Pàgina principal

Benvinguts a la nostra Parròquia. Aquí trobareu informació de totes les activitats que es fan, dels diferents grups que componen la Parròquia, fotografies de les sortides i moltes altres coses.



Germinans Germinabit: “Era de nit” (Jn 13, 30)

Acabem de celebrar la Setmana Santa. Aquest any se m’ha fet palesa, d’una manera molt directe, la diferència entre foscor i llum i el pas que els cristians fem de la primera a la segona gràcies a la resurrecció. També se m’ha manifestat d’una manera, també especial, els qui continuen en al fosca, els qui no han descobert aquesta llum... i he pensat en vosaltres. Gent de Germinans, vosaltres no només esteu en la foscor si no que hi viviu dins. Aquesta crítica vostra, tant destructiva i àcida, envers companys vostres en la fe només pot voler dir que no heu descobert la llum del ressuscitat. Qui es creu legitimat a criticar i jutjar així a membres de la mateixa església no només no sap ni entén –i molt menys estima– la realitat de l’Església –formada per persones humanes– si no que, a més a més, no ha descobert la llum del ressuscitat, una llum que, molt sovint, ens fa adonar de les nostres pròpies mancances. Per això resteu en la foscor: no firmar per por, “tirar la pedra i amagar la ma”, sentir-se superior i menystenir als altres, fer fotos d’amagat i publicar-les... son actituds de foscor. I els qui consulteu la pàgina web també esteu en la foscor. O us penseu que aquest comportament de consultar davant del vostre ordinador –enmig de la nit, és clar– és un comportament cristià? Per què ho feu? Pel “morbo” de saber “amb qui es fiquen avui”? Potser per animar-vos a costa de les desgràcies dels altres? O per pensar “mira que diuen d’aquest. Jo no estic tan malament!” Així funcionen els programes que busquen la polèmica en la televisió i les revistes del cor. Transmeten la falsa idea de que qui ho mira “controla” la seva vida, que no és “com els altres”. Això em recorda el passatge de l’evangeli del fariseu i el publicà on el fariseu prega Déu dient: “jo no sóc com aquest publicà...” La sentència que dóna l’evangelista és clara: la pregària del publicà –que no gosava ni aixecar els ulls al cel– es acceptada mentre que la del fariseu, no. Us sentiu superiors a la gent que els de Germinans critiquen? Doncs llavors també esteu en la foscor.

Al final del camí de la Pasqua celebrarem la Pentecosta. Els deixebles, tancats per por dels jueus –en la foscor de les seves cases– decideixen sortir fora i, jugant-se la vida, anunciar el Crist ressuscitat. Aquí varen néixer les comunitats i la mateixa Església. Amb les seves febleses i contradiccions –que en tenien– però amb molta fe i amb la força de l’Esperit varen donar la cara. I vosaltres? A mi em trobareu a la parròquia, em podeu fer les fotos que vulgueu i firmo els meus articles. I vosaltres? On sou? En la foscor de la xarxa. Vosaltres viviu en la nit.

Per tot plegat estic decidit a continuar desemmascarant-vos, tant a vosaltres com als qui us consulten i la meva audiència va creixent. Si una cosa no suporto es que us fiqueu així amb els meus companys preveres. Que us fiqueu amb mi em rellisca bastant però amb els altres... Però no patiu. Seguiré pregant per vosaltres... i també pels qui consulteu la vostra web.

Xavier Moretó, rector de Sant Ignasi de Barcelona


Germinans: del fill gran de la paràbola, dels mossens “normals” i del “talp” que tenim a la parròquia

Seguim amb el “culebrón” de Germinans Germinabit, els nostres amics que despotriquen d’altres cristians. Pel que em diuen m’ha tocat el rebre “un dia sí i un altre també”. Què hi farem! La gent m’ho diu. Jo segueixo sense entrar a la web. No m’interessa. Tampoc estic per perdre el temps. Perquè, contràriament al que diu el “talp” de la nostra parròquia (després me n'ocuparé d’ell...) resulta que treballo bastant. La gent de la parròquia diu que tinc massa coses però els hi ha que –pel fet d’arribar “justet” per dir la missa– interpreten que sóc un gandul... Increïble! Amic “talp”: o no vius a la parròquia o només veus el que vols veure. Sempre és perillós –i poc cristià– jutjar per les aparences però més encara no adonar-se de les coses. Si vols un dia vens a veure’m i et passo la llista de les coses en les que estic ficat. Quedaràs parat! L’altra dia el bisbe –el nou– m’ho va dir molt gràficament: “on no estàs ficat tu?”

Avui, després de llegir i predicar la paràbola del Fill Pròdig o del Pare que perdona –a mi m’agrada més el segon títol– he pensat en vosaltres. Vosaltres sou els nous fills grans! El cor endurit, la crítica àcida i destructiva, la incapacitat de perdonar com ho fa el pare, la “perfecció” del bon complidor que menysprea als altres que no pensem com ell, la superioritat davant el més feble... Tot quadra. Felicitats! Alguns estudiosos dels evangelis diuen que aquesta paràbola és el centre del missatge de Jesús i, dins de la paràbola, la figura i l’actitud del pare és cabdal. Ho pilleu? Per tant, jo de vosaltres m’ho faria mirar perquè no teniu res a veure amb l’actitud del Pare i això és particularment greu. Criticar a la gent amb aquesta duresa no té res de misericordiós. És més, no és cristià.

Sembla que en la vostra pàgina poseu que no sóc gaire “normal” com a mossèn. Això la gent també m’ho diu però no amb to despectiu com ho feu vosaltres si no com una lloança. És curiós. Precisament, la gent celebra que no sigui com d’altres mossens. Avui mateix m’ho han dit: “ets un mossèn diferent, proper. Així haurien de ser tots...” Per cert, tampoc el Papa Francesc sembla un papa “normal” i també la gent ho celebra, perquè és proper, amable, perquè riu. És clar que amb les vostres idees pre-conciliars segurament tampoc us agrada. Heu de saber que el tracte proper amb la gent és el que ens pot donar una mica de presència amb les persones, sobretot les allunyades. Recordeu que Jesús ens diu “no he vingut a buscar als justos, si no als pecadors...” És clar que vosaltres, segurament, menyspreeu als allunyats de la nostra societat. Potser penseu –com ho feien els fariseus– que són “gentussa pecadora”. Felicitats de nou, germans grans!

I anem a la cosa més curiosa: tenim un “infiltrat” a Sant Ignasi! Segurament tu em vares fer la foto celebrant, no? T’he d’avisar perquè la gent de la parròquia et busca... i no precisament per dir-te bon dia. No és per posar-me medalles però a Sant Ignasi estan contents amb el que faig. Davant les vostres crítiques molts m’han dit: “no facis cap cas!” i d’altres: “és pura enveja”. Et recomano que durant un temps no vinguis per aquí perquè els hi ha que sospiten qui ets... Potser n’hauríem de parlar. Suposo que saps les hores de despatx. Prometo respectar el teu anonimat.

Per cert, us informo que, arrel de tota aquesta polèmica, les visites a la nostra web estan augmentant. Potser arribarà el dia que tingui més audiència que vosaltres! Això m’anima a seguir escrivint. Ja és hora de dir les coses pel seu nom. Vosaltres us dieu cristians de però no ho sou, encara que alguns estigueu ordenats, i la gent que entra en la vostra web participa d’aquest a-cristianisme. Què quedi clar.

Xavier Moretó, rector

Carta adreçada als qui entreu en la pàgina web de Germinans Germinabit

 

Benvolguts cristians i cristianes:

 Aquest cop m’adreço a vosaltres, internautes de Germinans, per donar-vos unes quantes pistes i posar una mica de llum en la qüestió, i no només en el que fan els nostres amics de Germinans, si no també en el que esteu fent vosaltres en entrar en la seva web. Heu de saber que els de Germinans no estan actuant com a cristians i, vosaltres, en consultar-los i fer créixer la seva “fama”, tampoc. El fet que molta gent ho consulti no ho legitima com a bo. És com els debats de la tele que busquen desqualificar-se els uns als altres per captar adeptes. D’alguna forma cerquen que la gent s’animi o s’evadeixi dels seus problemes a costa de les desgràcies dels altres i això no és cristià. Només cerquen la polèmica per captar audiència, però aquesta mateixa audiència en resulta còmplice d'aquesta manera de fer. Sense audiència no ho farien i justament ho fan perquè hi ha gent que s’ho mira. És com “un peix que es mossega la cua”. Això tampoc és cristià. No ho és ni insultar ni criticar –i molt menys jutjar–, encara que una gran majoria ho faci, però tampoc ho és fer-ne cas. En definitiva, podríem dir que ells es diuen cristians però no ho són i vosaltres, en donar-los “volada” tampoc feu bé.

Per fonamentar aquesta opinió us poso els següent fragment de Sant Pau als Efesis. El títol que surt a la Bíblia és: “normes de vida cristiana”. Molt significatiu.  

 

“...abandoneu la mentida i que cadascú digui la veritat al seu proïsme, ja que tots som membres d'un mateix cos. Si us disgusteu amb algú, no l'ofengueu; que la posta de sol no us trobi encara ressentits: no doneu ocasió al diable.”...“Que de la vostra boca no surtin mai paraules dolentes, sinó tan sols aquella paraula que serveixi per a edificar els altres en allò que convingui i faci bé als qui l'escolten. No entristiu l'Esperit Sant de Déu, que us ha marcat amb el seu segell per al dia que sereu redimits. Llanceu lluny de vosaltres l'amargor, l'enfuriment, la ira, els crits, les injúries i tota mena de dolenteria. Sigueu bondadosos i afectuosos els uns amb els altres, i perdoneu-vos tal com Déu us ha perdonat en Crist.”

 

Efesis 4, 25-32

 

Xavier Moretó, rector


Germinans: els nous fariseus (tancats)? (continúa II)

Amics de Germinans Germinabit:

Em torno a adreçar a vosaltres per dir-vos unes quantes coses relatives especialment a la vostra reacció en la pàgina web. Pel que m’han dit, heu reaccionat amb certa violència als meus escrits. Ja sabeu que no miro mai el que hi poseu. Com diuen els joves, em dóna “mal rotllo”. A més, tampoc m’interessa gaire, la veritat. Només m’interessa l’actitud que teniu, certament contraproduent, una actitud que cal desemmascarar. Quan parlo de “certa violència” em refereixo als insults que m’heu proferit, directament adreçats a la meva persona. Jo interpreto que, normalment, quan una persona insulta un altra en el decurs d’una conversa vol dir que s’ha quedat sense arguments. És una mena de “senyal d’alarma”.

També interpreto que us he “tocat la fibra” per dir-ho d’una forma gràfica. Ho celebro, no perquè m’alegri d’haver-vos perjudicat –això no seria ni ètic ni cristià– si no perquè ara sabreu què senten tots els mossens i bisbes als qui “deixeu verds” quan els critiqueu –i de la forma que ho feu– en la vostra pàgina web. Si més no, us podreu fer una certa idea del que suposa sortir públicament a Internet parlant malament de vosaltres. Segurament era el mateix que sentien els fariseus quan Jesús denunciava públicament la seva hipocresia. També a Ell el varen insultar...

D’altra part, sincerament, em dóna la impressió de que manifesteu una certa “mania persecutòria” envers mossens i bisbes. Si fos el cas, el més adient seria buscar-vos una ajuda psicològica. Jo conec alguns bons psicòlegs que us podrien ajudar. A més, són cristians. De passada us podrien ensenyar què vol dir ser cristià.

Tanmateix, malgrat els vostres insults i la vostra violència, la comunitat de Sant Ignasi i jo mateix seguirem pregant per vosaltres. Jesús ens diu “pregueu pels qui us fan mal”. Ho recordeu? Com podeu veure, pel que sembla, sí parlo de Jesús. Un altre error per part vostra...

Atentament,

Xavier Moretó, rector



Germinans: els nous fariseus (tancats)? (continua)


Ja fa un mes de la carta que vaig adreçar als meus amics de Germinans Germinabit des d’aquest full i des de la nostra pàgina web i les reaccions han estat diverses. En general, la carta ha tingut el seu impacte en la parròquia. Alguns m’heu dit que no en sabíeu res, que sembla increïble que això pugui passar en l’església. D’altres sí ho sabíeu però també heu mostrat la vostra sorpresa pel fet que jo hi sortís i d’una manera tan directe –una foto en plena celebració– i per les coses que diuen de mi. La majoria m’heu dit que no té cap importància si vaig amb casulla o no i que tinc tot el dret a tenir la meva opinió personal sobre el procés que està donant-se a Catalunya. Alguns ja sabreu que n’han identificat a dos per les seves adreces IP de l’ordinador. Evidentment, en són més de dos. Això és un equip! Tanmateix, no crec que sigui bona idea anar per ells d’aquesta manera. Identificar-los es presta a tornar-s’hi i això no és cristià. Jesús ens diu que no hem de tornar “mal per mal” si no “bé per mal” i que hem de perdonar... D’altres m’heu dit que pregaríeu per mi. Jo us he dit: “No cal. Pregueu, més aviat, per a ells”. És on vull arribar en la segona part de la meva carta.

Benvolguts companys i companyes de Germinans:

Em torno a adreçar a vosaltres per dir-vos unes quantes coses més que –com diu el salmista– “he anat pensant madurament” durant tot aquest temps al voltant de la vostra actitud i la meva. Em continua semblant increïble el que feu des de la vostra pàgina web, sobretot quan qui ho fa és un o uns mossens com jo. Pel que sembla també hi ha cristians i cristianes entre vosaltres. Quan miro la meva tasca pastoral a la parròquia, als moviments, a l’església en general no puc estar-me de pensar: vosaltres feu pastoral? Esteu amb la gent? Celebreu els sagraments? I si ho feu, com ho feu? Perquè dóna la impressió de que hi dediqueu molt de temps a la vostra web. Ha de ser així perquè jo, només per contestar e-mails i missatges de mòbil ja m’estic una bona estona. Això vol dir que traieu temps de la pastoral, de l’atenció a les persones per criticar als vostres companys preveres i cristians a la vostra web? Tot i que potser ho feu de nit, restant hores de descans. Encara seria més tètric... Per a mi i per a molts dels meus companys no només és una bestiesa sinó que va molt més enllà: és una contradicció, va contra el més essencial del ser prevere i laic perquè qüestiona la vocació, tant de mossèn com de cristià. Ara entenc les declaracions del que va ser bisbe auxiliar de Barcelona, mons Pere Tena, quan va dir: “aquests els hauríem de suspendre ad divinis”. La suspensió ad divinis és una pena canònica que prohibeix la celebració pública de l’eucaristia, la predicació als fidels i la confessió. És una sanció temporal que té per objectiu suscitar el desig de canvi i conversió. Mons Tena era molt discret i rarament feia declaracions però aquest cop sí les va fer. Per a mi és molt significatiu, sobretot perquè el coneixia bé, a ell i als seu germà. Que una persona tan prudent, tan sàvia i discreta parlés així vol dir molt. És clar que segurament a ell –per variar– també el deuríeu “deixar verd”. Però tornem al tema: quina pastoral feu vosaltres que pugui avenir-se amb aquesta crítica tan àcida de la vostra web? Vosaltres parleu amb la gent? Confesseu a les persones? I encara més: us confesseu? En la confessió, si un sap escoltar bé, s’aprenen moltes coses. Jo diria que el més important que s’aprèn en la confessió és que no som tan bons ni tan perfectes com a voltes creiem. És clar que potser us limiteu a posar penitències i prou. També és una manera de confessar, una mica mecànica però –sobre el paper– vàlida. Tanmateix, aquest sagrament és molt més que posar penitències. Jo el veig com un trobament amb Déu, tant pel qui rep el perdó com pel qui perdona. Un Déu que és, per sobre de tot, misericòrdia i perdó i que es fa un de nosaltres per assumir la nostra fragilitat... pels qui vulguin reconèixer-la, és clar. Certament, els perfectes, els qui es creuen amb dret de criticar els altres, no necessiten convertir-se. Potser no necessiten ni a Déu. Ja en tenen prou amb “mirar-se el melic” i ser ben considerats, d’ocupar els primers llocs, de que els diguin pares o mestres... Us sona? “Ja tenen la seva recompensa” els hi diu Jesús a l’evangeli amb una certa ironia.

És per això que –davant tot plegat– ja no dic als meus parroquians que preguin per mi –com alguns volen fer– sinó que preguin per vosaltres. Això m’ha animat a obrir una secció en el nostre full dedicat a pregar per les necessitats del món i, ara per ara, el que cal fer –entre d’altres coses– és pregar per vosaltres. Els qui vulguin de St. Ignasi podran aportar la seva pregària i la publicarem, també a la web. Així ho farem fins que atureu aquesta dinàmica tan destructiva per la nostra diòcesi que dueu a terme en la vostra pàgina web. Com diu St. Pere en la seva 1a carta: “la pregària feta amb fe és molt poderosa”. Així ho espero. Bona sort.

Xavier Moretó,

rector de St. Ignasi

 

Germinans: els nous fariseus (tancats)?

 

Fa uns dies em va arribar –mitjançant alguns de vosaltres– una notícia curiosa, però no per això menys esperada: he sortit al Germinans! Pels qui no ho sapigueu, Germinans Germinabit és una pàgina web on alguns mossens companys meus escriuen –potser seria més apropiat dir que despotriquen– de forma anònima sobre altres mossens, fins i tot els propis bisbes... Com pot ser això?, us preguntareu alguns de vosaltres. Doncs, sí. Certament, a la nostra Església hi ha de tot! La notícia és que finalment hi surto. Suposo que –de retruc– també hi sortim els de Sant Ignasi. Dic suposo perquè no m’ho he mirat. Mai ho faig. Com diuen els joves, “em dóna mal rotllo”. Si us sóc sincer, menys mal que hi surto! Ja era hora! Em començava a preocupar. Fa temps que em preguntava perquè no hi sortia, amb tot el que estem fent a la parròquia. Segons m’heu dit alguns de vosaltres “m’han deixat verd”. Per això m’he animat a adreçar una carta als meus –malgrat tot– companys mossens. Aquesta carta sortirà també en la nostra pàgina web, de manera que arribarà als seus destinataris i a tots els qui la vulguin llegir. Ja sabeu que Internet és una gran finestra al món i val la pena aprofitar-la. Som-hi, doncs.

«Benvolguts companys de Germinans: 

Darrerament m’he assabentat que he sortit a la vostra pàgina web. Lluny de preocupar-me o deprimir-me –com els passa a alguns companys meus i vostres quan hi surten– jo ho celebro perquè això vol dir que no esteu d’acord amb les iniciatives que prenc. Això és bo i m’esperona. Si no hi sortís voldria dir que esteu d’acord amb el que faig i això si que em provocaria un cert neguit.

 

Sembla ser que us fiqueu amb mi pel tema de la independència. Certament, he pres un compromís d’informar i donar oportunitat a dialogar a les persones de la parròquia i a qui vulgui al voltant del procés que s’està duent a terme en el nostre país. Com diu el Concili Vaticà II, els neguits, les alegries i les angoixes del poble són també les nostres. Recordeu el Vaticà II, no? Això vol dir que no podem restar al marge de tot aquest procés. Certament, he convidat dos cops Els de l’Assemblea de Catalunya. Com m’han dit els propis membres de l’ANC –que tenen una divisió que es diu “cristians per a la independència”–, som l’única parròquia de Barcelona que ho ha fet dos cops i me’n sento orgullós. Molts m’ho han agraït. Com ens diuen els nostres bisbes, hem de participar, no podem fer com si no anés amb nosaltres. Potser també em critiqueu perquè jo em manifesto favorable a la independència. Doncs si, ho faig. Puc fer-ho perfectament. Faltaria més! El fet de formar part de l’Església no anul.la la meva opinió personal. L’Església és diversitat i això és una riquesa. Diversitat en la unitat, us sona? Comprenc que persones com vosaltres potser preferiríeu que tots tinguéssim un únic pensament, uniforme i monolític, però aquesta no és la nostra naturalesa. Potser no heu entès de què va l’Església, tot i que, en el fons, dubto que sapigueu què és l’Església i, molt menys, estimar-la. Crec que, amb prou feines enteneu de què va l’evangeli o què vol dir ser cristià. I no diguem què vol dir ser prevere... I, com diuen els castellans –que també els reconec coses bones–, “a eso iba”.

Quan Jesús a l’evangeli ens diu –per activa i per passiva– “no jutgeu”, “la mesura que vosaltres feu, us la faran a vosaltres” o “com pots dir al teu germà: vine, que et trauré la busca que tens en l’ull quan tu tens una biga en el teu”, què penseu? I, encara més inquietant, com ho prediqueu a la gent quan vosaltres deixeu verds els vostres companys preveres i bisbes? Si voleu que us digui la veritat, em recordeu els fariseus del temps de Jesús. Els fariseus “tancats”, s’entén. Perquè també n’hi havia d’oberts, com Nicodem. La raó és molt senzilla: si us creieu amb dret de criticar-nos d’aquesta manera –certament àcida, destructiva i jo diria que ressentida– és perquè vosaltres us creieu perfectes. Sou perfectes? Si? Doncs és el mateix que creien els fariseus “tancats” del temps de Jesús. I Jesús els dedica unes quantes paraules “delicades” com “cria d’escurçons”, “sepulcres blanquejats, nets per fora, però plens de brutícia per dins” i “hipòcrites, que “diuen i no fan”, “que carreguen farcells pesadíssims a la gent, però ells no els mouen ni amb el dit...”. Sou conscients de què esteu carregant “farcells pesadíssims” sobre l’esquena del vostres companys preveres? Jo diria que encaixeu perfectament en el “model fariseu” que denunciava Jesús. Felicitats! També ells eren “els religiosos”, “els mossens” de l’època. Però no patiu, quan arribeu allà dalt Algú us preguntarà: “Què n’has fet dels dons que has rebut? Què n’has fet del do de la vocació que t’he donat? I del ministeri que t’he conferit per la meva Església? Potser no recordeu que vosaltres sou preveres perquè l’Església us va acceptar. Us suggereixo que us repasseu el ritual d’ordenació. Us pot ser molt il·luminador. Aquella frase: “Hem consultat el poble de Déu i creiem que n’és digne”. I el bisbe diu: “Acceptem aquest germà nostre per l’orde del presbiterat...”. Ho recordeu?

 

De ben segur que a tot podreu respondre amb moltes raons, fins i tot podreu dir que ho fèieu “a fi de bé”, pel bé de la diòcesi i dels seus membres. Jo crec que no colarà. Això si, ho haureu de fer “a cara descoberta”. No podreu fer-ho anònimament. Aquest cop no us podreu amagar. Bona sort.»

 

Xavier Moretó,

rector de Sant Ignasi de Barcelona

 

 


cartell taula rod











Oració de Sant Francesc d'Assís




28/07/2013 FESTA DE SANT IGNASI




CELEBRACIÓ DEL DIA DE LA PARRÒQUIA 2013

El passat diumenge 2 de juny vam celebrar el Dia de la Parròquia amb l'Eucaristia del Corpus, un dinar de germanor, projecció de cinema i l'audició comentada de La Flauta Màgica de Mozart.
Aquí teniu el reportatge de la festa:






FELICITATS A TOTES LES FAMÍLIES. GRÀCIES PER UNA MISSA DEL POLLET TANT XULA!

Cada darrer dissabte de mes celebrem la missa familiar a st ignasi, amb un estil molt semblant a la Missa del Pollet. Veniu! No us ho perdeu!

Aquí teniu el video de la missa del pollet 2012, que un any més ha preparat la Maria Delgado.
Moltes gràcies Maria!






Per cert, a la secció catequsi trobareu un link que us vincula amb el seu blog.
Passegeu per la web que poc a poc anem posant coses noves!



TORNEM A TENIR GRUP DE GOSPEL !!!


Interessats digueu-li al rector... i digueu-ho també pel barri!!!




Us pengem el link del reportatge sobre la demanda d'aliments a la nostra parròquia. Mireu quina colla de col·laboradors que tenim!
http://www.btv.cat/btvnoticies/2012/12/04/parroquia-sant-ignasi-eixample-aliments/



 
Aquí teniu el video de la missa del pollet 2011 fet per la Maria Delgado. Val la pena que li feu un cop d'ull!



 
 
Subpàgines (1): Calendari d'activitats
Comments