LLIBRE PROHIBIT, LLIBRE LLEGIT
RESUMS I COMENTARIS CRÍTICS SOBRE  LECTURES

LIENAS, Gemma : EL DIARI VERMELL DE LA CARLOTA

ed. Empúries

 

El diari vermell de la Carlota és un llibre que parla d’un tema que per a molta gent és un tabú, una cosa fora de lloc, una marranada, el sexe.

D’aquest tema se n’ha de poder parlar amb tota naturalitat i la Carlota ens ho demostra.

 

No solament parla de la seva vida sexual sinó que ens ensenya els perills que comporta no fer-ho bé, i els plaer que s’hi pot obtenir fent-ho. Ens explica les seves aventures amb en “Flanagan” i en “Koert”, què sent, què li fa por, què és el que més li agrada, què és el que li desagrada, com ho fa...

 

Trobo que està molt bé, perquè en un futur, quan a les lectores els arribi el moment de fer-ho, no estaran tant perdudes i sabran per on començar, i estaran més informades sobre els perills que hi ha.

 

En aquest llibre es tracten temes com l’embaràs no desitjat,les malalties de transmissió sexual, i els anticonceptius, que ara mica en mica, es van promocionant més, i se’n dona més informació, i esta bé aprofitar-la ja què a el nostre país hi ha mètodes anticonceptius per evitar possibles embarassos no desitjats o malalties de transmissió sexual, perquè hi ha països que degut a la seva economia no tenen mètodes anticonceptius per evitar tot això.

 

Aquest llibre, es tan per homes com per dones, és més, jo diria que és un llibre per als homes, crec que se l’haurien de llegir per saber com funciona el món de les dones, que senten, que tenen, per entendre-la.

 

Recomanes aquest llibre? :Sens dubte, sí. Però no el recomano a totes aquelles persones que pensin que el sexe és una activitat de la qual no s’ha de parlar, d’un tabú, d’una activitat monòtona i avorrida.

 

Jo encara no ho he experimentat, i trigaré en fer-ho, però mica en mica, els adolescents en anem treien del cap que el sexe és una activitat avorrida i de la qual no s’hi pot parlar, i anem entenen que és una activitat molt lúdica i que sobre tot es cosa de dos.

 XÈNIA M.

  • 2N COMENTARI

Aquest llibre m’ha agradat molt ,però a molta gent potser aquest llibre li sembla un avorriment, pel fet de que parli del sexe.

Per a mi aquest llibre no és només una novel·la sinó també és un punt d’informació. Crec que l’autora descriu molt bé cada cosa i que ha tingut una bona idea de posar informació a la mateixa vegada que ens explicava una història. Si només hagués estat informació crec que hauria estat molt avorrit. Soluciona molts dubtes que tens, o que fins i tot, que mai t’havies preguntat. T’atrau des del primer instant i moltes persones es sentirien identificades amb la història.

És un llibre molt educatiu, encara que per a molta gent no ho sembli. Jo el recomano especialment per als nois interessats en el món femení.

MARIA G.

  • 3R COMENTARI

M’ha agradat molt perquè m’ha ensenyat coses que no sabia i m’ha recordat coses que la familia, amics.. tot tipus de persones ens recorden als joves, la PROTECCIÓ.

La història d’en Flanagan, la Carlota i en Khoert m’ha semblat interessant encara que m’hauria agradat que haguessin acabat la Carlota i en Flanagan junts perquè en Khoert està molt lluny i no es veu massa amb la Carlota, encara que si està enamorada de debò més val que esperés llavors.

El llibre prohibit va ser el primer que vaig demanar que em compressin perquè és més interesant.

El recomano a tothom, fins i tot als nois. A veure si quan l’acaben  saben més coses de les noies i no ens vénen a preguntar a nosaltres.

MARIA A.

_______________________________________________________

 

 UHLMAN, Fred: L’ÀNIMA VALENTA

Columna JOVE.
 
RESUM
 
Si us heu llegit l’amic retrobat, sabreu que Konradin va ser executat per voler participar en un complot contra Hitler.
Però abans de ser executat , Konradin escriu una carta al seu amic Hans per demanar-li perdo per els errors fets.
 
Hans i Konradin eren dos molt bons amics, però el problema era que Hans era jueu i Konradin Alemany, la mare de Konradin odiava els jueus i li va dir que s’allunyes del seu amic, però Konradin s’hi va negar.
Hans i ell tenen alguna picabaralla entre ells perquè alguna vegada Konradin no saluda el jueu per por de que la seva mare el vegi.
I això a Hans li fereix.
Però tot i així acaben sent inseparables. Comparteixen tots els moments, tots els somriures, totes les penes plegats.
En la història de l’amic retrobat Hans queda destrossat per la mort del seu estimat amic.
 
 
OPINIÓ PERSONAL
 
A mi personalment, em va agradar mil vegades ,més L'amic retrobat, és molt més bonic, entra molt més la història. Em va xocar més... em va fer més pena.
En canvi, aquest  me'l vaig llegir perquè és la continuació de l’altre llibre de què us n'he parlat. Però aquest no m’ha agradat tant.
Però tampoc està tant malament, però no ho sé, recomano molt més el de l’amic retrobat.
Però també he de dir que es llegeix força ràpid, i no és massa feixuc. 
 
És que, moltes coses de les que explica en aquest llibre, ja las ha explicat en el de l’amic retrobat, i aleshores, clar set fa passat perquè estàs llegint i dius, però si això ja m’ho vaig llegir...
Però la història és maca.
 
LAIA P.
 

__________________________________________________________
 

 

BOYNE, John: EL NOI DEL PIJAMA DE RATLLES

En Bruno, un nen de nou anys , arriba un dia qualsevol de l’escola i veu a la seva criada recollint les coses de l’habitació, fins i tot remenat en el fons del seu armari on només hi són les coses seves i de ningú mes. No sap què passa, però tothom està fent el mateix, la mare també recull les seves coses. En Bruno li pregunta a la seva mare què esta passant i ella li diu que se’n van de Berlín, perquè al pare li han donat una feina molt important situada a un altre lloc, als afores de Berlín, però molt als afores. A en Bruno li costa acceptar que marxen de Berlín, ja que allà té els seus tres amics de per vida, en Daniel, Karl i Martin, i no vol separar-se’n.

Però, és clar, ell no pren les decisions i ha d’obeir.

Arriben a la nova casa als afores, molt als afores de Berlín,i  a en Bruno , la mare i a la seva germana, la Gretel no els  agrada gens. És una casa molt antiga i solitària enmig d’un lloc ben estrany. Té una gran fortalesa de formigó al davant, que en Bruno no sap què significa. Els dies van passant i en Bruno no para de veure soldats entrant i sortint de casa seva ( que ell no considera seva ) amb un bon uniforme, però no tan lluent ni amb tantes medalles com el del pare.

Un bon dia en Bruno descobreix una finestra a la seva habitació, però esta molt alta i ni hi arriba, es posa de puntetes hi mira a veure que hi ha. Es queda petrificat, a l’altre cantó de la fortalesa de formigó hi troba moltes persones, però no són persones normals.

En primer lloc, només hi ha homes i nens, tots duen un pijama de ratlles amb un barret i caminen sense cap direcció, com si estiguessin tots molt tristos.

El primer que fa Bruno és anar a cridar a la seva germana, per preguntar-li què és allò, però resulta que ella tampoc té ni idea. La seva resposta és que allò és una casa de camp  on fan totes les verdures que ells mengen a la ciutat, i que també hi ha vaques per treure llet. Però en Bruno no hi veu cap vaca per enlloc ni cap verdura.

Hi ha un soldat que no para d’entrar i sortir de casa i fins i tot s’hi queda a sopar de tant en tant, es diu tinent Kotler i a en Bruno no li cau gens bé, però en canvi a la Gretel li agrada molt. Un dia en Bruno va veure com en tinent Kotler disparava a un pobre gos pel fet de que l’havia bordat.

Els dies van passant i Bruno s’avorreix moltíssim a casa i decideix sortir a explorar una mica pels voltants. Camina un bon tros seguint la tanca de fora de casa i veu un punt al final, que es va convertir en una taca que es va convertir en un grumoll que es va convertir en un noi.

(...)

M`he sentit incapaç de desvelar-vos el final del llibre, trobo que seria imperdonable.

Imaginem que aquest resum arriba a les mans d’algú que té en ment llegir-se aquesta gran novel·la, li espatllaria tot el llibre.

Amb això de no revelar el final espero haver despertat la curiositat d’algú i que es llegeixi el llibre.


Crítica


Realment el llibre m’agrada molt. Es llegeix molt ràpid i enganxa.

M’ha agradat la manera de com està escrit, tracta un tema molt bèstia des de la visió d’un nen de nou anys i des d'aquest punt de vista tot canvia.

És un llibre molt dur, sobretot el final, que qualsevol persona mínimament sensible no podrà resistir una llàgrima. No és un llibre que quan te'l llegeixes et deixa indiferent, et fa pensar i reflexionar molt amb tota aquella gent, pobra gent el que devia patir.

El recomano a tota la gent que li agradi llegir, trobo que és un llibre que és pot llegir a totes les èpoques, fins i tot a la platja, o en aquelles tardes d’hivern avorrides que un no sap què fer.

El que m’agrada més, a part del final, és la ignorància del nen , en Bruno, davant de tot allò. Ell no té ni idea de qui és el seu pare, de què hi ha a l’altre cantó de la tanca, del sofriment de la gent, fins que ja és massa tard per entendreu.


Anècdota: Realment jo vaig tenir un gran problema amb el llibre, quan em quedaven 5 pàgines per acabar el llibre, el tros més interessant, resulta que en el meu llibre tenia un error d’impressió i tornava a començar des de el principi. Em va fer molta ràbia, però què hi farem. Després vaig anar a la llibreria i me´l van canviar sense cap problema.

DANIELA S.

____________________________________________________________

POE, Edgar Allan: L'ESCARBAT D'OR

Ed. La Magrana


RESUM

El narrador ens explica en primera persona l’aventura que passa amb el seu amic William Legrand, i el seu ajudant Júpiter.

Comença quan el senyor Legrand i en Júpiter troben un escarabat d’or massís.La visita que fa el narrador a en Legrand és l’inici de l’aventura de l’estrany escarabat d’or.

Els jeroglífics i els difícils càlculs que fa Legrand portarà els tres nois a descobrir un antic tresor enterrat per un pirata fugitiu. En Kidd.

L’escarabat d’or tindrà gran importància a l'hora de desvelar el gran secret de l’amagatall del tresor del pirata Kidd.

Els criptogrames als que s’hauràn d’enfrentar no seran fàcils i el pirata posara al límit la seva intel·ligència...

OPINIÓ PERSONAL

El llibre L'escarabat d’or m’ha semblat un llibre molt misteriós.

Té parts intrigants i parts on els enigmes et fan pensar.

Edgar Allan Poe té molt potencial per escriure històries d’enigmes, de terror...

Hi ha moltes paraules  que he hagut de consultar al diccionari pel seu significat tan antic.

La història té bastantes parts díficils d’entendre.

M’ha agradat, encara que no és el millor que he llegit de l’autor. Aquesta història crec que li falten explicacions dels càlculs matemàtics durant el llibre i d’aquesta manera a estones no s’enten bé el que explica. Només al final del llibre l’autor et dóna unes explicacions.

He trobat a faltar una mica d’acció i fins i tot un toc de terror. Em pensava que passaria més por com m’ha passat amb altres històries. En general, el temps de lectura se m’ha passat massa ràpid. A mi m’agraden les històries on l’autor s’entreté més explicant detalls, descripcions dels personatges. On hi passen més coses, més aventures. No sé si és que el llibre és una versió reduïda però quan he acabat m’he quedat amb ganes  que continués una mica més i la sensació que m’ha quedat al final és d’un buit.

VALENTÍ S.

___________________________________________________________

 SWINDELS, Robert: HABITACIÓ 13

Ed. La Magrana

resum


És la història d’un nen anomenat Fliss. Un dia Fliss va tenir un malson on a l’habitació tretze d’un hotel hi havia un terrible secret. A l’endemà, la seva classe i ell van d’excursió a Whitby un poble a passar uns quants dies. Quan estan buscant la seva habitació van anunciant en veu alta els números de les habitacions: 1,2…10,11,12,14,15…Fliss va ser l’únic que s'assabenta que hi faltava un número, el 13.Això és que no hi ha habitació 13, o sí?

A les 12 en punt de la nit alguna cosa estranya li passa a una companya d’en Fliss, i encara que és una noia que no fa estimar-se gens i no té gaires amics.Fliss i els seus amics han de salvar-la com sigui i al més aviat possible. Fliss i els seus amics podran salvar la seva ‘’amiga’’ i trobar l’habitació 13?

Opinió personal

A mi el llibre m’ha agradat, encara que esperava més emoció i més guspira. Quan vaig llegir el títol pensava que era un llibre normal(dels avorrits), però quan me l’he comensat a llegir, resulta que m’havia enganxat al llibre i no podia parar de llegir. Milloraria una mica allò que diu que a la nena que havien de salvar no tenia gaires amics, perquè jo crec que la nena hauria hagut de ser la noia d’en Fliss, així m’hagués agradat més. També a més de fer que la habitació encantada fos la 13, per què no podia ser la 666,eh?

En conjunt m’ha agradat bastant. El llibre no se m’ha fet pesat perquè he fet una cosa:

He canviat els personatges per gent de la meva classe, com per exemple: en Fliss=jo, els meus amics=al Sergi, l’Aitor i el David, la nena que desapareix=la Sílvia… D’aquesta manera he pogut llegir-me el conte a la meva manera i no se m’ha fet gens avorrit.

 RICARD B.

______________________________________________________________

RUÍZ ZAFÓN, Carlos: EL PRÍNCEP DE LA BOIRA 

A l'any 1943 la família Carver es traslladava a una casa vora l'Atlàntic. Era l' aniversari d'en Max i el seu pare li va regalar un rellotge. A l'estació l'Irina es va trobar un gat i se'l va quedar . Quan van arribar a la casa en Max va trobar un jardí amb cinc estàtues que envoltaven un pallasso .

En
Max va fer un nou amic en Roland. La Irina va caure rodolant des de les escales i va estar en  coma, l'Andrea i en Maximiliam
van deixar als fills a casa i van marxar cap a l'hospital.
L'avi d'en Roland,
Victor Kray, l'únic supervivent del enfonsament de l'Orpheus. En Víctor Kray els va contar que quan ell era petit un home anomenat Caín o Príncep de la Boira li va complir un desig al seu amic però a l' hora de  tornar-li el favor no ho va fer i va morir per culpa d'en Caín. Encara que en Víctor Kray creia que s'havia oblidat per sempre més d'en Doctor Caín no va ser així, va tornar a veure quan ell anava a la 'universitat amb un amic seu, que acabaren enamorats de l' Eva Gray, el seu amic va demanar-li que acabessin junts i quan va ser l'hora de tornar
-li el favor va renunciar...


OPINIÓ PERSONAL
Jo el recomano a tothom perquè crec que és un llibre que a tots  agradarà, és d'intriga, misteri, aventura i fantasia.

Durant el llibre la intriga es fa cada vegada més gran, és a dir, com més llegeixes amb més interès vols saber el que passarà i això et fa anar llegint sense parar i vols anar passant pagines per saber el que passa i quin personatge sortirà.

M'ha agradat molt,els personatges,la situació, el lloc i sobretot com el autor Carlos Ruiz Zafón escriu.

Escriu de tal manera que m'ha fet estar dins del llibre i dins del cos dels personatges i crec que  vosaltres també sentireu això quan tingueu el llibre a les mans i l'estigueu llegint.

Us el recomano.

Entra  dins d'aquest llibre, t'encantarà la història i no podràs sortir-ne mai perquè voldràs saber com acaba.

Llegiu-lo i gaudiu!

Sergi O.

_________________________________________________________