Terratrèmol a La Seda

En un any ple de crisis laborals a les empreses ubicades al Prat, ara és Artenius, la planta del Grup Seda, la que es troba al punt de mira. La Seda de Barcelona, que venia arrossegant importants pèrdues en borsa des de fa més d’un any, va arribar a una situació límit a principis de juny, quan la seva falta de liquiditat va obligar a interrompre la producció a Artenius, on es fabrica el polímer PET. Aquesta planta ha passat recentment per un ERO que ha deixat al carrer 84 treballadors, que també es veuen amb dificultats per cobrar les indemnitzacions pactades.

 

Paral·lelament, l’accionariat del Grup Seda també ha sofert una forta sotragada. Una massa crítica d'accionistes va tombar l’exercici de comptes presentat pel president, Rafael Español, que es va veure forçat a dimitir. Després de l’enrenou, la Comissió del Mercat de Valors va suspendre l’activitat en borsa de La Seda i, conseqüentment, el neguit de la plantilla d'Artenius anava augmentant.

 

Rafael Español va agafar les regnes de La Seda a principis dels 90 -després d’una fugida massiva d’accionistes- i ho va fer rodejat de personalitats amb pes específic al llavors omnipotent entorn de Convergència i Unió (els cognoms Pujol-Ferrussola van arribar a figurar al Consell d’administració). Però tampoc no va despreciar les amistats dels socialistes Narcís Serra (recol·locat a la presidència de Caixa Catalunya) o José Luis Morlanes, que després de presidir el Consell Comarcal del Baix Llobregat es va dedicar al lucratiu món del futbol ficant-se a la directiva de l'Espanyol (ara amb terrenys propis a la comarca). En tot cas, han passat 20 anys i res no queda d’aquella hegemonia. 

 

És llavors quan ens preguntem si l’entramat del Grup Seda ha estat rendible tots aquests anys. No seria el primer cas en què una empresa rep més o menys suport en funció de les influències de qui està al capdavant. Ara han agafat la vara els portuguesos de Caixa Geral. No sabem l’entorn en el que es mouen , però de moment han posat sobre la taula 25 milions d’euros imprescindibles per tal que les fàbriques del Grup Seda segueixin comprant matèria prima per a la seva producció.

 

 En el moment de tancar l’edició, ens queda l'incertesa de quines plantes europees rebran l’aposta forta dels nous accionistes de pes i ens queda esperar que Artenius Prat en sigui una. La debilitat de La Seda pels negocis immobiliaris i el fet que el polígon Enkalene, on es troba Artenius, estigui afectat per un pla de reforma urbanística ens obliga, com a mínim, a romandre ben pendents de la qüestió.