El campanar de Navarcles és una obra barroca que va ser construïda el s. XVII, exactament el 10 d’Abril de 1670. En una de les sales annexes, construïdes posteriorment, que ara se utilitza com a matgazem, es pot contemplar una paret del campanar on està marcada la data d’inici en una de les pedres. En sortir d’aquesta sala annexa podem veure l’antic mecanisme del rellotge que va marcar les hores al poble de Navarcles, però que també va tenir força problemes tècnics.

Pujant les escales del campanar s’arriba al cor de l’església. Des d’aquest punt es pot veure la volta de canó de l’església de Santa Maria de Navarcles i si hom s’hi fixa pot veure una petita finestreta a la part esquerra de la volta. Aquesta finestreta és la que feia servir el campaner per seguir la missa i d’aquesta manera saber quan havia de tocar les campanes. En la pujada al campanar es passa precisament per aquest cantó esquerre de la volta i es pot mirar per la finestra, igual que el campaner feia. També es pot admirar l’estructura de la volta des d’una perspectiva completament diferent, així com també l’estructura de la teulada, reformada amb uralites i una estructura de ferro. Durant aquesta reforma també es va aprofitar per posar baranes a l’escala del campanar per convertir-lo en un espai segur. En seguir pujant les escales es pot veure un gran espai profund a l’esquerra. Aquest espai era on hi havia les cordes i contrapesos del mecanisme de l’antic rellotge, que actualment es pot veure exposat al final de la nau de l’església. En la finestra que queda a la dreta de l’escala hi ha dos grans blocs de pedra amb forma cònica que eren els antics contrapesos que s’han mantingut fins avui en dia.

Així s’arriba al primer nivell del campanar on hi ha dues de les tres campanes actuals. Durant la Guerra Civil les campanes que hi havia al campanar, datades del 1741, es van ser foses i transformades en material bèl·lic, i va quedar només la campana de 1858 situada al capdamunt del campanar. Després de la Guerra Civil l’Ajuntament de Navarcles va sol·licitar prestada una campana que tenia el propietari de la Fàbrica de Sant Benet, D. Dalmiro de Caralt, el qual va accedir a la petició. Finalment l’any 1950 l’Ajuntament de Navarcles va agrair el Sr. D. Dalmiro el fet d’haver regalat dues noves campanes al poble de Navarcles, les quals es van batejar amb els noms de Valentina i María de los Ángeles. La primera és més petita, i el nom fa referència al patró de Navarcles, Sant Valentí. Finalment, també es pot veure la carraca (popularment coneguda com el "Corre que t'atrapo", "Les tenebres" i/o "Espantadimonis"). És un mecanisme manual de fusta que quan es feia girar picaven les masses de fusta contra l’estructura també de fusta. La carraca només es feia servir per Setmana Santa ja que durant aquest període no es podien tocar les campanes.

Finalment, pujant una particular i molt estreta escala de cargol s’accedeix al capdamunt del campanar on es poden contemplar unes vistes panoràmiques úniques del poble i la zona. És per aquest motiu que durant la Guerra Civil el campanar es va convertir en una torre de control de l’exèrcit republicà. Podem veure el Monestir de Sant Benet, unes vistes precioses de Montserrat i en dies de cel serè es distingeixen clarament alguns cims dels Pirineus.