Que ens va impulsar a crear Slow Food Vallès Oriental?Per iniciar-vos en la filosofia del moviment us recomanem la lectura del llibre que porta per títol: “Bo, net i just” d’en Carlo Petrini, el fundador del moviment Slow food . No ens estendrem en descriure-us tot el que trobareu en aquest tractat de gastronomia ja que la única solució seria transcriure’l íntegrament. Us animem a que el degusteu vosaltres mateixos. Tot i això n'extraurem una frase que resumeix el que ens mou a fer el que fem a Slow Food del Vallès Oriental. Al llibre el Sr. Petrini conclou que “la gastronomia és una ciència que estudia la felicitat. A través del menjar, llenguatge universal i immediat, element d’identitat i objecte d’intercanvi, es configura una de les forces més poderoses de la diplomàcia de la pau“. Aquesta és la raó principal per la qual la gent d'Slow Food, als cincs continents, lluitem per que la ciutadania assoleixi plena consciència del dret al plaer i al gust. Con que la memòria col·lectiva persisteix gràcies a les històries que es passen de generació en generació, us n'explicarem la que va fer decidir a l’autor que s’havia de lluitar per a que els aliments fossin bons, nets i justos. Aquesta és l'historia que ens explica en Petrini:"Bra és una ciutat del Piemont
on té la seu el moviment internacional Slow Food. Al 1996
viatjava per la carretera que creua aquesta regió italiana. És una regió
agrícola on encara s’hi produeixen vins excel·lents. Entre naus
industrials que voregen aquesta via que comunica el Piemont amb el
centre sud de la península, subsisteix l’agricultura i encara s’hi veuen
hivernacles dedicats a ocults cultius.
Si es surt de la carretera principal, s’hi troben excel·lents restaurants i hostals on es practica una cuina tradicional de gran valor gastronòmic. Em vaig aturar en un d’ells per degustar una peperonata. Una preparació a base de pebrots que, tot i que és una recepta piemontesa, s’ha convertit en un clàssic de la cuina italiana. Al finalitzar de dinar vaig quedar insatisfet. Com si els meus records gustatius anessin errats; quelcom no havia anat bé. A l’hora del cafè el propietari de l’hostal va preguntar-me com havia anat tot. Davant els meus dubtes organolèptics, l’amo de l’establiment va dir-me que ara era pràcticament impossible aconseguir el pebrot autòcton, el “quadrato d’Asti“; carnós, aromàtic i dolç, que li donava tota la personalitat a la peperonata. Ara utilitzaven pebrots holandesos. Impecables a la vista, de colors llampants, perfectes i idèntics. Li vaig preguntar que es cultivava ara als hivernacles que són visibles des de la carretera. En dialecte piemontès, el propietari em digué que ara s’hi cultivaven bulbs de tulipes." Aquesta narració evidencia que quelcom no funciona en aquest món. Si tots ens hi esforcem, aquesta bogeria es pot aturar i recuperarem el que menjàvem per tornar a ser qui som. Tot i la industrialització i la conseqüent perversió dels sabors, “existeix un futur, sempre, si el gastrònom te gana de canvi“. La coincidència amb la filosofia que concreta aquest llibre i la d'un grup de vallesans i vallesanes orientals, va posar la llavor d'Slow Food del Vallès Oriental que es va constituir per empaitar els següents fins:
En aquest vídeo teniu un resum de la feina que ha fet el nostre convivium des de la seva fundació l'any 2008.
Tot això és el que ens mou: ens hi vols ajudar? Per contactar amb nosaltres envia'ns un correu a: slowfoodvallesoriental@gmail.com
Si vols fer-te soci clica aquí
|