ELS GERMANS DE LA PERSONA AMB UNA DIFERENT CAPACITAT

PAPALLONARI DE CASTELLÓ D´EMPÚRIES

BIEL ( Juny del 2008 )

 

 

 

 

 

 

" Deixeu-me creure que entre totes les estrelles, n´hi ha dues que em guien cap un món desconegut"

 

 



Tot sovint hi ha gent que em pregunta pel germà gran de la Martina, en Biel. La curiositat per saber com ho viu un nen de tres anys i tres mesos (els que tenia quan la Martina va néixer) és del tot natural, però és un fet  més que ens demostra que aquesta mena de situacions familiars "diferents", no està treballada i és una situació absolutament desconeguda per la immensa majoria de les persones.
La veritat, és que d´entrada, la situació va ser complexa. En el nostre cas, el més difícil va ser la coincidència amb l´ingrés de la Martina a neonats, degut a l´estat de la seva malaltia , amb l´adaptació a P3. És a dir, l´inici de l´escola d´en Biel.
Per altra banda, jo em recuperava d´una cesària.
La iaia Montse, va tenir un paper clau. És ella, la "súper" iaia Montse.
 
La situació va ser complexa, viatges amunt i avall a  Barcelona  per veure a la Martina i la resta de la família aquí. El cap se setmana , a la recerca de " hotel perdut" i tots cap allà.
 
No hi cap fòrmula ni una sola resposta per entomar i encaixar tot això. T´ho trobes i no tens temps de pensar massa en res,i encara menys en tú i alhora, has de pensar en tot.
 
Amb el pas del temps, estem orgullosos de com ho porta en Biel.També cal dir, que hem après moltíssim de la situació i el que tenim molt clar, és que els germans d´una persona amb  diferents capacitats, ho viuen d´una forma o d´un altra segons com enfoquin la situació els pares i la família, en general.
La clau per a nosaltres amb el pas del temps, és més que clara: viure la situació amb naturalitat i , evidentment, que el nen pugui percebre que els pares tenen la situació coll avall i abssolutament assumida; sense complexes, pors, manies,....Amb això, no vull dir amagar un dolor o una situació concreta. De fet, el dolor no marxa mai. Aquesta actitud, actual i  afortunadament, cada cop més és així. Encara però, hi ha més casos dels que semblen , en que això encara costa i molt.
 És curiós com en Biel, detecta a les persones amb una diferent capacitat, quilòmetres abans que nosaltres els veiem. Ara, no s´extranya gens ni mica, de topar amb una persona "diferent", ni de veure una pròtesi, una fèrula, un seient pèlvic... o bé la típica  cadira de rodes, sigui allà on sigui.
El que no  hauria de passar, és que els nens que no estan avesats a viure d´aprop aquestes situacions, quedin enlluernats;  com si descobrissin a un o una  alienígena.
Això només demostra una trista realitat; que aquestes situacions no les tenen interioritzades per que mai les han pogut veure ni viure d´aprop. És evident, que a nivell de família i d´escola, falta moltíssima feina per fer. De la mateixa manera, per exemple, que s´explica un conte que mostra una multiculturalitat , també s´hauria de treballar el fet d´ensenyar la diferència enfocada a una diferent capacitat. 
 Cal dir que nosaltres ens ho hem treballat, i en Biel, estima moltíssim a la seva germana , com a qualsevol germà o germana i la defensa d´absolutament de tot. Amb això com amb tantes d´altres coses no hi ha diferències.
 
Vam passar una època en que si ens feia preguntes. Cadascuna de les seves afirmacions, comentaris ..., ens resultaven , al principi, com una punyalada. No era fàcil; no li podies parlar del concepte malaltia  ja que ell ho podia relacionar amb un simple constipat. Encara menys, parlar de malaltia degenerativa. Cal reconèixer o demanar ajud ,si cal, per saber com i quan s´han d´explicar certes coses i segons el nivell maduratiu de cada infant.
El que a nosaltres ens ha funcionat, a més del que he comentat abans, és no amagar res, contestar a tots els seus dubtes i preguntes i proporcionar-li eines per que ell pugui expressar el seu món interior.Es podrien remarcar com tres etapes per les quals hem passat alguns membre de tota la família: entendre la nova situació, acceptar-la i parlar-ne sempre que calgui.
Tota aquesta situació, està molt relacionada amb l´aprenentatge emocional. Aquest és ,per a nosaltres, tant o més important que la resta d´aprenentatges amb els que, teòricament, se´ns mesura la  intel.ligencia La intel.ligència emocional, té moltíssima imporància a llarg de la vida i comença en  una edat  tant primerenca com és la d´en Biel. Els infants expressen tots els sentiments de forma espontània i natural: dolor, alegria,... per a ells l´autocontrol emocional tot just  comença i aquest control només es produeix mitjançant la socialització. No em sembla gens bo ni positiu, negar quasevol sentiment; el fet de mostrar-se enfadat o content, manifestar  ràbia, etc... cal respectar-ho, ja que és inherent a l´ésser humà i forma part del desenvolupament de qualsevol persona. 
Els adults ,sense adonar-nos, reprimim aquests sentiments de la mateixa manera que reprimim de vegades la seva curiositat i el seu instint natural per la descoberta del món que l´envolta .Pot ser alguna persona, en no saber encarar la situació diu: "això ja en parlarem quan siguis més gran".Però resulta que el moment és ara.
El resum de tot plegat, és que la qüestió per mi realment important, a més de  no reprimir la situació , és com la gestiona.
Els infants tenen molta  intuicïó i capten molt més del que ens sembla. No subestimem. Per altra banda, la comunicació no-verbal i alguns silencis en un moment determinat, poden tenir un gran poder de comunicació.
Cal tenir també sentit comú, calma interior i donar missatges adients al seu nivell o edat ;  missatges curts i clars. No amagar el nostre sentiment de tristesa, però si controlar-lo .
Tot això, penso  que pot resultar vàlid tant per la nostra situació, com per d´altres en que hi hagi un procés de dol com podria ser ; la mort d´un familiar proper ( l´avi , l´àvia, etc...)
 
 
.Nosaltres funcionem molt en " paquet", intentant fer les coses d´abans, però d´una forma diferent; ens adaptem a la nova situació. És a dir, ens agrada gaudir junts del nostre temps lliure. Entre d´altres coses, a en Biel li exliquem contes de tots tipus , dibuixem, ve alguna vegada a la Vall d´Hebron a les visites de la Martina,...Creiem que és important que visqui la situació de forma positiva i que, per damunt de tot, es senti estimat i també  inclòs respecta a tot el que vivim en família. No és una qüestió de fer-lo ser gran abans d´hora, ja que les circunstàncies que ens han tocat viure ja faran per si soles que per sempre creixi d´una forma també especial. Ja és un nen especial.
 El que desitgem, és que creixi feliç i  que la situació li proporcioni una riquesa de  valors  única i molt valuosa per a nosaltres.Sempre li hem incultat que, per damunt de tot, ens estimarem la Martina, creixi com creixi, camini o no camini, parli o no parli,etc...
En quan a l´educació de valors, el fet de tenir una germaneta amb diferents capacitats  des dels tres anys, li aporta una sèrie d´aprenentatges que ja el fan créixer amb una sensibilitat molt especial i amb unes certes avantatges úniques  i diferents  a la resta d´infant.
De fet, el millor aprenentatge per part d´ell en aquest sentit, és mitjançant la nostra actitud envers la Martina.
Això val més que mil paraules.
 
SUGGERÈNCIES I ALGUNES IDEES PER A FER AMB ELS FAMILIARS D´UNA PERSONA AMB DIFERENTS CAPACITATS . TAMBÉ SÓN POSSIBLES AMB LA RESTA DE FAMÍLIES I D´ALTRES PERSONES COM AMICS,  FAMILIARS,...

Les estratègies i/o jocs-exercicis per tal tenir  eines de "treball" per acostar a tots els infants al món de la diferència, poden ser moltes. Poden resultat útil en diferents àmbits (escolar, escolar, familiar),... Algunes d´aquestes, les podeu llegir a continuació i tant de bo, les poseu en pràctica en alguna ocasió:
-Parlar dels companys i companyes de l´escola , ja que tots els nens i les nenes són diferents: una són alts,     d´altres prims, morens o castanys, tranquils o curiosos, baixets o ràpids, hàbils pels esports o ràpids en  matemàtiques, destres amb els comptes o amb les lletres. Hi ha que pot oir com els llops a la nit i qui llegeix els llenguatge de les mans. Uns escriuen amb la mà dreta i d´altres amb l´esquerra. Hi ha qui corre com els cérvols i qui és lent i savi com les tortugues.
TOTHOM ÉS DIFERENT I TOTHOM ÉS ESPECIAL.

-Escriure una llista amb tot el que tú mateix ets capaç de fer. Segur que surt una llista llarguíssima i t´adones que ets una persona molt i molt especial.
-Escriure una carta secreta a alguna persona del teu entorn proper ( familiar, company de classe,...) explicant-li perquè és especial.
-Aprendre a utilitzar el llenguatge de signes ( es fan cursos). Pot ser molt divertit parlar amb les mans! I el que es més important, és la descoberta d´una nova forma de comunicar-te amb els altres.
-Ballar amb els peus descalços la música dels tambors. Pots sentir la música a la planta dels peus.

-Diferent capacitat o disminució visual:
-Jugar amb una pilota amb cascavells amb els ulls tancats.
-Tocar uns quants contes especialment dissenyats per a discapacitats visuals. Són contes fets totalment a mà, especialment dissenyats i pensats per treballar l´estimulació de la resta de  sentits.
- Tancar els ulls o " discapacitar-nos" visualment, per una estona, per saber la sensació que sent la persona cega dur a terme accions quotidianes. La millor manera d´entendre que pot sentir un discapacitat visual, és posar-nos a la seva pell.
- Repassar amb la punta dels dits, els fulls d´un llibre en " Braile". Resulta fàcil llegir-lo?
Aquesta any es celebra el centenari de la mort del senyor que s´inventà aquest llenguatge, després d´altres tècniques anteriors creades per altres investigadors, però que resultaven massa complicades.

Quines coses podem fer si en tenim un/a ?

Pràcticament tot. Hi ha potser algunes coses que mai podrem arribar a fer, però pot un lleó volar com  l´àguila?, pot una serp córrer com una gasela?.
No podem fer de tot i per això, no ens passa res, ja que gaudim amb el que és realment important perquè tots els nens i les nenes volem el mateix: que els estimin, divertir-nos jugant, aprendre i estimar.
I si ens ho proposem, un dia quan siguem grans, arribarem a ser el que somniem ser.

WEBS INTERRESSANTS :
 
 
 
 
 
 
 

 
"NO EVITEU ALS VOSTRES FILLS LES DIFICULTATS DE LA VIDA.ENSENYEU-LOS A SUPERAR-LES "
                                                          ( L. Pasteur )
 

 
 
 
 
 
                                                                                                    
                                                                                   PORT AVENTURA
                                                                      Primavera - 08

 
 
                                                                                     
                                                                                                            BIEL , MARTINA I MERCÈ
 
                                       
                                                                            SADERNES - Estiu 2008

ELS DIBUIXOS D´EN BIEL
Les creacions artístiques d´un infant no solsament són petites i autèntiques obres d´art per la seva imaginació, creació, forma, color,...També poden ser àltament  reveladores i sorprenents, tal i com ens indiquen tots una sèrie d´estudis  fets per diferents autors, des que van iniciar aquesta tasca ja fa uns quants anys.
L´estudi dels anàlisis dels dibuixos infantils tenen el seu orígen en els primers test d´inteligència que es van crear cap a mitjans de segle passat.
Avui en dia , un dibuix fet seguint unes directrius concretes i específiques, pot servir de tècnica complementària de diagnòstics per a alguns professionals.
Existeix una prova anomenada HTP, que consisteix en una seqüenciació de tres dibuixos seguint un  ordre determint  i que va acompanyat d´un posterior interogatori .Es demana que es dibuixi una  casa, un arbre i una persona. És fascinant la lectura que se´n poden fer dels dibuixos , els missatges que ens arriben a transmetre i  l´aprenentatge i la riquesa que et proporcionen.
Aquí teniu una de la casa que em va fer en Biel (sis anys):
 
 
POEMA DE KAHLIL GIBRAN
 
Està estudiat que existeixen diferents tipus de famílies amb els seus diferents models i estils de funcionament que condicionen la vida dels seus membres . Aquest poema d´aquest gran autor, Kalhil Gibran, exposa el model d´un tipus d´ estil democràtic i que posa de manifest que  els fills no són cap propietat dels pares.
Els pares, com explica l'estil democràtic, han de respectar la individualitats dels fills, obrir-los al món amb prou enines fer enfretar-s´hi  i aprendre a viure-hi. En aquest podema podem veure reflectit  de forma clara i entenedora aquest tipus d´estil.

TUS HIJOS NO SON TUS HIJOS 

Tus hijos no son tus hijos
son hijos e hijas de la vida
deseosa de si misma.
No vienen de ti, sino a través de ti
y aunque estén contigo
no te pertenecen.

Puedes darles tu amor,
pero no tus pensamientos, pues,
ellos tienen sus propios pensamientos.
Puedes abrigar sus cuerpos,
pero no sus almas, porque ellas,
viven en la casa del mañana,
que no puedes visitar
ni siquiera en sueños.

Puedes esforzarte en ser como ellos,
pero no procures hacerlos semejantes a ti
porque la vida no retrocede,
ni se detiene en el ayer.

Tú eres el arco del cual, tus hijos
como flechas vivas son lanzados.
Deja que la inclinación
en tu mano de arquero
sea para la felicidad.


Comments