RECURSOS‎ > ‎

RELAT: "L'AIGUA DE LA RIERA"

Relat de l'aigua de la riera amb música i que mostra com s'ha fet.

L'aigua de la riera.wmv


- Relat adaptat amb SPC (Sistema pictogràfic de la comunicació). (ZIP)



R e l a t   d e   l' a i g u a  d e  l a  r i e r a   e n    v í d e o   i   s o

Vídeo de YouTube

R e l a t   d e  l a   r i e r a   a m b   i m a t g e s   i   i c o n e s.


 L’AIGUA DE LA RIERA

El Josep té vuit anys i la Montserrat en té cinc. Són germans. És l’estiu. Els nens fan vacances de l’escola, però no marxen de Rubí. A vegades, els diumenges, la mare prepara el dinar i marxen tots plegats cap a la font del Bullidor. Allà sota els arbres dinen d’allò més bé, i després juguen i corren amb altres amics.

A vegades entre setmana, mentre els pares treballen, en Josep i la Montserrat s’ajunten amb altres nens i, com que fa molta calor, van a jugar a la riera. Allà tenen un gronxador gegant: el pont Penjat. QUÈ DIVERTIT!!!

Però quina calor que fa! Els nens decideixen baixar a la riera per mullar-se els peus i agafar capgrossos.

Quan es cansen de jugar s’entretenen mirant com treballen els paletes, que estan construint una casa molt a prop.

Avui és 15 de setembre. El Josep i la Montserrat tornen a l’escola. Estan contents perquè retrobaran els seus amics. Al Josep ja li han comprat l’enciclopèdia, ja és gran! Haurà d’estudiar de memòria moltes lliçons.

Ahir va ser el sant de l’àvia Mercè. En sortir de l’escola, el Josep i la Montserrat comparteixen amb els amics els caramels que els va donar quan la van felicitar. Després corren cap a casa; plou i fa vent.

En fer-se fosc la mare els crida per parar taula. Sopen i a les nou tota la família ja és al llit.
Plou molt, trona i llampega.
 
L’endemà els nens es desperten molt d’hora. El pare i la mare ja són llevats i parlen fort des del menjador. La Montserrat crida a la mare, que s’acosta portant una espelma encesa. Els diu que no hi ha llum i que segur que tampoc hi haurà escola: ha passat un gran desastre...
 
—Sabeu? La riera s’ha endut cases amb la gent que hi dormia a dins. També s’ha endut fàbriques, un pont..., i el pont Penjat del costat de l’hort que tant us agradava tampoc hi és!

Els dies següents els pares no van a la feina, van a ajudar en tot allò que poden en les tasques de desenrunament. No hi ha aigua ni llum. Cal fer molta estona de cua per comprar pa..., d’això se n’encarrega la Montserrat, i el Josep porta galledes d’aigua des de la font fins a casa. Tothom ajuda en allò que pot!

Han passat quasi tres mesos des d’aquella nit del 25 de setembre. Avui, dia de Santa Llúcia, el Josep torna a casa a l’hora de sopar. Amb uns quants amics han anat a cantar les Llúcies pel veïnat, i porta panses, figues, caramels i fins i tot alguns diners que han recollit cantant. Estan contents, aviat serà Nadal, han fet el pessebre i faran vacances de l’escola d’aquí a una setmana.

Avui, dia de Nadal, ben d’hora, hi ha xiscles i cridòria. La Montserrat i el Josep desperten els pares: està nevant!!! De bon matí places, teulades i carrers tenen ja un bon gruix de neu i continua nevant. Els nens estan molt il·lusionats i volen sortir al terrat per fer un ninot de neu.