Pep Elias



Twelve questions for...Pep Elias

2 May 2010


Pep Elias has a degree in Catalan and is in charge of 'Servei Comarcal de Català de l'Anoia'. Journalist and writer, he has published the storybook "Literalment incapaç de matar una mosca" (
Literally unable to kill a fly). With this book he won the 'Premi Rei en Jaume de Narrativa Breu' in 2005. Some weeks ago he won the 'XXII Premi de Novel·la Breu Ciutat de Mollerussa' with his work "Olor de gas" (Gas smell), which will be published by Pagès Editors.

Pep Elias és llicenciat en Filologia Catalana i és el responsable del Servei Comarcal de Català de l’Anoia. Periodista i escriptor, ha publicat el recull de contes “Literalment incapaç de matar una mosca”. Amb aquest llibre va guanyar el Premi Rei en Jaume de Narrativa Breu 2005. Fa unes setmanes ha guanyat el XXII Premi de Novel·la Breu Ciutat de Mollerussa amb l’obra titulada “Olor de gas”, que serà publicada per Pagès Editors.



________________________________________________
TWELVE QUESTIONS FOR...PEP ELIAS

1. Literature or journalism?
Both activities are related to my passion, which is writting; in my case, they are complementary. Right now, though, my priority is literature and all that surrounds it. I write and read as much as I can, which never seems enough. I have devoted myself to journalism many years, and it always bugs me.


2. Paul Auster or Quim Monzó?

I have read almost everything by Quim Monzó and I have just started with those by Paul Auster. Perhaps by saying this I have already answered the question.


3. Novel or short story?

I love the intensity and hectic pace of the short story. In a novel everything acquires another dimension; to the author and to the reader it is like a distance race. But I do not know if it is possible to choose between one thing and the other. I love novel, although I also claim tale as a genre in capital letters. I am more accustomed to writting short stories, but there are some stories that you immediately see they require a novel.


4. Eduard Punset or Fernando Sánchez Dargó?

Punset is a communicator and a scientist, two activities that cannot always be combined.
For me its main merit is the ability he has to make the people who listen or read him think. This is why it was no surprise that "Viatge al poder de la ment" was the best selling nonfiction book this San Jordi, in Catalan and in Spanish. This is good news.

5.Book or e-book?

The most important thing is the content, although the format varies. I detect certain
fundamentalism among some advocates of paper and electronic book. I love the book ‘on paper’, but I do not want to renounce the advantages that new technologies offer. Luckily, I see books and e-books coexisting for many years.

6. Library or discotheque?

Before I might have answered that library for the day and disctotheque at night, but nowadays I take the first option, especially now that libraries are no longer simply warehouses of books, but places that put many efforts and resources to promote reading.


7. Igualada or Barcelona?

I think it is a luxury to live and work in Igualada, among other things because Barcelona is so close. Therefore it makes me shudder and I cannot understand it is necessary an hour and a half to get there by train.


8.
Roller Hockey or football?
I had the privilege of witnessing first-hand the best years of hockey in Igualada and I think it is a sport that can be very attractive, but has too many interests against it preventing its popularisation. Football, however, has everything in its favor and, indeed, has proven to be a spectacle capable of paralyzing the entire country. Guardiola’s Barça is, in every sense, a luxury for all those who like football.


9.
The Earth or Mars?
Mars may be a good setting for a novel, but I do not recommend anyone to go and live there. The Earth is like it is and we have it like we do, but it is our home. And nowhere like home.


10. English or French?

Ideally, English and French, as languages always add and enrich. But it is clear that English is increasingly indispensable to go around the world, and even to know and understand it without leaving home. This is why I think it is absolutely outrageous that there are still important politicians who always need an interpreter next to them.


11. ‘Capitán Trueno’ or ‘Corto Maltés’?

‘Capitán Trueno’, of course.


12.
Hope or melancholy?
There are moments for everything, obviously, but I prefer hope. Hope is looking forward, melancholy is looking through a rear-view mirror.
DOTZE PREGUNTES PER...PEP ELIAS

1. Literatura o periodisme?
Les dues activitats estan relacionades amb la meva passió, que és escriure; en el meu cas, són complementàries. Ara mateix, però, la meva prioritat és la literatura i tot el que l'envolta. Escric i llegeixo tant com puc, que mai no em sembla prou. Al periodisme m'hi he dedicat molts anys i sempre tinc el cuquet.

2. Quim Monzó o Paul Auster?
De quim Monzó ho he llegit pràcticament tot i amb Paul Auster tot just acabo de començar. Potser amb això ja he respost la pregunta.

3. Novel·la o relat breu?
M'encanta la intensitat i el ritme trepidant del relat curt. En la novel·la tot adquireix una altra dimensió; per l'autor i per al lector és com una cursa de fons. Però no sé si es pot triar entre una cosa i l'altra. M'agrada molt la novel·la, tot que reivindico el conte com a gènere també en majúscules. Jo estic més acostumat a escriure relats curts, però hi ha històries que de seguida veus que et demanen una novel·la.

4. Eduard Punset o Fernando Sánchez Dragó?
Punset és comunicador i científic, dues activitats que no sempre són combinables. Per a mi el seu principal mèrit és la capacitat que té de fer reflexionar la gent que l'escolta o el llegeix. Per això no ha estat cap sorpresa que "El viatge al poder de la ment" hagi estat el llibre de no ficció més venut aquest Sant Jordi, en català i en castellà. És una bona notícia.

5. Llibre o e-book?
El més important és el contingut, encara que variï el format. En aquest tema detecto cert fonamentalisme entre alguns dels defensors del llibre en paper i entre alguns defensors del llibre electrònic. El llibre en paper m'apassiona, però no vull renunciar als avantatges que ens ofereixen les noves tecnologies. Per sort, veig el llibre i l'e-book convivint molts anys.

6. Biblioteca o discoteca?
Abans potser hauria respost que la biblioteca de dia i discoteca a la nit, però actualment em quedo amb la primera opció, sobretot ara que les biblioteques ja no són simples magatzems de llibres, sinó uns espais que dediquen molts esforços i mitjans a fomentar la lectura.

7. Igualada o Barcelona?
Penso que és un luxe viure i treballar a Igualada, entre altres coses perquè tenim Barcelona tan a prop, a tocar. Per això m'esgarrifa i no puc entendre que calgui una hora i mitja per anar-hi en tren.

8.- Hoquei patins o futbol?
He tingut el privilegi de viure intensament i ben de prop els millors anys de l'hoquei a Igualada i penso que és un esport que pot ser molt atractiu, però que té massa interessos en contra que impedeixen la seva popularització. El futbol, en canvi, ho té tot a favor i, de fet, s'ha demostrat que és un espectacle capaç de paralitzar un país sencer. El Barça de Guardiola és, en tots els sentits, un luxe per a tots els qui ens agrada el futbol.

9. La Terra o Mart?
Mart pot ser un bon escenari per a una novel·la, però no recomano a ningú que hi vagi a viure. La Terra és com és i la tenim com la tenim, però és casa nostra. I, com a casa, enlloc.

10. Anglès o francès?
L'ideal seria anglès i francès, perquè els idiomes sempre sumen i enriqueixen. Però és evident que l'anglès és cada cop més imprescindible per anar pel món i, fins i tot, per conèixer i entendre el món sense moure's de casa. Per això trobo impresentable que encara hi hagi polítics importants que necessitin un intèrpret sempre al costat.

11. El Capitán Trueno o Corto Maltés?
El Capitán Trueno, of course.

12. Esperança o melancolia?
Hi ha moments per a tot, és clar, però prefereixo l'esperança. L'esperança és mirar endavant; la melancolia és mirar pel retrovisor.


Comments