( Esborrany per a la Viquipèdia ? )

Pelatge dels cavalls

Els cavalls poden presentar-se en colors molt diferents.

El color d'un cavall és el del seu pelatge i s'anomena pelatge o pèl, quan hom

fa referència a la coloració general de l'animal. Amb el mateix significat

n'hi ha que parlen de capa, roba o mantell.

 

El pelatge és el conjunt format per la pell , els pèls del cos i les crins de la cua i la

crinera.

Sovint és interessant i necessari indicar el color dels ulls i el dels unglots o cascs

per a identificar del tot un pelatge.

 

 

Diversificació dels pelatges.

Els diferents pelatges són tan antics com la domesticació del cavall.

Els mamífers salvatges acostumen a tenir pelatges molt semblants dins de la

mateixa espècie. La cria en captivitat afavoreix l'aparició i transmissió de pelatges

diferenciats dels més habituals. (1)

Els pobles en contacte amb el cavall s'adonaren dels diferents colors que podien

mostrar i , en molts casos, anomenaren cada varietat amb un terme diferent.

Les terminologies tradicionals es basen en l'aspecte exterior del pelatge.

 

 

Avenços genètics.

Des de Mendel se suposava que els pelatges tenien un origen genètic.

Els progressos assolits en els darrers cinquanta anys han estat notables.

En l'actualitat es coneixen els gens i els mecanismes biològics de molts

pelatges. Però encara hi ha molts detalls desconeguts i alguns casos

en fase de discusió.

Els nous coneixaments permeten i exigeixen una terminologia de pelatges

basada en els genotips. Per sort, les terminologies tradicionals ( basades en

els fenotips ) poden aplicar-se a les terminologies actualitzades ( inspirades

en els genotips ) sense gaires canvis.

 

Classificació general dels pelatges.
Pelatges bàsics ( 2 ): negre, bru, castany , roig.
Pelatges diluïts ( 3 ):: provocats per l'acció d'una o varies dilucions sobre els pelatges bàsics.
Pelatges modificats per un patró( 4 ):  provocats per l'acció d'un patró modificador sobre els pelatges bàsics o diluïts.
 
Referències.
 
1.  The Variation of Plants and Animals under Domestication
By Charles Darwin CHAPTER II  http://englishatheist.org/darwin/variation/chap2.html
 
 
 
4.Patterns of white

http://books.google.com/books?id=ihTMGxdBXb8C&pg=PA61&dq=horse+coat+patterns+of+white&hl

=ca&ei=7WYgTLf0IZif_AaPq8wX&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=3&ved=0CDQQ6AEwAg

 
 
********************************************* 

 

Pelatge bàsic ( 2 )
La denominació de "pelatge bàsic" és convencional i usada per molts autors i centres especialitzats.
Els pelatges bàsics són no-diluïts i es defineixen a partir del color de pèls i crins.
 
Hi ha 4 pelatges bàsics :

-negre

-bru

-castany

-roig
  

Només hi ha dos pigments  que determinen els colors dels cavalls  ( 3 ):

-la eumelanina ( pigment negre o bru )

-la feomelanina ( pigment roig o groguenc)

 

Els cavalls tenen ambdós pigments, eumelanina i feomelanina. Els quatre pelatges “bàsics” resulten del contingut dels pigments anteriors en pèls i crins.

 
 
-els pelatges negres tenen pigments negre i roig als pèls del cos i a les crins ; l'aspecte de pèls i crins és negre
 
 
-els pelatges bruns són gairebé negres del tot però presenten àrees rogenques al musell, la bragada i els flancs ( en aquestes zones no hi ha pigment negre )
 
 
  
-els pelatges castanys només tenen pigment roig als pèls del cos i parts superiors de les extremitats ; la cua, la crinera i la part inferior de les extremitats són negres.
 
 
-els pelatges roigs només tenen pigment roig als pèls del cos i poden tenir-ne a les crines de la cua i la crinera ; sí que tenen pigment negre a la pell.
 
 
 
Referències.
 
1.  The Variation of Plants and Animals under Domestication
By Charles Darwin CHAPTER II  http://englishatheist.org/darwin/variation/chap2.html
 
 
3. Equine color genetics ; Dan Philip Sponenberg

 

 
 
 
************************************************ 

 

Dilucions i pelatges diluïts.

Cada pelatge diluït es considera produït per l’acció d’una dilució < 3 > ( n’hi pot haver més d’una ) sobre un pelatge bàsic.

El nom de dilució ve de les tonalitats dels pelatges diluïts, més clares que les tonalitats dels pelatges bàsics ( no diluïts ).

 

Les dilucions admeses són :

 

-crema

-dun

-argentada ( silver, silver dappled )

-champagne

-pearl

-mushroom

 

Pelatges diluïts crema ( causats per la dilució crema )

 

Poden ser simples ( Cr ) o dobles ( CrCr ) :

 

Negre

Negre + Cr   = negre-fum ( d’aspecte negre )

Negre + CrCr = negre-crem ( d’aspecte blanc trencat )

 

Bru ( d’aspecte negre amb zones rogenques )

Bru  + Cr  = bru-fum ( d’aspecte bru amb zones groguenques )

Bru  +CrCr =bru-crem ( d’aspecte blanc trencat )

 

Castany ( cos castany, cua i crinera negres )

Castany + Cr = falb-crem ( cos groguenc, cua i crinera negres)

Castany+ CrCr = perlí ( d’aspecte blanc trencat )

 

Roig

Roig+ Cr = palomino , ros ( cos daurat, cua i crinera blanques )

Roig + CrCr = crem ( d’aspecte blanc trencat )
 
Cavall de pelatge palomino
 
 
Cavall de pelatge falb-crema
 
 
 

Recapitulació :

La dilució crema ( o modificador crema ) dilueix el pigment negre i el pigment roig.

En forma simple ( Crcr) gairebé no dilueix el pigment negre. Però transforma els pèls castanys en groguencs o daurats.

En forma doble ( CrCr ) dilueix els pèls negres a blancs i les crins negres en blanques ( una mica més fosques que el pèls del cos ).

Els pèls roigs i les crins rogenques es transformen en blanques.

 

 

Pelatges diluïts dun ( causats per la dilució dun ).

 

La dilució dun actua igual tan si és simple ( Dd, heterozigòtica ) com doble ( DD, homozigòtica ).

Això es representa D_.

 

Negre+D_ = pèl de rata, burell, cendrós

Bru + D_ = pèl de rata-bru

Castany + D_ = falb- dun

Roig +D_ = roig-dun ( baig ?)
 
 

 

Aquesta imatge d'un pelatge falb-dun mostra la ratlla negra dorsal i una pota amb zebradures.
 
 
 
 

Pelatge diluïts argentats ( causats per la dilució argentada ).

 

La dilució argentada es representa genèticament per la lletra Z.

Dilueix el pigment negre de forma peculiar : canviant els pèls del cos unes vegades a una tonalitat xocolata o castanya i d’altres provocant un aspecte grisenc amb rodadures ( d’aquí el terme anglès“dappled” ).

Les crins negres es transformen en blanques o lavades.

 

Els pelatges que sense dilució argentada serien :

-negres, es transformen en “roigs- crins blanques”, o en “grisencs rodats-crins blanques”

-bruns, es transformen com els negres

-castanys, les parts negres de les extremitats es dilueixen a rogenques o grisenques

-roigs, conserven l’aspecte original ( no es dilueixen )

 

 

Dos cavalls de la raça Rocky Mountains diluïts argentats. 

 

Pelatge diluïts champagne ( causats per la dilució champagne ).

Els poltres champagne neixen amb la pell rosada i ulls verds o blaus.

Amb el temps la pell es va enfosquint i mostra un aspecte pigarrat característic ( diferent del pigarrat dels cavalls pigats o appaloosa ) i els ulls esdevenen de color avellana.

Pel que fa a pèls i crins, la dilució champagne trasforma els que serien negres en color xocolata, i els que ( sense dilució ) serien roigs en daurats.

El gen champagne es representa per Ch i té dos al·lels : Ch , ch.

Els cavalls chch no són champagne.

Els heterozigòtics champagne, Chch, i els homozigòtics CcCh presenten fenotipus sensiblement idèntics.

 

Variants possibles :

 

Negre   + Ch _= negre-champagne  = “Classic Champagne”

Bru      + Ch_ = bru-champagne    = “Sable Champagne”

Castany + Ch_ = castany-champagne =“Amber Champagne”

Roig    + Ch_ = roig-champagne     = “Gold Champagne”
 
 
Pelatge negre-champagne ( "Classic Champagne"
 
 
Pelatge castany-champagne ( "Amber Champagne"
 
 
Pelatge roig-champagne ( "Gold Champagne" )
 
 
 

Pelatges diluïts pearl ( causats per la dilució pearl )

 

La dilució pearl ( Prl ) és un xic complicada d’explicar degut a la mancança de informació.

Els dos al·lels del gen pearl poden ser :

prl prl……….no hi ha dilució pearl

Prl prl……….dilució pearl heterozigòtica o simple

Prl Prl……….dilució pearl homozigòtica o doble

 

En forma simple ,els fenotips dels cavalls portadors no es distingeixen dels que no porten la dilució. Sembla que la pell és una mica diluïda i pigarrada, però ni pèls ni crins no varien.

 

En forma doble sembla que la pell i els pelatges es dilueixen. La pell esdevé rosada i els pèls i crins molt més clars.

En el cas de cavalls roigs tots els articles consultats indiquen que els pèls i crins esdevenen d’un color d’albercoc  madur ( el nom oficial de la dilució fou durant uns dies “Apricot dilution” ).

 

De cavalls genèticament “negres+ Prl Prl” sembla que n’hi ha un cas en un cavall PRE de nom Avispado I. Una imatge del cavall mostra un color del cos molt clar ( albercoc molt clar ?) mentre que la cua i la crinera són molt més foscs ( albercoc molt fosc? ).

De confirmar-se aquest cas sembla que tots els pelatges bàsics Pr lPrl mostrarien un color clar al cos i cues i crineres diluïdes en proporció menor ( sempre considerant el color que haurien tingut en no ser portadors de la dilució pearl ).

 

Un cas particular és el dels cavalls Prlprl Crcr, portadors crema simple i pearl simple, que mostren un pelatge semblant al dels doble-diluïts crema ( Cr Cr ). Negre-crem, bru-crem, perlí , crem i pearl-crem presenten un pelatge blanquinós difícil de identificar a ull nu.

 

 

 

 
************************************************ 

Patrons modificadors. Pelatges estampats ( modificats per un patró genèric ).

 

Més amunt han estat explicats els “pelatges llisos” que són els bàsics i els diluïts corresponents.

Poden anomenar-se llisos en el sentit que, descomptant les marques blanques singulars, el color del pèls del cos és sensiblement el mateix.

Hi ha altres pelatges però que presenten taques blanques, pigues fosques, entrepelats blancs i foscos, i altres menes de dibuixos que se superposen al pelatge de base.

També hi ha pelatges que són evolutius i canvien de dibuix amb el temps.

Finalment hi ha alguns pelatges que tenen pèls llargs i arrinxolats i cavalls sense cap pèl.

 

Tots els casos anteriors poden ser considerats com a pelatges provocats per un patró modificador genèric que actua o se sobreposa al pelatge de base ( els pelatges de base serien tots els pelatges llisos, diluïts o no-diluïts ). En aquest sentit poden anomenar-se “estampats”.

 

Els patrons modificadors ( indicats expressament en plural ) més importants són :

 

-tacats

-pigats

-ruans

-liarts

-rabicanos

 

Hi ha altres patrons a considerar :

-“wild pattern”, patró salvatge

-“sooty”, patró mascarat

-“ben d’or”

-“brindle”, patró barcí o viat

-“giraffe”, patró girafa

-“curly”, patró de pèl arrinxolat
 
 
*******************************

 

Patrons tacats. Pelatges tacats.

Els pelatges tacats presenten taques blanques al cos. Aquestes taques estàn formades per pèls blancs que creixen sobre zones de pell rosada i despigmentada. Les taques blanques a la cara i a les extremitats ( bausans ) no presuposen que un pelatge sigui tacat.

Les taques blanques són constants al llarg del temps. Llur forma i posició no varia amb els anys.

Sovint seguiexen una distribució asimètrica. Els costats dret i esquerre tenen taques diferents.

 

Hi ha 4 subpatrons tacats que no estàn relacionats genèticament entre sí. De fet són patrons del tot diferents que ocasionen fenotips semblants per a observadors poc experts.

Els subpatrons tacats són els següents :

-“overo”

-“tobiano”

-“sabino”

-“splashed white”

 

En tots els casos hi ha cavalls tacats amb un cinquanta per cent –aproximadament- de taques blanques, que són els més contrastats visualment. Però la quantitat de taques blanques pot variar entre gairebé zero i el cent per cent.

 

 **************************************************

 

Patrons pigats ( “appaloosa”) . Pelatges pigats.

Els pelatges que alguns anomenen pigats estàn provocats pel “complex Lleopard”, un conjunt de modificadors que ocasionen els diversos patrons pigats.

La denominació tradicional havia estat pelatges “tigrats” i modernament la tendència és a dir-ne

“appaloosa”.

 

 
 
Patró ruà. Pelatges ruans.
 
Patró liart. Pelatges liarts.
 
Patró rabicano. Pelatges rabicanos.
 
 
 

 

Les terminologies de pelatges. El problema de les interpretacions i traduccions.
 
Referències.
 
1.  The Variation of Plants and Animals under Domestication
By Charles Darwin CHAPTER II  http://englishatheist.org/darwin/variation/chap2.html
 
 
 
3.
 
 
4.