9. Rubí contemporani: el segle XIX


Introducció




Al llarg del s. XIX Rubí fa un salt qualitatiu, passa de ser una economia bàsicament d’autosubsistència per començar a produir pels mercats locals i comarcals; apareixent a la dècada dels 30 la primera fàbrica tèxtil , tot i que l’agricultura continua essent la principal font d’ingressos de les famílies rubinenques. La vinya continua expandint-se gràcies als contractes de rabassa morta

 

 1800-1824: la vinya

El balança demogràfic del XVIII és més aviat minso. Rubí comptava amb 327 habitants el 1718, xifra que arriba a 345 tan sols, el 1787; això és, un índex 105 mentre que al conjunt de la comarca és del 187,9. La causa fonamental són les crisis de subsistències.

No obstant ja a partir de 1787 es constata un creixement fort, tot i les guerres i catàstrofes. Això s’explica en primer lloc per una sostinguda taxa de natalitat (11,8%), complementada per la reducció de la taxa de mortalitat (6%). Sembla que també cal valorar el moviment immigratori de gent provinent de la mateixa comarca.

El 1824 la població de Rubí era de 994 habitants.

Rubí en el canvi de segle és un lloc petit molt poc diferenciat socialment i amb un molt petit grau de divisió social del treball.

La vinya és el conreu més important, tant en extensió (1.179 quarteres sobre 5.418 totals) com en valor-renda (58.962 rals sobre un total de 157.532). Li segueix el bosc, les terres ermes i ja a molta distància, les terres de sembradura. El regadiu té un pes econòmic molt escàs.

El conreu de la vinya presenta una puja consolidada mentre que el de cereals es manté o baixa. Les raons es troben en els preus, mentre el preu del blat baixa, el del vi puja un 40%. D’altra banda, la vinya és menys donada als anys dolents, és molt més difícil perdre una collita sencera de raïm que de blat.

Donada la petita grandària de les parcel·les de la majoria dels propietaris rubinencs, la vinya, afavorida per una conjuntura propícia, esdevingué l’única manera possible de fer rendibles llurs terres. També cal valorar la connexió econòmica amb Terrassa; sent aquesta qui dirigeix en part les iniciatives rubinenques, resulta clarament interessada en l’expansió de la vinya fins al gairebé monocultiu absolut, amb vistes a la comercialització vers el mercat barceloní.

Des de la dècada dels 80 del s. XVIII es forma al si de la comarca del Vallès Occidental una mena de subcomarca composada per Sabadell, Terrassa i Rubí. Cada població s’especialitza. Sabadell és la indústria nova, el tèxtil del cotó; Terrassa és la indústria antiga, el tèxtil de la llana; Rubí és l’agricultura comercial de nou tipus, la vinya que constitueix per a certs historiadors, el punt intermedi entre el món agrícola i el nou món urbà i industrial.

Terrassa frenada fins a cert punt en la seva expansió per un seguit de característiques estructurals que Sabadell no té, desvia una part de les seves energies cap a Rubí, sobretot en el terreny de la viticultura. Dos dels vuit més grans propietaris de terres eren terrassencs i a més, vinyaters.

Cap a les dècades dels 40 i 50 es podrà considerar que són terratinents terrassencs i barcelonins els qui dominen qualitativament el camp de Rubí. Barcelona resulta ser el pol vers el què mouen totes les energies econòmiques de la comarca. És la impulsora  d’una part de la renovació o el creixement nou de la indústria vallesana, mitjançant les seves inversions i a l’ensems, es converteix en mercat quasi únic dels productes de la comarca. Amb la intermediació de Terrassa, el vi rubinenc va a parar íntegrament a Barcelona, pel seu consum i exportació, tant en la mateixa forma de vi –d’escassa qualitat, pel consum popular- com en forma d’aiguardent.

 

 

 ACTIVITATS

 

1. Explica els motius d’expansió de la vinya.

 

2. Informat sobre el contracte de rabassa morta i fes un petit informe sobre la importància que te per la vinya catalana.


1
825-1868: creixement

Rubí produeix fonamentalment vi i fusta per al mercat barceloní. Terrassa manté un cert control sobre les carreteres i transports comarcals, de manera que Rubí queda fortament lligat a aquesta ciutat i no té possibilitats de comunicació autònoma amb Barcelona.

El predomini de la vinya es confirma i ara esdevé aclaparant durant aquest període; de la mateixa manera que es dóna els descens del bosc i de les terres ermes. Les terres dedicades a la viticultura són progressivament millorades –acostuma a ser una condició del contracte de rabassa morta- i es donen cada vegada més facilitats per produir i comercialitzar el producte. D’aquí que es parli ja d’empresaris i obrers agrícoles en tots sentits, enterrant-se definitivament durant la primera meitat del s. XIX els vestigis legals i socials de l’antic món senyorial.


 

Les primeres indústries
Paral·lelament al desenvolupament industrial de la Catalunya d’aquells anys, el 1833 Narcís Menard instal·là a Rubí la primera fàbrica de teixits de vellut a Can Alzamora, i una altra de teixits de seda a
la Pelleria.  Un mal negoci en la compra de cotó va enfonsar l’empresa que va ser comprada el 1865 per Joan Bertrand que li donarà el nom de vapor vell. Possiblement la primera fàbrica moguda per vapor. Produeix filats i teixits de cotó. El fort creixement obligà a construir-ne una altra, el vapor nou, a l’altre cantó de la Riera.

Segons la guia informativa de S. Mercader (1968), la primera indústria de Rubí va ser la de la Verneda d’en Carreras, coneguda també com la Llana, el 1924.; més que una fàbrica segurament es tractava d’un taller subsidiari de la fàbrica principal de Terrassa.

El 1891 Josep Aliart  construeix una fàbrica de pastes de sopa, aprofitant el blat de Rubí i voltants.

Tot i les successives instal·lacions d’altres indústries del tèxtil, Rubí continuarà sent a finals del XIX un poble bàsicament agrícola.



ACTIVITATS

 

1.       Què s’entén per antic món senyorial? Quina és la conjuntura política que el comença a eliminar arreu de l’estat?

2.    Elabora un fris cronològic sobre les distintes etapes polítiques del s. XIX.

3.     Elabora un informe sobre les fàbriques de vapor. Llurs característiques tècniques, tipus d’energia, productes que treballaven, condicions de treball, etc.

 


1868-1901: crisi i intents de recuperació

Durant els anys centrals del XIX la població rubinenca experimentà un fort creixement. El 1831 hi havia 1.811 habitants. L’augment i el nombre superior d’homes sobre les dones s’explica per la immigració. Mentre Catalunya duplica el nombre del seus habitants, Rubí, en el període 1787-1857 el multiplica gairebé per deu. L’any 1848 Pascual Madoz dóna un total de 357 veïns repartits en 400 cases. El primer nomenclàtor català de 1860 dóna un total de 592 edificis, en cases d’un a tres pisos al casc central de Rubí; la resta, 39 masies són allunyades del centre.

A partir del planell de 1878 es constaten els diferents projectes de carretera per enllaçar la població amb Molins de Rei. A finals de segle comencen les millores internes amb la instal·lació elèctrica, canalització d’aigües potables, línia telefònica, etc.

                                                           

societat

Al costat del redreçament econòmic, Rubí comença a tenir una remarcable marcable vida social. El 1851 es construeix el primer teatre. Deu anys més tard es constitueix la primera associació cantaire inspirada en els cors de Clavé i eminentment popular.

 

La fil·loxera

A finals de la dècada dels 80 encara durava l’expansió de la vinya, propiciada, entre altres raons, per l’aparició d’una plaga que arrasava les vinyes d’Europa: la fil·loxera. El buit deixat pels vins francesos sobretot, però també italians, va ser omplert durant la dècada anterior pels vins espanyols, catalans i rubinencs, conseqüentment.

Malgrat els esforços per impedir la propagació de la malura, el 1878 aquesta va fer aparició a Màlaga i des d’enllà i des del nord de Catalunya va anar estenent-se per tota la geografia vitícola espanyola. 

A Rubí la fil·loxera sembla que es va fer sentir anys més tard (1889). El resultat fou que 5.281 quarteres de vinya restaren ermes, gairebé la totalitat de la superfície conreada a Rubí. A més, les collites de dos anys consecutius es van perdre íntegrament.

La plaga resultà una catàstrofe no tant en si mateixa com per les condicions en que es va desenvolupar: situació de pràcticament monoconreu i extinció dels contractes de rabassa morta (ja que a diferència de les malures conegudes, la fil·loxera destruïa completament el cep).

Sembla que en el període 1850-1880 la vinya ja havia reduït molt  la seva rendibilitat respecte al conreu de secà. Havia arribat segurament al seu sostre econòmic. Les despeses per unitat de superfície han augmentat per sobre del que permetia el creixement del preu del producte.

A aquests procés lent d’estancament cal afegir les condicions del mercat exterior. De la mateixa manera que la fil·loxera va facilitar la conquesta dels mercats europeus, la seva arribada a Espanya va tornar a buidar-los. França, ja recuperada dels efectes de la crisi, reconquerí els seus mercats. Ara Espanya sofria la penetració dels vins forans. A això cal afegir dues qüestions: una, els efectes de la sobreproducció mundial ja durant la dècada de 1880; i l’altre la malvenda crònica des de 1899.

 La conseqüència més important de la plaga va ser la frenada radical a l’impuls expansiu del sector: la repoblació amb cep americà immune, no va recuperar, ni de bon tros, l’extensió anterior.

A nivell demogràfic, la fil·loxera frena el creixement de Rubí. Hi ha anys amb pèrdues considerables de població. El total minva fins a situar-se a nivells de una o dues dècades enrera.


La vida política



Les primeres inquietuds comencen durant el Sexenni quan el republicanisme federal es manifesta, principalment entre els pagesos rabassaires.

El nom de Josep Palet i Riba és un dels més actius del poble vinculats al moviment rabassaire i a les idees progressistes i republicanes. El 1866 pren part en els intents revolucionaris per tal d’establir un règim democràtic. Dos anys més tard actua en la revolta de quintes al costat de 1.500 combatents que s’uniran al Xic de les Barraquetes, a favor d’un  règim republicà. El 1872 és elegit diputat provincial i regidor de Rubí. Durant la tercera guerra carlina, amb certa ressonància a Rubí perquè dos vilatans, Muxí i Plans, foren grans comandants  de les forces carlines, fet que sembla ser atenuà l’actitud de les tropes rebels front la població (obligació de pagar un impost); Malet, rector de la població, va negar l’entrada a l’església als dos capitostos absolutistes.

El 1882 la qüestió rabassaire es torna a prendre amb força a Rubí, es crea la Lliga de Viticultors Rabassaires de Catalunya a la vila, que reivindicava un contracte emfitèutic, o sia per sempre i no només per 50 anys. Josep Palet en fou el president. El mateix any es fundà la lògia maçònica la Fidelitat a Rubí.

Els centre d’esbarjo i cafès de l’època contemplaren no pocs enfrontaments de caire polític, amb òrgans d’expressió a la premsa com El Rubinense, qualificat de lliurepensador i espiritista.


 ACTIVITATS

 

1. Anota les causes de la caiguda de la rendibilitat de la vinya durant el període 1850-1880.

 

2. Informat sobre la fil·loxera i fes una descripció científica d’aquest mal.

 

3. Explica les conseqüències de la plaga de la fil·loxera en la vida social i econòmica de Rubí.

 

4. Fes un breu informe sobre el Sexenni democràtic i els orígens del catalanisme.