Per iniciar-vos en la filosofia del moviment us recomanem la lectura del llibre que porta per títol: “Bo, net i just” d’en Carlo Petrini, el fundador del moviment Slow food .  No ens estendrem en descriure-us tot el que trobareu en aquest tractat de gastronomia ja que la única solució seria transcriure’l íntegrament. Us animem a que el degusteu vosaltres mateixos.

Si es surt de la carretera principal, s’hi troben excel·lents restaurants i hostals on es practica una cuina tradicional de gran valor gastronòmic. Em vaig aturar en un d’ells per degustar una peperonata. Una preparació a base de pebrots que, tot i que és una recepta piemontesa, s’ha convertit en un clàssic de la cuina italiana.

Al finalitzar de dinar vaig quedar insatisfet. Com si els meus records gustatius anessin errats; quelcom no havia anat bé. A l’hora del cafè el propietari de l’hostal va preguntar-me com havia anat tot. Davant els meus dubtes organolèptics, l’amo de l’establiment va dir-me que ara era pràcticament impossible aconseguir el pebrot autòcton, el “quadrato d’Asti“; carnós, aromàtic i dolç, que li donava tota la personalitat a la peperonata. Ara utilitzaven pebrots holandesos. Impecables a la vista, de colors llampants, perfectes i idèntics. Li vaig preguntar que es cultivava ara als hivernacles que són visibles des de la carretera. En dialecte piemontès, el propietari em digué que ara s’hi cultivaven bulbs de tulipes."

Aquesta narració evidencia que quelcom no funciona en aquest món. Si tots ens hi esforcem, aquesta bogeria es pot aturar i recuperarem el que menjàvem per tornar a ser qui som. Tot i la industrialització i la conseqüent perversió dels sabors, “existeix un futur, sempre, si el gastrònom te gana de canvi“.