L'art medieval primer
 

Períodes de l’art medieval primer

 

L’art de les invasions i del món visigòtic

 

Els visigots seran els invasors de la vella Hispania romana, que es convertirà en la primera nació desprès de la caiguda de l’ Imperi romà. Aquests canvis van suposar una nova concepció de l’art que era indiferent a l' arquitectura i a l' art monumental i s' interessava en la decoració d' objectes d 'ús personal, armes i arnesos. L 'orfebreria i les arts del metall tingueren també un gran desenvolupament, amb matèries riques en color (esmalt, pasta vítria...), la tendència a la geometria i l’ estilització de les formes.

 

No obstant, la litúrgia marcarà de nou com han d’ésser les construccions. Les esglésies presenten en el seu interior una barrera anomenada iconostasi, que separa els fidels segons sigui la seva categoria social. Al principi son esglésies escassament decorades, però la necessitat dels fidels d’entendre el missatges del cristianisme, fa que ràpidament sorgeixi  pintura i escultura com a forma d’adoctrinament.

 

 

L’arquitectura visigoda es caracteritzarà per tres elements:

 

- la construcció en carreus gruixuts i ben tallats

- l’arc de ferradura més obert que l' islàmic i amb l' extradós vertical sobre la línia d' arrencada, sostingut per columnes amb grans àbacs i capitells d 'imitació coríntia

- la coberta amb volta de canó, d' arestes o petita cúpula de tipus bizantí.                 

- decoració realitzada amb elements sumptuaris com corones votives i creus.

 

L' art insular

 

A Irlanda, el cristianisme va tenir un gran desenvolupament, primer de la ma de San Patrici i desprès per influx del  monaquisme lo que tindrà una notable influència en l’art medieval, sobretot en l’orfebreria i la il·lustració de manuscrits, que seran una barreja d’influències celtes, romanes i bizantines.

 

 

Les figures dels manuscrits son com un conjunt d’esquemes lineals, antinaturalistes, possiblement per l’influencia de ídols primitius que van tenir que adaptar a les exigències del llibres cristians. Destaca molt l’ornamentació basada en l’entrellaçat i els temes de caràcter geomètric. Aquest tipus d’ornamentació ho trobem en moltes cultures, des de les tribus del nord com el víkings fins a l’ Egipte copte. La caplletra o inicial presenta també una rica ornamentació, feta cada lletra diferent de les anteriors. Tot plegat, és no només un obra espiritual sinó també un regal per a la vista i els sentits. Aquestes miniatures tindran una gran influència en l’art carolingi.

 

 

Dos dels millors exemples d’ aquestes miniatures els trobem al Llibre de Kells (a l'imatge) i a L’ Evangeliari Lindisfarne. La seva minuciositat ens fa pensar en una dedicació i una paciència absoluta, segurament una acte de servei a Déu.

 

Per trobar una molt bona explicació de lo que és un manuscrit i el perquè del seu nom podeu anar al següent enllaç. http://www.arteguias.com/manuscritos.htm

 

L' art carolingi

 

La coronació de  Carlemany va restablir l’`Imperi carolingi, en que l’emperador es considerava hereu de l ’Imperi Romà d’ Occident. L’art carolingi, es situa principalment entre els regnats de Carlemany i Carles el Calb (mort el 877). Carlemany va fomentar l’ús del llatí i la seva renovació, l’alfabetització i el retorn a la tradició clàssica. Persisteixen els temes merovingis, l’adaptació de temes irlandesos i l’assimilació d’idees provinents de Bizanci i d’ Orient pel nord d ’Itàlia.

 

En arquitectura, introduí les esglésies amb pòrtic i torres frontals, les criptes situades quasi al mateix nivell de la nau, els deambulatoris i els pilars cruciformes que preparen la volta. La més coneguda és la Capella Palatina  d’ Aquisgrany. Va ser l’edifici mític de la seva època, símbol del poder imperial cristià.

 

Els monestirs també van trobar una gran desenvolupament convertint-se moltes vegades en veritables nuclis densament poblats.

 

En l’art figuratiu conviuran dues tendències: una més simple, merament lineal, amb figures silueteades i amb elements molt convencionals, amb una altre mol més naturalista, fruit de l’estudi de les pintures constantinianes que crearà obres similars a les antigues.

 

La forma d’art més ben conservada ha estat la miniatura en la trobem importants escoles. Eres obres considerades objectes de luxe i que s’acabaven amb belles il·lustracions, riquíssims materials i pedres precioses. Els emperadors costejaven els seus propis tallers.  Un dels millors conservats és l’ Evangeliari de la Coronació o el Evangelis de Ebbon.. S’observen influències romanes però a la vegada hi ha una més gran expressivitat, s’està creant un nou llenguatge expressiu. L’orfebreria produirà també obres de gran riquesa i filigrana.

 

En aquesta època trobem també de les primeres manifestacions de la Crucifixió, amb el Crist en actitud de sofriment, fent ressaltar el patiment de Crist per els pecats dels homes.

Carlemany fomentaria la pintura d’escenes bíbliques. Els temes a més dels de l’ Antic i Nou Testament, inclourien  la vida dels Sants. Els manuscrits d’aquesta  època, el seu estil i els temes que desenvolupen tindran una enorme influència en la iconografia monumental de l’art romànic.

 

Molts consideren que amb Carlemany es dissol totalment el món antic per donar pas a l’edat Mitjana.

 

L' art preromànic asturià

 

L' art preromànic asturià té el seu lloc de desenvolupament en l' extensió que va tenir la monarquia asturiana en les primeres fases de la reconquesta. És a dir abasta geogràficament la franja nord atlàntica (Astúries i Cantabria) i Galícia.

La victòria de Covadonga (722) suposa l 'inici del regne asturià i l’aparició d’ un art vinculat a la situació de la monarquia. Per això hom sol parlar de tres etapes: pre-ramirià (792-842), ramirià (842-850) i post-ramirià (866-910).

 

 

El símbols monumentals d’aquesta monarquia (capella palatina, aula regia i panteó) responen a una tradició romana, semblant a la carolíngia, però amb modificacions pròpies.

 

Els monarques asturians posseeixen una important col·lecció de relíquies que seran la principal ornamentació dels seus oratoris i determinant la concepció arquitectònica dels edificis. Una d’aquestes formes és la creu ornamentada, que fa també de reliquiari com és el cas de la Creu dels Àngels.

 

L' arquitectura es caracteritza per:

 

- els  murs de carreuons,

- els arcs de mig punt sovint peraltats

- les voltes de canó amb arcs formers, els contraforts exteriors i una  decoració de corda.

 

El tipus d' església més freqüent és el basilical de 3 naus, separades per pilars, ampli creuer i 3 capelles rectangulars a la capçalera. Un tancament o iconòstasi separa la capçalera de la resta de l' església.

 

L' art del segle X i de l' entorn de l' any 1000

 

És questa una de les èpoques més convulses de la història Europea, que culminarà amb l’aparició del model que s’anomena feudal.

 

Al segle X, trobem una Crucifixió, que es conserva a la Catedral de Colònia, que va ser tallat per a Gero arquebisbe de Colònia, que ens mostra un Crist sofrent, degradat, humiliat. La preocupació per l’agonia de Crist serà una constant en el cristianisme occidental que l’allunyarà del món ortodox. També és l’època de la creació de la crux gemmata, que recorda al símbol de l’emblema de Constantí.

 

Amb la fragmentació política de l' Imperi carolingi i la inseguretat provocada per noves onades d' invasions, el panorama europeu experimenta nous canvis. El món germànic, amb la dinastia dels Otons, assumeix el paper de la dignitat imperial. Les mirades es dirigiran tant cap al món carolingi com cap a l' antiga Roma, i  l'Imperi Bizantí.

 

L' activitat artística reflectirà sota diferents formes aquesta situació i representarà el pas, almenys quant als centres més importants de l' Imperi, de les formes altmedievals a les considerades romàniques. Així, des del començament del segle xi les obres manifestaran els primers signes d 'allò que, convencionalment, definim amb el nom de romànic.

 

L' art otònic

 

Art desenvolupat durant el regnat dels emperador Otó, que es basa en els models carolingis i és molt influït per la personalitat i les idees autocràtiques d’Otó III.

 

És, de fet, una etapa de l’art pre-romànic en què ja trobem  força punts de contacte amb el romànic. L’  ornamentació s' inspira en l' art antic, transmès de manera directa o indirecta a través de l' art carolingi. A diferència del la decoració homogènia del primer romànic del sud, la otoniana del segle XI és molt variada, preval en l' exterior i interior de les construccions i perduraria a pesar de l' arribada de les influències meridionals entre els anys 1025 i 1035. Aquestes van afectar, en primer lloc, a les obres del curs mig i alt del Rin (Limburgo, Spira, Ottmarsheim, Santa María i San Marcos de Reichenau), on es van iniciar ja diverses innovacions arquitectòniques que van permetre la transició de l' art otonià al romànic. L’ estructura exterior dels edificis també es va modificar. L' arquitectura otoniana havia heretat un dels models arquitectònics carolingis que desenvolupava els dos extrems de les esglésies. La capçalera oriental es va adaptar al culte a les relíquies. En la part encarada a l' oest, l' església es va ampliar de manera considerable sota la forma d 'un cos occidental o westwerk (format per un pòrtic i diverses plantes, de vegades amb tribunes), o per mitjà d' un contracor amb un absis, més o menys oposat al cor oriental. Les novetats arquitectòniques són doncs:

 

- el gruix dels murs, que permet la utilització a l’exterior dels arcs cecs,

- l’alternança de pilars i columnes a l’ interior

-  l’ús de galeries; 

 

Les portes de bronso de la Catedral de San Miquel a Hilsdesheim, amb setze escenes del Génesis i els Evangelis, estan plasmades a,m gran humanitat i expressió dramàtica.

 

Es comença a utilitzar un nou tipus de llibre, el Perícope, amb els textos organitzat segons els usos litúrgics. Les figures dels manuscrits comencen a mostrar signes d’haver abandonat totalment el món clàssic per donar pas a una monumentalitat solemne, introspecció i qualitat espiritual, aliena a aquest món.

 

L’escultura s’identificà amb l’art àulic de tradició romana, i abunden les figures majestàtiques de marededéus i els reliquiaris.  S’arriba a una gran difusió del prototipus de thetókos, verge mare, com la coneguda Verge Dorada de Essen que recull la tradició carolíngia i l’ humanisme otonià. El rostre és inexpressiu i està molt ornamentada amb cobertes de plata i or. Hi ha una espècie de relació entre mare i fill, en la que aquets li ofereix ala Nen una poma. Aquesta tendència però, no cristal·litzarà fins l’època gòtica. El tema del crucificat també serà molt representat, sobretot en la seva versió sense patiment, com a Déu que ha vençut a la mort.

 

Les peces de fusta eren decorades amb or o pedreria. Es produí un gran desenvolupament dels metalls repussats o fosos.

 

L' art anglosaxó

 

Amb Alfred el Gran, rei de Wessex (871-899) és produeix  la consolidació del domini anglosaxó i el manteniment de contactes intensos amb el continent sorgirà una de les manifestacions artístiques més rellevants de l' Europa occidental dels segles x i xi.

Es reorganitza la cultura monàstica sota la reforma benedictina, estimulada per la monarquia i els bisbes.

 

Les influències provinents del continent també incideixen en la il·lustració de manuscrits des del començament del segle x. Una part de la producció s 'ha englobat en el terme convencional d'"escola de Winchester", caracteritzada per el gust pel decorativisme, la importància donada als emmarcaments,els plecs atapeïts de les figures i el sentit nerviós del dibuix i el dinamisme donen a les escenes una gran vivacitat.

 

L' art mossàrab

 

Mossàrab (de musta 'rab = arabitzat) seria el cristià hispànic que va viure en territori musulmà en el període que abasta des de la invasió àrab (711) fins a finals del segle XI conservant la seva religió i una certa autonomia eclesiàstica i judicial. El segle X n' és el període de màximes realitzacions en quant a obres artístiques.

 

Elements característics de l 'arquitectura són  heretats del món islàmic com l' arc de ferradura califal, més tancat que el visigot.

 

A  l' Espanya cristiana la miniatura coneix un desenvolupament molt important, el moment de màxim esplendor del qual és la segona meitat del segle X. Aquestes miniatures foren fetes en escriptoris monàstics per clergues que sovint es traslladaven d' un centre a l' altre. Estilísticament la miniatura mossàrab es distingeix pel caràcter lineal, la bidimensionalitat i antinaturalisme, la utilització en forma plana de colors molt vius, i la disposició de fons formats per bandes de color horitzontals.

 

Una qüestió que fascina als historiadors i estudiosos del món medieval és que, en una Espanya cristiana subjugada cultural i militarment per l' Emirat i Califat de Còrdova, i en una societat empobrida i bàrbara, alguns monestirs cristians del nord fossin capaços de crear una de les manifestacions més belles i enigmàtiques de l' art universal, com són els manuscrits il·luminats del Comentari a l' Apocalipsi de San Juan, obra original del Beat de Liébana. Si voleu una explicació complerta del Beat de Lièbana podeu anar al següent enllaç. http://www.arteguias.com/beato.htm

 

 

Fonts:

Art carolingi http://www.arteguias.com/artecarolingio.htm

Art otonià http://www.almendron.com/arte/arquitectura/romanico/rom_02/rom_023/romanico_023.htm

 Imatges:

Evangelis de Ebbon http://es.encarta.msn.com/media_461556072_761567269_-1_1/San_Marcos_en_el_Evangeliario_de_Ebbon.html

San Juan de Baños http://medspains.stanford.edu/demo/themes/art_and_architecture/arch_christian_spain/san_juan_banos_exterior.jpg

Creu dels àngels http://www.pueblos-espana.org/asturias/asturias/oviedo/Cruz+de+los+Angeles/