Joana Raspall


Joana té dues grans passions que giren al voltant de la paraula: els llibres i la poesia.  Per això és bibliotecària i és escriptora.  
Aquestes dues passions s'uneixen pel seu amor als xiquets i els resultats són uns poemes intel·ligents i encisadors que atrapen als lectors joves i adults.

INVITACIÓ            
 
He trobat uns quants mots       
al món de la poesia,
no vull quedar-me’ls tots!
si t’agrada llegir
et faran companyia,
ens els podem partir

Vídeo de YouTube


MÀGIA A LA CLASSE

30 d’abr. 2017, 22:52 publicada per Anna Maria Capdevila

A la classe de l’Abril, per la nit, els llapis dels nens i les nenes i la pissarra es van posar a cantar i, de cop, va haver-hi un terratrèmol i es van posar a cridar.

Un llapis va preguntar a la pissarra:

-Què està passant?

-És  un terratrèmol, va dir la pissarra.

Però era un gegant, i la goma va preguntar al gegant:

-Podria parar, si us plau, gegant?

-I tant que puc! Perdó, és que estic trucant a la porta!

  

Pseudònim:  “Estrella daurada”

L'escombra voladora

28 d’abr. 2017, 8:29 publicada per Felip Echarri

Hi havia una vegada una escombra que era entramaliadai divertida. Li agradava volar però tenia un problema, que no sabia volar. Va estar 34 dies intentant volar però no ho aconseguia. Una nit l'escombra va sentir una veu molt fluixa que deia: si vols aprendre a volar vine amb mi i tal dit tal fet. Ho va fer.
La va seguir i quan van arribar l'escombra va tornar a sentir la veu fina, aquest cop li deia: tanca els ulls i obre'ls quan jo et digui, l'escombra tenia tanta son que es va quedar dormida. Resulta que la veu era una bruixa molt amable, amb uns cabells verds i rinxolats.
Quan es va fer de dia la bruixa li va dir a l'escombra, va aixeca't que es hora d'aprendre a volar. La bruixa i l'escombra van sortir a fora de la casa de la bruixa. L'escombra amb curiositat li va preguntar com et dius bruixa? La bruixa li va contestar: Em dic Nina. L'escombra va demanar si es podia quedar amb la Nina, la Nina li va dir a l'escombra, vols ser el meu company? L'escombra va dir-li: es clar que si!!!
I tots dos van viure feliçosper sempre. 
Un gos i un gat aquest conte s'ha acabat.

Pseudònim: alegria

EN DUO L'ASTRONAUTA

28 d’abr. 2017, 6:46 publicada per Alicia Martinez

Hi havia un cavall astronauta i un gat que tenien una missió, anar a la lluna! Van pujar a dalt del coet... van fer el compte enrere per enlairar-se, 3-2-1 fiuuuuuu enlairament!!!

-Que bonica és la Terra, diu el gat.

-Tens molta raó, diu el cavall

-Ei se'ns està acabant la gasolina, però  encara tenim impuls per aterrar en aquell asteroide d'allà- va comentar el gat.

-Truquem a la grua espacial i li demanem gasolina?

La grua espacial els va donar la gasolina que necessitaven  i després van poder tornar a la Terra.

Un gat i un cavall, conte contat i aquest conte s’ha acabat.

Pseudònim: Astronauta

EL FERRER

28 d’abr. 2017, 1:11 publicada per Jordi Pomés   [ actualitzat el 28 d’abr. 2017, 1:11 ]

El ferrer amb un martell ha picat

el ferro forjat i ha quedat un bon resultat.

El martell, fet de ferro, ha picat el gerro

i s’ha destrossat.

 

El ferrer, esperant que el ferro es fongués al foc,

va avisar perquè bufés el seu porc.

Aquell porc va bufar i bufar

però aquell ferro mai no es va escalfar.


                                                                                   Pseudònim: Gilabert Magí

EL BOSC FANTASIA

27 d’abr. 2017, 11:04 publicada per Arantxa Martinez   [ actualitzat el 9 de juny 2017, 0:44 ]

Hi havia una vegada un poblat anomenat Fantasia on hi havia un bosc encantat. Allà hi vivia la reina de les fades que mai volia sortir del seu despatx.

Un dia va arribar una tempesta i tots els animalets es van espantar tant que van córrer cap a les seves cases. Fins i tot les fades es van espantar! La tempesta la va provocar un gegant que volia matar tots els habitants del poblat.

Una tarda es van reunir tots i van xerrar molt fins que van arribar a una conclusió. Van pensar d’ anar amb el gegant per explicar-li que allò no ho havia de fer perquè podia fer malbé el bosc.

Van caminar molt per arribar a la porta del castell del gegant. Quan la reina fada va veure el castell va dir: Uala! I va trucar a la porta. Com que no li obria ningú va demanar als seus amics que l’ ajudessin i van contestar: Síííí!

Van parlar amb el gegant fins que van arribar a un acord: Ell no faria més mal al bosc però sempre que volgués podria anar a visitar el poblat.

I fantasia contada, fantasia acabada.

                                                                                                                                 

                   Ariadna Egea

                  CE MONTSENY

DÓNA’M LA MÀ

27 d’abr. 2017, 3:57 publicada per Manel Sayrach   [ actualitzat el 8 de juny 2017, 11:22 ]

És fosc

no m’hi veig

vull que em donis la mà

per no tenir por.

Ara hi ha molta llum

i m’hi veig,

però amb tu encara més.

Dóna’m la mà.


Sini Casadevall - 2n de primària
Escola Sadako

El rellotge endarrerit

27 d’abr. 2017, 2:23 publicada per Carla Giudici   [ actualitzat el 6 de juny 2017, 7:54 ]

Una vegada, en una botiga de rellotges, un nen va preguntar a la seva mare: - Mama, em pots comprar aquell rellotge tan separat dels altres?

            I la mare li va dir: -Joan, per alguna cosa serà que estigui separat, però si tu ho vols. . .

            La mare d’en Joan li va comprar el rellotge i en Joan se’n va anar content cap a casa amb la seva mare.

            L’endemà en Joan es va llevar molt cansat, va mirar el rellotge, va veure que eren dos quarts de set i va continuar dormint.  Al cap de cinc minuts la seva mare el va cridar dient:

            -Afanya’t, Joan, que arribaràs tard!

            En Joan li va ensenyar quina hora marcava el rellotge i es va sorprendre.

            Van anar passant els dies i en Joan sempre arribava tard.  Va arribar un dia que la mare d’en Joan es va decidir a trucar a la noia de la botiga. La mare li va dir:

            -Escolti, el rellotge que li vaig comprar va molt tard.

            A la noia de la botiga se li va escapar el riure per sota el nas i li va dir:

            -Aquell rellotge abans era d’una fada, i jo l’estava reservant per al moment precís.

            Després d’uns dies va venir la fada a recollir el rellotge i junts s’ho van passar molt bé.

 

Emma Martín Mateu

El mar de pessigolles.

26 d’abr. 2017, 6:43 publicada per angela camacho

Feia molt de temps que en un mar molt profund els peixos: ratllats, pallassos, grossos, coloraines i rectangulars deien que el mar feia pessigolles.

Deien que era molt estrany que el mar fes pessigolles, doncs és veritat feia tantes pessigolles fins que no podien més. Un dia van decidir un pla, era que com el mar ens fa pessigolles nosaltres també i un dels peixos ratllats va dir això com ho farem per fer-li pessigolles al mar? va dir i es van reunir. Ja ho sabem van dir i van anar fins a la punta del mar i amb les cues esquitxant i el mar els va dir prou prou, que em feu riure, va dir el mar, fins que van fer un tracte. El tracte era que no fes més pessigolles i conte contat conte acabat.

                                                                                                                                                                                                                Pseudònim: Mat


La Marta se sent sola

24 d’abr. 2017, 11:30 publicada per Anna Padilla

Hi havia una nena que estava a l’escola amb els seus amics i amigues que es deien: Lilau, Arnau, Júlia i Ariadna però, sobretot, el seu millor amic era el Jan.
Aquell mateix dia van anar a fer un “vídeo”, Aleshores, quan va arribar a casa, la mare li diu:
- Ens mudem de “ L’escola Sant Vicens a l’escola Sant Gervasi”.
- Per què? -pregunta la Marta.
- El teu pare té molta estona de viatge fins a la feina.
- I quan ens anem?
- Demà, ja ho he confirmat, els hi pots dir als teus “amics”.
- No vull anar-me’n - respon plorant.

L’endemà, és posa la motxilla i se’n va corrents, no ha ni esmorzat. Quan arriba a l’escola li pregunten els nens i les nenes:
- Què et passa?
- És que m’he canviat d’escola i em sento sola, no tinc amics i sóc nova a l’escola
- No sé com és!

De cop i volta seu sola i saps què? Al seu costat té una nena que és diu: Laia. Després d’un minut la Laia ve i es presenta i el que més m’impressiona és que ella és filla única i també se sent sola. La Marta també es presenta, la Laia té dues amigues que es diuen: Martina i Anna.
La Marta té una idea:

- Vols ser la meva “amiga”?
- Sí !!!

L’endemà la Laia, l’Anna, la Martina i la Marta es presenten i pregunten si els agrada ’esport, les llenties... Tots és fan amics, la Marta s’aixeca i diu:

- “SÓC VALENTA, SÓC FORTA I SÓC LLUITADORA AMB AQUESTA CANÇÓ EM FAS SENTIR BÉ”.

Tots van aplaudir.
 I LA MARTA, L’ANNA, LA MARTINA I LA LAIA van cantar la cançó als seus pares.


Pseudònim: ROSA DELS VENTS

EL PRÍNCEP I EL GRANGER

24 d’abr. 2017, 6:55 publicada per Isabel Rubio   [ actualitzat el 11 de juny 2017, 3:45 ]

Hi havia una vegada un petit príncep que es va quedar orfe. Ell volia un poble per governar-lo, però no tenia res, ni diners, ni cavalls, ni cap poble, ni tan sols un llit còmode on dormir.

Aquell mateix dia es va trobar amb un vell granger que tenia tot d’animals.

- Senyor, senyor – va dir el jove príncep.

Al granger li va sortir un somriure d’orella a orella.

- Per fi un poble! No, més ben dit, una granja!

El jove príncep li va dir que s’havia quedat orfe i havia passat dies sense menjar i caminant, caminant, havia arribat fins aquí.

El vell pagès li va explicar una vella història d'un poble. Li va dir que al voltant de la  granja hi vivia un poble, però un bonic dia de primavera les fàbriques es van descontrolar i van començar a tirar tot el vapor i la contaminació.  Va ser un caos. Des d'aleshores tot el poble havia desaparegut i només quedava aquesta granja.

El príncep i el granger van agafar dos cavalls i se’n van anar a buscar un poble. En van trobar un, però era un poble molt desconegut, que rebia molt poca gent de visita.  Van  picar a moltes portes però ningú els  obria la porta. Al final una porta es va obrir.

- Disculpi – va dir el príncep- estem buscant una casa on dormir.

La senyora els va deixar passar la nit. El príncep es va quedar molts dies a aquella casa i els ajudava a fer les feines. El granger va muntar una nova granja just al costat d’aquella família que els havia acollit.

Al final, aquella família van adoptar el príncep i més endavant es va fer rei i la seva família va ser de la reialesa i el príncep va ser pare!

 

Joe Marín

Escola El Pilar


1-10 of 15