i la creativitat .
assenyalar patrons de conducta que tipifiquen la pèrdua de la individualitat .
La teoria d'Eric Erickson respecte a la personalitat té com leit motiv la maduració de l'ego , esdevinguda de la solució dels conflictes que enfronta l'individu durant la seva existència . La naturalesa d'aquests conflictes es despulla de l'influx psicoanalític anterior , el seu origen no està en necessitats sexuals sinó en les limitants de la cultura per a la satisfacció de necessitats d'un altre ordre . El desenvolupament en la dinàmica ericksoniana s'associa a la superació de problemes universals com la identitat , autonomia i confiança que tenen un caràcter cíclic en l'ontogènia humana .
La resolució dels conflictes afavoreix la qualificació en un nivell superior de les forces de l'ego , que determinen la continuïtat evolutiva dels subjectes . El desenvolupament de l'ego està pautat per la relació del sociocultural i l'individual : en la mesura que els subjectes són capaços d'operar efectivament amb els elements de la cultura per solucionar els seus conflictes , s'aconsegueixen èxits de l'ego , i en conseqüència aquest enforteix .
Els principals èxits de l'ego assolits durant el cicle vital són en la seva essència testimonis del desenvolupament de la individualitat . Entre ells l'autor cita : el sentit de confiança ( prepara per prendre decisions , afavoreix la confiança i respecte cap als altres); l'autonomia ( capacitat d'escollir , prendre decisions , autocontrol , autoafirmació , voluntarietat del comportament ), la iniciativa ( dimensió de la perspectiva individual a llarg o curt termini ) ; laboriositat ( adquisició d'habilitats per a l'exercici competent davant les circumstàncies de la vida ), el sentit d'identitat ( continuïtat en els diversos rols que s'assumeixen , proporciona estabilitat , dignitat i unitat ; s'enriqueix per la valoració social rebuda ), el sentit d'intimitat (el seu nutrient per excel · lència és la capacitat d'estimar , es relaciona amb la compassió , simpatia , i afiliació ), la generativitat o productivitat (capacitat per treballa productivament amb remuneració ), la integritat ( s'aconsegueix cap a la darrera etapa de la vida durant la qual s'enforteix la personalitat en saviesa i s'unifica ) . Aquests èxits permeten l'eficàcia de la conducta individual i són signe de la maduresa assolida per la personalitat .
El principal aportació d'Erickson rau en:
enunciar possibles indicadors del desenvolupament de la individualitat , que aborden des d'un enfocament holístic la personalitat en les condicions d'interacció social .
Psicologia Humanista .
La Psicologia Humanista és una concepció oposada a la psicoanàlisi i al conductisme . Part del principi de l'ésser humà com a entitat irrepetible i amb una compulsió cap a la autorealització . L'autodeterminació constitueix per consensus òmnium el mecanisme directriu en l'autorealització, en substituir les causes del comportament per intencions i propòsits individuals . Aquest èmfasi en el determinisme intern no nega la influència social en la formació de la personalitat , en aquesta escola un criteri de salut és la integració social de l'individu .
Andras Angyal des d'un esquema biologista explica la tendència de l'individu a l'autorealització . Suposa que la vida dels " organismes " transcorre en funció de la autoexpansió , procés que té lloc a escala individual a través de l'assimilació de factors externs a l'organisme , i la producció que transcendeix els seus límits . Tots dos mecanismes són la pedra angular d'aquesta tendència, en tant reflecteixen el automoviment l'organisme per a la realització de les seves potencialitats ( autoexpansió ) .
Aquest procés té com a escenari la " biosfera " , espai que inclou l'individu i el seu medi com a unitat indissoluble . No obstant això , les forces autònomes que direccionen la vida de l'organisme s'oposen a la influència dels factors externs, el que expressa la seva facultat d'autodeterminació . En dependència de la tendència que predomini a la biosfera , sigui autodeterminació ( " autonomia organísmica ") o determinació externa ( " heteronomia ambiental" ) , aquesta es divideix en dos pols : el subjecte i l'objecte .
El subjecte de Angyal és en essència de tipus biològic i està configurat simbòlicament en l'organisme , en ell es sintetitzen la percepció del cos , l'activitat psicològica i factors externs . La seva expressió es concreta en la consciència de si mateix de l'individu , la qual s'aconsegueix en el llindar de l'autonomia donant compte de la funcionalitat del "jo " en els subjectes . La veracitat d'aquesta representació subjectiva indica la tendència de desenvolupament de l'organisme: l'autonomia organísmica s'associa amb l'estructuració i funcionalitat del subjecte , mentre l'heteronomia redueix el subjecte a la condició d'objecte .
En l'àmbit grupal el desenvolupament dels individus aquesta pautat per la homonomía , "tendència a estar en harmonia amb unitats supraindividuals , el grup social , la natura , Déu , l'ordre ètic del món o qualsevol altra cosa que la persona pugui formular " . [ 12 ] a primera vista aquesta tesi podria resultar una paradoxa pel que fa a l'autonomia , però en aquest cas la tendència a la integració social apunta a un desenvolupament que transcendeix des de la " individualitat " els límits individuals . El seu objecte està en la recerca d'identitat en el conjunt d'atributs de la vida social .
L'autor concep el sistema d'influències socials estructurat en dos nivells: el simbiòtic i el cultural . En el primer les relacions humanes no són profundes , apareixen en l'esfera productiva i contribueixen a l'enriquiment del sistema axiològic dels subjectes . El cultural regula el comportament , comprèn continguts instituïts en el context social , així li atorga valència positiva o negativa , la seva funció més important és catalitzar la tendència a la homonomía .
En l'obra de Andras Angyal cal significar els següents elements :
atorgar caràcter actiu al subjecte en el seu procés de autoexpansió , vist a través dels mecanismes d'assimilació i producció .
assenyalar la percepció del cos , l'activitat psicològica i els factors externs a l'organisme com a components estructurals del subjecte , revelant com a constructe en el qual se sintetitzen l'individual i el social .
reconèixer la relació harmònica entre l'individual i el grupal en el desenvolupament humà , on el segon funciona com a context d'extensió del primer.
Gordon William Allport concep el desenvolupament de la ciència psicològica a partir de l'acceptació de la individualitat com a premissa de la naturalesa humana ; aquest fet es fonamenta en la singularitat que aporta a l'individu la combinació de factors constitucionals (el congènit i el hereditari ) , ambientals ( l'adquirit ) , i psicològics ( la vivència ) .
Com un dels nuclis de la personalitat cita a la individualitat . La personalitat en Allport té una connotació interna i es refereix a " l'organització dinàmica a l'interior de l'individu dels sistemes psicofísics ( hàbits , disposicions i actituds ) [ 13 ] que determinen la seva conducta i el seu pensament característics" [ 14 ] . La individualitat li confereix distinció a la personalitat , evidenciant-se en patrons exclusius d'adaptació als esdeveniments del medi , denominats per Allport ajustaments; aquests il · lustren el paper actiu i transformador de l'individu . La conducta és eficient en la mesura que permet l'ajust del subjecte al medi , així les necessitats troben el seu objecte de satisfacció en motius , vists per l'autor com " trets " o "disposició personal" . Aquests es componen per un sistema d'hàbits que responen a un mateix sentit psicològic , el que explica les diferències interindividuals del comportament humà en el procés d'adaptació . " Una disposició personal és una estructura neuropsíquica generalitzada ( peculiar de l'individu ) , que posseeix la capacitat de convertir a molts estímuls en funcionalment equivalents i d'iniciar i guiar formes consistents ( equivalents ) de conducta adaptativa i estilística " . [ 15 ] D'aquesta manera s'explica en la seva complexitat el contingut dinàmic de la personalitat com a sistema motivacional que té per principi l'autorealització .
L'estudi de la personalitat en Allport defineix des del punt de vista estructural categories com el " jo " , el " propium " i la " personalitat madura" per explicar el seu funcionament ; aquestes estructures són estadis qualitativament superiors del continuum que significa la personalitat .
El jo definit en aquest sistema teòric no difereix substancialment de la proposta psicoanalítica , en aquest sentit se subratlla la seva interactivitat amb el medi donada la ubicació externa a l'organització personológica . L'autor associa la productivitat de l'individu al comprometimiento del seu jo amb les diverses àrees de la personalitat . Aquesta formació té un caràcter actiu que permet integrar el contingut psicològic i adreçar el comportament en funció de la motivació . Un nivell de profunditat major en l'anàlisi d'aquesta estructura va conduir a la definició del si mateix . Aquest té com a elements constitutius : el sentit de si mateix corporal , el sentit d'una contínua identitat de si mateix , l'estimació de si mateix , amor propi; l'extensió del si mateix , el si mateix com solucionador racional , i l'esforç orientat .
Quan l'autoconsciència ( imatge de si mateix ) , i la consciència arriben autonomia en la regulació del comportament emergeix el propium com nivell de major jerarquia en el desenvolupament de la personalitat , síntesi cognitiva - afectiva del jo i del si mateix . Aquesta estructura de fort contingut motivacional no sempre es fa conscient en l'actuació del subjecte , donat l'estatus d'integració que representa. El propium constitueix una característica de la personalitat madura .
La personalitat madura és un nivell funcional superior determinat per un sistema d'indicadors que no estandarditzen al subjecte , sinó que s'obren a l'expressió autèntica de la seva individualitat . "Hi ha tantes maneres de desenvolupament com a individus en creixement i en cada cas el producte final és únic"
señalar las potencialidades del individuo para el autodesarrollo desde su implicación dinámica, develando el carácter activo del sujeto.
reconocer el doble sentido de lo social, tanto favorecedor como obstructor del proceso de desarrollo individual.
revelar el autoconocimiento, la autovaloración, la autonomía, la autoestima, la iniciativa, la capacidad creativa y la capacidad de afrontamiento positivo, como posibles indicadores de la individualidad y su nivel de desarrollo.
Escuela de orientación marxista
Las influencias del Marxismo en la Psicología datan de los inicios de la segunda década del siglo XX, sin embargo su implicación teórico- metodológica solo se alcanza con las obras de Lev Semionovich Vigotsky y Sergei Leonidovich Rubinstein, quienes aportaron el enfoque histórico de la psiquis del hombre; la doctrina concreto-psicológica de la conciencia como forma superior del reflejo de la realidad; el concepto de actividad y de conducta. En esta comprensión dialéctica de la personalidad se han fraguado los principios de la psicología de orientación marxista, que tienen como corolario la determinación histórico-social del ser humano. Esto supone la naturaleza refleja de la subjetividad y el carácter activo del individuo, en quien se sintetizan lo externo y lo interno; lo cognitivo y lo afectivo; lo consciente y lo inconsciente, dotándolo de una singularidad irrepetible.
Entre las tendencias marxistas para el estudio de la personalidad, destacan por su énfasis en la individualidad:
Enfoque sistémico estructural de la personalidad en estudios concretos: Tiene como soporte la integridad estructural de la personalidad a partir de la unidad de los factores biológico y social. Comprende dialécticamente al hombre como sistema tanto abierto como cerrado en el contexto de su actividad: como sistema abierto hace referencia al carácter interactivo del sujeto en el ámbito de las relaciones sociales, lo que matiza la configuración del contenido psicológico; como sistema cerrado alude a la conjugación de las cualidades del hombre como individuo, sujeto y personalidad, que se retroalimentan en las relaciones que establecen con el medio, en este espacio psicológico se expresa la individualidad.
Enfoque individual con respecto a la personalidad: Se apoya en la tesis del doble condicionamiento de la existencia humana, tanto social como individual. En este enfoque se accede al mundo psicológico a partir de la comprensión del individuo real en las condiciones concretas de su existencia. Rubinstein lo visualiza así: "Todos los fenómenos psíquicos en sus relaciones recíprocas, pertenecen a un individuo concreto, vivo y activo; todos ellos están en dependencia del ser humano biológico y social".[20]
En torno a estos enfoques gira el pensamiento psicológico de autores como L. S. Vigotsky, S. L. Rubinstein, A. N. Leontiev, L. I. Bozhovich, A. A. Smirnov, F. L. González Rey, A. V. Petrovsky, E. V. Shorojova, B. G. Ananiev, V. S. Merlin, I. S. Kon, entre otros.
La concepción de Lev Semionovich Vigotsky postula el principio del desarrollo histórico-cultural de los procesos psíquicos del hombre. Como solución teórica al dilema de lo biológico y lo social, formuló la hipótesis de que la evolución de las funciones psíquicas superiores es resultado de la necesidad del organismo de adaptarse a sus condiciones de vida; o sea lo social se convierte en fuerza motriz del desarrollo que genera cambios desde el nivel biológico -perfeccionamiento de las estructuras orgánicas para optimizar la adaptación -, hasta el psicológico. Asimismo la dinámica de lo "interno" (individual) y lo "externo" (social), se explica mediante este axioma; el carácter histórico- social del psiquismo humano refiere que el material psicológico debe su existencia a la subjetivación de los contenidos que afloran en el plano intersubjetivo: lo interno tiene una existencia primaria en lo externo. Vigotsky definió de este modo el proceso de interiorización al enunciar la ley genética del desarrollo cultural que advierte: "[...] cualquier función en el desarrollo cultural [...] aparece en escena dos veces, en dos planos: primero como algo social, después como algo psicológico; primero entre la gente, como una categoría interpsíquica, después, [...] como una categoría intrapsíquica."[21]
En tal sentido expone la categoría vivencia como unidad donde acontece la subjetivación de lo externo. La vivencia connota la determinación del nivel individual en la regulación del comportamiento, representa la actualización del reflejo subjetivo a partir de la interacción del sujeto con el medio; debe señalarse que esta unidad psicológica constituye un espacio de expresión de la relación de lo cognitivo y lo afectivo que da lugar a la formación de los sentidos psicológicos en el individuo, esbozando su carácter único e irrepetible.
Al decir del autor todos los proceso psíquicos superiores están mediatizados por la conciencia del sujeto, concibe esta mediatización por el sistema de símbolos y signos que posibilitan la expresión de la realidad en la conciencia. El nivel consciente es además un reflejo de las apreciaciones que el hombre como sujeto histórico- social realiza, permeadas por los contenidos que forman su bagaje de experiencias. No establece una reproducción mimética de la realidad objetiva, sino el conjunto de procesos y vías que permiten su internalización.
Un eje del enfoque histórico-cultural es el concepto zona de desarrollo próximo, con él Vigotsky ilustra la autorrealización productiva de la personalidad. Esta categoría alude a la realización de las potencialidades individuales en condiciones interactivas favorables para el aprendizaje social de habilidades.
La categoría situación social del desarrollo sistematizada en la praxis vigotskyana integra los principales aportes de su enfoque. Desde una interpretación dialéctica del condicionamiento social en el desarrollo psíquico, presenta la combinación original de los procesos biológicos y psicológicos al ser interceptados por las condiciones externas en el nivel individual. De esta forma se revela la simbolización de la realidad y la atribución de sentidos psicológicos que se aprehenden en cada individuo, lo que implica vivencias inéditas que marcan la regulación de la conducta. Este proceso de corte individual permite establecer regularidades para cada período etáreo, impactadas en lo esencial por las condiciones de vida y educación de los sujetos.
El legado de Vigotsky se sintetiza en su enfoque histórico-cultural, si bien no formuló una teoría de la personalidad, su obra refleja los presupuestos básicos para la comprensión de la subjetividad.
En su construcción teórica Sergei Leonidovich Rubinstein plantea la categoría personalidad como estrato superior de integración psicológica, lo que le confiere función reguladora y autorreguladora. La personalidad representa la comprensión del individuo en su determinación histórico-social, con existencia real sobre la base de un sustrato anatomofisiológico que constituye la plataforma de expresión de lo psicológico. El individuo deviene personalidad cuando es capaz de distinguirse de los objetos y sujetos que coexisten en el entramado de relaciones sociales en que participa; así la conciencia y la autoconciencia se convierten en las formaciones psicológicas claves de este proceso.
Rubinstein postula la actividad como el espacio de expresión y constitución de lo psicológico en el sujeto, así revela el carácter activo de este en la configuración de su subjetividad. Ello denota la autonomía funcional de la personalidad en el direccionamiento consciente de su tendencia motivacional. Es también la actividad el escenario donde se construyen los sentidos psicológicos que se integran en la subjetividad como conjunción cognitiva-afectiva, determinando de forma estable una actitud consciente del individuo con respecto a su motivación.
Aunque la tesis de S. L. Rubinstein en relación con la individualidad no conforman una teoría acabada, su valor está en:
enriquecer desde el ámbito teórico-metodológico el paradigma histórico- cultural para la comprensión de la psiquis del hombre.
identificar la personalidad como nivel superior de integración de lo psíquico.
reconocer en el contexto de la actividad el carácter activo de lo psicológico en su condicionamiento, lo que explica cómo acontece el proceso de autorregulación de la personalidad.
mostrar la unidad de lo cognitivo y lo afectivo en la configuración de los sentidos psicológicos.
definir la autoconciencia como condición sine qua non para la formación y desarrollo de la personalidad.
destacar el autoconocimiento, el pensamiento reflexivo, la concepción del mundo definida y la autoestima positiva como posibles indicadores del desarrollo de la personalidad.
Los trabajos de Aleksei Nikolaevich Leontiev se nuclearon alrededor de la actividad. Esta categoría se erige como el espacio relacional en que confluyen la subjetividad del individuo y las influencias socioculturales del medio. La personalidad emerge como un producto objetal al absolutizarse el papel de la actividad en la constitución del contenido psicológico, enajenándose el carácter activo y transformador del sujeto en la actividad tanto externa como interna.
La conceptualización de la personalidad, en términos del desarrollo sociohistórico del hombre, condujo a la diferenciación de los aspectos resultantes de su naturaleza interactiva que la definen como tal, de aquellos que la particularizan como individuo. Leontiev plantea que lo psicológico propio de la esencia humana se expresa en la distinción entre los conceptos individuo y personalidad.
"El concepto de "individuo" expresa indivisibilidad, integridad y particularidad de un sujeto concreto [...] El individuo como integridad es el producto de la evolución biológica"[24]. El individuo tiene una determinación eminentemente biológica, aunque no se constriñe a ello; en su desarrollo ontogenético lo social matiza la conformación a escala individual de lo psicológico. Así, el individuo es resultante de la interinfluencia de las condicionantes hereditarias y adquiridas durante la ontogenia. Una fase superior de la vida individual lo constituye la emergencia de la personalidad: " [...] la personalidad es como un resultado del proceso de maduración de los rasgos genotípicos bajo la influencia del medio social"[25]. Esta entidad representa un nivel de mayor organicidad, en tanto integra sistémicamente propiedades y funciones de forma estable.
Leontiev identifica la conciencia como instancia del psiquismo donde confluyen lo social y lo individual en la conformación psicológica del individuo. De este modo el automovimiento internalizador inherente al sujeto permite la apropiación de los contenidos de significación social, acorde con su relevancia para él. Sus postulados con respecto al sentido personal abordan de forma implícita una arista de la individualidad. El sentido personal tiene un condicionamiento objetivo. Se organiza a partir de la actitud cognoscente del sujeto en la actividad, de donde emana su condición subjetiva debido a que genera necesidades y motivos, que al tornarse en vivencias, devienen en unidades de sentido y se convierten en fuentes del desarrollo motivacional. Este reflejo individualizado de la realidad dinamiza la organización del contenido psicológico en función de la autorregulación. Pese a reconocer el carácter regulador del sentido personal, el autor obvió precisar que la actividad es solo una condición necesaria para la formación y desarrollo de la personalidad, siendo el sentido que esta adquiere para el individuo su catalizador.
sexologo sant boi de llobregat sexòleg