El Renaixement
 

Característiques del Renaixement

 

El Trecento

 

 El Quattrocento

 

     Arquitectura   

 

     L’escultura

 

     La pintura

 

El Cinquecento:

    

     Arquitectura 

  

     L’escultura

 

     La pintura

 

El  Manierisme

     

 

Leonardo da Vinci

 

       

    Obres comentades:

          

         El Sant Sopar

 

         La Verge de les  Roques

         

         La Mona Lisa

 

 

Bibliografi i webgrafia

 

 

 

L'home de Vitrubi   Leonardo da Vinci

 

 

 

 

 

S’anomena Renaixement a l’època artística que es va desenvolupar a Italià entre el segle XV i primers decennis del XVI i  que s' estén a la resta d 'Europa, sent el pas de l' Edat Mitjana a la Moderna. La seva característica essencial és l' admiració del classicisme  grecollatí, d' aquí el nom de Renaixement, doncs va suposar una mena de recuperació de tot l' esplendor dels antics grecs i romans. Els renaixentistes consideraven aquesta cultura clàssica com la realització màxima de l' ideal de perfecció i intentaven imitar-la quan podien.

 

El mot Renaixement és d’origen francès. Ja el trobem utilitzat per Balzac el 1829 i per Michelet el 1855; però, deriva de l’ italià rinascità, terme utilitzat per Petrarca i Boccaccio.  L' artista i escriptor italià Giorgio Vasari va ser un dels primers autors a utilitzar aquest terme en la seva obra Vides de pintors, escultors i arquitectes famosos, publicada en 1570, però fins al segle XIX aquest concepte no va rebre una àmplia interpretació històric-artística. No obstant això, Vasari havia formulat una idea determinant, el nou naixement de l' art antic, que pressuposava una marcada consciència històrica individual, fenomen completament nou en l' actitud espiritual de l' artista.

 

El fet de que sigui un fenomen fonamentalment italià és pot explicar per molts factors, entre ells, el fet de que el gòtic no havia arrelat plenament a Itàlia i que d’alguna manera es mantenien trets del classicisme en les seves manifestacions medievals. A més, la presència de restes antigues va facilitar l’estudi dels clàssics. El seu pas a Europa marca una diferenciació de períodes, en que generalment es fa referència al Quattrocento per parlar de les experiències italianes del segle XV, i  Cinquecento per parlar del classicisme i al Renaixement fora d’ Itàlia. També de vegades s’hi engloba el Manierisme.