El clítoris

Fragments del documental El clítoris. Canal Odisea, 2003, Francia, 60 min. Dir: Michele Dominici, Variety Moszynski, Stephen Firmin)

Descripció del clítoris

·         "El clítoris és l’única part de cos humà que no té una altra finalitat que la de proporcionar plaer.

·         "El clítoris és més sensible que el penis. És el teixit més sensible que existeix. En el seu extrem té més fibres nervioses que qualsevol altre òrgan, ja siga la llengua o qualsevol altre. El clítoris té 4.000 terminacions nervioses que arriben des d’ambdós costats i que culminen en un xicotet apèndix amb 8.000 fibres nervioses. El penis té en total només de 4.000 a 6.000, així que el clítoris té més fibres nervioses i a més estan comprimides en un espai molt més reduït. Per això és tan sensible, per això a moltes dones no els agrada el contacte directe amb el perquè resulta excessiu, i prefereixen que siga estimulat de forma indirecta." (Natalie Angier)

·         “Mesura al voltant de 8 cm de mitjana i constitueix un òrgan més complex del que es pensava. Hi ha dos bulbs de teixit erèctil que descendeixen al llarg de la vulva, coneguts pels especialistes com els bulbs d’entrada. Helen O’connell ha descobert que no constituïen òrgans distints del clítoris sinó que formaven part del mateix. També ells s’unflen amb el flux sanguini creant així una zona particularment erògena al voltant de la uretra i de la vagina.”

L’ocultació a la ciència

·         "La ciència mai s’ha sentit còmoda amb el clítoris; segons ella, escapa a tota lògica. Després de tot, la finalitat biològica del sexe no és més que la reproducció. /…/ Però el clítoris no sempre ha sigut ignorat. Quan els savis van pensar que beneficiava la fertilitat en les dones li van concedir tota classe de virtuts. El pare de la medicina, Hipòcrates, creia que les dones també tenien esperma i que per a produir-ho havien de tindre un orgasme.

Home- Llavors per a engendrar fills és necessari que ella experimente plaer?

Hipòcrates- Sí, és recomanable

Home- I com s’aconsegueix?

Hipòcrates- Prova amb el clítoris.

Dona- Provarem!

·         “Aquesta teoria ha gaudit d’una llarga vida. Així, en l’Edat Mitjana, a pesar del profund recel de l’església per tot el que concernia al plaer, els metges receptaven tractaments sorprenents: “Untar el dit amb oli perfumat i fregar la vulva amb un moviment circular”. Si creiem els autors de l’època /…/ la gana de les dones pel sexe era molt superior a la dels hòmens. De Roma a Londres, els hòmens eren lògics i les dones lúbriques. /…/ Però tot el que és bo té un final. En 1875 Van Beneden desvela els verdaders mecanismes de la reproducció i deixa fora al clítoris: Jo declare el clítoris inútil per a la reproducció! Alguns anys després Freud exposa una nova teoria: admet la importància de l’orgasme, però defineix com a infantil l’orgasme clitoridià.

Freud- Una dona autèntica ha de poder transferir els seus orgasmes del clítoris a la vagina.

Dona- I si no ho aconseguesc?

Freud- Llavors és que vosté és immadura, disminuïda sexualment.

Dona- Oh, déu meu, potser em caldrà teràpia!

Freud- Quin dia li ve bé?”

·         "En 1559, un anatomista italià, Reinald Colombo, va ser el primer a estudiar el clítoris. Parla del seu descobriment amb passió: "un òrgan molt bonic i realment útil, amor veneris. En la mateixa època, el seu mestre, el cèlebre anatomista Vesalius, va descriure els òrgans reproductors femenins. El treball de Vesalius és reconegut hui en dia mentre que el de Colombo ha sigut oblidat. Cent anys més tard, l’anatomista holandés Regnier de Graff creu ser el primer a estudiar aquest tema. Subratlla la importància d’aquest òrgan convençut que, sense els plaers del clítoris, cap dona acceptaria engendrar fills. Durant dos-cents anys el clítoris torna a caure en l’oblit. En 1844 l’alemany Georg Kobelt reprén el tema publicant una sèrie d’excel·lents dibuixos. A partir de llavors la medicina no pot seguir ignorant-lo. D’altra banda, il·lustracions més o menys fidedignes comencen a aparèixer en els llibres d’anatomia. En 1900, el clítoris apareix clarament en l’anomenada bíblia dels cirurgians: L’anatomia de Gray. Però en l’edició de 1948 desapareix novament.”

·         Aquest llibre és un fidel manual de cirurgia anatòmica i el vaig estudiar durant diversos anys a mitjan i finals dels 80 i és el que probablement va influir en mi per a animar-me a realitzar aquest treball. El fet és que no existia cap descripció del clítoris i hi havia, no obstant això, un epígraf complet dedicat al mecanisme de l’erecció, seguit d’informació sobre la neuroanatomia i l’aportació vascular del penis, sense fer absolutament cap referència al clítoris. Llavors vaig pensar: ací falla alguna cosa. La doctora O'Connell ha demostrat que el clítoris és més gran del que es creia.” (Helen O’Connell)

·         “Un estudi molt interessant realitzat fa uns 3 anys demostrava que dels quinze manuals sobre educació sexual utilitzats en Gran Bretanya, en deu d’ells no s’esmentava el clítoris, i en aqueixos mateixos deu no es parlava en absolut de l’orgasme femení (...). No forma part de la reproducció així que no se’ns ensenya."

L’orgasme vaginal?

·         Només el 30% de les dones tenen orgasmes durant el coit. Així que insinuar que el 70% de les que no en tenen pateixen disfuncions o qualsevol problema d’immaduresa és quelcom que jo no m’atreviria a defendre. Per què no es diu simplement que la penetració no és un mitjà massa eficaç per a excitar sexualment les dones?” (Ellen Laan)

·         El denominat "orgasme vaginal" sorgeix de l’interior, però continua sent una estimulació del mateix feix nerviós clitoridià. No és per orgull però la veritat és que sempre s’acaba utilitzant el mateix òrgan." (Helen Donar)

·         Pareix que es tracta d’una experiència pràcticament universal. El clítoris ha de jugar un paper en l’orgasme o si no aquest no es dóna. Si la vagina participa, l’acció ha d’estar d’alguna manera associada a l’estimulació del clítoris o,  en cas contrari, no s’arriba a l’orgasme. Pot estar associada a la penetració vaginal però no es pot esperar que únicament amb la penetració vaginal, sense cap estimulació del clítoris, es puga arribar a l’orgasme. Quan veiem una pel·lícula eròtica observem una parella que està tenint relacions sexuals però no es presta en absolut cap atenció a activitats que puguen provocar l’orgasme en una dona.” (Helen O’connell)

·         "La vagina té poques terminacions nervioses, pràcticament cap. És quelcom que té sentit: si dónes a llum a través de la vagina no seria oportú en absolut. I si imaginem que fóra sensible tota ella, seria senzillament increïble. De manera que està pensada per a romandre inert i no sentir massa. Quan s’aprofundeix prou i es pressiona contra les parets cap amunt o cap avall, ja que els mateixos feixos nerviosos també s’estenen cap a l’anus, es pot començar a sentir alguna cosa, però no se sentirà res directament en els teixits de les parets vaginals.” (Natalie Angier)

Les dones i la seua capacitat orgàsmica

·         En la universitat d’Amsterdam s’estan realitzant estudis molt elaborats pel que fa a la resposta sexual femenina. /…/ Quan comença la pel·lícula eròtica totes les dones responen en qüestió de segons amb un immediat augment del flux sanguini. Les dones no són conscients que açò ocorre, així que al principi no senten un augment del desig sexual. És quelcom que ocorre més tard. Segons pareix aquest augment del flux sanguini és automàtic, no és voluntari, és quelcom inconscient. Al marge de la importància o del que el subjecte opine de l’estímul, de totes maneres es donarà una resposta fisiològica. Probablement hem nascut per a respondre als estímuls sexuals al marge de la interpretació que en fem.” (Ellen Laan)

·         Hi ha informes escrits que mantenen que les dones són més lentes en el sexe i que necessiten molt de temps per a arribar a l’orgasme. Però el que nosaltres estem observant en aquest experiment en concret és que les dones són realment ràpides a arribar a l’orgasme. /…/ El que ara pensem és que qualsevol que estiga sa i que no tinga problemes físics per a tindre un orgasme pot gaudir-lo. Ella ho pot aprendre. En realitat l’únic tractament de teràpia sexual que ha demostrat ser eficaç és la masturbació directa que, en poques paraules, és una teràpia mitjançant la qual les dones aprenen a arribar a l’orgasme seguint unes instruccions per a saber masturbar-se. És un programa amb molt èxit. Així que ja no hem de parlar de dones anorgàsmiques sinó que ens referim a dones preorgàsmiques, és a dir, que encara no han aprés a ser orgàsmiques.” (Ellen Laan)

·         "Crec que és molt important que les dones siguen conscients de la seua capacitat per a tindre orgasmes, i han d’acabar amb mites com la frigidesa i tot aqueix tipus de coses que resulten incomprensibles a nivell físic i a nivell mental... crec que el fet de tindre orgasmes és molt important." (Natalie Angier)

 

Comments