sexologo girona
Xavier Conesa Lapena – Carme Serrat Bretcha
C/ Gaietà Vinzia, 11-13
MOLLET DEL VALLES
C/ Santa Anna, 26
BARCELONA
C/ Diagonal (cantonada) Passeig de Gràcia
BARCELONA
Tel 93 570 71 54 (petición de visita)
conesa_psicologo@yahoo.es
Xavier Conesa Lapena
(Montcada i Reixac, 1956) és un psicòleg i sexòleg català. El 1990 fundà el Centre de Psicologia Aplicada a Mollet del Vallès entitat dedicada als tractaments psicològics en adults,adolescents i nens. Compatibilitzà aquestes tasques amb les teràpies de parella i disfuncions sexuals masculines i femenínes, establint col.laboracions amb institucions dedicades a la salut mental,especialment de la comarca del Vallès. Posteriorment, posa en funcionament l’Institut Superior d’Estudis Sexològics (I.S.E.S.) a Barcelona, dedicat a la docència de la sexologia: postgraus, masters i cursos específics reconeguts d’Interès Sanitari pel Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. L’Institut manté conveni de col.laboració amb la Universitat de Barcelona, Universitat de Girona,Universitat Ramon Llull i Universitat Oberta de Catalunya i
Centre d’Estudis Universitaris de California, Illinois
Tutor de pràctiques externes de la Facultat de Psicologia (UB) de la Universitat de Barcelona des de l’any 1.999
L’any 1997 es va especialitzar en els tractaments específics per a la depressió a través de la luminoteràpia, essent un dels capdavanters en la investigació i implantació d’aquesta teràpia a nivell estatal. Informacions al respecte publicada al periòdic El Mundo, articles periodístics a Consumer i al periòdic Público.
Ha estat també coordinador del Grup de Treball de Sexologia del Col.legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya.
Al llarg de tots aquests anys, ha establert col.laboracions en mitjans escrits, ràdio i televisió.Enllaços externs
- Pàgina Oficial de Xavier Conesa Lapena
- Acta Constitucional de l’Institut Superior d’estudis Sexològics I.S.E.S.
- Col.laboració Docent del Practicum de Psicologia de la Universitat de Barcelona
- Col.laboració Docent amb la Universitat de Girona
- Col.laboració en tasques de formació amb la Universitat Ramon Llull- Acord de Col.laboració amb la Universitat Oberta de Catalunya U.O.C.- Conveni de Col.laboració Acadèmica amb Centre d’Estudis Universitaris de California, Illinois
- Reconeixement de l’Ajuntament de Mollet del Centre de Psicologia Aplicada
- Referències sobre la investigació en Luminoteràpia al periòdic “El Mundo”. Any 2.005
- Investigacions sobre Luminoteràpia, Referències al periòdic “Público”. Any 2.007
- Coordinador del Grup de Treball de Sexologia del Col.legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya
- Miembro de la Federacion Española de Especialistas en Sexologia
Carme Serrat Bretcha
Licenciada en Psicologia Colegiada nº 3.086 Adultos e Infantil (Universidad de Barcelona)
Diplomatura de Postgrado en Logopedia (Universidad Autonoma de Barcelona)
Certificación para el tratamiento de la Fundación Catalana del Sindrome de Down.
Diagnostico y Terapia Infantil (Instituto Medico del Desarrollo Infantil)
Tutora de practicas Universidad de Barcelona y Universidad Ramon Llull
Terapeuta Sexual i Familiar
Coordinadora de l’Institut Suparior d’Estudis Sexològics I.S.E.S.
Professora d’Integració Social i Atenció Soció Sanitària
Professora de Comunicació alternativa, Atenció a persones amb dependencia,
Assessora Psicològica d’escoles bressol.
Assessorament a pares
Tutora de Pràctiques Universitat Oberta de Catalunya
Conferenciant de temes relacionats amb la psicologia infantil.
TRACTAMENTS
TRACTAMENTS DE LA PERSONALITAT
Tractament de la Depressió (VIDEO)
http://www.curar-depresion.com (TOT SOBRE DEPRESSIÓ)
PUBLICACIONS:
Revista del Col.legi Oficial de Psicòlegs.
"El paper del Psicòleg a les Psicoteràpies"
Psychologies
"Amor i Sexe: Inseparables?"
Revista del Col.legi Oficial de Psicòlegs:
"La Sexualitat en Pacients amb Anorexia i Bulimia"
La Portada del Valles:
"Se hereda la depresió?"
Contrapunt:
"El tractament Psicològic. Un enfoc actual"
La Vanguardia.Suplemet:
"Sexe a P-3"
Contrapunt:
"Estils de vida que poden ajudar a la Depresió"
Publicaciones en Psicoactiva. Revista especialitzada:
2002 Articulo: EYACULACION PRECOZ. (autor: xavier conesa). la eyaculacion precoz: el problema sexologico mas frecuente y el que tiene mejor solucion.
2002 Articulo: CRISI? QUINA CRISI!. (autor: xavier conesa). en els nostres temps i en l'entorn occidental es donen una sèrie de malalties o trastorns que no existien temps enrera i que no es troben en altres indrets. per tant, podem dir que es tracta de trastorns vinculats al nostre estil ...
2003 Articulo: EL MALESTAR PSICOLÒGIC. (autor: xavier conesa). les primeres dades que tenim de la xarxa de metges de capçalera indiquen que a l'11 % dels pacients que ens consulten se'ls diagnostica un problema psicològic. aquestes dades queden per comprovar, ja que un pacient pot tenir diver...
2003 Articulo: FUNCIONAMIENTO DE UN CENTRO PSICOLÓGICO EN LA PRÁCTICA COTIDIANA. (autor: judith fernández sánchez). descripción del funcionamiento del centro psicológico conesa-serrat
2004 Articulo: REFLEXIONES SOBRE UN TRASTORNO PARANOIDE VS. TOC. (autor: xavier conesa). hace algún tiempo que estoy tratando a un muchacho que presenta un cuadro que considero que está en ese punto de inflexión entre el trastorno paranoide y el trastorno obsesivo grave...¿donde ubicarlo?
2004 Articulo: L'ESTRÈS I L'ANSIETAT. (autor: xavier conesa). els professionals d'atenció primària constaten dia a dia en una part important dels pacients un component psíquic associat als seus símptomes, i en molts diagnostiquem un transtorn psicològic com a problema de base.
2005 Articulo: TRACTAMENT DEL TRASTORN D'ANSIETAT. (autor: xavier conesa). la multiplicitat de símptomes que presenten aquests trastorns condueixen els pacients a recòrrer infructuosament als consultoris de diverses especialitats, sense obtenir, en molts casos, un diagnòstic correcte, i per tant, un trac...
2005 Articulo: COMPRENDRE L'ANSIETAT. (autor: xavier conesa). dins l´ansietat o atac de pànic hi ha dues forces que s'uneixen i es sumen.
2006 Articulo: CRISIS D'ANSIETAT. (autor: xavier conesa). en els nostres temps i en el nostre entorn occidental es donen una sèrie de malalties o trastorns que no existien temps enrera i que no es troben en altres indrets. per tant, podem dir que es tracta de trastorns vinculats al nostr...
2006 Articulo: MÉTODO CONESA-SERRAT PARA EL TRATAMIENTO DE LA DEPRESIÓN. (autor: xavier conesa). la complejidad del trastorno depresivo requiere de un abordaje multifactorial. generalmente requerirá de una psicoterapia y del antidepresivo adecuado. a todo ello habrá que añadir unos cambios de vida. no existe por tanto la p...
2007 Articulo: DEPRESSIÓ MENOR: DISTIMIA (DEPRESSIÓ NEURÒTICA). (autor: xavier conesa). criteris per al diagnòstic de distimia (dsm-iv).
2007 Articulo: COM ES DIAGNOSTICA UNA DEPRESSIÓ GREU. (autor: xavier conesa). criteris per diagnosticar una depressió major o malencònica (dsm-iv).
2008 Articulo: INFORMACIÓ NECESSARIA PEL PACIENT DEPRESSIU. (autor: xavier conesa). la depressió és una malaltia, no un defecte de personalitat o una debilitat. la millora és la norma, no l'excepció. els tractaments són efectius, hi ha moltes opcions de tractament, i és possible establir un tractament efectiu per...
2008 Articulo: QUAN APAREIX LA DEPRESSIÓ. (autor: xavier conesa). en atenció primària, entre el 6% i 8 % dels pacients pateixen trastorns depressius majors, i el risc de depressió és clarament més alt a les dones.
2008 Articulo: COM ENS HEM DE COMPORTAR DAVANT D'UNA PERSONA QUE PATEIX DEPRESSIÓ?. (autor: xavier conesa). no hi ha res més dolorós que veure com el marit, la dona, el pare, la mare, el fill o la filla es mostren cada cop més apàtics, deixen de participar en els esdeveniments familiars, no es preocupen del seu aspecte personal, es pass...
2009 Articulo: ESTRÉS, DEPRESSIÓ I EXERCICI FÍSIC. (autor: xavier conesa). l'estrès. de manera general, els estudis indiquen que l'exercici ajuda l'individu a afrontar millor l'estrès, gràcies a una adequada predisposició biològica que ajudaria a afrontar-ne els resultats psicològics i psicosocials. el t...
2009 Articulo: ADOLESCENTS, SENTIMENTS I HOMOSEXUALITAT. (autor: xavier conesa). en arribar a l'adolescència, els nens d'ahir, ja convertits en el noi o la noia d'avui, prendran consciència de la seva homosexualitat i hauran d'assumir-la i acceptar-la.
2009 Articulo: NENS, SENTIMENTS I HOMOSEXUALITAT. (autor: xavier conesa). sent encara l'homosexualitat un tema tabú i, per tant, poc explicat, els primers que s'adonen de l'orientació homosexual d'un infant són els seus companys d'escola.
2010 Articulo: TRACTAMENT DEL LLENGUATGE EN ELS NENS. (autor: xavier conesa). retards del llenguatge es donen en nens petits que fan un desenvolupament més tardà de les habilitats lingüístiques. a partir del joc cal anar recollint les seves expressions comunicatives al mateix temps que es van donant models ...
2010 Articulo: LA HIPERACTIVITAT. (autor: xavier conesa). la hiperactivitat infantil o, tal com es coneix des del punt de vista tècnic, el trastorn per dèficit d'atenció amb hiperactivitat (tdah) és una de les alteracions comportamentals de major impacte en el desenvolupament educatiu i ...
2003 Articulo: QUAN LES NOIES NO MENGEN. (autor: xavier conesa). els factors de risc en els trastorns alimentaris en l'anorèxia i la bulímia nervioses són molts, sobretot en la pubertat del sexe femení, però el central és la restricció alimentària.
2003 Articulo: QUAN MENJAR ÉS UN PROBLEMA. (autor: xavier conesa). la bulímia és la ingesta excessiva d'aliments que després s'intenten compensar amb conductes anòmales com ara vòmits, abús de laxants i diurètics, o dietes restrictives intermitents la qual cosa s'acaba convertint en un costum que...
2004 Articulo: QUÈ HA DE FER LA FAMÍLIA DAVANT UN MALALT DE BULÍMIA?. (autor: xavier conesa). és totalment incorrecte afirmar que les famílies són la causa d'un trastorn alimentari. no obstant això, determinades característiques familiars, juntament amb factors individuals de la persona malalta i factors socials, poden pre...
2005 Articulo: MENJAR MOLT I A TOTES HORES: TRACTAMENT. (autor: xavier conesa). no hi ha una única línia d'actuació o tractament possible en els trastorns d'alimentació, i en concret en la búlimia nerviosa. se'n pot aplicar més d'un i fer-ho conjuntament per augmentar l'efectivitat del tractament.
2006 Articulo: PER QUÈ APAREIX LA BULÍMIA?. (autor: xavier conesa). factors que afavoreixen l'aparició de la bulímia.
2006 Articulo: LOGOPEDIA: ALTERACIONS DEL LLENGUATGE. (autor: xavier conesa). detecció i diagnòstic.
2006 Articulo: QUÈ SABEM SOBRE L'ALCOHOL?. (autor: xavier conesa). diversos consells sobre l'alcohol
2007 Articulo: DROGUES INFORMACIÓ GENERAL. (autor: xavier conesa). què és la droga?. és una substància que tant pot ser natural com química i que quan es consumeix modifica el funcionament del nostre cos i de la nostra ment, alterant l'estat d'ànim, la percepció i el coneixement. sovint crea dep...
2008 Articulo: QUÈ ÉS UN TRACTAMENT PSICOLÒGIC?. (autor: xavier conesa). el tractament psicològic (psicoteràpia) té com a objectiu el canvi de pensaments, sentiments i conductes que a l'individu li fan patir d'una manera o d'una altra.
2008 Articulo: VISIÓ GENERAL DELS TRASTORNS PSICOLÒGICS. (autor: xavier conesa). les solucions semblen difícils de trobar, però l'evidència és que resulta imprescindible cuidar, en la mesura que sigui possible, la dinámica diària de vida que tenim i respectar el fet que hem de destinar un temps mínim a activit...
Tribuna Vallesana
"L'atenció psicològica a la comarca del Valles"
La Portada del Valles:
"Com reconèixer i tractar l'alcoholisme"
Continguts del Master de Sexologia de l'Institut Superior d'Estudis Sexològics (ISES)
En condició de Director de l'Entitat i com a Docent.
Reconeguts pel Departament de Salut de la Generalitat:
1. Disfuncions Sexuals Masculines. La Falta de Erecció.
2. Disfuncions Sexuals Femenines. La manca de desig sexual.
3. Estudi del Vaginisme
4. La Complexitat Sexual. Les Parafílies
5. Generalització dels Trastorns Sexuals
6. Estudi del Orgasme i els seus Disfuncions
7. Avaluació de les Disfuncions Sexuals a General
8. El Diagnòstic en Sexualitat
9. Disfuncions Sexuals Masculines. La Ejaculació Precoç
10. L'Entrevista Psico-Sexual
11. El Enquadrament Terapèutic. L'actitud del Terapeuta
12. Farmacologia i Sexologia
13. Sessió de Devolució. Entrevista aclaridora
MODELS psicodinàmics
1. Ressenya històrica:
En psicoteràpia el terme psicodinàmic fa referència a aquells models en els quals el conflicte intrapsíquic té un paper central. El model amb més rellevància històrica és el psicoanalític, al qual ens referirem, encara que abasta també a altres "dissidents" de la psicoanàlisi com Adler i Jung.
La psicoanàlisi va ser creat per Freud (1856-1939). La seva obra va ser influenciada per Herbert (176 -1841) que mantenia una idea associacionista de la consciència, que incloïa un nivell conscient i un altre preconscient, per Fechner (1801-1887), creador de la psicofisica, del que va aprofitar el seu concepte de llindar per elaborar el concepte de censura, per Brucke (1819-1892) i T.Meynert (1833-1892), fisiòlegs i mestres de Freud, dels que recull conceptes com el dels processos primaris i secundaris, per Brentano (1838-1917) del qual deriva el concepte de Jo com a funció autònoma i pel desenvolupar del mètode hipnòtic i catàrtic de J.Breuer.
Seixas i Miró, a l'hora d'exposar el desenvolupament de l'obra de Freud, la divideix en quatre etapes:
L'etapa pre fundacional (1886-1895): Hi Freud classifica les neurosis i busca un mètode de tractament per a les mateixes. En aquesta època són rellevants les seves obres: "Els estudis sobre la histèria" (1895, publicada amb Bremer) i "Projecte d'una psicologia científica per neuròlegs (1895, obra que no va arribar a publicar en vida). Desenvolupa un model causal de les histèries basat en les experiències traumàtiques del subjecte que queden a nivell inconscient i desenvolupa una teoria dels processos psíquics com a energia que circula per determinades estructures cerebrals.
L'etapa fundacional (1895-1895): Els trets excel · lents d'aquesta etapa són el desenvolupament del mètode de l'associació lliure i l'abandonament de la teoria de les experiències traumàtiques (seducció infantil). El mètode de l'associació lliure ho va començar a utilitzar amb la mateixa (autoanàlisi) i li va servir per descobrir els seus desitjos incestuosos cap a la seva mare, que va formular com Complex d'Èdip i que va estendre com a fenomen universal.
L'etapa de la Psicologia de l'Això (1900? 1914). Es fonamenta en el concepte de libido, que serveix com a base a la teoria psicoanalítica. Per libido s'entén la font d'energia del psiquisme, la pulsió sexual (encara que no exclusivament el genital), que pot reprimir-se, descarregar, sublimar, etc. Les transformacions de la libido regulen l'elecció d'objecte (relacions personals) i la formació del caràcter o estructura psíquica aquesta època pertany "La interpretació dels somnis" (1900), "Psicoteràpia de la vida quotidiana" (1904) i "Tres assajos sobre teoria sexual "(1905). Concep les neurosis com a resultat d'una regressió o fixació en el desenvolupament psicosexual. Elabora la noció d'Inconscient en una primera teoria (primera tòpica), els somnis com realitzacions inconscients de desitjos, la descripció de l'estructura mental en conscient? Preconscient? Inconscient, la descripció dels mecanismes de defensa i la diferència psicosexual? Estructural entre home i dona. Des del punt de vista terapèutic es desenvolupa l'anàlisi dels somnis amb el mètode de l'associació lliure.
L'etapa de la Psicologia del Jo (1914-1939). En aquesta fase desenvolupa la seva segona teoria de l'estructura mental (segona tòpica) que s'organitza com a forces psíquiques en conflictes entre l'Això, el Jo i el Superjo. També introdueix en les forces pols nials de la libido el concepte de pulsió de mort (Tants). A aquesta època pertanyen les obres: "Introducció a la metapsicológica" (1915), "Més enllà del principi de plaer" (1920) i "El Ego i l'Id" (1924). A partir d'aquest moment el Jo se situa en el centre del treball psicoanalític, i la psicoanàlisi es dirigeix a alleujar al jo de les pressions tant de l'això com del superjò.
Els principals dissidents de la psicoanàlisi freudiana (Adler i Jung) havien format part d'aquest moviment però es van apartar del mateix i desenvolupar els seus propis models psicològics i psicoterapèutics. Adler (1870-1937) desenvolupa la seva psicologia individual centrada en el sentiment d'inferioritat i la seva compensació, proposant un mètode terapèutic més directiu centrat en la correcció d'actituds inconscients disfuncionals i és el fundador de les primeres clíniques de treball psicològic amb problemes infantils. Jung (1875-1961) desenvolupa el seu concepte d'inconscient col · lectiu que el porta a analitzar les estructures inconscients comunes en les cultures primitives, i sobretot en les religions.
La psicoanàlisi actual es caracteritza pel desenvolupament de diversos corrents: Els que propugnen un èmfasi en el Jo com a estructura en gran part autònoma i les relacions objectals (relacions interpersonals i intrapsíquiques). En aquesta línia destaca les aportacions de l'anomenada Psicologia del Jo i de les relacions objectals (Sullivan, fan un fart, Rapador, Ana Freud, etc). Una altra tendència destaca el paper de les experiències primerenques en el funcionament de la personalitat (M.Klein, Mahler i J.Bowlby). Una tercera línia intenta d'aplicar el psicoanalisis a altres patologies diferents de la neurosi com les psicosis i els trastorns de personalitat (Fromm, Recaman, Sullivan, Chut i cerner). Una quarta línia destaca el paper dels aspectes psicosocials en el desenvolupament de les estructures inconscients i la personalitat (Sullivan, Fromm, Erikson, etc). Una cinquena línia, molt rellevant per a la psicoteràpia, aplica formes breus de psicoteràpia psicoanalítica basades en la investigació (Mann, Sifons, Mallan, Davalo i Stripper). Una altra sisena línia reprèn la psicoanàlisi en un intent de tornar a les seves fonts a partir de l'obra de J.Lacan i la seva tesi de l'Inconscient estructurat com un llenguatge. Finalment, una sisena linéala més actual, intenta d'apropar la psicoanàlisi als models de la psicologia cognitiva (Erdelyi, Peterfreund, Vaig tornar, Arieta, etc.). La nota comuna és la diversitat.
2. Conceptes fonamentals
Se sol definir la psicoanàlisi des de quatre nivells (Aplanche i Pontalis, 1968; Baker, 1985):
Un mètode d'investigació dels significats mentals inconscients.
Un mètode de psicoteràpia basat en la interpretació de les relacions transferencials, resistència i desitjos inconscients.
Un conjunt de teories psicològiques sobre el funcionament de la ment (metapsicológica) i teoria clínica sobre els trastorns mentals i el seu tractament.
Un enfocament filosòfic o general per entendre els processos de les cultures i l'activitat social.
Els conceptes fonamentals de la psicoanàlisi es formulen a través dels cinc models que Freud va desenvolupar sobre l'activitat psíquica: el model topogràfic, el model econòmic, el model dinàmic, el model genètic i el model estructural.
Model Topogràfic: Pertany a l'etapa de fundació de la psicoanàlisi. Freud en aquesta època distingia tres nivells de consciència: L'Inconscient, governat pels processos primaris (il · lògics i intemporals) que conté els records, imatges, sentiments i desitjos no accessibles a la consciència; El Pre conscient que intermèdia entre l'inconscient i el conscient , on poden accedir certs continguts, i el Conscient, governat pels processos secundaris (lògics i racionals), que s'identifica en gran part amb el Jo i amb el principi de realitat (ajust a l'entorn).
Model Dinàmic: Des d'aquesta perspectiva els fenòmens mentals són el resultat de forces en conflicte. El conflicte sorgeix d'una oposició entre les forces instintives, o desitjos sexuals i agressius inconscients, les defenses, en gran part inconscient, derivat del Jo, i els principis normatius o morals de l'individu conscient i inconscient. El símptoma és una "solució de compromís" per resoldre aquest conflicte, i en el mateix està contingut entre les tres forces.
Model Econòmic: S'ocupa dels processos energètics que regulen l'activitat mental. Aquests processos són el principi de plaer (satisfacció) i el de realitat (adaptació a l'entorn). La libido és la font energètica guiada pel principi de plaer que comporta el procés primari de lliure circulació i descàrrega de la energia.El principi de realitat fa que l'energia libidinal quedi lligada a un objecte (relació de catibia) per a baixar o satisfacció .
Model Genètic: S'ocupa del desenvolupament evolutiu del subjecte, en concret dels seus processos inconscients. A aquest procés evolutiu es denomina desenvolupament psicosexual que va progressant en fases; fases que poden alterés per excés o defecte de gratificació (nocions de fixació o regressió a una fase). La fase inicial, que ocupa el primer any és la "oral" relacionada amb les activitats de succió i xuclar i amb la zona erògena de la boca: Els comportaments adults de fumar, beure, etc es relacionarien amb ella. Li segueix la fase "anal", segon any, on el centre de gratificació és la zona anal i les activitats de retenció i expulsió de femta. La fixació en aquesta fase produiria símptomes com el restrenyiment, enuresi, o trets de conducta com l'avarícia o el malbaratament. La tercera etapa, la "fàl · lica", entre els tres i cinc anys, es relaciona amb la zona erògena dels genitals, i la superació de la mateixa es relaciona amb la resolució del "Complex d'Èdip". L'última fase és la fase "genital" que es relaciona amb la capacitat orgàsmica i activitats de recepció i expressió de sensacions sexuals i afectives agradables.
Model Estructural: Pertany a l'última etapa de la producció de Freud. Es distingeixen tres estructures mentals: L'Això (Id) que és la font de l'energia mental, dels desitjos i instints bàsics no normativitzats culturalment d'origen inconscient; El superjò (Vaig saber rego) derivat dels valors normatius i morals de la cultura transmesos familiarment, i el Jo (Ego), situat entre els dos anteriors i que té per missió intervenir entre els dos anteriors (entre els desitjos inconscients i les normes que els restringeixen) així com amb el medi extern. L'Això és totalment inconscient, el Jo és en part conscient i en part inconscient, i el Superjo és també parcialment conscient i inconscient (normes interioritzades en la primera infància).
3. Mètode terapèutic
El mètode terapèutic bàsic de la psicoanàlisi clàssic es basa en tres processos fonamentals: La Asación Lliure, L'Anàlisi dels fenòmens de Transferència i Contratransferència i l'Anàlisi de la Resistència. A l'anàlisi d'aquests processos l'acompanyen uns elements d'enquadrament o regles de treball per al pacient (Regla bàsica de la Asación Lliure) i el terapeuta (Regla de Abstinència Regla de l'Atenció Flotant).
La asación lliure consisteix que el pacient ha d'expressar tots els seus pensaments, sentiments, fantasies i produccions mentals en general, segons li vagin sorgint en el seu cap i sentiments sense exclusions o restriccions algunes. A vegades l'analista insta el pacient a anar associant a partir dels elements que el mateix pacient ha generat en el seu propi discurs.
L'analista s'absté de respondre a demandes específiques del pacient com el consol, la simpatia o el consell, i fa de pantalla o mirall en blanc que projecta el discurs desplegat pel propi pacient (regla de l'abstinència). A més l'analista no ha de donar prioritat inicialment a cap component del discurs del pacient, mantenint una atenció de neutralitat i importància homogènia cap a tots els elements del discurs del pacient (regla d'atenció flotant).
Amb aquestes regles, del pacient i terapeuta, es facilita que es produeixi una relació transferencial. El pacient projecta o desplaça sobre l'analista aspectes crucials amb figures importants de la seva història vital (en general els pares). La re experimentació del pacient d'aquests aspectes conflictius i inconscients (transferència) de la relació amb els seus progenitors, projectades sobre l'analista, que no reacciona punitivament davant el pacient, i li permet desplegar el seu discurs cap a aspectes més inconscients (que es van fent més conscients), juntament amb l'anàlisi i la interpretació d'aquests fenòmens se li denomina Anàlisi de la Transferència.
D'altra banda, el terapeuta, encara que aquest analitzat, pot experimentar reaccions emocionals cap al pacient, que a nivell inconscient sol reproduir els rols complementaris punitius o satisfacció dels seus progenitors, s'anomenen reaccions contra transferencials. L'anàlisi i la supervisió del propi terapeuta li ajuden a estar atent a aquestes reaccions, com li proporcionen una valuosa font d'informació per a la teràpia, i al seu maneig adequat.
No obstant això els pacients solen utilitzar una varietat de maniobres conscients i inconscients per manejar la seva pròpia ansietat i conflicte i per evadir la seva feina terapèutic de lliure associació (Resistències). La detecció d'aquestes maniobres i la seva interpretació adequada constitueix l'Anàlisi de les Resistències. Aquest últim treball terapèutic és crucial per al desenvolupament de l'anàlisi que sol desenvolupar en general, en el transcurs de diversos anys en la psicoanàlisi clàssic.
En les versions breus de la teràpia psicoanalítica (psicoteràpies breus psicoanalítiques) s'emfatitza la selecció de conflictes a abordar, un paper més directiu del terapeuta, un període breu de vegades preestablert de sessions, i la consecució de determinats objectius. Aquestes últimes teràpies en general reben el rebuig absolut dels analistes clàssics. Els seus defensors però emfatitzen que els seus resultats i aplicació són iguals o superiors al llarg procés psicoanalític tradicional (peu Strupp, Malan, Sifneos, etc).
4. La psicoanàlisi segons Lacan
Lacan desenvolupa una teoria del subjecte que suposa un retorn radical a Freud a través de la seva formulació de l'inconscient estructurat com un llenguatge.
La psicoanàlisi de la IPA (Associació Psicoanalítica Internacional), segons Lacan, s'havia allunyat dels postulats freudians a través de les teories del jo. Postulaven el "jo autònom" davant l'inconscient, amb el risc d'acostar a les teories psicològiques no psicoanalítiques, ia les formulacions neo freudianes que postulaven una etiologia sociocultural dels trastorns mentals.
Es tracta de tornar a Freud de manera radical, i afirmar que el jo no és el subjecte. El subjecte està dividit entre el jo (el conscient) i l'Altre amb majúscules (l'inconscient). Aquesta divisió s'ha de l'efecte del llenguatge. En contra de la tradició filosòfica racionalista i empirista que situen al jo com a centre racional o verificador de l'experiència, Lacan afirma: "Jo penso on no estic, jo estic on no penso". El lloc del subjecte de la consciència no és el lloc del subjecte de l'inconscient. L'ésser no està en la consciència, sinó en l'Altre de l'inconscient.
L'inconscient s'estructura mitjançant tres registres: l'imaginari, el simbòlic i el real.
L'imaginari fa referència a les identificacions del subjecte amb una sèrie d'imatges. L'estadi del mirall, on el nen veu per primera vegada la seva imatge al mirall, va a permetre-i-confondre diferenciar el seu propi cos del d'altres. La relació afectiva posterior del subjecte amb altres va a vincular-se a la pròpia relació entre aquest i les seves imatges d'identificació.
El simbòlic fa referència a l'entrada del llenguatge en la formulació de l'inconscient. Nomenant seva experiència, donant-li paraules, se substitueix l'objecte per la seva representació simbòlica. L'objecte primordial que substitueix és l'absència de la mare. La seva absència indica que ella desitja en una altra part (cap al pare). Aquesta absència va lligada al desig del nen per la seva mare que es reprimeix amb els significants lingüístics que s'encadenen els uns als altres. La cadena de significants genera al seu torn la metàfora. La metàfora genera una substitució d'uns significants per uns altres, fins el significant primer: el desig de la mare. La metàfora del nom del pare substituirà al desig de la mare. Aquesta representa que la mare desitja el fal · lus del pare, i al mateix temps una barrera envers el desig de la mare envers el nen.
El real fa referència al que escapa a la simbolització del llenguatge. La distinció entre l'objecte real desitjat i els objectes substitutius simbolitzats defineixen també el lloc de la realitat.
En resum, la constitució del subjecte (que no és el jo conscient), apareix amb un subjecte que paga un preu: d'una banda la seva divisió (via repressió) i per un altre la pèrdua que suposa, la renúncia a l'objecte primordial.
També Lacan introduir en l'aspecte terapèutic de la psicoanàlisi "les sessions de durada variable". El temps de l'inconscient no és el temps del rellotge, i per tant això afecta a la durada de la sessió psicoanalítica. El pacient no sap quant durarà la sessió, ja que aquesta pot ser interrompuda en qualsevol moment per l'analista com ocasió perquè sorgeixi el desig inconscient. La sessió se centra en el desenvolupament de la cadena de significants, a través de l'associació lliure i les regles terapèutiques. Això permetrà, no sense grans dificultats resistència els, que l'inconscient vaig actuar com un llenguatge.
________________
B. MODELS HUMANISTES
1. Ressenya històrica
Els models humanistes de la psicoteràpia abasten les concepcions "fenomenològiques", "humanistes" i "existencialistes" desenvolupades en el camp psicoterapèutic. Dins de les concepcions humanistes destaquen la "Teràpia guestáltica", l '"Anàlisi Transaccional" i la "Psicoteràpia Centrada en el Client" (de la qual ens ocuparem amb preferència, per ser el model humanista amb més suport empíric).
A totes les orientacions anteriors se'ls denomina "tercera força" en els anys seixanta, per presentar-se com alternatives tant a la psicoanàlisi com a conductisme dominant en aquests anys.
Aquestes psicoteràpies es desenvolupen sobretot en norteamerica, en gran part al marge de la tradició acadèmica. Els seus antecedents filosòfics es troben en autors com F. Brentano (1838-1917) que destaca el paper de l'experiència i el caràcter intencional dels actes psíquics; E. Husserl (1859-1938) que destaca l'anàlisi de l'experiència immediata, de la consciència pura, a través del mètode fenomenològic; K. Jaspers (1883-1969), filòsof i psicopatologia que introdueix en psiquiatria el mètode fenomenològic com a forma de descriure les vivències anòmales del malalt psíquic; S. Kiekergaard (1813-1855), precursor de l'existencialisme i que descriu els problemes del significat de la vidala mort, i l'ansietat existencial; L. Binswanger (1881-1966), psiquiatre vinculat originalment a la psicoanàlisi i que va evolucionar cap al existencialisme, aportant el seu mètode d'anàlisi del significat vital, l'anomenat daseinanálisis (manera de ser-en-el-món); JPSartre (1905? 1980), que destaca el com l'existència precedeix l'essència, és a dir que l'ésser humà no ve amb un ésser a desenvolupar sinó que ha de trobar per si mateix. L'ésser humà és radicalment lliure, i s'auto determina mitjançant el seu projecte existencial a través de les seves decisions (cal notar que la concepció budista del "karma" és similar a aquesta existencial en cert grau) i al psiquiatre V. Frankl (1905 -) que a partir de la seva pròpia experiència radical de presoner en un camp de concentració nazi, emfatitza la importància de la trobada o pèrdua del sentit de la pròpia existència, descrivint les anomenades "neurosis oncogèniques" com a forma de pèrdua d'aquest sentit .
No obstant això, malgrat aquests antecedents europeus, la psicologia humanista és un fenomen, bàsicament nord-americà. Els seus antecedents més clars estan en el "neopsicoanálisis" de K. Horney, E.Fromm, la psicologia individual d'Alfred Adler, els filòsofs Tiliche i Martin Buber, residents als EUA, i l'escola Gestarte, sobretot a través de K.Goldstein que introdueix en aquest pais la idea de l'organisme humà ( la seva obra "L'organisme" de 1934), com una totalitat impulsada cap a la autorealització.
En els anys cinquanta comencen a destacar dos autors, C. Rogers que elabora les seves primeres aportacions terapèutiques (Rogers el 1952 publica la seva obra "Psicoteràpia centrada en el client") i Maslow jerarquitza la motivació humana en la seva obra "Motivació i personalitat". El 1961 es constitueix l'Associació Americana de Psicologia Humanista que apareix com a reacció a la insatisfacció produïda tant per la psicologia acadèmica, dominada pel conductisme que entenien com a reduccionista i mecanicista, i per la seva alternativa la psicoanàlisi que entenien també com a reduccionista a oblidar el caràcter de construcció del significat vital del subjecte.
Segons Beristain i Nitela (1980) els models humanistes es caracteritzen per:
La importància concedida a la percepció subjectiva del món o realitat com a determinant fonamental de la conducta.
L'afirmació que cada persona posseeix de manera innata un potencial de creixement o desenvolupament de si mateix orientat cap a metes positives com l'harmonia, l'amor o l'alegria.
La persona humana és considerada en si mateixa com un subjecte independent i plenament responsable dels seus actes, sense plantejar causes subjacents, com fan els models conductistes o psicodinàmics.
Només podem comprendre a una persona quan ens podem situar en el seu lloc per percebre el món des d'ella mateixa. Com a conseqüència el model rebutja el concepte de malaltia mental i les classificacions dels trastorns mentals, assumint que tota conducta és normal quan ens col · loquem en el punt de vista de la persona afectada (aquest punt és més relatiu als models fenomenològics, en els quals es basen gran part de les actuals nosologies psiquiàtriques actuals).
La intervenció terapèutica se sol centrar en l'aquí i ara de l'experiència actual i immediata, concedint poca importància als antecedents històrics ia les intervencions directives.
2. Conceptes fonamentals
El model de psicoteràpia desenvolupat per C.Rogers part de la idea que tota persona posseeix una tendència actualitzant, una mena d'impuls cap al creixement, la salut i l'ajust. La teràpia més que un fer alguna cosa a l'individu, intentarà alliberar per a un creixement i desenvolupament adequat (Rogers, 1951).
Carl Rogers
Un dels obstacles més poderosos per impedir l'anterior tendència és l'aprenentatge d'un concepte de si mateix negatiu o distorsionat en base a experiències de desaprovació o ambivalència cap al subjecte en etapes primerenques del seu desenvolupament (Raimy, 1948). Part del treball de la teràpia centrada en el client tracta de facilitar que el subjecte s'expressi amb les seves ambivalències i impulsos hostils i agressius, de manera que aquest es pugui reconèixer de manera integral.
Un altre element fonamental perquè el subjecte continuï la seva tendència actualitzar és el experiencing. Aquest consisteix en l'experimentació conscient d'un sentiment que fins al moment va ser reprimit. L'experimentació de sentiments reprimits per ambivalents, hostils o irracionals que semblin permet al subjecte actualitzar la seva experiència, ser "el mateix" i modificar la interlocutòria concepte distorsionat que estava mantenint fins al moment.
De la manera anterior es dóna una interacció mútua entre l'experiència i el autoconcepto.Sin això el subjecte pot desenvolupar una desconfiança cap a la seva pròpia experiència emocional en base a les pràctiques d'educació i criança en què està immers. La pressió de l'entorn (família, escola, etc.) Pot fer que el nen enfocament la seva conducta a agradar, portar-se bé, aconseguir l'èxit, segun és definit per instàncies externes al mateix. El nen aprèn que per guanyar-se l'aprovació dels altres deu actuar segons uns criteris externs. D'aquesta manera pot sentir en privat, conscient o inconscientment, desitjos o sentiments que inhibeix en públic. Rogers (1983) identifica aquest procés com la "Cultura de la Coca? Cola". El procés avaluador anterior queda així conformat per la discrepància entre el que experimenta i el que ha d'experimentar-o expressar-se.
L'anterior discrepància genera psicopatologia. La incongruència entre el que l'organisme experimenta i el que és necessari per mantenir la acceptació o consideració positiva cap a si mateix genera una mena de conducta defensiva que implica negació i distorsió i per tant major o menor grau de psicopatologia.
El terapeuta centrat en el client tractarà de desenvolupar una sèrie de mecanismes de canvi (acceptació positiva incondicional, empatia i congruència) mitjançant els quals comunicarà al subjecte l'actitud que experimentar el seu organisme, la seva subjectivitat emocional és important i essencial per actualitzar i desenvolupament personal (Rogers, 1957).
sexologo girona sexòleg