ORACIÓ COMPOSTA SUBORDINADA
És un tipus d'oració composta basada en una relació de dependència en la qual, l'oració subordinada exerceix la funció de complement del verb de l'altra, anomenada principal. Aquestes oracions es relacionen entre elles mitjançant un nexe de subordinació.
D'oracions subordinades n'hi ha de tres tipus (substantiva, adverbial i adjectiva), en funció del tipus de sintagma que seria en una oració simple, i quina funció sintàctica tindria:
- substantives: l'oració subordinada es pot substituir per un SN que fa de complement del verb principal. Aquesta oració pot fer la funció de:
- Subjecte: Qui hagi acabat l'examen pot sortir de classe. - L'alumnat pot sortir de classe.
- CD: Ha vist que li feies mal. - Ha vist la teva acció.
- CI: Donarem una bona paga a qui ens ajudi a recollir. - Donarem una bona paga als ajudants.
- CRV: Confio que tot surti bé. - Confio en les teves capacitats.
- Atribut: Aquesta noia és qui t'ho explicarà millor. - Aquesta noia és l'especialista de la matèria.
TIPUS DE NEXE
- conjunció subordinada: que, si
- Et demano si et vols casar amb mi.
- No vol que surtis amb ella.
- pronom relatiu: que, qui
- Qui vulgui sortir, ha de venir amb mi.
- Trobaràs allò que busques amb la nostra ajuda!
- infinitiu:
- Li agrada molt cantar a la dutxa.
- Confia a arribar d'hora.
- adverbials: l'oració subordinada fa la funció d'un adverbi o d'un complement circumstancial:
- de lloc: arribarem fins on tu vulguis. - arribarem a la muntanya.
- de temps: Hem sortit de casa quan el rellotge tocava les dues. - Hem sortit de casa a les dues.
- de manera: Feu els exercicis tal com jo us he explicat. - Feu els exercicis d'aquesta manera.
- condicional: T'ajudaré si primer ho intentes tu. - En cas que necessitis ajuda, truca'm.
- causal: Van guanyar el partit perquè els van preparar molt bé. - Van guanyar gràcies a una bona preparació.
- final: Recollirem la classe ara per tal que puguin sortir abans.
- consecutiva: Has suspès set assignatures, de manera que et quedes sense vacances!
- concessiva: Sortirem d'excursió encara que plogui. - Sortirem d'excursió malgrat la pluja.
- adjectives: també es poden anomenat de relatiu; l'oració subordinada fa la funció de CN i depèn del substantiu de l'oració principal al que acompanya; les dues oracions estan unides per un nexe en forma de pronom que substitueix a aquell nom (anomenat antecedent) i té funció sintàctica pròpia a l'oració subordinada.
- El cotxe és nou. El cotxe està aparcat davant de casa meva.
- Subj.
- El cotxe QUE està aparcat davant de casa meva és nou.
- CN
Funcions del pronom relatiu:
- Subjecte: La ciclista que ha guanyat la cursa ha obtingut el millor temps personal.
- CD: Les flors que has comprat avui decoraran el passadís.
- CI: Les alumnes a qui entreguis el Graduat ja poden anar a fer la preinscripció.
- CRV: Les coses en què penso a classe em fan distreure d'allò important.
- CC: La discoteca on ens vam conèixer ha canviat de nom.
- CN: L'alumne els pares del qual han vingut aquest matí ha de repetir curs.