En Pere Bambo


Ir a descargar

Això era i no era un jove, era tan bambo que li deien en Pere Bambo.
Un dia la mare li va dir que se'n anés a festejar. Li va donar uns consells per festejar: Acostar-se a ses al.lotes, fer-lis alguna rialleta i tirar-lis alguna ullada.
Al dia següent en Pere Bambo agafà ulls de cabres i gallines. A la sortida de missa es va apropar a una al·lota li va fer unes rialletes i li va tirar els ulls de cabres i de gallines i el germà d'una d'elles li va pigar un grapat de galtades.

Va tornar a ca seva i li va dir a la mare. Sa mare li va aconsellar que agafés un tambor i una flaüta i que fes una xacota a qualsevol casa.

En Pere va vore una casa on hi havia molta gent i pensava que estaven de festa. En Pere va començar a tocar la flaüta però no hi havia una xacota, havia mort l'amo de la casa. El fill li va inflar el nas amb un parell de piparots i li va dir:
- Qui fa befa de morts, no pot ser cosa bona.
En Pere preguntà:
- Idò què he de dir?
- Has de dir, us acompanyo en el sentiment. Que a la Santa Glòria el trobeu.

En Pere s'acostà a unes cases on feien matances i va dir:
- Vos acompany en el sentiment, que a la Santa Glòria el trobeu.
Li varen dir enfadats que estaven de matances i no volien mals avaranys. Llavors va preguntar que havia de dir i ells li respongueren:
- Què Déu vo'n do molts i molt grossos.

Va seguir camí i va trobar un home, que estava a la a vora del torrent i tenia un bony al nas. I li va dir 
-Que deu vo'n do molts i molts grossos!
L'home li esvergà un parell de cleques i li va dir:
- Perquè no et donin més llenya has de dir:
- Aquest que es sequi i no vo'n surti d'altre mai més.

En Pere trobà un home sembrant blat i li digué:
- Aquest que es sequi i no vo'n sorti d 'altre mai més.
I va ser tal la batxada que s'emportà que empipat va dir:
- Què he de dir per què no em peguin?
- Has de dir, del que sembreu mengeu. Així no crec que agraviïs a ningú.

Un dia un home estava tirant fems al costat d'una paret, i en Pere Bambo li va dir:
- Del que sembreu mengeu - i l'home li va donar quatre galtades.

En Pere quan va arribar a ca seva la mare li va preguntar:
- Com t'ha anat?
I en Pere li va contestar: 
- M'han donat més llenya que a un ase de tragí.

Quan la mare s'adonà que en Pere Bambo no millorava va parlar amb el mossènyer i aquest li va dir que es quedés a viure amb ell, per veure si així millorava.



Un dia el mossènyer li va dir a n'en Pere que li donàs de menjar a s'ase i que li donàs llicsons, que a s'ase li agradaven molt. En Pere va veure un llicsó a dalt de s'església. I en Pere per agafar-lo li va fermar a s'ase una corda pes coll i la va anar pujant, quant a s'ase li faltava poc per arribar-hi va sortir el mossènyer. Per poc li agafà un atac a´es mossènyer quan va veure s'ase mort i fred.







Una nit varen anar el senyor mossènyer i en Pere a sopar a una casa que feien matances. El senyor mossènyer li va dir que quan li tocàs el peu que parés de menjar. Quan en Pere va començar a menjar, debaix de la taula li va fonyar el peu un gat i va deixar de menjar perquè es pensava que era en mossènyer.


A mitja nit, a en Pere li varen entrar ganes de menjar. 
-Senyor mossènyer tinc gana.

En Pere va anar a la cuina a agafar unes farinetes per ell i es mossènyer, però va passar que en Pere es va equivocar de porta i va entrar a l'habitació de les al·lotes. Quan s'acostà al llit d'una noia que roncava li va posar una farineta a la cara i va dir en Pere:
- No importa que la bufi senyor mossènyer que ja no cremen.

Més tard a n'en Pere li varen entrar ganes de pixar i per no sortir des quarto perquè tenia fred, ho va fer per la finestra. No se'n va adonar que la jaia estava pixant fora . La jaia va sentir que un raig li rajava per l'esquena, va mirar cap amunt i va dir:
- Pareix mentida tot un mossènyer.

El senyor mossènyer, dormit, va sentir un renou i de sobte li va dir a n'en Pere:
- Au, vesteix-te, pren sa porta i a còrrer s'ha dit!

En Pere que tenia molta força, es carregà la porta damunt el coll i tots dos cap al bosc. Es varen adonar de què arribava algú i varen pujar a un arbre.
Era el rei i la seva cort que anaven a menjar i a prendre la fresca. Va passar un ratet i en Pere Bambo, que seguia carregat amb la porta, va dir:
- Pesa molt.
Llavors el mossènyer li va dir:
- Què et pesa?
- Sa porta.
I de sobte li caigué. Va espantar al rei i a tota la cort. En Pere i es mossènyer varen baixar de l'arbre i varen agafar les riqueses que havien deixat. Llavors es mossènyer va dir:
- Pere te'n pots anar, crec que ja has après prou.

I en Pere se n'anà a ca seua ric i ple i mai més tornà a ca mossènyer.
Comments