ATRIBUT

L'Atribut (Atr.) és el complement que acompanya els verbs dels Predicats Nominals, és a dir, els predicats amb un verb copulatiu (SER, ESTAR, SEMBLAR).

És un complement que concorda en gènere i nombre amb el Subjecte de l'oració i que, normalment, expressa qualitats, propietats, estats...

VERBS COPULATIUS

• SER: serveix per mostrar caracterització (descriure qualitats, pertinences...), identificació (igualtat entre Subjecte i Predicat), possessió, mesura, matèria, temps...
  • En Joan és alt. Els meus pares són de Cadaqués; Nosaltres som musulmans.
  • L'Ada és l'alcaldessa. Tu ets alumne de l'escola.
  • L'estoig és meu. Les monedes són de la meva àvia.
  • L'àrea és de 150 metres quadrats.
  • La taula és de fusta.
  • Avui és festiu.
• ESTAR: fa referència a qualitats o estats transitoris.
  • La mar està calmada.
• SEMBLAR: indica aparença.
  • Amb aquestes ulleres, sembles més llest.

ESTRUCTURA

• Sintagma Nominal: El Rusky era el meu gos.
• Sintagma Adjectival: L'aula està molt fosca.
• Sintagma Preposicional: El gelat sembla de maduixa, però és de móra.
• Sintagma Adverbial: Jo sóc així.
• Oració: El director és qui has conegut a l'entrada.

SUBSTITUCIÓ PRONOMINAL

• Atribut en forma de SN determinat: el - la - els - les
  • Ell és el meu jugador preferit: Ell l'és
  • Els meus germans són aquells nois d'allà: Els meus germans els són.
  • Sí, és la meva xicota: Sí, l'és.
  • Ja són les cinc de la tarda: Ja les són!
• Atribut en forma de SN inderterminat, SAdj, SPrep o oració: ho
  • Serà professor: Ho serà.
  • Sembla de mentida: Ho sembla.
  • Són unes exagerades!: Ho són!
  • No és el que et volia dir exactament: No ho és.
• Repetició de l'Atribut, per donar èmfasi: en
  • Si que n'està d'enamorat, en Pere!
  • Que n'és de difícil, l'examen...