Psicòleg de Parella Barcelona


Vagina: mantenimiento, uso y disfrute

El órgano genital femenino, semiescondido y con personalidad propia, requiere de unas necesidades básicas para su perfecto funcionamiento

RITA ABUNDANCIA | 29 SEPTIEMBRE, 2015 | 07:30 H
vagina cuidados
Foto: Corbis
Etiquetas: sexo

He conocido a bastantes hombres orgullosos de sus penes pero a ninguna mujer que presumiera de su vagina. Claro que cuesta más alardear de algo que no se ve a simple vista, o que para mirarlo hay que invertir un cierto tiempo, disponer de un espejo, una luz adecuada, elegir un lugar apartado donde nadie nos vea y tener un cierto estado de ánimo -¿quién no recuerda la primera vez que se la vio?-. Nadie comenta que está encantado con su intestino grueso o con su arteria aorta. Es más, antes de que empezara el empoderamiento femenino, de que nos hiciéramos responsables de nuestro propio placer o de que menstruar fuera un acto a conmemorar, era bastante común oír comentarios, salidos de bocas de mujeres, sobre lo feas que eran las vaginas, en comparación con el órgano sexual masculino; y que lo peor de ser lesbiana, sin duda, era tener que meterse esa cosa en la boca. Bueno, más bien uno mete su boca dentro de esa cosa, porque las vaginas son todavía esos pozos oscuros, húmedos y con muchos misterios por descubrir, aunque la ciencia empiezar a interesarse últimamente por ellas, de una manera que va mucho más allá de la simplemente patológica.

Las mujeres hemos mimado poco a nuestras vaginas
. Es verdad que las hemos llevado al médico, las hemos cuidado cuando estaban enfermas y las hemos usado durante el sexo pero, como ocurre con los órganos internos, solo nos hemos acordado de ellas cuando llueve. Ósea, cuando nos dan problemas. Todo lo más que hemos hecho por nuestros genitales es llevarlos a la peluquería y elegirles un peinado, en muchos casos, no acorde a nuestros gustos, sino a los de nuestra pareja.

La relación de una mujer con su vagina es algo cambiante y que varía con los años. De pequeñas y adolescentes les tenemos miedo y pensamos que cualquier cosa que entre en ellas puede desaparecer como en la chistera de un mago –la primera vez que una chica se pone un tampón es casi siempre un hecho memorable y humorístico–; pasamos nuestra juventud intentando entender algo que viene sin libro de instrucciones y, cuando ya le empezamos a pillar el tranquillo, es cuando empieza a necesitar de mantenimiento y reparaciones. Pero todo esto no es de extrañar en un mundo donde existe una palabra para designar a las cosas con forma de pene -fálicas-, pero no hay ningún vocablo para nombrar a las que tienen forma de vagina, como no sea agujero. Al mismo tiempo que todo lo bueno es “cojonudo” o “la polla”, mientras que lo que nos irrita, cansa o aburre es “un coñazo”.

 

cover

Corbis

Un órgano inteligente

Si una de las definiciones de inteligencia es la capacidad de adaptación a las diferentes situaciones o la de integrar nuevos conocimientos, podríamos afirmar que la vagina es bastante despierta, ya que su flexibilidad es notable, y hasta increíble, a la hora de adaptarse a los diferentes tamaños de penes o al traumático proceso del parto. Pero, además, si el órgano genital masculino tiene una función de expulsión, la del femenino es de aceptación. El pene habla y la vagina escucha, que es siempre un acto más inteligente y enriquecedor. El poder de absorción de los genitales femeninos es tan grande, que hace unos años se puso de moda entre las adolescentes más extremas la peligrosa práctica de ponerse tampones empapados en alcohol para emborracharse lo antes posible, gastando lo mínimo.

La vagina es también un ecosistema en sí mismo, con muchos misterios todavía por descubrir. Según Francisca Molero, sexóloga, ginecóloga, directora del Institut Clinic de Sexología de Barcelona y directora del Instituto Iberoamericano de Sexología, “nos queda todavía mucho por saber. Yo creo que hay lo que se llama un complejo clítoris-uretro-vaginal que se activa con la respuesta sexual y que todavía se está estudiando su funcionamiento. Y la flora vaginal, que ahora se llama microbiota, es también un sofisticado mecanismo de equilibrio entre los gérmenes para conseguir un pH ácido, que constituya una barrera para las infecciones”. La conexión entre la flora intestinal y la microbiota empieza a ser cada vez más evidente y ya existen lo que se llaman pro bióticos vaginales. “Se recetan sobre todo en casos de candidiasis de repetición, que se dan generalmente antes de la menstruación y son muy cíclicas, y el tratamiento dura unos seis meses”, cuenta Molero, “la microbiota vaginal no se coloniza hasta la pubertad, que es cuando el cuerpo se prepara para las primeras relaciones sexuales, en las que es puede ser normal cierta molestia o dolor fruto de la inexperiencia o el miedo a lo desconocido. Otra cosa muy distinta es el vaginismo, que impide las relaciones sexuales coitales, pero que no es un problema físico sino una fobia producto del miedo al dolor, que activa un mecanismo de defensa y que hace que la vagina se cierre. En la mayoría de los casos no hay no siquiera un factor desencadenante claro, ni el antecedente de un abuso, y para tratarla hay que trabajar en la desensibilización”.
 

¿Qué anticonceptivos resecan?

Una vez que nuestra vagina ha cumplido la mayoría de edad, cuenta con su microbiota en perfecto estado y ha tenido sus primeros escarceos, es muy probable que ya no se contente con los juegos caseros y empiece a pedirnos un montón de cosas. Lo primero de todo, en caso de que sea hetero, será una manera de evitar que los juegos con los chicos no reporten consecuencias indeseadas y, según Molero, “si se decanta por los anticonceptivos orales de baja dosis, es probable que éstos causen algo de sequedad vaginal, algo muy usual en la menopausia pero que también puede ocurrir en la juventud por causas fisiológicas o por estrés”. Nuestra “cueva del oso”, como le llamaba Eve Ensler en Los monólogos de la vagina, puede que también nos demande algunos juguetes para los días de invierno, en los que el frío nos invita a estar en casa junto a la estufa.

¿Cómo afecta la depilación?

Pero lo que es seguro que requerirá, es una visita al salón de belleza y, en este punto, habrá varias opciones: depilación integral, parcial o, si es una vagina hippie, es probable que opte por el no intervencionismo en los procesos naturales, es decir, el Mato Grosso style. Todas las opciones cuentan con sus partidarios y detractores. Los que odian los pelos argumentan higiene y una mayor sensibilidad; mientras sus contrarios, esgrimen la naturalidad y el papel protector del vello de los genitales, que actúa como barrera para evitar la entrada de virus e infecciones. Según Francisca Molero, tener el pubis como una actriz porno “exige la eliminación constante del pelo, causando la inflamación de los folículos pilosos y dejando heridas abiertas microscópicas. Si esto se combina con el calor y el ambiente húmedo de los genitales, se ha creado un caldo de cultivo para los patógenos bacteriales. Aunque, lo positivo de esta moda es que deja a la vulva visible, y esto hace que la mujer tome mayor conciencia de sus genitales”.

Hongos, ETS y otros cuidados

Las operaciones de estética para modificar la vulva es algo que puede obsesionar a las más perfeccionistas, aunque establecer un canon de belleza es algo difícil, puesto que no hay dos iguales. Los sistemas de seguridad podrían incluir a las vaginas dentro de esos mecanismos de apertura que reconocen la huella dactilar o el iris del ojo. Cosas únicas e irrepetibles, y nuestros coños también lo son con sus tamaños, pliegues o longitud de los labios mayores y menores. Mecanismos perfectos que se ponen en funcionamiento, según cuenta Molero, “ a los 6 ó 7 minutos después de que la mujer se empieza a excitar. La vagina se alarga unos dos tercios de su tamaño, los pliegues se abren como un acordeón, el útero se coloca en ángulo recto para dejar más espacio a la vagina. Hay toda una preparación fisiológica para el sexo coital, por lo que el miedo a si el pene será demasiado grande, no tiene demasiado fundamento”.

En lo que si debería tener cuidado una vagina inteligente, es en elegir a sus amigos, ya que hay algunas enfermedades de trasmisión sexual para las que el preservativo no es ningún impedimento. “El virus del papiloma humano, los herpes o las cándidas son algunas de ellas”, cuenta esta sexóloga, “ya que secontagian en el área genital, cuando la vulva entra en contacto con los testículos. El riesgo cero en una relación sexual no existe, pero tampoco hay que volverse fóbico, sino observar las medidas de seguridad esenciales”.

A la hora de evitar hongos, las vaginas propensas a esta patología deben, según Molero, “evitar la humedad y su combinación con el calor. Los salvaslips no son necesarios y evitan la traspiración, como tampoco es bueno estar en la playa o la piscina con la parte de abajo del biquini o el bañador mojado. Hay que orinar antes y después de las relaciones sexuales, usar ropa interior de algodón, que no sea ceñida, y evitar los tangas o la ropa muy ajustada. La relación de la microbiota con la flora intestinal hace también que sea recomendable, si se es propensa a los hongos vaginales, disminuir la ingestión de azúcares, harinas refinadas e hidratos de carbono, los alimentos preferidos de las cándidas. Y también hay que evitar los jabones fuertes, que pueden destruir el pH. Existen ahora una nueva línea de jabones íntimos, aunque en realidad deberían llamarse jabones genitales, porque son externos y lo que lavan es la vulva, que tienen un pH neutro o alcalino. Otra opción son los jabones naturales con aceites esenciales de caléndula u otras plantas calmantes”. Hay también quienes proponen no utilizar ningún producto para este tipo de higiene, ya que, según dice el artículo de Women’s Health, 10 Wonderful things you should know about your vagina, estas son como gatos, tienen la capacidad de auto limpiarse y cualquier jabón o gel no haría sino alterar su pH. Y por si no lo sabían, recalca esta revista, hay más bacterias en nuestra boca que en nuestra “papaya”.
 

Jamie

Jamie Lee Curtis, impecable ejercitándose en los 80.

Cordon Press

Vaginas con experiencia

Si con el tiempo el rostro se va llenando de arrugas, a la vagina les ocurre lo contrario, va perdiendo sus pliegues y volviéndose lisa, algo que no le favorece en absoluto. Pero si la comparamos con el miembro masculino, veremos que los daños causados por la edad tienen mejor solución que para su colega varón, que necesita de todo un sofisticado sistema de apuntalamiento. Según Molero, “además de lubricantes para las relaciones sexuales, con el paso del tiempo puede ser buena idea empezar a usar hidratantes vaginales, que administrados en forma de crema, dos o tres veces por semana, combaten la sequedad. Una nueva alternativa es Desirial, de Isdin, que acaba de salir al mercado, y que son inyectables que debe poner el ginecólogo. Su efecto dura seis meses y están indicados para combatir la sequedad con ácido hialurónico”.

Los ejercicios de Kegel es otra disciplina a incorporar lo antes posible para mantener la vagina en forma, y cuanto antes se empiece mejor. Si se hacen con las bolas chinas puestas, sus efectos se potencian. Es una pena que cuando ya conocemos el funcionamiento de nuestros genitales, estos empiezan a fallar y requieren más cuidados, pero lo importante y básico, pasados los 50, es que sigamos manteniendo el motor en marcha porque, si se para, luego es más difícil volverlo a encender. Y este consejo sirve para vaginas con pareja y solteras, que siempre pueden recurrir al autoabastecimiento hasta que llegue compañía.

Las vaginas tienen labios y pueden hablar, tan solo hay que escucharlas. Lo que ocurre es que nunca les hemos preguntado nada. ¿Qué tal si empezamos por interesarnos, como hizo Eve Ensler, en averiguar qué es lo que les gusta o les enfada, o qué ropa se pondrían si tuvieran que vestirse?



ANSIETAT I ESTÉS


Les malalties secundàries a l'estrès i l'ansietat són una gran preocupació social en l'actualitat. Es calcula que gairebé 1 de cada 5 persones, un 18%, ha de consultar al metge al llarg d'un any per algun Trastorn d'ansietat. els símptomes principals són la por i la inseguretat. Aquests símptomes no són els que de forma secundària tots podem tenir davant d'una situació estressant com una
com un examen, un viatge, un imprevist domèstic o qualsevol conflicte social.

L'evolució natural d'aquestes malalties, si no es tracten, és cap a la cronificació i l'empitjorament. Habitualment els símptomes de la malaltia estan presents durant mesos, normalment mig any, abans d'iniciar-se qualsevol tractament.

Els símptomes de l'ansietat i l'estrès no són només psíquics, sinó també del resta del cos, pel que és necessari sempre en primer lloc descartar que es tracti d'una altra malaltia mèdica o que es presentin dues simultàniament. Però, d'altra banda, és freqüent que els trastorns d'ansietat s'acompanyin d'altres malalties psiquiàtriques, principalment trastorns afectius, trastorns de personalitat de tipus ansiós o abús de tòxics com l'alcohol, tabac, excitants i substàncies il·legals.


Els trastorns d'ansietat tenen tractaments efectius en la majoria dels casos. Aquests tractaments porten a normalitzar la vida de forma satisfactòria. El més habitual és la combinació de tractament farmacològic, dirigit cap als símptomes principals, i de tractament psicoterapèutic, dirigit cap a les conductes i pensaments que
generen i mantenen l'ansietat. És important que si vostè o algun
conegut té o creu que pot tenir un trastorn d'ansietat, o patologia psiquiàtrica secundària a alguna situació estressant, busqui informació, com en aquesta guia o similars, i pugui accedir aviat a un
tractament especialitzat en el seu malaltia.


En aquesta guia tractarem sobre els símptomes i característiques de les diferents formes dels trastorns d'ansietat, els possibles tractaments disponibles, la forma d'accedir a l'ajuda terapèutica i com augmentar l'eficàcia de l'ajut.


Fòbies simples


Les fòbies específiques a una situació concreta són el trastorn d'ansietat més freqüent, amb una incidència anual calculada del 8,6%. Aquesta patologia, que es dóna el doble en dones que en homes, sol iniciar-se amb freqüència en la infància o l'adolescència relacionat amb experiències desagradables, reals o imaginàries, associades a l'estímul temut. Hi tendència a que es donin més casos dins de la mateixa família.

La fòbia simple es caracteritza per la por intensa i irracional cap a un estímul específic, a una situació concreta que en si mateixa no és amenaçant. Aquest por irracional obliga a realitzar esforços per evitar l'exposició al temut. Entre les situacions més temudes es troben les aranyes, les altures, ascensors, túnels, llocs tancats o concorreguts, avions i la conducció. En cas de no poder evitar-ho és freqüent l'aparició de símptomes físics com tremolor, sensació de falta d'aire, palpitacions i sudoració, posats en marxa per el sistema nerviós vegetatiu, i que en ocasions poden donar lloc a crisis de angoixa.


Tot i la freqüència d'aquesta malaltia, és estrany que se sol·liciti consulta exclusivament per al seu tractament, especialment si les persones que el pateixen se les poden arreglar per no exposar al seu objecte temut i poden evitar-ho. No obstant això la pràctica d'una psicoteràpia adequadament dirigida, amb la possibilitat d'una ajuda farmacològica, sol tenir un resultat reeixit en la resolució de les fòbies.


Fòbia Social


  Parlem de fòbia social quan en situacions socials quotidianes un es
inunda d'ansietat. Les persones amb fòbia social senten una por intensa, persistent i crònic a ser vistes i jutjades per altres persones o de realitzar tasques que els incomoden com parlar en públic, menjar, beure o escriure davant d'altres. De vegades, l'ansietat no es limita al moment concret de l'activitat sinó que comença hores o fins i tot dies abans i freqüentment continua després. Aquests símptomes poden arribar a ser d'una severitat tan important com per interferir i perjudicar la feina, els estudis i la socialització d'aquestes persones. A més dels símptomes psíquics comentats, és molt freqüent la presència de símptomes físics propis d'ansietat, com sensació de falta d'aire, palpitacions, sudoració profusa, tremolor, nàusees i dificultat per parlar.

Aproximadament el 7% de la població presenta fòbia social. els primers símptomes apareixen en la infància, i la base genètica sembla estar clara. Com més tardanament es diagnostica la malaltia, és freqüent que es trobi associada a altres trastorns d'ansietat ja depressió. L'abús de sedants o d'altres substàncies tòxiques s'ha de tenir en compte i descartat. Aquesta malaltia pot ser tractada mitjançant certs tipus de teràpia i amb fàrmacs.


Trastorn d'estrès posttraumàtic (TEPT)


El trastorn d'estrès posttraumàtic (TEPT) apareix després de situacions
dramàtiques que impliquen dany físic important o la amenaça de dany físic important. Entre els possibles traumes es troben els accidents (trànsit, avió, tren, vaixell ...), actes terroristes, guerres, tortura, segrestos, violència sexual com violacions, maltractament de gènere, abusos infantils i desastres naturals com terratrèmols o
inundacions. Els traumes que solen generar més patologia són els causats per persones intencionalment.

L'estrès posttraumàtic ho poden patir les persones que han patit directament el trauma i també aquelles que han vist o sentit patir el trauma a éssers estimats i fins i tot estranys. Les persones amb estrès posttraumàtic tendeixen a tenir dificultats afectives, especialment amb els més propers, perden el gust per les seves activitats preferides, tendeixen a mostrar-se més irritables i ncluso de vegades violentos.Evitar les situacions, llocs, activitats i dates que recordin el succés és una de les conductes que interferiran en una vida normalitzada.

La majoria dels pacients senten com molt molest les rememoracions,
els records intrusos que apareixen en qualsevol moment, fins i tot a la nit en forma de malsons. Els pitjors records apareixen en forma del que es diu "flash-back", que consisteix en l'aparició sobtada d'imatges, olors, sabors, sons o sensacions que van ocórrer durant el trauma, acompanyat tot això de símptomes físics. De vegades els "flaix-backs" poden fer perdre el contacte amb la realitat durant un temps com si estigués succeint el trauma en aquest moment.

Afortunadament es calcula que només 1 de cada 3 persones exposades a trauma sever desenvoluparan TEPT. Els símptomes, quan apareixen, solen fer-ho en els primers 3 mesos i han de durar més
d'1 mes, encara que es poden iniciar fins anys després. L'evolució del procés és molt variable, sovint succeeix la recuperació en els primers 6 mesos, però en altres casos tendeix a cronificar o transformar
en un altre trastorn d'ansietat com les fòbies. Es considera que el 3,5% dels adults pateixen TEPT, però no cal oblidar que aquesta malaltia, igual que els traumes, apareix en totes les edats. La proporció
d'homes afectes davant dones sol ser similar perquè si bé les dones són més sensibles a desenvolupar patologia després dels traumes, el gènere masculí tendeix a estar més exposat a patir traumes. En els estudis realitzats és freqüent l'agregació de casos dins de la mateixa família, fins i tot per diferents traumes.

La depressió és la segona patologia en freqüència després del trauma psíquic després del TEPT, però de vegades es troben associades ambdues malalties. L'abús progressiu de substàncies és freqüent, tant les legals com les il·legals. De vegades s'associen altres trastorns d'ansietat, que poden actuar com a predisposants o simplement afegir-se als problemes que comporta aquesta situació. El TEPT pot ser tractat de forma efectiva amb algunes medicacions i amb
certes psicoteràpies.


Les persones amb TAG solen anar al llarg de tot el dia tensos i amb
preocupacions excessives, encara que no existeixi res prou important
que ho justifiqui. Aquestes preocupacions anticipen el desastre i poden abastar qualsevol tema (salut, diners, parella, família, treball), tot i que cada pacient sol tenir un grup de temes més freqüents. La intensitat de les preocupacions pot arribar a bloquejar la presa de decisions quotidianes ia interferir de forma severa en la vida diària. Físicament apareix dificultat per relaxar-se o concentrar-se per al descans nocturn. Tot això tendeix a facilitar la presència de fatiga,
mals de cap, contractures i tensió muscular elevada, com múltiples
possibles símptomes inespecífics digestius, respiratoris o cardíacs que
afortunadament no corresponen a altres malalties. Per diagnosticar el
TAG cal tenir aquests símptomes durant més de 6 mesos. Si l'ansietat és molt elevada és possible que es comenci a evitar certs llocs
o decisions. En general això no succeeix i es desenvolupa la vida normalment amb un bon funcionament social, incloent el treball o estudis.


Convé avaluar la presència d'altres trastorns d'ansietat, depressió o
abús de substàncies, ja que rarament es consulta per aquesta malaltia de forma aïllada i cal fer un tractament integrat que atengui les diferents necessitats en l'ordre adequat. El tractament efectiu d'aquesta malaltia inclou la utilització de fàrmacs i de teràpia cognitiu-conductual.


Trastorn obsessiu compulsiu (TOC)


El trastorn obsessiu compulsiu (TOC) fa patir a persones que no
poden treure del cap pensaments persistents que no poden evitar
(obsessions) i que en ocasions realitzen actes o rituals (compulsions) per controlar l'ansietat que els produeix aquests pensaments. Sovint els rituals acaben controlant la persona. Les obsessions solen portar a conductes compulsives. Així, l'obsessió per la neteja sol portar a conductes de neteja repetitives. L'obsessió pel ordre sol portar a tasques de comprovació, alineació, classificació i correcció
contínues. L'obsessió per la seguretat sol portar a la comprovació de
situacions potencialment perilloses com l'electricitat, el gas, o el tancament de portes i finestres.

Els rituals de comprovació freqüentment exigeixen un nombre determinat de repeticions o una seqüència d'actes. Quan es dubta que les compulsions s'estiguin realitzant "correctament", un pot quedar atrapat, fins i tot durant hores, en aquesta conducta. En moltes ocasions, les obsessions no porten associada cap compulsió o
aquesta no guarda relació lògica amb el pensament tingut (ficar la mà al butxaca, mossegar-se la llengua, parpellejar 3 vegades). En aquest camp se situen els pensaments violents o de produir dany a altres persones, incloses éssers estimats, desenvolupar conductes sexuals no desitjades o contràries a les creences religioses. En algunes ocasions aquestes obsessions se les ha anomenat fòbies de impulsió.

Fins i tot hi ha persones que realitzen compulsions sense cap pensament associat de forma conscient, com sumes de nombres de matrícules, comptes de la freqüència amb la que els apareixen objectes com cotxes de color blanc, vermell, gris o negre. Fins i tot la gent sana pot desenvolupar rituals, com comprovar si en sortir de
casa les finestres estan tancades o els focs apagats. La diferència amb els pacients amb TOC és que aquests realitzen les comprovacions fins i tot sabent que interfereixen en la seva vida diària i els fa sentir-se malament. Encara que la majoria es persones amb TOC reconeixen que el que fan no té sentit, la majoria dels nens i alguns adults desconeixen que els seus actes estan fora de la normalidad.Una de cada 100 persones té aquesta malaltia, que no distingeix entre
sexes. Sol iniciar-se en l'adolescència o al principi de la joventut, però
1 de cada 3 casos ja tenien símptomes en la infància. Els estudis assenyalen que aquests casos són més freqüents dins de la mateixa família.

L'evolució d'aquesta malaltia és molt variable. Els símptomes pot aparèixer i desaparèixer o canviar amb freqüència. Si la malaltia no respon als tractaments, pot arribar a ser invalidant per a realitzar el treball de forma adequada o les seves responsabilitats domèstiques.
Al costat d'aquesta malaltia es poden presentar altres com trastorns de la conducta alimentària, altres trastorns d'ansietat, depressió i abús de substàncies, especialment de l'alcohol. Aquestes patologies s'han de tenir en compte a l'hora de seleccionar els objectius del tractament i prioritzar. El tractament fonamental d'aquesta malaltia es basa en la utilització de determinats fàrmacs i en la pràctica de psicoteràpies centrades en la conducta i en els pensaments. Actualment s'estan estudiant per al TOC la utilització d'altres tècniques com l'estimulació magnètica transcranial i de l'estimulació cerebral profunda.

Comments