Goigs i tipografies

 
Tot el material tipogràfic exposat en aquesta pàgina prové de la TIPOGRAFIA BALMESIANA de VIC

La TIPOGRAFIA BALMESIANA era l'hereva de la TIPOGRAFIA CATÒLICA SANT JOSEP, també de VIC



De sempre, els fulls dels goigs portaven la imatge de l’advocació a la que anaven dedicats, la lletra i uns ornaments per embellir-los. No fou fins ben entrat el segle XX que s’hi incorporà la partitura. Els fidels poc en sabien de solfes.

Algunes parròquies o ermites tenien en propietat el boix de la imatge venerada de l’indret que s’havien fet tallar seguint el model original. Quan volien editar els goigs, anaven a l’estamper o tipògraf de la ciutat propera amb la imatge i se’n feien imprimir la tirada desitjada. L’estamper hi posava les tipografies i els ornaments triats entre els diferents models del seu obrador.

Però no totes les parròquies tenien el boix de la verge o del sant titular, i encara menys els boixos de les diferents veneracions de llur església. Per aquest motiu els estampers tenien una col·lecció de verges i sants genèrics, amb llurs atributs, que podien servir per a qualsevol església.

Sant Andreu
amb la creu en aspa
Santa Llúcia
amb els ulls en una safata
 
Sant Pere
amb les claus del cel
Nostra Senyora de Bellmunt
 I encara més, hi ha molts goigs dedicats a diferents sants que presenten la mateixa imatge. Són sants locals, poc coneguts, i no sortia a compte dedicar un pressupost per al seu boix.

En canvi hi havia sants molt populars que demanaven la renovació dels seus boixos.


Sants Llucià i Marcià
Dos boixos de diferents èpoques
Sants Llucià i Marcià
Clitxé de metall
La mateixa imatge serveix
per a Seva i per a Vilanova de Sau

Amb la imatge principal, la de l’advocació corresponent, l’estamper ja es podia posar a la feina. Per la lletra utilitzava les diferents tipografies del seu obrador. Normalment utilitzaven tres tamanys d’una mateixa tipografia, la gran per al títol, la mitjana per al subtítol i la petita per als versos i per al peu de pàgina, si en posaven. S’utilitzava també una cursiva per a les llatinades.

Al damunt d'una caixa de tipografies podem veure una taula de treball,
amb el compositor i unes quantes estrofes ja composades.

Calia triar després els ornaments: l’orla, els poms de flors o altres imatges per posar a banda i banda de l’advocació i una senefa entre les dues columnes de versos.

Normalment les orles les confeccionaven amb motius decoratius petits i repetits que posaven al voltant del goig com a orla. Aquests motius també es podien utilitzar per a posar-los a banda i banda de la imatge venerada, o també entre les dues columnes de versos.

Més endavant trobem clitxés d'orles complets, i, fins i tot, orles amb els sants incorporats o goigs complets en un clitxé. Meravelles de la tècnica moderna.



Goigs de la Mare de Déu de Mondois
 amb els seus elements tipogàfics decoratius