PARC NATURAL DE S'ALBUFERA DES GRAU

 

S'albufera des Grau

 

 

S'Albufera des Grau  forma part del Parc Natural, nucli de la Reserva de la Biosfera de Menorca.  Geològicament, està formada per materials de fa més de 300 milions d'anys.  La geologia és el substrat que condiciona tots els altres aspectes  (paisatge, vegetació, hidrologia).  Açò dóna lloc a una gran varietat d'hàbitats i paisatges.

S'Albufera  és una llacuna costanera de 72,5 ha de superfície, 130 cm de fondària mitjana, 3 m de fondària màxima i aproximadament 1 hm3 de volum. Connecta amb la mar mitjançant un canal d'uns 400 m, conegut com sa Gola. Aquest canal sol estar tancat per una barra d'arena durant I'estiu i obert entre novembre i abril. En anys secs pot romandre tancat tot l'any. 
 

VEGETACIÓ

 

L'ullastrar, juntament amb les pastures, és la comunitat vegetal dominant a les zones interiors.  Al cap de Favàritx es fa la comunitat d'aladern menorquí, exclusiu de Menorca.

 

Les comunitats litorals destaquen per la seva originalitat i la riquesa en endemismes, especialment als sòls rocosos. Les plantes més espectaculars són els socarrells.

 

Als arenals i sistemes dunars creix una vegetació diferent, Es tracta d'una vegetació molt amenaçada a tota la Mediterrània europea, però que es troba ben conservada al Parc. Les espècies més característiques són el borró, el lliri de platja  i el card marí . També hi ha alguns endemismes, com la camamil·la de Maó i la ruda de ca. A la part posterior de les dunes es troben bosquerrons de sivines, que a la platja des Grau i a Morella s'han repoblat amb pins blancs (Pinus halepensis).

 

AUS I PEIXOS

El gruix de la població d'ocells hivernants a s'Albufera està format per herbívors, com el coll blau, el rabassot, I'ànec xiulador, l'anedó  i la fotja. Però també són freqüents les espècies que s'alimenten d'invertebrats aquàtics, com el cullerot, el soterí petit o el soterí coll-negre, i les que s'alimenten de peixos, com el corb marí gros, l'agró gris i l'agró blanc.

De totes aquestes espècies només crien a s'Albufera el coll blau, el soterí, la fotja, la polla d'aigua, el rascló  i la gavina vulgar. Excepte la gavina vulgar i el coll blau, les altres espècies construeixen els nius entre la vegetació emergent, especialment els joncs, el jonc boval i el canyet. El coll blau cria als camps dels voltants de s'Albufera i quan els pollets neixen es trasladen fins a la llacuna amb la mare.

Dues espécies que destaquen per la seva raresa són l'àguila peixatera  i l'agró blanc gros. La primera va estar a punt d'extingir-se a les Balears, però ara tornen a criar set parelles a Menorca i unes quantes més a Mallorca. A s'Albufera no cria, però ve sovint a pescar. L'agró blanc gros és una espécie oriental que darrerament hiverna de forma regular a s'Albufera en petit nombre. 

Hi ha 21 espècies de peixos a s'Albufera, però les més abundats són l'anguila, l'agut petit, la llissa vera, el cabot, la variada, la cabeçuda   i la gambúsia. Excepte la gambúsia i la cabeçuda, la resta es reprodueixen a la mar.

Comments