Tot el material tipogràfic exposat en aquesta pàgina prové de la TIPOGRAFIA BALMESIANA de VIC
La TIPOGRAFIA BALMESIANA era l'hereva de la TIPOGRAFIA CATÒLICA SANT JOSEP, també de VIC
|
|
De sempre, els fulls dels goigs portaven la imatge de l’advocació
a la que anaven dedicats, la lletra i uns ornaments per embellir-los. No fou
fins ben entrat el segle XX que s’hi incorporà la partitura. Els fidels poc en
sabien de solfes.
Algunes parròquies o ermites tenien en propietat el boix de
la imatge venerada de l’indret que s’havien fet tallar seguint el model
original. Quan volien editar els goigs, anaven a l’estamper o tipògraf de la
ciutat propera amb la imatge i se’n feien imprimir la tirada desitjada.
L’estamper hi posava les tipografies i els ornaments triats entre els diferents
models del seu obrador.
Però no totes les parròquies tenien el boix de la verge o
del sant titular, i encara menys els boixos de les diferents veneracions de
llur església. Per aquest motiu els estampers tenien una col·lecció de verges i
sants genèrics, amb llurs atributs, que podien servir per a qualsevol església.
Sant Andreu
amb la creu en aspa
|
Santa Llúcia
amb els ulls en una safata
|
Sant Pere
amb les claus del cel
|
|
Nostra Senyora de Bellmunt
|
I encara més, hi ha molts goigs dedicats a diferents sants que presenten la
mateixa imatge. Són sants locals, poc coneguts, i no sortia a compte dedicar un
pressupost per al seu boix.
En canvi hi havia sants molt populars que demanaven la renovació dels seus boixos.
Sants Llucià i Marcià
Dos boixos de diferents èpoques
|
Sants Llucià i Marcià
Clitxé de metall
|
|
La mateixa imatge serveix
per a Seva i per a Vilanova de Sau
|
|
Amb la imatge principal, la de l’advocació corresponent, l’estamper
ja es podia posar a la feina. Per la lletra utilitzava les diferents
tipografies del seu obrador. Normalment utilitzaven tres tamanys d’una mateixa
tipografia, la gran per al títol, la mitjana per al subtítol i la petita per als
versos i per al peu de pàgina, si en posaven. S’utilitzava també una cursiva
per a les llatinades.
Al damunt d'una caixa de tipografies podem veure una taula de treball,
amb el compositor i unes quantes estrofes ja composades.
Calia triar després els ornaments: l’orla, els
poms de flors o altres imatges per posar a banda i banda de l’advocació i una senefa
entre les dues columnes de versos.
|
|
Normalment les orles les confeccionaven amb motius
decoratius petits i repetits que posaven al voltant del goig com a orla. Aquests motius també es podien utilitzar per a posar-los a banda i banda de la imatge venerada, o també entre les dues columnes de versos.
Més endavant trobem clitxés d'orles complets, i, fins i tot, orles amb els sants incorporats o goigs complets en un clitxé. Meravelles de la tècnica moderna.
|
Goigs de la Mare de Déu de Mondois
amb els seus elements tipogàfics decoratius
|
|
|
