Bestiari romànic

Aportació : Gal·la Pujol

Els animals sempre s’han fet servir per expressar-se. Hi ha una relació entre l’home i la bèstia, però va canviant segons l’època.

A l’inici de l’edat Mitjana, els animals només s’utilitzaven per a servir als seus amos a les feines del camp, i també eren font d’aliment molt important.

Els pensadors medievals, van estudiar millor els animals i la natura, i van descobrir que els animals no només servien per alimentar-se i per fer feines del camp sinó que també les seves conductes podien servir per explicar conductes humanes.

Els animals es podien utilitzar com a símbols per explicar idees religioses. A les esglésies era freqüent la utilització d’exemples de faules gregues. Els animals fantàstics apareixen moltes vegades representats a les escultures romàniques dels capitells i en la pintura sobre fusta. S’ha de tenir en compte que per la gent de l’edat Mitjana els animals fantàstics, com els grius o els dragons, podien ser tant reals com les serps o els lleons. Per exemple un pigment de color vermell que s´utilitzava a les pintures i metalls era l´anomenat “ Sang de drac “, que ja era conegut des de l´època romana. En realitat era una gomo resina procedent d´un arbre de les índies: “Dracoena draco”. El franciscà Bartholomeus Anglicus al s. XIII va escriure el llibre “Sobre les propietats de les coses “ on explica amb molts detalls que la “Sang de drac“ surt de les lluites entre  dracs i elefants.

  Drac. Capitell. Claustre catedral de Tarragona.

 

En el s. II d.C. el llibre “El fisiòleg”, va ser molt copiat durant l´edat mitjana on hi surten animals i essers fantàstics que s´utilitzen per explicar conductes morals cristianes i poder servir com a models de conductes humanes. Les fonts d’inspiració dels artistes romànics per representar aquests éssers fantàstics eren: la Bíblia i els bestiaris, derivats del Fisiòleg.


Animal fantàstic. Capitell, claustre catedral Tarragona.


Els bestiaris es van difondre molt per les corts Europees i en els àmbits religiosos les ordres dels Dominics i Franciscans també hi van contribuir. Els bestiaris medievals més antics són francesos. Posteriorment al s. XIV i XV apareixen traduccions al català de bestiaris italians.

A la Bíblia també trobem descrits animals fantàstics:

També aparegué al cel un altre senyal prodigiós: un gran drac roig que tenia set caps i deu banyes. Als set caps hi duia set diademes... Aleshores va esclatar una batalla al cel: Miquel i els seus àngels combatien contra el drac...” Apocalipsi 12, 3 – 7.

Aleshores vaig veure pujar del mar una bèstia que tenia deu banyes i set caps... La bèstia que vaig veure semblava una pantera: tenia potes d’ós i boca de lleó...”

Apocalipsi 13, 1 – 2.

Socialment els animals més dèbils representaven l’estament dels serfs, i els animals més forts i poderosos representaven a la noblesa. Hi han animals que poden representar símbols de qualitats positives, altres de negatives. I alguns poden ser ambivalents segons les situacions. Com el poderós lleó amb simbolisme de poder positiu, com exposa la Bíblia :

Juda, fill meu, ets un cadell de lleó, que tornes de la caça. Com un lleó t´ajeus i t´estires

Gènesi, 49, 10.  També en aspecte positiu hi ha el lleó com una de les figures dels quatre vivents.

Però de vegades el lleó té un simbolisme negatiu com animal ferotge que ataca a altres animals o persegueix les ànimes humanes.

Els éssers fantàstics no sempre tenen un cos únicament animal. Podem trobar representacions de dones bicèfales (amb dos caps), o d’éssers amb una part animal i una part humana. Aquestes figures acostumen a ser representacions d’enemics de l’home.                                       

Com les sirenes amb mig cos de dona i l´altra part de peix o au, com a símbol de la luxúria representada a un capitell de la catedral de Tarragona.

Els essers humans es veuen enganyats per les boniques veus...perden tota la seva força mental com si estiguessin en un son profund...” Bestiari de Cambridge.



Sirena. Capitell del claustre. Catedral de Tarragona.

 

A vegades els animals monstruosos es representen martiritzant els Sants, com en una escena del frontal de l’altar de la Catedral de Tarragona, on es veu el martiri de Santa Tecla.


Detall del frontal d´altar. Catedral de Tarragona.

 

L´àliga com au celeste, és capaç de caçar serps, com a símbol de fortalesa. Apareix com a representació d´un dels quatre vivents, anunciant el regne de Deu, encara que també pot tenir una simbologia negativa relacionat amb la seva capacitat destructora.


Timpà del portal del Reis. Catedral Tarragona.



Àliga. Detall del timpà.

Un animal fantàstic molt freqüent a la iconografia romànica era el griu, amb el cos i urpes de lleó però amb el cap d´àliga. Esta relacionat amb viatges a llocs fantàstics on pot transportar-hi homes volant, com a guardians de tresors i els homes lluitaven contra ells per aconseguir-los ( en aquest aspecte ja es troba en representacions greges i en textos de Herodot s.V a.C.)


                               Lluita de cavaller contra un griu. Capitell del claustre. Catedral Tarragona.


La serp com a representació del mal, ja apareix a la Bíblia en el llibre del Gènesi i també relacionat amb la representació de l´infern en el Judici final. A la catedral de Tarragona la podem veure clarament en la base de les columnes tocant al terra en oposició al timpà on es representa al Crist en majestat, situat al portal dels Reis d´entrada al claustre de la catedral.


Portal del reis. Catedral Tarragona.

Serp. Base de la columna central.

En un capitell de la catedral estan representades unes rates que transporten un gat, que tindria un significat moralitzant. (Vegeu apartat entrevista Dra. Sofia Mata). Les rates també tindrien un simbolisme negatiu relacionades amb les malalties

.

Capitell de les rates. Claustre catedral Tarragona.

Detall de les rates. Claustre catedral Tarragona.

Algunes representacions també s’han relacionat amb signes zodiacals com el centaure que correspondria a Sagitari.


Elefant. Paret claustre. Catedral de Tarragona. 

L´elefant es representava com a símbol de castedat i fortalesa, sovint transportant una torre a les espatlles que recordaria l’ús d’aquest animal en conflictes bèl·lics.