El Quattrocento:
 

Arquitectura  

 

L’escultura

 

La pintura

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Fragment de la porta del Baptisteri de Florència de Lorenzo Ghiberti

 

Podríem dir a grans trets que el Quattrocento es caracteritza pels estudis científics basats en la perspectiva i en la idea de la proporció. L' arquitectura gaudeix de supremacia sobre l' escultura i pintura i busca crear un nou llenguatge que trenqui amb el goticisme medieval. La segona meitat del segle es distingeix per l' abundant i menuda decoració. L’art esdevé una activitat autònoma, intel·lectual, individualista, i liberal. La societat burgesa, interessada a conèixer objectivament la realitat, la història i l’home, declarà, a través de l’art, el seu protagonisme i la seva concepció de la vida, la bellesa, la religió i la raó. El gust  de l’alta burgesia es relaxarà en l’ interès  per l’antiguitat (símptoma del nacionalisme burgès), la recerca d’una comprensió causal de la naturalesa, la nova valoració de la forma, i una preferència per la senzillesa i claredat, però, alhora també, per una tendència vers el que és cortesà i aristocràtic (clar desig d’imitació de les condicions de vida feudal). Es dóna, doncs, una barreja d’antiguitat, neofeudalisme, naturalesa, emotivitat i racionalisme.

 

 No podem oblidar tampoc la renovació artística que s’havia donat a Flandes, que normalment es considerada com a cloenda de l’època medieval, ja que malgrat  aquesta renovació, es podria dir que encara està molt centrada en la iconografia cristiana, ho fa sense el renaixement de l’antiguitat i en un context filosòfic escolàstic amb encara poques referències humanístiques. Més informació sobre els Pintors flamencs