LA SÍL·LABA

LA SÍL·LABA

La síl·laba és un so o grup de sons pronunciats en un sol cop de veu. Segons els número de síl·labes, les paraules es classifiquen en monosíl·labes (una síl·laba) o polisíl·labes (més d'una.) Cada síl·laba està formada per, com a mínim, una vocal, i cada paraula pot tenir una síl·laba tònica i la resta àtones, i no podem deixar mai una consonant sola, però sí que hi pot haver una vocal. A més, en casos de separació de síl·labes a final o principi de línia, no podem deixar cap lletra sola.

A l'hora de separar una paraula en síl·labes, hem de tenir en compte alguns casos de combinacions de consonants i vocals.

Per continuar hem de recordar algunes definicions, de cara a saber separar bé en síl·labes les paraules:

• dígraf: combinació de lletres per produir un únic so. N'hi ha que se separen i n'hi ha que no.
• diftong: unió de dues vocals en una mateixa síl·laba.
• hiat: unió de dues vocals en una mateixa paraula que se separen en dues síl·labes diferents.

DÍFRAFS

• dígrafs que se separen:
  • ix. coixí > coi-xí; faixa > fai-xa; caixa > caixa
  • l·l. cel·la > cel-la; pàl·lid > pàl-lid
  • rr. córrer > cór-rer; terra > ter-ra; serra > ser-ra
  • ss. gossa > gos-sa; massa > mas-sa; brossa > bros-sa
• dígrafs que no se separen:
  • ig. mareig > ma-reig; roig > roig; enuig > e-nuig
  • ll. callar > ca-llar; pollet > po-llet; selló > se-lló
  • gu. àguila > à-gui-la;
  • ny. canya > ca-nya; penya > pe-nya; renyar > re-nyar
  • qu. enquesta > en-ques-ta; aquí > a-quí

ALTRES COMBINACIONS CONSONÀNTIQUES

Els propers grups consonàntics també se separen encara que, en alguns casos, sonin d'una única manera.

• cc. accent > ac-cent; occir > oc-cir
• ct. pacte > pac-te; tracte > trac-te
• dj. adjectiu > ad-jec-tiu; adjunt > ad-junt
• mm. gemma > gem-ma; gamma > gam-ma
• nn. annex > an-nex; innat > in-nat
• sc. piscina > pis-cin-na; ascensor > as-cen-sor
• tg. ferotge > fe-rot-ge; rellotge > re-llot-ge
• tj. platja > plat-ja; mitjó > mit-jó; natja > nat-ja
• tll. vetllar > vet-llar; mot-lle;
• tx. totxo > tot-xo; salsitxa > sal-sit-xa
• tz. dotze > dot-ze; atzucac > at-zu-cac

DIFTONGS - HIATS

• diftongs creixents
  • grups gua/güe/güi/guo - qua/qüe/qüi/quo.
    • ai-gua; a-qüí-fer
  • vocal feble + vocal forta, a principi de paraula
    • io-gurt; hie-rà-tic
  • vocal feble + vocal forta, darrere de vocal forta (tres vocals juntes)
    • se-ient; ve-uen
• diftongs decreixents
  • vocal forta + vocal feble; vocal feble + vocal feble
    • ai-re; boi-ra; Eu-ro-pa; cau-re
• hiats
  • dues vocals fortes.
    • te-a-tre; po-e-ma
  • vocal feble + vocal forta (si no és cap cas de diftong creixent)
    • à-vi-a; per-pè-tu-a
  • vocal forta + vocal feble (si la feble és la vocal tònica)
    • ve-ï-na; o-ï-des

EXERCICIS

1. Escriu en un document una llista dels noms de companys i companyes de classe i separa'ls en síl·labes. Marca aquells casos que hi hagi dígrafs, diftongs o hiats. Fes una còpia en pdf i envia'l al meu correu electrònic.

Entra als llocs següents i fes els exercicis corresponents.

2. EDU365: http://www.edu365.cat/primaria/muds/catala/ortografia/ci03.htm

3. ENXANETA: https://nova.enxaneta.info/teoria/diftongs

4. AULA DE CATALÀ: http://www.auladecatala.com/sil-laba-i-diftong/

5. LLENGUA.GENCAT: https://aplicacions.llengua.gencat.cat/itineraris-aprenentatge/suficiencia/scl/scl5/scl52/scl52_03.htm