Montsec - Congost de Montrebei

Ja al poble d'Àger, he preparat la bicicleta i sobre les 9 del matí he començat a pedalar.

El Montsec és molt calorós i cal sortir amb prou aigua. Potser hi ha alguna font més però fins a Alsamora només he trobat la font del Gabrieló (que cal desviar-se una mica), i caldria preguntar si a l'estiu segueix rajant. De Alsamora fins a Corçà, en teoria podem trobar aigua al Mas del Carlets, però jo no he vist la font.

La ruta "normal" puja per una pista asfaltada, que gairebé no circula ningú, però he seguit un altre track que es va creuant amb aquesta pista evitant uns quilòmetres d'asfalt. Hi ha algun tram una mica més pedregós on la pujada no és tan plàcida, però és ciclable.

Arribant a l'alçada de 1350 metes hi ha un encreuament. M'he desviat per una pista que porta a la font i mirador del Gabrieló i a l'ermita de la Mare de Déu del Colobor. En arribar vaig quedar una mica decebut, doncs més aviat és un casalot tancat i mig en runes, on un ramat de cabres el fan servir com a refugi.

Tenia la possibilitat de tornar cap l'encreuament o baixar un corriol que em retornaria a la Vall. Improvisant, baixo per aquest corriol, que es convertiria en una trialera bastant difícil.

En lloc de seguir cap a Àger, em desvio pel Sender dels Petrolers (que en realitat és una pista), que va vorejant la muntanya fins enllaçar amb la pista asfaltada del començament.

Tenia temps i he anat improvisant. En realitat es tracta de dues rutes, que bé es podrien fer en dos dies:

• • El primer bucle que he fet, que per fer-ho més complert podria haver pujar al mirador del Gabrieló, i després pujar a l'ermita de la Mare de Déu de la Pedra, que m'he quedat amb les ganes. Sortirien prop de 30 km i 1200 metres de desnivell.

  • La segona, pujar directe a Sant Alís i fer la volta pel Congost de Montrebei, Corçà i Agulló. Sobre 52 km i 1600 metres de desnivell.

Així, la segona volta he pujat fins el Coll d'Ares on està la sortida de deltes i parapents, i he continuat fins a Sant Alís. Val la pena.

Després, baixada per l'altre costat de la muntanya, per pista asfaltada fins a Alsamora.

A la baixada tenia localitzades un parell de coves, la primera El Graller de Boixaguer. He pujat una mica i he deixat la bici amagada. Només arribar he trobat una parella de mussols que han fugit cap a l'interior. La cova està a deu minuts de la pista i tenia curiositat per veure l'entrada. Per entrar cal anar equipat amb material de espeleologia, però ja la boca és impressionant i permet albirar la grandiositat de la cova.

Unes fotos i segueixo pista avall, fins arribar a un revolt que porta a la cova del Brugal. El camí no està gaire marcat però amb el GPS l'he pogut trobar sense gaire dificultat. S'arriba en uns deu minuts.

Tenia informació sobre aquesta cavitat i encara que l'entrada es petita i no es veu bé el que hi ha a l'interior, no cal equipació especialitzada pen entrar. El casc és important, doncs el sostre és baix.

Per seguretat, és important portar una parell de llanternes i piles de recanvi. Cal gatejar i les parets i terra embruten bastant.

Si és només per veure l'entrada, no val la pena, doncs és un petit forat.

Visitada la cova, segueixo cap a Alsamora, un petit poble amb carrers estrets i una torre de vigilància que domina l'indret.

No hi ha cap botiga ni bar, però es pot carregar aigua a la font de la "Mosca Collonera".

Segueix la baixada fins a un pàrquing on comença el camí del Congost de Montrebei.

• • Al principi hi ha un parell de quilòmetres que es pot anar en bici sense problemes fins una mica més endavant d'un pont penjat.

  • El camí que voreja el Congost, d'uns dos quilòmetres, l'he fet caminant, fent fotos i gaudint del paissatge. Es prou ample per anar en bici. Tot depèn del domini que es tingui de la bici i sobre tot, del que cadascun vulgui arriscar.

  • El tram final, d'uns cinc quilòmetres combina pujades amb trams que no són ciclables i trialeres difícils. Diria que he anat més tros caminant que muntat.

Al congost falla la recepció del GPS, i no marca bé el track. No hi ha pèrdua, però al voltant del km 61 (sortint del congost) cal agafar el desvio cap a l'esquerra, direcció Corçà.

Finalment s'arriba a l'ermita de la Mare de Déu de la Pertusa, penjada en en penya-segat amb vistes a l'embassament i el Congost de Montrebei.

Aquí comença una pista asfaltada que sense cap dificultat porta a Corçà, Agulló i Àger.