Premsa‎ > ‎6> Setembre 2012‎ > ‎

25/09/2012

Que hi ha sota la catifa vermella?

 

            Els representants del treballadors i treballadores hem de denunciar públicament i fer sabedors als mitjans de comunicació, en particular, de la situació que estem patint a la Fundació del Gran Teatre del Liceu:

 

            El fet és que hi ha un conflicte col·lectiu presentat a Magistratura, per l’ incompliment del pacte que es va signar, el 22 de febrer, amb motiu d’evitar l’aplicació d’un ERO, que malgrat no es tirà en davant tampoc salvà gairebé res del que es pretenia salvar de la temporada passada. L’engany està al públic i abonats, però sobre tot als que varem signar aquell acord, els treballadors i les treballadores del Liceu.

 

            La cessió d’un milió i mig d’euros per part de la plantilla no s’ha correspost amb un pla de viabilitat que, econòmicament i amb transparència, donés sortida a la difícil situació de les finances que patim. Ans al contrari, hem constatat que traint l’esperit de la cessió, s’ha traduït en 19 acomiadaments, això sí, abans de l’arribada del nou director musical el dia 1 de setembre. El Mestre Pons arribà amb la feina bruta ja feta. Col·lectius que hores d’ara s’estan reduint de forma alarmant, sent 68 els membres de l’orquestra i 58 els del cor. Aquests son els grans col·lectius estables de que parlen tant?

 

            El 30 de juliol ja es demanà, a la empresa, al responsable de RRHH Sr. Jordi Tarragó, d’enllestir un calendari que servís per negociar un conveni de viabilitat i que optimitzes l’activitat respectant realment la estabilitat dels col·lectius. El fet és que a data d’avui no s’han començat les negociacions.

 

            Aquests estalvi en professors i cantants ja s’està malbaratant de bon començament amb els sous desproporcionats, i la burocratització altament polititzada, plantejada en aquesta nova Direcció Musical; marcada per l’endogàmia en la metamorfosi produïda entre l’anterior Gerència Musical i la actualment presentada Direcció Musical (la sogra i el gendre). No hi confiem, i tot plegat el sofrim amb l’opacitat que caracteritza la gestió de la Fundació Gran Teatre del Liceu.

 

            On són els comptes de l’afectació de l’ERO i de la no aplicació del mateix ? Quin cost, real, té el projecte Pons? Quantes produccions farà realment i a quin cost? Quines i quantes seran les meravelloses gires i concerts de projecció internacional que ens prometien? Quins models volen seguir tant artísticament com econòmicament? Perquè els directius i responsables dels projectes al Liceu necessiten contractar persones, o empreses, que els hi facin la feina? Perquè no s’inclou la pujada de l’IVA en els càlculs econòmics? Com pot ser que mantinguin a Joan Francesc Marco al cap davant del Liceu amb la nefasta gestió de la crisis i particularment la passada temporada? On i quin és el nou model de governança del Patronat? Qui ha de ser el nou president? Quines modificacions es volen fer als estatuts de la Fundació? Serem governats per polítics o per professionals del sector operístic ?....

 

Sembla que una gran quantitat de problemes s’han ficat a sota de la catifa vermella pensant que si el problema no es veu, és que no hi ha problema.

 

 

Manuel Martínez, President del Comitè d'Empresa del Gran Teatre del Liceu