Introducció

Una alternativa participativa per a l'educació.

En els darrers anys, el tema educatiu ha ocupat un lloc destacat en el debat públic i en la discussió política. Lamentablement, aquest debat no ha estat promogut ni dirigit per tal d’aconseguir els objectius que l’educació ha de tenir en una societat democràtica: la cohesió social i la igualtat d’oportunitats; l’educació ètica i ciutadana, i la transmissió de cultura i de coneixements científics.

Ben al contrari, la crispació i l’enfrontament social han marcat la discussió del tema educatiu. La crisi econòmica ha servit d'excusa per limitar serveis públics fonamentals com l’educatiu, i la publicació d’informes estandarditzats d’avaluació d’aprenentatges (PISA) s’ha utilitzat d'argument per intentar convèncer la població de la necessitat imperiosa de canvis en el model educatiu.

En el camp educatiu s’han adoptat iniciatives legals i normatives  guiades per la falta de consens i la imposició de polítiques que responen a interessos particulars, que obliden l’interès públic i que es podrien definir com a limitadores de drets fonamentals. Així, els nostres governants han adoptat iniciatives fonamentals, emparant-se en una concepció de la democràcia estrictament formal, avalats per la raó numèrica dels vots, i, en el món educatiu, han legislat d’esquena a la participació social i a l’opinió de la pròpia comunitat educativa.

Aquesta forma d’actuar, en comptes de canalitzar les tensions existents, ha incrementat el conflicte, ha fomentat el dissens amb el desinterès mostrat per arribar a acords, i ha generat la ruptura de consensos històrics en temes com el lingüístic per crear fractures innecessàries. Per altra banda, una part important de la societat civil i de la comunitat educativa ha donat reiterades mostres de resistència i oposició a aquestes polítiques governamentals. El resultat s’ha evidenciat en l’actual situació social a l’àmbit educatiu, marcada per l’enfrontament, per la crispació i per la falta de diàleg positiu.

Aquesta situació ha vingut a agreujar un panorama educatiu presidit per la contínua modificació legislativa i la falta de consens polític, cosa que genera desconcert, inestabilitat i que dificulta la millora del sistema. En trenta anys, deu lleis orgàniques(1), unes derogades, unes altres parcialment vigents i altres vigents en la seva totalitat, han desdibuixat el model educatiu. Els responsables polítics han promogut la instrumentalització de la política educativa; han iniciat, irreflexivament, canvis continus de plantejament i de model i han generat una manca d’horitzons clars i compartits en el camp educatiu.

Davant aquesta realitat, resulta imprescindible l’adopció d’iniciatives de base per fer propostes constructives i dialogades i amb tendència a aconseguir l’objectiu primordial que s’ha de plantejar un sistema educatiu: contribuir a la cohesió social i garantir la igualtat d'oportunitats. El sistema educatiu ha d’atendre la diversitat i ha de treballar per compensar les diferències (socials, econòmiques, de provinença o de gènere) i per donar a tothom les mateixes oportunitats.

Sembla necessari, en aquests moments, impulsar un marc de participació i de reflexió dialogada que tingui com a finalitat la realització de propostes encaminades a la formulació d'una alternativa democràtica per una educació de futur. Si aquest debat resulta fructífer, els seus principis podrien ser la base d'un pacte social per a l'educació. Un pacte que cobraria legitimitat i sentit democràtic si neix com a iniciativa social de base, originat en la reflexió i el debat i produït per la comunitat educativa amb les necessàries aportacions del món científic i dels diferents agents socials que vulguin participar del procés. No es tracta de cercar un pacte polític per orientar lleis que ordenin –administrin- el sector educatiu; es tracta d’omplir de continguts substantius l'àmbit educatiu amb les aportacions realitzades per aquells que viuen la realitat educativa com a actors.

És evident que, si es pretén aconseguir un diàleg enriquidor, el procés ha d'estar obert a tota la societat i s'ha de cercar el consens bàsic i els possibles punts comuns mantinguts des de diferents visions ideològiques. Però cercar un pacte no ha de suposar perdre de vista els objectius bàsics d’aconseguir una educació de qualitat, pública i democràtica, integradora i d’equitat, laica i científica. La recerca de consens bàsic no pot significar l’acceptació cega de qualsevol proposta o posició. Certes visions del paper de l’educació a la nostra societat resulten impossibles d’assumir en aquesta iniciativa. El consens no pot avançar de la mà de plantejaments de l’educació marcats per una visió mercantilista i privatitzadora del dret fonamental a l’educació. No té sentit iniciar un diàleg amb postures que plantegen vells models caducs, mancats de qualitat i associats a la segregació social. No són acceptables propostes retrògrades de models curriculars inflexibles o que abandonin el sentit humanista i científic del coneixement per imposar finalitats orientades a la demanda dels mercats. No és possible establir diàleg constructiu amb una contrareforma educativa que avanci cap a un model selectiu, cap a una escola com a sistema de discriminació social (2).

Amb aquestes pàgines es vol obrir un procés de participació social i ciutadana encaminat a la presentació d’una alternativa democràtica per a l’educació. Invitem totes les persones, col·lectius i organitzacions interessades en el tema educatiu a participar en aquest debat.

Vosaltres teniu la paraula.

__________________________________________________________________

(1).-   Ley Orgánica por la que se regula el Estatuto de Centros Escolares (LOECE)1980,

-   Ley Orgánica 11/1983, de 25 de agosto, de Reforma Universitaria [L002];

-   Ley Orgánica 8/1985, de 3 de julio, reguladora del Derecho a la Educación LODE [L003];

-   Ley Orgánica 1/1990, de 3 de octubre, de Ordenación General del Sistema Educativo  LOPEG [L004]; y

-   Ley Orgánica 9/1995, de 20 de noviembre, de la Participación, la Evaluación y El Gobierno de los centros docentes [L005].

-   Ley Orgánica 6/2001, de 21 de diciembre, de Universidades.

-   Ley Orgánica de Calidad de la Educación (LOCE), de 2002

-   Ley Orgánica de Educación (LOE), 3 de Mayo de 2006

-   Ley Orgánica 4/2007, de 12 de abril, por la que se modifica la Ley Orgánica 6/2001, de 21 de diciembre, de Universidades

-   Ley Orgánica 8/2013, de 9 de diciembre, para la mejora de la calidad educativa (LOMCE)

(2). Luis Gómez Llorente: Segregación para todos. Un concepto regresivo de la calidad (PDF)