Poemet

 

dedicat á Porrera

 

escrit pera llegirse

 

lo dia 6 de maig de l’any 1891

 

fecha en que s’inaugurá

 

lo Nou Teatro Principal

 

Porrera

 

per

 

D. Bonaventura Aguiló Aulestia

 

REUS

 

Imprenta y Llibrería de Viuda de Torroja

 

1891

 

PRÓLECH

 

 

Al publicar lo present Poemet, dedicat á la eminent vila de Porrera, no’m mou altre objecte que lo de donar á coneixer lo valor heróich d’ aquells fills de’l Priorat que foren l’admiració de nostra catalana terra. Mes ans de passar á la narració poética, me crech en lo deber d’apuntar algunas noticias de la vida que m’ocupa, pera coneixement de los lectors.

 

La vila de Porrera está situada á unas sis horas de Reus; (á la part de ponent d’aquesta última ciutat) y rodeijada de montanyas escabrosas y altíssimas per los seus cuatre punts cardinals, obertas per la part de ponent á fi de donar pas á las ayguas que afluint á rius petits van á desembocar al Ebro.

 

Lo nom de la vila no está ben determinat etimologicament. Segons mon criteri crech qu’aquesta paraula está composta de las dos catalanas Por y Era. Y m’explicaré.

 

Avits los sectaris de Mahoma d’extendre la religió del seu profeta vingueren á nostra Península y destruint lo regne visigot, la conquistaren. Aquí permaneixeren per un espay de temps de prop de vuit segles, durant los cuals no deixaren de fer excursions per las terras orientals, posessionantse de part de Catalanuya en temps de los Comtes de Barcelona. Las provincias de Barcelona, Tarragona, Lleyda y Girona foren ocupadas per los africans. Ja Jofre lo Pelós, primer comte catalá recorregué victoriós las terras de lo camp de Tarragona y las neteijá d’alarbs. Aixó prova que lo camp tarragoní fou la part de Catalanuya d’ahont se possessionaren primer los moros. Revelan nostra afirmació los numerosos castells qu’aquí establiren. Porrera tingué també lo seu castell, pero no existeis já. La tradició diu que fou edificat al turó, ahont mes tart se construhí la primera casa. Los moros l’habitaren; mes vegentse solitaris y sens cap classe de comunicació l’abandonaren y se varen retirar á Ciurana. Lo castell restá sol y sens moradors.

 

Passá lo temps y los primers pobladors de Porrera se trobaren ab aqueix castell, sens darse rahó de lo qu’era. Mes no faltá qui endeviná lo que significaba aquella fortalesa, y ho explicá á los seus companys. -¿Qu’era aixó? preguntaren. Era un castell. ¿Qui l’habitaba? Los moros. ¿Per qué l’abandonaren? Per la por. ¿Y quína por tenían? Tenían por, á causa de la posició de los boscos verges qu’eran guarida de feras. Y d’aquí prové que en lo siti ahont s’alsaba aquell antich castell s’anomenés Era en Castell; portant aqueix mateix nom lo carrer que compren lo lloch de l’antígua fortalesa; així com també s’anomená lo poble per Por-Era, significant la por que sas escabrosas motanyas feyan als moros, y d’aquí previngué lo nom qu’avuy porta; nom que s’ha modificat en virtut de las exigencias fonológicas ab lo de Por-r-era.

 

La fundació de Porrera tingué lloch en l’any 1163. – Bertrán de Castellet ó Berenguer d’Arnau ó Arnal de Castellvell ó Albert de Castellvell que fou un mateix guerriller, ajudá al Comte catalá Ramón Berenguer II á conquistar lo Ebro y habent obtingut gloriosa victoria reuniren gent de montanya y se dirigiren á posar formal siti á Ciurana ahont los alarbs se refugiaren en l’any 1087, quan Ramon Berenguer III los expulsá de Vilafranca del Panadés y Tarragona. La vila de Ciurana caygué en poder de los cristians á l’any 1153.

 

Le comte volgué premiar lo serveys de Bertrán y l’hi concedí l’alcaldía del castell y tot lo seu terme, donant á la Santa Milicia del temple la 5.ª part de la vila, quedantse las cuatre quintas parts que sobraban per ell, ab la condició de poblarla de cristians. Segons Bofarull aqueixa quinta part fou Porrera.

 

En lo mateix any que se fundá Porrera tingué lloch la fundació de la Cartuxa de Scala-Dei, otorgantli lo Rey grans privilegis.

 

Mort Bertrán de Castellvell en l’any 1172, lo primer rey de Aragó y Catalunya Alfons I extengué una Scriptura Sacramental en la que’s fixaba la extensió del terme de Ciurana. En aquesta Scriptura hi figuran los noms de Pere de Dios (que fou qui rebé mes tart la tercera part del delme) Joan Sequés, que doná nom á un carrer de Porrera; Bautista Cazador (potser lo de la masía) Montaner (del mas de la Rosa) Pere Porta (igualment) Pere Guarst (apellido primitiu á Porrera), Pere de Poboleda y Salfores, (que mes tart doná nom á lo camí d’en Forés ó Foresa.

 

En l’any 1180 Alfons d’Aragó vengué á Pere de Dios lo vall de Porrera y se reservá las duas terceras parts per ell.

 

Los primitius pobladors de la vila que ’ns ocupa serian probablement los mateixos qui ajudaren á la conquista y se dividiren lo terme, de manera que segons conta la tradició antes s”edificaren ja varias masías tals com: la masía de Montaner, coneguda avuy per mas de la Rosa, per que allí morí cremada una tal Rosa. Tenía aquesta masía un oratori que después se va trasladá á la vila; Mas d’en Peirí; mas d’en Simó, que fá mes de 500 anys ve per línea recta; la Garranxa; Mas d’en Llopis; Mas d’en Cassadó, Mas d’en Farrán; Mas d’en Gregori y algúns mes. Después se varen edificar las casas agrupantse, devall de l’Era en castell, (conegut avuy per coll d’en Peret) que foren propietat de Pere Harnan, Pere Cuaso y Montreal (pare y fill). Totas ellas tenían los seus respectius corrals y pallers. Porrera se situá al junt del terme que ofería mes abundancia de manantials y en lo punt ahont o vall se presentaba mes obert y plá.

 

Respecte á la fundació de la primera esglesia no’s té coneixement ni dato, més se suposa que sería tan antigua com la vila. La nova fou edificada en 1763 y costá 17556 lliuras 8 sous.

 

Los duchs de Cardona que per extinció del Templaris habian obtingut varis senyorius y altres compras, en lo dia 27 de Janer de 1627 vengueren lo Monastir de Scala Dei, lo senyoriu dels pobles de Morera, Torroja,, Poboleda, Gratallops, Vilella de Munt, Porrera y altres y lo terme de Masmorell y de D.ª Gambosa per la cantitat de 5700 lliuras.

 

Lo primer moli fou lo d’en Gaixet y’s conservá fins l’any 1793. Aquest molí de moldre blat, demostrá que’ls porrerans convertiren los boscos en camps de blat pera atendre á las necessitats de la vida. Pero avuy los mateixos camps y sens quedar un pam de bosch han sigut trasformats en vinyas, d’ahont surten los excelents vins del Priorat.

 

Los homes célebres qu’ha tingut aquesta vila y que fills de la mateixa, son dignes de menció foren los següents:

 

Joseph Amorós, Pare Lector franciscá y primer Catedrátich de Cánones que tingué Catalunya. Aná en terna pera Bisbe, de Barcelona. Fou familiar del Sant Ofici, es á di, fou Inquisidó.

 

Lo cego Joseph Domenech Simó. Fou lo primer tocador de guitarra y violí de tot lo Principat.

 

Anton Porta, frare. Autor d’una obra de Filosofía.

 

Joseph Prats, Prebere y Catedrátich de llatí tan eminent que los seus deixebles eran admesos á Tarragona sens esser examinats. Caigué en prevaricació pochs anys de deixar la vida. Escrigué varias poesias.

 

Joseph Guasch. Fou lo millor cirurjiá de Reus.

 

Lo Pare Joan Amorós, Missionista que passá á civilisar las Californias.

 

D. Joan Vaqué, Catedrátich de Filosofía y Canonge de Manresa.

 

Lo Pare Bernat Vall, Prior de frares servitas de Marsá.

 

Lo Pare Joan Sans, últim guardiá del Convent de Balaguer.

 

Lo Pare Anton Peirí Aulestia. Missionista fundador de Méxich anomenada San Anton. Parlaba nou llenguas.

 

S’han distingit:

 

Lo Llós per la seva forsa y destresa en portar bots de vi.

 

Francisco Ardèvol, familiar de la Inquisició.

 

Joseph Figuerola, per la seva gran forsa. Arrivá á aixecar 40 arrobas.

 

Anton Rebascall que per tíndrer numerosos fills fou agraciat per lo Rey en 1700 ab la condecoració de caballé.

 

Joseph Ferré (Pó) tingué fur de caballé y portaba espasa.

 

Joseph Pellicer, valent guerriller y héroe d’aqueix poema. Presentá sempre la cara al enemich. Acudí al atach de’ls francesos en lo riu de Valls (any 1810) y s’el va nombrá Comandant ab 2000 homens de sometens al seu mando, obtenint per son heroich valor lo títul de Capitá d’infantería retirat. En 1822 fou nombrat Comandant del segón Batalló de milicians movibles de Tarragona. Las hassanyas d’aquest héroe se trovarán en la narració poética.

 

 

 

POMET DEDICAT Á PORRERA

  

Ab orgull avuy Porrera

molts fets podrás recitá;

fets que son molts los grans pobles

no’ls han pogut igualá.

 

Sempre has seguit endevant

en la marxa del progrés

demostrant á cada pas

lo qu’ets sigut y lo qu’ets.

 

Lliberal de pura rassa

á la ciencia has adulat,

sent ton lema ara y sempre

endevant y llibertat.

 

Comensant per lo any vuit

en la guerra del francés

los valents fills de Porrera

demostravan ja lo qu’es.

 

Ja á n’aquell temps hi havia

homens valents, decidits,

intel-ligents, atrevits,

que’t feyan gran cada dia.

 

Tenian per capitá

á D. Joseph Pellicer (1)

home de geni guerrer

que al mon feya tremolá.

 

Si algun pagés de Porrera

anantse’n cap al trevall

se trobava ab un francés.

tirantse la manta avall,

cap á n’ell s’abalansaba

y lluytant con dos lleons

l’escanyava y ‘l llensaba

per lo peu d’aquets turons.

 

!Si com tu haguessin sigut

los pobles de nostre Espanya

no quedava per contarho

ni un francés d’aquella rassa!

 

No’s compren que de Porrera

sortissen homens tant grans

¿será ‘l clima ó bé las aiguas

ó ‘l vi qu’encent á las sangs?

 

Com se compren que á Moscou,

y á la batalla del Volga,

y á na la de Waterloo,

y á n’el siti de Girona

y al combat del riu de Valls

y á n’ ell gran asalt de Lleyda

y de Tarragona al siti

hi haguessin fills de Porrera?

 

Lley natural no pot esser

lo que en eixe poble passá,

los átomos corresponen

al cos del cual forman part;

mes no passá aixó á Porrera

¿á que doncas se deurá

que sent tant xica la vila

tants genis ella’ns doná?

 

Seria com al any dotze

qu’s proclamava á Madrit

la Constitució de Cádiz;

Porrera tot desseguit

bateijá la seva plassa

ab una gran professó

y ab una pedra que deya

“Plassa de la Constituticó”.

 

A l’any mil vuit cents catorce

lo Régimen Constitucional

acabá per tot Espnaya;

y Eguia, afamat general

ab un gran piquet de tropa

las Corts disoldre va aná

y la Constituciùo de Cádiz

d’aqueix modo va acabá.

 

Cuan á l’any vint allá á Cádiz

lo inmortal Riego y Quiroga (2)

ab entussiasme proclaman

á la Constitució nova;

als pochs dias á Porrera

cuan la noticia ha arribat

cridavan ¡Constitució!

y ¡viva la llibertat!

 

A demostrá entussiasme

no podian pas guanyals;

aixó proban que ja eran

per esencia lliberals.

 

Seria l’any vintihú

cuan per tota Catalunya

los absoluts realistas

se disposavan á la lluyta (3).

 

Porrera tot desseguida

formá una gran companyía,

tots lliberals fins allá

¡també llibertat volia!

 

A D. Joseph Pellicer

inteligent y brau qu’era

lo nombraren comandant

de las forsas de Porrera.

 

Coneixent que’l cas urgía

ordená tocar llamada

y ab lo sabre nú á la má

los reuní á na la plassa.

 

Arengantlos així ‘ls deya

¡Braus milicians de Porrera

los fanátichs realistas

nostres drets nos volen pendrer!

 

Y ans que tolerar aixó

jurem tots junts á n’aquí

que lluytarém per la patria

y que ab gust sabrém morí!

 

Y tranyent foch per la boca

Cridavan ab veu de tró;

¡que viva la llibertat;

viva la constitució!

 

Y frisant com á lleons

per bratres á cada pas

disfrutavan sentint ¡foch!

per devant y per detrás.

 

Si als realistas algú’ls deya

al comensá la batalla:

la vanguardia es de Porrera

tremolavan com quitxalla.

 

Y com eix poble als realistas

buscava per qui y per llá

al trovarlos embestían

barrejats, punyal en má.

 

Ab lo bras arramangat;

la gorra fora del cap;

no eran homes, eran feras

á n’el mitj d’aquell combat.

 

Als puestos de més perill

sempre’l seu brau comandant

cridant ¡Valor alma noys!

¡Victoria nostre será!

 

Ab los ulls vermells com foch

y’l sabre sempre arbolat,

espantava, aturdia

veurel al mitj del combat.

 

Y’l soroll que’s produhía

semblava una tempestat,

y á l’enemich dispersava

ó’l deixaba destrossat.

 

Y cansats los facciosos

de sufrir tantas derrotas

p’els valents fills de Porrera;

reuneix las forsas totas

lo jefe facciós Miralles

per veure si acabará;

se presenta ab sinch mil homens,

vila y gent los vol cremá.

 

Més ans d’obrar de tal modo

un parte féu enviá

á l’Alcalde de Porrera

demandant lo que’s dirá.

 

Y l’Alcalde de Porrera (4)

al saber tal novetat,

maná crida á tot lo poble

y aqueix se presenta armat.

Reunit lo poble en massa

y posat l’Alcalde en mitj

los parlá en aquestos termes

enérgich y decidit:

 

“Valent poble de Porrera

insigne, brau, lliberal

que no tement á la vida

y á la mort despreciant

jurares, per la memoria

de nostres antepassats

que mentres tu alentéssis

y en tot cas hi hagués sang

que ab ardor defensarías

la lley que un dia’t van dar

nostres Pares de la Patria

¡no sabs lo que’t vá á passsar!

Pró jó com eco del poble

á n’aquí t’he convocat

per dirte qu’eixas comarcas

contra tú s’han conjurat

y mil y mil de facciosos

te pretenen arruinar

seduits per vils patricis

que veyentlos ignoránts,

ab lo brill de la moneda

los han fet los seus esclaus.

Més així com una penya

no tem á la tempestat,

ni’l tró d’una canonada

silenci imposa á lo mar,

tú valenta y sempre ferma

de bellesa radiant

constant y plena d’heroisme

y amor á la llibertat,

te presentas á l’Europa

pera voler demostrar

que’ls Porrerans, sempre lliures

per sa patria, lluitarán,

dant d’eix modo exemple á Espanya;

y així tot lo mon dirá

que mentras pera las venas

del més debil porrerá

de sang una sola gota

hi corri pera alentar,

no caurá, nó, ‘l sabi Códich

de la lley fundamental.

Los perjurs, tirans é indignes

aqueix plech m’han enviat;

jo, no he volgut enterarme’n

sens haberos cridat

y per xó á devant del Poble

obrirlo hé determinat;

puig lo que al poble interessa

ab tots se deu consultar.

 

Així va parlá lo Batlle

y una volta terminá

esquinsá’l sobre del parte

y.... ¡Atenció! va exclamar.

 

Lo parte deya d’eix modo:

“Senyor Alcalde: Sabreu

que molt més de cing cents homens

soldats fidels y lleals

á l’exercit del Monarca

(á qui Déu vulgui guardá)

per alguns homens perversos

han sigut assesinats

y con aqueixos perversos

Porrera los ha abrigat

poso en coneixement vostre

ja que sou l’autoritat

que si al moment no m’entregan

las armas, eixos malvats,

y á discreció no’s rendeixen,

sens tenir temps per resar

passaré jo ab mon exercit

dins la vila, y degollar

manarè á tots los homens

sens á los vells respectar

y á las donas y criaturas

també ‘ls faré tallá’l cap.

Are, si per cas cedeixen

la cosa’s cambiará

y si fan cas de mas ordres

jo los sabré perdoná

mediant lo pago en metálich

d’uns cuants diners al contat.

Deu mil duros, sols demano

qu’ es petita cantitat

y catorse mil raccions

que es poden mol be donar.

Tres horas de temps vos dono

ab aixó espavilaus.

Ab Deu quedau, senyó Alcalde,

y pensau qu’ans d’un instant

espera vostre resposta:

Miralles, lo Comandant

 

A n'aixó fills de Porrera

de quin modo contesteu

¿Nos abaixem á Miralles?

¡Morí ó vence tots volém! (5)

 

Tot seguit lo Comandant

lo brau Joseph Pellicer

fa formar á tot lo poble

Y encés de rabia’ls digué:

 

Avuy los fills de Porrera

tindrém la satisfacció

de demostrá á n’els facciosos

que á tots junts no’ls tenim pó.

 

Y avants qu’ells entrin al poble

á trobarlos anirém

y tres cents contra cinch mil

fins á mort nos batirém.

 

Ja’n surten fora del poble

cap al Coll de las Marradas

y troban á n’els facciosos

comandats per en Miralles.

 

Per lo primer “Deu vos guart”

los tiran varias descargas;

enrotllats forman lo cuadro

ab bayonetas caladas.

 

Així tres horas seguidas

fent foch se van ressití

mentres que á mil facciosos

lo Miralles los vá dí:

 

Aneusen cap á Porrera

cremeu, robeu y mateu

que’ls que tinch aqui enrrotllats

ni un de viu ne trobareu.

 

Gaires moments no passaren

cuan lo fum anunciá

que las ordres de Miralles

se cumpliren com maná.

 

Los porrerans, cuan ne vehuen

casas y molins cremá

sens temer á lo contrari

y ab gavinets á la má

s’obran pas, y fent esforsos

se disposan á lluitar

contra lo seu adversari

ab lluita molt desigual;

¡lluita insigne, lluita noble

que sols la pot portá á cap

lo valent é insigne poble

que per sos fets heroichs y lleals

fou la admiració d’Espanya

y del mon de l’altre part

y ha demostrat á la terra

qu’encar petit, es molt gran!

 

Del mitg de cuatre mil homens

s’escapan los porrerans

y volant, se dirigeixen

á defensá als seus jermans.

 

Mes ¡ay! Apenas arriban

¡quin cuadro s’els presentá!

los jayos y la companya

per lo carrer gemegant

se veyan y sas feridas

á tots anaban mostrant.

 

Los sallers, ya no existian

ni’ls molins, ni’ls bells casals

y la casa de la vila

y los mobles y ‘ls audals

convertit tot en ruinas

vejeren los porrerans!

 

Tant sols deu casas pogueren

escapar d’incendi tal

y Pellicer lo gran home

(digne é intrepit comandant)

maná pegar foch en ellas

pera volguer ensenyar

á la vila de Porrera

y á tota la humanitat

que tots en aquells moments

debian esser iguals.

 

No importa que tot se perdi

deya lo brau comandant

¡Enrunis tot en bon hora!

Mes... ¡lo poble es lliure ja!

 

Y ja que lliure has quedat

en época no molt llunya

nova’t farém, y’t dirán

Numancia de Catalunya.

 

Y coneixent lo gobern

ta bravura tant notable

te volgué honorificá

ab un titul memorable.

 

Y ab orgull per tot lo mon

així sempre podrás dí

“Al poble tenim un sello

com aquet que veus aquí

 

 Y á tots los braus defensors

que á Porrera van lluitá

lo Gobern en plenas Corts

los volgué condecorá

ab sa medalla de plata

perque sempre l’ostentés

tal com la veurás aquí

al indret y al revés.

 

 

Y auténtich lo seu diploma

(copia del original)

te presento aqui mateix

per que puguis contemplal (6).

 

 

Seria l’any vintitres

lo mateix brau Pellicer

ab las forsas de Porrera

del Priorat y Falset

reuneix mil cinch cents homens

y’s dirigeix cap al Ebro

per batrers ab los facciosos

comandats per'n Carbonero.

 

Mes al arribar allí

en Montagut los sorpren

y al frente sis mil realistas

los fa retirá al moment.

 

Retirada mes heroica

cap mes al mon se n’ha vist

desde Mora fins á Reus

recullint mort y ferits.

 

Mentres unas companyias

genoll en terra y fent foch

los altres en retirada

disciplinats sobre tot.

 

Damun d’ells queyan com pluja

las balas sense pará

é impavits sempre escoltavan

las ordres del capitá.

 

Lo comandant Pellicer

impavit á retaguardia

cridant: ¡No espantarse noys!

¡ressistím á la avansada!

 

Desde’l matí fins al vespre

y sense un moment pará

fent foch sempre en retirada

á Reus varen arribá.

 

Aquí en aquesta campanya

acabá ‘l brau Pellicer

anantsen expatriat á Fransa

per comensá al trenta y tres.

 

Seria l’any trenta dos

Fernando Seté decreta

la amnistia dels lliberals;

sols Porrera alcansa á trenta (7).

 

Cuant á Porrera arribaren

tots los braus expatriats,

enternia veure al poble

ab un munt tots abrassats.

 

¡Ay, fills meus, deyan los pares.

Los fills ¡Pare! Ja hem arribat,

las donas plorant cridavan

¡ja teniu la llibertad!

 

Ja heu arribat á la pátria

ja sou á vostra nació,

deyan las mares als fills

abrassantlos ab un pló.

 

No habian descansat prou

cuan per tota Catalunya

la partida de D. Cárlos

se disposa á la lluyta.

 

Totas las forsas que pot

Porrera al moment reuneix

y ab una gran companía

contra’l carlí dirigeix.

 

Al frente d’ellas s’hi posa

l’expatriat Pellicer

comandant aqueixas forsas,

en busca del Carnicer.

 

Allá á n’el any trenta quatre,

lo Carnicé jefe carlí era

y al frente de molts cents homens

se dirigeix á Porrera.

 

Per murallas tant sols troba

los pits dels braus lliberals

disposats tots á jugarse

la vida y ‘ls seus caudals.

 

Al veurer tanta bravura

lo cabecilla carlí

fa fer alto, se detura

y á entrari no’s dicidí.

 

Ja’n tira á la seva gent

per la part de las Corberas (8)

mossegantse ‘ls punys de rabia

passa’l poble p’els derreras.

 

Ab lo general Breton

s’agregan los Porrerans

lo segueixen y ‘l destrossan

allá á n’el foch de Mayals.

 

Y en aqueixa gran batalla

van demostrá’ls Porrerans

com sempre’l seu gran valor

Soldats, Capitá y Comandant.

 

Lo seu frente de batalla

van presentá al Carnicé

y ‘l seu modo de atacarlo

dirigit p’el Pellicé (9)

 

Capitá Josep Simó

dirigirás l’ala dreta

y tú, valent Figuerola

atacarás l’ala esquerra.

 

Com á segon Comandant

Joan Pellicé y Borrás

ab las dugas companyias

per lo centro atacarás.

 

Disposada la batalla

tal com se ha presentat

se comensá’l tiroteig

ab un odi encarnisat.

 

Promte’s varen barrejá

entre mitj del enemich

y ab lo gavinet en má

espantava’l seu bruixit.

 

Diu que may s’ha vist al mon

home de mes gran valor

que Don Joan Pellicer (10)

¡Batentse era lo terror!

 

Dos horas sense pará

y sempre deu contra cent

fentse pas ab lo seu sabre

atravessá al campament.

 

Y montant en lo seu matjo

embasteix al Carnicé

per batres á cara á cara

ó per ferlo presoné.

 

Lo obrau general Breton

del seu valor se prendá

y allí á n’el camp de batalla

lo volgui condecorá

ab la creu de San Fernando,

laureada per mes gloria;

y que gardés com reliquia

lo sabre de la victoria (11)

 

Cent victorias obtingueren

y no contents ab aixó

volian també ilustrarse

y als fills dar educació.

 

Y com ansiosos estaban

de progrés y llibertat

¡volém llum cridavan sempre!

¡no volém oscuritat!

 

Y á Salamanca, Madrit

y á altres Universitats

anaren fills de Porrera

las ciencias á estudiar.

 

Y los fruits de’ls seus esudis

gloria á Porrera han donat

sortint de la vostra terra

homens bastant il-lustrats.

 

Y als periódichs de Madrit

Barcelona y de tot cantó,

prompte’ls homes de Porrera

aumentan la suscripció.

 

Aqueix fet tant sols demostra

que al estudi té interés

y qu’ estaban encaminats

per la marxa del progrés.

 

Ya á n’al any cinquanta tres

un teatre van fundá

ahont los singlots de Pitarra

hi varen representá.

 

També un Casino fundaren

y tots unts en societat

com á familia’s tractavan

ab molta fraternitat.

 

També se funda á aquell temps

una orquesta ben complerta

instruments de corda y vent

comprats nous y mes moderns.

 

Als descubriments científichs

ab molt interés Porrera

tenía també atenció

y may vol se la darrera.

 

Cuan la Fransa diu al mon

¡la que sempre dona llum!

ja s’ha trobat lo remey

pera curar l’oidium;

lo primer ensaig d’Espanya

á Porrera se va fer;

ensofrant las sevas vinyas

per D. Joseph Pellicer. (12)

 

A n’el any seixanta cuatre

vint joves varen fundá

una Societat Coral

y ans d’un mes ja van cantá

Almogavers, Pescadors

Y altres pessas de Clavé

¡oh deleitava, era hermós

al sentirlos pe’l carré!

 

Y fent sempre sacrificis

en bé de la població

van conéixer que faltavan

vias de comunicació

 

Ja’n fan una carretera

sens obtenir subvenció

penso, ab siscentas accions

á deu duros cada acció.

 

D’aquell any seixant set

recorts també ne teím

cuant Porrera se subleva

ab lo crit de !viva Prim!

 

A D. Joseph Pellicer

home de caràcter y talla

reconegueren per jefe

que ab gran ardor trevallaba.

 

Allí á n’el foch de Poblet

prompte’ns varen dispersá

puig la intentona de Prim

als vuit dias fracasá.

 

Los porrerans per aixó

gens no’s varen desmayá

y trevallant organisaren

lo partit republicá.

 

Fou jefe d’aquest partit

un valent republicá,

lo brau D. Joseph Domenech

de gran valía y cap clá.

 

Pero l’entussiasme mes gran

Porrera’l va demostrá

lo dia en que la República

aquí á Espanya’s proclamá.

 

¡Quína alegría, quín goig!

¡quín frenesí pe’ls carrers!

los vivas y aclamacions

s’acentuaban ab excés.

 

Mes al poch tempos d’establerta

carlins se van presentá

á combatre la República

ab las armas á la ma.

 

Batalló republicá

formá Porrera al moment

nombrant per jefe á Domenech

Comandant inteligent.

 

Ell sempre va demostrá

coneixements militars

y enteresa d’esperit

en los casos apurats.

 

També era y no ho semblava

un polítich consumat

y no medrá may en res

per se un home massa honrat.

 

Despreciant interessos

ell tant sols sempre cuidá

de democratisá’l poble

y ferlo republicá.

 

Dels seus desvels y disguntos,

avuy Porrera disfruta

de totas las llibertats

caminant á la República.

 

Y com la lley del Sufragi

en las Corts se va votá

¡are si que elegirém

homes honrats y cap clá!

 

Y en materia de eleccions

sempre ab lo cor á la má

com á modelo d’ Espanya

os podeu ben presentá.

 

Heu logroat Ajuntament

com no hi ha en cap capital

demócratas-republicans

y honrats á carta cabal (13)

 

Aixó prova que teniu

criteri y voluntat propia

per saber lo que s convé

coneixent d’algú l’historia.

 

A Porrera tan sols volen

al frente del Municipi

homens ben honrats y dignes

disposats al sacrifici.

 

Y que sempre en públich diguin:

“Aquí están las comptes clás:

fora embolichs y enredos”

y así tot ho lograrás.

 

Us fareu lo cementiri

matadero y hospital;

la font també no hi ha dupte

si las cosas van com cal.

 

També heu comprés qu’el teatre

á més de ser recreatiu

poden darshi conferencias

y sobre tot es instructiu.

 

Y per aixó D. Jaume Vall (14)

home actiu y emprendedó

os ha volgut fer un teatre

de primera y lo milló.

 

Y ab un gran entussiasme

avuy lo inaugureu

(sis de Maig-Nourante hú

y Principal lo bateijeu).

 

Y s’inagura ab una obra

que l’aplaudit tot lo mon;

ab la zarzuela Marina

de Francisco Camprodón.

 

Y així tant sols vos vull dí

divertius y treballeu:

instruius tant com pogueu

pe ‘l progrés podé seguí.

 

Permeteume porrerans

antes de fer punt final

qu’acabi aqueix poemet

ab lo bell crit d’ !Endevant!

¡Gloria al treball y progrés!

¡Gloria á la ilustració!

¡Seguiu sempre aqueix camí

qu’es lo mes bon galardó!

 

Y si avans os distingireu

en la guerra dels set anys;

demá ho feréu en las ciencias

¡con que... Porrera! ¡Endevant!

 

Reus, Maig de 1891.

 

 

 

 

 

(1) D. Joseph Pellicer es l'héroe d'aquest poemet, que se menciona en lo prólech del mateix.

 

(2) Fou proclamada la Constitució en las Cabeza de San Joan, lo dia 1 de Jané de 1820. –Lo di 2, Quiroga doná lo crit de llibertat. –Lo dia 3, franquejá per sorpresa lo pont de Suazo y vá entrá á San Fernando; y lo dia 6 se avistaren Riego y Quiroga en la mateixa ciutat.

 

(3) Lo dia 7 d'Abril se firmá la célebre lley sobre las penas qu'habian d'imposarse á los conspiradors contra la Constitució.

 

(4) Era Alcalde de Porrera l'héroe d'aqueix poemet y comandant de totas las forsas Don Joseph Pellicer.

 

(5) Aquest crit fou contestat per tot lo poble en una sola veu.

 

(6) Aquest facsimil está tret del original per medi del fotograbat.

 

(7) Entre los fugitius, expatriats, presoners, etc. etc. Porrera solsament alcansá á trenta.

 

(8) Cuan lo Carnicé arriva ab sas forsas al Coll de Lasentiu y veu l'exitació del poble no s'atreveix á entrar. Condueix á la seva gent cap baix als Arroques y cuan arrivá al torrent D'Allá tira riu avall com qui va vers la font y d'eix modo arrivá á la Morera del sans. D'allí pujá pe'l tros de l'Anton Sans per las Corberas del Rebascall cap als Fonellasos per damunt del cementir y assaltá lo camí de Cornudella: y sens parar caminant á marxas dobles passá per aquesta última població vers lo coll d'Hubarca y Serra la Llena en direcció á Mayals. Y aquí es ahont lo derrotan las forsas del general Breton, que portava la vanguardia de Porrera.

 

(9) Encar que los general Breton era lo jefe superior de las tropas, coneixent lo valor y táctica militar del brau guerriller y comnadant D. Joseph Pellicer, lo cridá y l'hi digué d'eix modo: «Comandante Pellicer; usted como buen guerrillero y conocedor del pais y de su gente, disponga usted el ataque de esta batalla, que mientras usted maniobre yo estaré al acecho para acudir á donde sea más necesario» Lo Pellicer se negava; mes lo general Breton insistí y per fi acceptá. Al moment lo comandant reuneix à los seus capitans y los parlá de la manera qu'es narra, advertinlos que allí anava la honra ó la deshonra, anyadint qu'es molt millor lo morí, que lo deshonrarse. Y dirigintse al seu fill qu'era capitá de las forsas va dirli: «O morí ó vence. Sense honra á casa no deus tornarhi. Vejes lo que mes te convé».

 

(10) Don Joan Pellicer era cirurgiá de Porrera y fill del senyó Notari.

 

(11) Aquest sabre está en poder de Don Joseph M.ª Sabater, impressor de Reus. L'hi fou regalat per la seva tia, viuda de Don Joan Pellicer.

 

(12) Net del héroe Pellicer.

 

(13) Actualment es alcalde de Porrera D. Josph Aguiló Aulestia. – 1.er tinent.- D; Francsico Simó. – 2.on tinent.- Don Jaume Monlleó. – 3.er tinent. – D. Josph Rebascall.

 

(14) Duenyo del Café del centro ahont está construit lo nou teatre.