Historia de la pilota a crevillent

HISTÒRIA DE LA PILOTA A CREVILLENT

La pilota és l'esport nacional valencià. L'origen es perd en el temps però no la seva identitat. Aquest esport ha estat representat en la seva puresa i genuïnitat, al País Valencià, pel raspall i les llargues. Així, doncs, es coneix popularment com a PILOTA VALENCIANA

A Crevillent, la història més recent ens demostra l’arrelament que la pilota té en la nostra cultura malgrat l'abandonament majoritari i la fredor que hi pateix avui.

Prova d'açò és el carrer que actualment s'anomena "Pizarro" però que sempre ha sigut el carrer "Eras". Un carrer ample i un dels millors carrers per a jugar a llargues. Un carrer que ara mateixa estarà destruït, i que per les seues característiques va ser durant molts anys testimoni d'un dels espectacles més fascinants que es poden contemplar: les llargues.

D'altra banda, a la façana de l’Església de Betlem es jugava a frontó mentre que als trinquets es practicava la modalitat de salt de corda.

Això és, als trinquets. A principis del s. XX es construïren tres trinquets, tots ells fets amb molt de sacrifici i esforç per distints particulars. Aleshores esdevingué encara més afició, més jugadors i més goig popular. Era com un ritual anar-hi a veure el joc esforçat, dur, el cor, els crits, el dolor, els sentiments, la desil·lusió, l'alegria, el guanyar o perdre, la derrota o la victòria...

Aquests trinquets, ara desapareguts, eren coneguts amb els malnoms dels seus propietaris, és a dir: "el trinquet de la Pasqualeta", "el del Tio Mingeu" i "el del Toni el Encanyonaó".

La Guerra Civil i la Postguerra suposaren un contratemps per al desenvolupament del nostre esport, entre altres motius, per la pèrdua i l'exili de molts jugadors.

Als anys 40, el gremi dels "filaós" suposava, pràcticament, la totalitat dels pilotaris ja què la variabilitat horària d'aquest treball els permetia la seva pràctica. Treballaven a preu fet, segons els encàrrecs i plantaven els seus ornejos en un bancal, carrer o pati. Per açò gaudien de la suficient "llibertat" per visitar-se, fer xarrades i arreglar partides. Si calia, recuperaven el diumenge i lliuraven el gènere elaborat durant la setmana aqueix mateix dia, sent dilluns quan més partides es jugaven. Cal dir que eren pilotaris atlètics, ja què filar a mà suposava per al filador un gran esforç físic perquè hi havia de caminar des de la roda fins al punt d'enganxament una mitjana de 25 m el més ràpid possible. Cada dia, per guanyar-se el jornal, un filador hi havia de recórrer uns 20 o 30 km.

Les travesses eren sempre gastronòmiques, és a dir, es jugaven una gatxamiga o una "perola d'arròs i mondongo", plats típics de Crevillent. Tot açò s'hi acompanyava d'un bon vi, una colla d'amics, comentaris de les partides i bon humor.

El trinquet del Tio Mingeu va quedar inhabilitat per poder jugar i a principis dels anys 60 es construí un altre, "el Corones". Però aquest va resultar un fracàs ja què estava orientat malament i el Sol impedia poder jugar-hi perquè no es veia be la pilota. Finalment fou abandonat i s'hi va instal·lar una granja avícola.

Ja a finals dels anys 60, sense cap trinquet i amb el declivi del filar a domicili (era època de transformació industrial), el joc de la pilota a Crevillent va arribar al seu punt més agònic. Els treballadors del filar, base humana d'aquest esport, hi hagueren d'emigrar o canviar a la indústria de la catifa, aleshores en alça. Açò va suposar l'acompliment d'horaris fixes i la manca de l'acostumada llibertat per arreglar partides.

Malgrat estar tocada de mort, la pilota valenciana no va desaparèixer a Crevillent. Sembla com si hi haguera una massa social; això sí, molt minoritària però totalment encoratjada, que no volia deixar-la morir.

Aleshores, cap al 1960 el propietari del bar Grill (al barri de la Salut) hi construí un xicotet frontó que va resultar l'antídot per començar a curar el nostre esport malalt. D'ací hi aparegueren nous jugadors que, a més d'oferir grans partides es preocuparen de fundar, dèsset anys després, el Club de Pilota Valenciana de Crevillent formant dos equips de llargues per a la lliga provincial.

L'any 1990, Crevillent va rebre la visita del millor jugador de pilota de tots els temps, el mite de la pilota valenciana: PACO CABANES "EL GENOVÉS". Aquest va jugar una partida d'exhibició contra alguns jugadors locals.

Deu anys desprès, al 2000, la Cooperativa Elèctrica "Sant Francesc d'Asis" va portar la SELECCIÓ VALENCIANA de pilota que va jugar una partida al Passeig del Calvari en un dia de festa i davant nombrosos aficionats.

Avui, el Club de Pilota Valenciana de Crevillent compta amb 24 persones, nombrosos aficionats i dos equips inscrits en la Lliga Provincial de Llargues i a Palma, i que lluiten per estar sempre al mes alt nivell. A més a més, treballa perquè l'Escola de Pilota Valenciana de Crevillent, creada l'any 1988, siga el referent de la pilota valenciana al sud del País Valencià. Este club el formaren com a president Jose Antonio Aznar Ferrández, com a tresorer, José Antonio Campello Galvañ, secretari Manuel Manchón Campello, y com a vocals José María Alfonso Jimenez i Fèlix Manchón Belso.

Des del Club de Pilota de Crevillent seguim i seguirem lluitant per dignificar la pilota, perquè recupere el seu espai social i perquè no muira i esdevinga un costum o una tradició en la memòria d'aquells que en gaudiren.


Comments