Pescallunes‎ > ‎

-L'avi Josep : 103 anys d'història

JUSTIFICACIÓ

La història d'un poble, no s'explica solament pels documents escrits que podem trobar a l'arxiu o en algun llibre, pels seus monuments, pels canvis de paisatge que ha sofert el poble..., la història d'un poble
i d'un temps s'explica sobretot per la seva gent.
L'avi Josep , la persona més gran de Torelló és un pou d'història vivent. Molt proper a nosaltres per vincles familiars, vam tenir l'oportunitat de passar una tarda amb ell, allà a l'hort.
En aquest apartat
reproduim la carta d'agraïment que li vam escriure i va publicar el" Torelló "per tot el que ens va ensenyar, i també transcrivim el recull de tot el que ens va explicar en forma d'entrevista.


CARTA

Per en Josep Arxé Catllé  .L'avi Josep  103 anys d'història

(carta publicada al setmanari Torelló de 15 d'abril de 2011)

 

Benvolgut Josep,

la veritat és que entre tots havíem preparat unes preguntes, volíem fer-te una entrevista formal per la nostra revista, sobre la teva vida i les teves vivències , però el que de veritat ens vam trobar, allà a l'hort, al costat del Ter i lluny de l'aula, va ser amb una gran lliçó d'història i sobretot una gran lliçó d'humanitat.

Ens vas parlar de la teva infància, de com gairebé no vas poder anar a escola; de la teva joventut marcada com la tots els avis de la teva generació per la guerra , ens vas explicar de com tu i el teu germà havíeu salvat  “l'armonium” de que el cremessin perquè a tu t'agrada molt la música sobretot cantar, activitat que ens vas demostrar refilant dues cançons de fadrines que tan bé recordes. Ens vas parlar de les grans caminades que fèieu per anar d'un lloc a un altre a vegades només per escoltar missa ; i de com viure a pagès t'havia salvat de passar gana , però que sabies i eres testimoni de que a ciutat sí que en passaren. Ens vas parlar de com n'estaves d'orgullós de haver fet de barber que tallaves amb navalla i de que eres el preferit de bisbes i generals, de que durant molt temps havies netejat escoles i que tothom valorava la teva feina , i ens vas parlar de l'orgull de fer una feina, la que fos, però ben feta.

La lliçó d'humanitat que ens vas ensenyar aquella tarda, per nosaltres imprevisible, ens parlava dels teus viatges de que no t'acontentaves a mirar el món per un forat i de com amb un taxi , a 4 pessetes el quilòmetre, vas visitar llocs tan bonics com Venècia, Paris i els Alps -això sí que són muntanyes-, i de com a Portugal el mar puja i baixa.

Els teus ulls tan blaus-verds no reflectien el mar de Portugal sinó l'emoció que hi havia a l'ambient, sentida per tots nosaltres quan t'escoltàvem . I al final davant la pregunta de – I a vós, què és el que en aquest moment més us preocupa ? La resposta generosa : - A mi el que em preocupa és que aquesta colla de vailets tan ben plantats i tan bona canalla, no tinguin feina, com carai s'ho faran pobrots?



ENTREVISTEntrevista a l'avi centenari

Josep Arxé Catllà és un avi de cent tres anys a qui li vam fer una entrevista un dilluns a la tarda al seu hort, al costat del riu Ter.

P: A quin any va néixer?

R: Al 1908 a St. Martí de Sobremunt.

P: Per què va venir a viure a Torelló?

R: Per poder treballar.

P: Va anar a l'escola?

R: Fins als 7 anys. El mossèn era el mestre, si no ens portàvem bé ens pegava amb una fusta a la mà.

P: A quina edat va començar a treballar?

R: Als 7 anys pasturava vaques i cabres i als 14 anys munyia vaques.

P: Quin va ser el seu primer sou?

R: Tots els diners els donava al pare.

P: Amb quants anys es va casar?

R: Amb 33 anys.

P: Va tenir fills/es?

R: 6 fills: 5 noies i 1 noi.

P: Va fer viatge de noces?

R: Sí, a Montserrat.

P: Va fer la mili?

R: Sí, a Barcelona. Els generals volien que els tallés els cabells perquè era molt bon barber. Em pagaven bé, amb propines. Les dones i les filles dels generals també els tallava els cabells. Sempre amb navalla. La caserna militar on estava era el lloc on els nois portaven els cabells més ben tallats.

P: Va anar a la guerra?

R: Em volien agafar però em vaig escapar a França. A la frontera vaig passar 107 nois.

P: De jove tenia cap afició?

R: Sí, tocar la flauta, l'acordió, i sobretot cantar a missa.

P: Té germans/es?

R: Sí, 12. Jo sóc el segon més gran. Encara viu la germana més petita que té 96 anys.

P: Ha viatjat alguna vegada?

R: Sí, quan vam celebrar els 25 anys de casats vam pagar un taxi, que ens cobrava 3 pessetes per quilòmetre, i vam viatjar a París, Venècia, Els Alps... Un dels records que tinc es com el mar de Portugal puja i baixa.

P: Quant temps fa que té aquest hort?

R: 40 anys.

P: Aquest hort és molt gran, el cuida tot sol?

R: Sí, però a vegades m'ajuden una mica.

P: Quina alimentació segueix per estar en tan bona forma?

R: Menjo de tot i, això sí, mai al llarg de la vida ni he fumat ni he begut alcohol.

P: I a vostè, què és el que més el preocupa?

R: A mi el que em preocupa és aquesta colla de vailets tan ben plantats i tan bona canalla, no tinguin feina. Com carai s'ho faran “pobrots”!





Subpàgines (1): -Bocaxups
Comments