Xavier Conesa Lapena – Carme Serrat Bretcha

C/ Gaietà Vinzia, 11-13

MOLLET DEL VALLES

C/ Santa Anna, 26

BARCELONA

C/ Diagonal (cantonada) Passeig de Gràcia

BARCELONA

Tel 93 570 71 54 (petición de visita)

conesa_psicologo@yahoo.es

Xavier Conesa Lapena

(Montcada i Reixac, 1956) és un psicòleg i sexòleg català. El 1990 fundà el Centre de Psicologia Aplicada a Mollet del Vallès entitat dedicada als tractaments psicològics en adults,adolescents i nens. Compatibilitzà aquestes tasques amb les teràpies de parella i disfuncions sexuals masculines i femenínes, establint col.laboracions amb institucions dedicades a la salut mental,especialment de la comarca del Vallès. Posteriorment, posa en funcionament l’Institut Superior d’Estudis Sexològics (I.S.E.S.) a Barcelona, dedicat a la docència de la sexologia: postgraus, masters i cursos específics reconeguts d’Interès Sanitari pel Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. L’Institut manté conveni de col.laboració amb la Universitat de Barcelona, Universitat de Girona,Universitat Ramon Llull i Universitat Oberta de Catalunya i

Centre d’Estudis Universitaris de California, Illinois

Tutor de pràctiques externes de la Facultat de Psicologia (UB) de la Universitat de Barcelona des de l’any 1.999

L’any 1997 es va especialitzar en els tractaments específics per a la depressió a través de la luminoteràpia, essent un dels capdavanters en la investigació i implantació d’aquesta teràpia a nivell estatal. Informacions al respecte publicada al periòdic El Mundo, articles periodístics a Consumer i al periòdic Público.

Ha estat també coordinador del Grup de Treball de Sexologia del Col.legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya.

Al llarg de tots aquests anys, ha establert col.laboracions en mitjans escrits, ràdio i televisió.Enllaços externs

- Pàgina Oficial de Xavier Conesa Lapena

- Acta Constitucional de l’Institut Superior d’estudis Sexològics I.S.E.S.

- Col.laboració Docent del Practicum de Psicologia de la Universitat de Barcelona

- Col.laboració Docent amb la Universitat de Girona

- Col.laboració en tasques de formació amb la Universitat Ramon Llull- Acord de Col.laboració amb la Universitat Oberta de Catalunya U.O.C.- Conveni de Col.laboració Acadèmica amb Centre d’Estudis Universitaris de California, Illinois

- Reconeixement de l’Ajuntament de Mollet del Centre de Psicologia Aplicada

- Referències sobre la investigació en Luminoteràpia al periòdic “El Mundo”. Any 2.005

- Investigacions sobre Luminoteràpia, Referències al periòdic “Público”. Any 2.007

- Coordinador del Grup de Treball de Sexologia del Col.legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya

- Miembro de la Federacion Española de Especialistas en Sexologia

- Publicacions

Carme Serrat Bretcha

Licenciada en Psicologia Colegiada nº 3.086 Adultos e Infantil (Universidad de Barcelona)

Diplomatura de Postgrado en Logopedia (Universidad Autonoma de Barcelona)

Certificación para el tratamiento de la Fundación Catalana del Sindrome de Down.

Diagnostico y Terapia Infantil (Instituto Medico del Desarrollo Infantil)

Tutora de practicas Universidad de Barcelona y Universidad Ramon Llull

Terapeuta Sexual i Familiar

Coordinadora de l’Institut Suparior d’Estudis Sexològics I.S.E.S.

Professora d’Integració Social i Atenció Soció Sanitària

Professora de Comunicació alternativa, Atenció a persones amb dependencia,

Assessora Psicològica d’escoles bressol.

Assessorament a pares

Tutora de Pràctiques Universitat Oberta de Catalunya

Conferenciant de temes relacionats amb la psicologia infantil.

TRACTAMENTS

TRACTAMENTS DE LA PERSONALITAT

Tractament de la Depressió (VIDEO)

http://www.curar-depresion.com (TOT SOBRE DEPRESSIÓ)

INSTITUCIÓN QUIENES SOMOS TRATAMIENTOS CONTACTO DOCENCIA RECONOCIMIENTOS ARTÍCULOS

Cómo encontrar a un consejero matrimonial

Introducción

Mis libros y artículos que proporcionan métodos y herramientas que han demostrado ser útil para mí en el ahorro de los matrimonios. Pero incluso los mejores conceptos y formas en el mundo no le ayudará en determinadas condiciones. A veces es necesario el apoyo y la motivación que sólo un consejero matrimonial profesional puede ofrecer.

El propósito de un consejero matrimonial, desde mi perspectiva, es que le guiará a través de (1) campos de minas emocional, (2) pantanos de motivación y (3) páramos creativo.

Los campos de minas emocionales representan lo previsible, pero dolorosa experiencia abrumadora que muchas parejas pasan por mientras tratan de adaptarse a los demás las reacciones emocionales.sentimientos de dolor son las más comunes, pero otros la depresión, la ira, pánico, paranoia y muchos parecen a aparecer sin previo aviso.Estas emociones distraer la pareja de su objetivo de crear el amor romántico, y muchas veces sabotear todo el esfuerzo.

Un consejero buen matrimonio ayuda a las parejas a evitar muchas de estas minas emocional y está allí para el control de daños cuando se ha disparado. Él / ella hace esto mediante la comprensión de la pareja se encuentran bajo una enorme tensión, ya que se enfrentan a uno de sus mayores crisis. Cuando uno o ambos cónyuges emocionalmente trastornado, él / ella tiene la habilidad para diagnosticar y tratar las reacciones emocionales con eficacia. Aconsejo a un psiquiatra que prescribe medicación psicotrópica (contra la ansiedad y antidepresivos) para aliviar el dolor emocional que a menudo acompaña el proceso de ajuste marital. Un buen consejero sabe cómo tranquilizar a la pareja hacia abajo y asegurarles que sus reacciones emocionales no son un signo de incompatibilidad sin esperanza.

Los pantanos de motivación representan el sentimiento de desaliento que la mayoría de la experiencia pareja. A menudo se sienten que cualquier esfuerzo para mejorar su matrimonio es una pérdida de tiempo. Con los años, creo que una de mis mayores contribuciones a la pareja ha sido mi aliento cuando las cosas parecía sombrío. Mis clientes sabían que al menos su consejero cree que su esfuerzo sería un éxito. Con el tiempo, cada cónyuge vendría a creerlo también.

El desaliento es contagioso. Cuando uno de los cónyuges no se recomienda, el otro sigue rápidamente. Fomento, por el contrario, a menudo es vista con escepticismo por el otro cónyuge. Así que es fácil desanimarse, y difícil de ser alentados, cuando usted está tratando de resolver los problemas matrimoniales. Un consejero matrimonial debe estar allí para dar aliento necesario cuando no hay nada a la vista.

El desierto representa la incapacidad creativa típica de las parejas en crisis matrimonial para crear soluciones a sus problemas. En los libros que he escrito, muchas soluciones se proponen, pero son sólo la punta del iceberg. Muchos problemas de pareja requieren de soluciones que son exclusivas de determinadas circunstancias. En este sitio, me puse más énfasis en el proceso que debe seguir para resolver los problemas conyugales que yo en la estrategia específica que debe utilizar. Eso es porque hay demasiadas situaciones que requieren de estrategias únicas.

Un consejero buen matrimonio es una buena estrategia de recursos.Mientras que usted puede, y debe, también pensar en maneras de resolver sus problemas maritales, un consejero matrimonial debe saber cómo resolver problemas como el suyo. Eso es lo que paga él o ella para hacer! Y su estrategia debe tener sentido para usted. De hecho, su estrategia debe fomentar en la creencia de que sus problemas se acabará pronto. Los consejeros a menudo obtienen una formación especial para muchos problemas comunes civil, tales como la incompatibilidad sexual y los conflictos financieros. Estos consejeros pueden documentar una alta tasa de éxito en la búsqueda de soluciones a esos problemas.

En resumen, las tres razones más importantes para encontrar un consejero matrimonial son: (1) para ayudar a evitar o superar dolorosas reacciones emocionales en el proceso de resolución de problemas matrimoniales, (2) para motivar a que complete su plan para restaurar el amor romántico a su matrimonio, y (3) para ayudarle a pensar en estrategias que logren su objetivo.

Si usted puede manejar sus reacciones emocionales, proporcionar su propia motivación y se puede pensar en las estrategias adecuadas, usted no necesita un consejero matrimonial. De hecho, le sugiero que trate de resolver su problema por su cuenta hasta llegar a un control de carretera. Pero si sus esfuerzos de algún problema, encontrar un consejero matrimonial profesional que le ayude. Los problemas maritales son demasiado peligroso pasar por alto, y sus soluciones son demasiado importantes como para pasar por alto.

Encara que costi reconèixer-ho, la majoria dels homes no hem abandonat

totalment els codis de dominació i exclusió de les dones transmesos de

generació en generació, ni hem canviat totalment el "natural" manera "des

dalt "amb el qual se les percep. ¿O potser és molt diferent l'actitud dels homes

baruya amb la música, al truc manipulatiu dels directius homes que utilitzen les

reunions informals fora de la feina per a les grans decisions empresarials, per

així excloure les dones en llocs de decisió, ja que aquestes generalment no poden anar a

aquestes reunions si tenen càrregues familiars? En aquestes reunions, opaques per a les dones,

no només es prenen decisions sinó que són part activa de la creació de xarxes de

intercanvi i influència imprescindibles per ascendir en la jerarquia laboral. Ni

tampoc són molt diferents als berber i baruya els homes que prenem com

exemples al principi de l'article. En la propera secció ens ocuparem de develar el

ocult en els seus comportaments.

Codis, secrets, mirades, trucs masculins per retenir poder, maquinàries

de la dominació, mecanismes per mantenir-se per dalt de les dones, masclismes

subtils i no només explícits .... en el passat però també en el present. Els homes que

ens sentim igualitaris hauríem de fer alguna cosa amb tot això, ia tots aquests

mecanismes són un mur que impedeix la igualtat, en excloure les dones dels

recursos socials i personals que els hauria de permetre-com a nosaltres-, legitimar l'

individuació i la validesa del temps propi, afermar-se en veure les pròpies percepcions

com a vàlides, les pròpies idees com apropiades, els pròpies comportaments com

adequats, i els propis recursos com fiables. I amb això, equivalents a veu i

vot en el públic i en el domèstic. Godelier i Bordieu ens han mostrat un camí:

revelar els "secrets del poderós"-transparentar l'ocult-, per compartir amb les

dones el codi d'habilitats necessàries per aconseguir l'autonomia, i per contribuir a

eradicar aquestes ocultes maniobres masculines per mantenir-se en posició superior,

bloquejant l'autonomia femenina.

A mi m'ha semblat molt enriquidor i autocuestionador aquest camí i per ell

em moc fa temps, empès per dues situacions. La primera, conviure en parella

amb una dona que no em va permetre mai estar per dalt i que s'ha visibilitzat sempre

els meus maniobres de retenció de poder, el que em va obligar a haver d'anar reconeixent, no

sense contradiccions, les meves resistències no reconegudes al igualitari. L'altra, treballar en

psicoteràpia amb dones, i descobrir els danys a l'autonomia femenina que provoquen

els "petits" comportaments quotidians de domini dels moderns baruyas i

berbers que són (som) molts dels "nous" homes, els progressistes que ja es

senten igualitaris.

En la meva tasca de psicoterapeuta he pogut anar comprovant amb el temps com les

dones, en reconèixer les petites i contínues actituds masculines de domini

quotidià, queden menys atrapades en elles i amb més possibilitats de reclam i acció

davant l'home que els realitza, i com el desemmascarament, deshabituació i

eradicació d'aquests comportaments per part dels homes, al costat del

distanciament de la posició des de la qual s'exerceixen, és un factor clau parell l'assoliment

una relació democràtica i saludable entre dones i homes en la quotidianitat.

Vull aclarir que en parlar del domini, em refereixo al poder de domini que és

la capacitat de control i domini sobre la vida o els fets d'altres persones. És un

poder impositiu que s'exerceix de manera visible o ocultament sobre o contra els

otr @ s,

En les relacions de parella, i des de fa segles, aquest poder s'adjudica als

homes i no a les dones i el seu exercici determina pràctiques abusives sobre la

individualitat femenina i permet a més als homes monopolitzar l'anomenat poder

de microdefinición que consisteix en la capacitat i habilitat d'una persona en imposar

seus propis interessos, creences i percepcions.

El poder de domini és diferent al poder d'actuació i autoafirmativo, que és

la capacitat de fer i transformar, és la força personal d'existir, decidir i

autoafirmar-se, és el poder per ser i fer. Serveix per disposar d'un mateix @, exercir

l'autonomia, evitar ser esclav @ s de otr @ s, i dir "jo" i "no". Permet la

col · laboració amb altres s, o exercir l'autoritat delegada democràticament. Els qui ho

exerceixen han de tenir una legitimitat social que els autoritzi (i aquesta legitimitat només la

han obtingut fins fa molt poc els homes).

Hi ha un altre poder, el poder heteroafirmativo - diferent al autoafirmativo-, que és

la capacitat de cura i dedicació a un @ s, necessària perquè les persones cuidades

creixin, s'afirmin i siguin autònomes. Està legitimat per a les dones en la nostra

cultura, i no per als homes, que han rebel · lar al model de masculinitat

tradicional per exercir-lo.

Reprenent l'objectiu d'aquest article-desemmascarar els ocults

comportaments de domini dels homes als quals ja no es defineix com a masclistes-,

vull començar per posar a aquests comportaments un nom que els identifiqui.

Diversos autor @ s estudis @ s de la vida quotidiana (Miller, Bourdieu, Glick, Castañeda,

etc.) han cridat als "petits" comportaments masculins per estar per dalt de

les dones: petites tiranies, terrorisme íntim, violència "tova", "suau" o de "molt

baixa intensitat ", estratagemes de la dominació, masclisme invisible o sexisme benèvol.

Des de 1990, jo els he anomenat "micromasclismes" (en endavant mM). I així ho vaig fer,

perquè si definim al masclisme com la ideologia i les pràctiques de la superioritat

masculina, estem parlant d'ell però en les seves formes "micro" - associat al terme

micropoders del sociòleg francès Foucault--, per la gairebé imperceptibles,

especialment invisibles i ocults per les dones que els pateixen i que boicotegen la seva

creixent autonomia en el món actual.

Si bé aquests comportaments es poden descobrir en diversos àmbits de la

relació entre dones i homes, en les següents línies m'ocuparé d'aquells que

produeixen en l'espai de la parella heterosexual amb fills.

Els mM són "petits" i quotidians exercicis del poder de domini,

comportaments "suaus" o de "baixíssima intensitat" amb les dones. Formes i

maneres, larvats i negats, d'abús i imposició de les pròpies "raons", en la vida

quotidiana, que permeten fer el que es vol i impedeixen que elles puguin fer-ho de

mateixa manera. Són hàbils arts, comportaments subtils o insidiosos, reiteratius i gairebé

invisibles que els homes executen permanentment potser no tant per subjugar sinó

per oposar-se al canvi femení

consejero matrimonial vic