Consejero Matrimonial Ripollet
Xavier Conesa Lapena – Carme Serrat Bretcha
C/ Gaietà Vinzia, 11-13
MOLLET DEL VALLES
C/ Santa Anna, 26
BARCELONA
C/ Diagonal (cantonada) Passeig de Gràcia
BARCELONA
Tel 93 570 71 54 (petición de visita)
conesa_psicologo@yahoo.es
Xavier Conesa Lapena
(Montcada i Reixac, 1956) és un psicòleg i sexòleg català. El 1990 fundà el Centre de Psicologia Aplicada a Mollet del Vallès entitat dedicada als tractaments psicològics en adults,adolescents i nens. Compatibilitzà aquestes tasques amb les teràpies de parella i disfuncions sexuals masculines i femenínes, establint col.laboracions amb institucions dedicades a la salut mental,especialment de la comarca del Vallès. Posteriorment, posa en funcionament l’Institut Superior d’Estudis Sexològics (I.S.E.S.) a Barcelona, dedicat a la docència de la sexologia: postgraus, masters i cursos específics reconeguts d’Interès Sanitari pel Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. L’Institut manté conveni de col.laboració amb la Universitat de Barcelona, Universitat de Girona,Universitat Ramon Llull i Universitat Oberta de Catalunya i
Centre d’Estudis Universitaris de California, Illinois
Tutor de pràctiques externes de la Facultat de Psicologia (UB) de la Universitat de Barcelona des de l’any 1.999
L’any 1997 es va especialitzar en els tractaments específics per a la depressió a través de la luminoteràpia, essent un dels capdavanters en la investigació i implantació d’aquesta teràpia a nivell estatal. Informacions al respecte publicada al periòdic El Mundo, articles periodístics a Consumer i al periòdic Público.
Ha estat també coordinador del Grup de Treball de Sexologia del Col.legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya.
Al llarg de tots aquests anys, ha establert col.laboracions en mitjans escrits, ràdio i televisió.Enllaços externs
- Pàgina Oficial de Xavier Conesa Lapena
- Acta Constitucional de l’Institut Superior d’estudis Sexològics I.S.E.S.
- Col.laboració Docent del Practicum de Psicologia de la Universitat de Barcelona
- Col.laboració Docent amb la Universitat de Girona
- Col.laboració en tasques de formació amb la Universitat Ramon Llull- Acord de Col.laboració amb la Universitat Oberta de Catalunya U.O.C.- Conveni de Col.laboració Acadèmica amb Centre d’Estudis Universitaris de California, Illinois
- Reconeixement de l’Ajuntament de Mollet del Centre de Psicologia Aplicada
- Referències sobre la investigació en Luminoteràpia al periòdic “El Mundo”. Any 2.005
- Investigacions sobre Luminoteràpia, Referències al periòdic “Público”. Any 2.007
- Coordinador del Grup de Treball de Sexologia del Col.legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya
- Miembro de la Federacion Española de Especialistas en Sexologia
Carme Serrat Bretcha
Licenciada en Psicologia Colegiada nº 3.086 Adultos e Infantil (Universidad de Barcelona)
Diplomatura de Postgrado en Logopedia (Universidad Autonoma de Barcelona)
Certificación para el tratamiento de la Fundación Catalana del Sindrome de Down.
Diagnostico y Terapia Infantil (Instituto Medico del Desarrollo Infantil)
Tutora de practicas Universidad de Barcelona y Universidad Ramon Llull
Terapeuta Sexual i Familiar
Coordinadora de l’Institut Suparior d’Estudis Sexològics I.S.E.S.
Professora d’Integració Social i Atenció Soció Sanitària
Professora de Comunicació alternativa, Atenció a persones amb dependencia,
Assessora Psicològica d’escoles bressol.
Assessorament a pares
Tutora de Pràctiques Universitat Oberta de Catalunya
Conferenciant de temes relacionats amb la psicologia infantil.
TRACTAMENTS
TRACTAMENTS DE LA PERSONALITAT
Tractament de la Depressió (VIDEO)
http://www.curar-depresion.com (TOT SOBRE DEPRESSIÓ)
En els últims anys hem assistit a una pluralització creixent de manera de ser parella: parella de fet, una parella gai, el matrimoni obert, les parelles monògames, les parelles reconstituïdes .... Entre els diversos estils segueix sent el de matrimoni, encara que la fugacitat de cada vegada més gran de les relacions íntimes a causaa la complexització creixent de la societat per igual, han afectat la disminució dels matrimonis.
Aquest pas és un període de transició que exposa la qualitat de la relació, la dinàmica subjacent de tant la parella i la família estesa.
Alguns d'aquests mecanismes d'interacció entre la parella pot ser el resultat dels models relacionals apresos mitjançant l'observació de l'estil dels seus pares o el resultat dels models adoptats per evitar un estil relacional.
Aquestes eleccions es manifesten en el paper d'ambdós cònjuges en el paper dels pares i determinar tant el conjunt de regles que subjauen als socis del'interazione i la seva forma de ser un parell, que l'aliança matrimonial (Cigoli, 1998), que el conjunt de regles subjacents a la seva forma de criança dels fills, els pares, o el pacte, les parelles d'aquests últims amb els nens.
Cada transició representa una important transició d'una condició coneguda a un desconegut i li permet tornar a treballar la relació entre els membres de la família, donant nous sentits, noves possibilitats d'expressió, nous objectius. Les transicions poden ser provocats per les etapes del cicle de vida natural com el matrimoni, naixement o adopció de fills, la pèrdua d'un ésser estimat .... i la forma dels moments al voltant del qual reorganitzar en un repetidor més o menys constructives i més o menys.
Representen una oportunitat "per entendre com els nostres patrons d'operació són funcionals, són el resultat d'una combinació de personal o una repetició d'alguna cosa ja conegut en les generacions anteriors i que han après.
Per abordar aquestes etapes vitals podria generar una crisi familiar o potser una crisi matrimonial que pot revelar com l'estructura de família extensa, la família mandats, els mites que han inspirat la cultura de la família, la forma en què l'intercanvi té lloc entre les generacions.
Cada pas en l'evolució es caracteritza, conscientment o inconscientment, de les metes i expectatives que poden passar desapercebuts. Per exemple, el matrimoni pot portar a les expectatives de l'autonomia i la independència de la família nuclear, la necessitat d'intimitat i complicitat, compartir un projecte comú de vida, amb ganes d'esdevenir pares i fantasies quetse no sempre són conscients de la manera que volia.
Al mateix temps la generació anterior es pot alimentar expectatives que el matrimoni dels seus fills: l'oportunitat de convertir-se en avis, se senten més o menys útils per a la vida dels nous pares, que tenen un llinatge de nou a exercir el poder sobre els seus fills .....
Totes aquestes experiències en relació amb el matrimoni sovint xoquen entre si i crear tensió en el sistema de família ampliada (pares, germans, oncles ..), així com en el parell.
Les expectatives dels seus pares pot convertir-se en pressions i expectatives dels seus socis i poden arribar a ser les prioritats inseparables o vivien amb el sacrifici, i després el naixement d'un nen és probable que sigui vist com l'única possibilitat de salvar el matrimoni d'una parella que està format fins i tot abans que qualsevol membre diferent de la seva unitat original de la família, la manca de llet materna en una nova mare pot ser una dura derrota a la seva família d'origen o un fort sentiment d'inadequació als nadons en altres ocasions que desitja ser pares tant sí només per obeir a una norma social, sense haver assolit la maduresa psicosexual adequada i han interioritzat les funcions parentals necessàries i sense els coneixements relacionats amb l'exercici de la responsabilitat parental, altres pares es veu com un límit seva llibertat i pot posar en perill la unió entre la parella o la relació amb la seva família.
Tots aquests aspectes són molt més comuns del que pensa, però sovint és difícil d'expressar obertament les preocupacions, idees o conclusions sobre la dinàmica d'aquests per por de ser diferent o aparèixer sense preparació. La següent vinyeta d'Alfredo Chiappori ho diu tot:
Expectatives generacionals sobre el matrimoni han canviat gradualment amb el temps: mentre que abans s'esperava que la parella podria generar un fill immediat com a prova de la potència de la fertilitat masculina i femenina, aquesta ideologia s'ha convertit en obsoleta avui dia, i persisteix només en una minoria de les persones, ara s'accepta generalment el coneixement i un ajust de fase entre els socis, sovint en la forma de viure junts abans del matrimoni, després de tot això, de vegades, es diu que algunes persones poden sentir-se a punt per enfrontar el ritme de matrimoni.
La parella de viure, i viure en parella implica una negociació de les regles del compte per ser un punt de vista del matrimoni i, més tard, per a aquells que decideixen tenir fills, ser pares.