Història de la colònia

Els orígens

PREHISTÒRIA I ANTECEDENTS A LA FORMACIÓ DE LA COLÒNIA

Els primers senyals de presència humana a la zona es remunten a l'edat de bronze, uns 2000 anys aC.

  • A les Comes s'hi troba un dolmen en estat molt deficient ja que només hi resten dretes 5 lloses. A l'interior s'hi trobaren ossos humans molt trossejats i diversos fragments ceràmics de l'època. Pels voltants de la zona es diu que s'hi van trobar més restes.
  • També trobem un megàlit a l'anomenada Tomba del Moro de Vallbona que fou trobada per mossèn Joan Tristany. Hi resten 3 lloses, i les 2 laterals es troben inclinades vers l'interior. També s'hi van trobar restes d'un collaret, ganivet...
  • El dolmen de la Vena a la Serra de Torribalta. La cambra conserva les lloses laterals i un petit fragment a la capçalera.
  • El dolmen de la Creu de l'Espelta. També a la Serra de Torribalta. Molt a prop de la Creu de l'Espelta i a uns 500 m del dolmen de Coaner. Hi ha dempeus la llosa lateral de la banda sud i la capçalera.
  • La cista de les Feixes o dels Olivers del Prat. Integrada a la paret d'una feixa de vinya enmig del bosc, entre les cases de Les Feixes i de Cal Caputxí.
  • Dolmen i menhir de la Vinya Sala. Situats a la serra dels Pujadors entre Súria i Valls de Torroella

HISTÒRIA DEL MAS PALÀ FINS A LA FUNDACIÓ DE LA COLÒNIA

Catalunya entra a la història vers l'any 800 aC. En aquesta època aquí hi vivien els lacetans, que era el nom que rebien els ibèrics que vivien al Bages. Els grecs van venir a comerciar amb les tribus ibèriques. Després dels grecs vingueren els romans i el cristianisme, passant pels visigots.

 

  • A Riols s'ha recollit ceràmica d'època ibèrica i de romana.
  • Al Pla del Llop s'ha esmentat l'existència d'unes ruïnes suposadament romanes, si bé no s'han localitzat ni estudiat després de la seva troballa.

Després de la invasió àrab l'any 711 després de Crist, la península queda sota el seu domini. Amb l'expansió dels francs comença la recuperació dels territoris catalans. Aquests organitzen la Catalunya cristiana en comtats per fer fora als sarraïns.

Així al s. X és quan trobem les primeres referències escrites relacionades amb Torroella. En aquells moments Torroella era un castell termenat, és a dir, un castell que tenia un territori sobre el qual exercia la jurisdicció.

Durant els s. X i XI, Torroella depengué del comtat de Cerdanya i cap a principis del s. XII passà a jurisdicció dels comtes de Barcelona. El domini feudal estigué en mans de la família Berga.

  • Tot i que del castell de Torroella no en queda cap rastre, està localitzat l'indret on havia estat construït. Queden rastres de les pedres que formaven la base de la torre de defensa. També s'hi localitzen restes d'una muralla de construccions posteriors. I al peu de la muntanya hi ha les restes de la dita Casa del Senyor.

Al 1423 Coaner i Torroella passaren al Comtat de Cardona, fins a la desaparició dels senyorius jurisdiccionals

  • Trobem necròpolis d'aquesta època a la zona de cal Garrifes, a la Vinya d'en Guitarra i al Riols. Aquests llocs es fan interessants per la presència d'aquestes sepultures excavades a la roca.
  • La zona de cal Garrifes també era interessant per què s'hi observaven diversos elements oberts a les roques que feien suposar l'existència d'alguna mena de poblament o ocupació, potser també durant l'edat mitjana. Ara està pràcticament destruït degut a l'ampliació d'un camp de conreu.
  • A les Comes també hi ha unes tines o dipòsits excavats a la roca, dedicats a l'elaboració del vi.

L'església de Sant Salvador de Torroella surt citada en els escrits del 1205. Però no és fins el s. XIV que la trobem documentada com a parròquia. Antigament pertanyia al Bisbat de la Seu d'Urgell i quan es creà el Bisbat de Solsona al 1593 s'hi incorporà.

Joan de Palà i Valls va ser el fundador de la Colònia Palà. Ell era l'amo del Mas Palà, una masia documentada des de mitjans del s. XIII. El mateix succeeix amb el cognom Palà i les seves genealogies documentades.

La referència més antiga al Mas Palà es recull al "Llibre de Notas dels Actes de Palà". Segons el llibre, el protocol més antic de l'arxiu del Mas data de 1256, per la qual cosa s'infereix que Bernat de Palà (Palacii) era l'amo del Mas i que la masia ja existia al s. XII.

Tot fa pensar que hi hagué establiments anteriors al del molí, però qui deixarà establert el nom de Palà al Mas i, en definitiva a la Colònia, és la família Palacii ( de Palad o de Palà). L'hostal de Palà fou centre de traficants i contrabandistes de sal.

L'antic Molí de Palà fou propietat dels senyors Ducs de Cardona. El 13 de juny de 1482, els Ducs establiren la casa del Molí fariner a Valentí de Palà de Torroella i a la seva família. Aquest molí ha estat objecte de diversos arrendaments durant la seva història, però sempre ha anat lligat a la vida del Mas.

Cap a l'any 1601, Joan de Palà faria construir al costat de la casa una capella dedicada a la Verge Maria i a St. Joan Baptista. Dos anys després, durant el mes de juny el Mas acolliria a Sant Llorenç de Brindis i aquest salvaria la vida del fill del Sr. Joan amb la seva intervenció divina.

En el darrer quart del s. XIX, en terres del Mas Palà, s'intal·là una indústria tèxtil i un nou nucli de poblament, lacolònia Palà de Torroella. Concretament, el 7 de setembre de 1876 és concedit a Don Joan Baptista de Palà i Valls el permís d'ampliació d'aprofitament d'aigües del riu Cardener per a la construcció d'una fàbrica de filatures i teixits de cotó. L'edifici fabril es contruí prop del Mas i de l'hostal, a la riba esquerra del riu Cardener.

El naixement de la Colònia Valls es produí arran d'unes desavinences entre Joan Palà i el seu cosí Esteve Valls. Aquest últim se separà de la societat "Esteve Valls i companyia" i fundà una nova fàbrica i una altra colònia a un kilòmetre riu avall. La nova empresa "Manufacturas Valls S.A." va començar a funcionar al 1903.

HISTÒRIA DE LA COLÒNIA

Amb data 7 de setembre de 1876 és concedit a Joan de Palà i Valls, advocat i propietari del Mas Palà, l'ampliació d'un aprofitament d'aigües del Riu Cardener (construcció de la resclosa) per una fàbrica de filatures i teixits de cotó, juntament amb altres edificacions. Així queda fundada la Colònia tèxtil coneguda per Palà de Torroella.

Durant el mes d'agost de l'any 1877 els senyors Esteve Valls i Pascual (fabricant), Joan de Palà i Valls (propietari) i Manuel Arias i Comellas (del comerç) formen la Sociedad Esteban Valls y compañía.

Al 1879 s'edifica una nova capella. S'aprofita l'antic oratori del Mas Palà i continua estant dedicada a la Verge Santa Maria i a Sant Joan Baptista.

Al 1885 un incendi destrueix totalment la fàbrica, que es torna a reconstruir ràpidament.

Amb data 1 de gener de 1900 es dissolt la societat arrel d'unes desavinences entre els dos cosins Joan Palà i Esteve Valls. Llavors com que Joan Palà era el propietari de les terres es queda amb la fàbrica i la Colònia, així com aproximadament amb la meitat dels telers. Joan Palà accedeix a que Esteve Valls continuï utilitzant la seva maquinària a la fàbrica, fins que el dia 3 de setembre de 1903 queden acabades les obres d'una nova fàbrica un km. riu avall. Seria el naixement de la Colònia Valls.

S'encarreguen de l'educació de les nenes de Palà les Germanes Dominiques de l'Anunciata que deixen la Colònia Palà i s'instal·len a la Colònia Valls durant la separació de les fabricacions. Les Germanes s'encarreguen tant de l'Ensenyament com de la neteja de l'Església.

El 25 d'abril de 1917 es concedeix el permís per construir un pont que travessa el riu Cardener enfront de la fàbrica.

El dia 26 d'octubre de 1918, i per petició de l'empresari, a la Colònia Palà se li concedeix el títol de Proveedor de la Real Casa.

Durant els anys següents la família Palà compra diverses propietats de les rodalies del poble.

Des del 1922 i fins el 18 de juliol de 1936 s'encarregaren de l'ensenyament de les nenes les Religioses Mercedaries de Catalunya.

El dia 28 d'abril de 1923 Don Joan de Palà i Claret és elegit Diputat a Corts pel Districte de Berga.

El Salt de la Ribera i el Salt de la Coromina (concessió del 1925) van garantir que hi hagués la suficient energia elèctrica per abastar tota la Colònia.

El 19 de setembre de 1926 es fa una festa d'homenatge a Don Joan Palà i Claret al santuari de Ntra. Sra. de Queralt (Berga), que ja ha deixat les seves tasques de diputat.

En data 30 de juny de 1932 és constituïda per Don Joan i Don Francisco de Palà i Claret la societat familiar industrial i mercantil Industrias Palá, S. A.

Quan el 18 de juliol de 1936 esclata la Guerra Civil, tota la comunitat eclesiàstica (Capellà i Monges) s'ha d'escapar del poble. Es constitueix el Comité Directiu i els membres prenen possessió de la Colònia. La Casa Pairal dels Palà es converteix en l'oficina des de la qual el Comitè col·lectivitza l'indústria i porta tota la direcció de la Colònia. S'estableix també el Sindicat dels Pagesos per la repartició del sulfat entre els vinyataires. L'església pateix el saqueig de l'època, es cremen els altars i les imatges sagrades; s'acaba utilitzant com a magatzem.

Mentrestant, la família Palà fuig cap a França i es trasllada a la ciutat de Marsella. Finalment, s'estableix a Sant Sebastià, que pertany a l'Espanya Nacional, fins que s'acaba la guerra.

Durant la postguerra, des del 14 de setembre de 1939 fins el 18 de febrer de 1946 es fan càrrec del Col·legi de Palà, les Religioses Filles de Sant Vicenç de Paül.

Al febrer de 1939 comença la construccióde la nova església.

Al 1942 i coincidint amb les Bodes de Plata de Joan Palà i Patrocini Beltrán s'inaugura l'església. Queda establert Sant Llorenç de Brindis com a patró de la Colònia. Es fixa que cada any, el diumenge de juliol més proper al dia 7 (festivitat del Sant) es celebri una missa en el seu honor. Posteriorment la festivitat es traslladà al 21 de juliol.

A partir de 1946 tornaran les religioses Mercedaries.

Al 1948, Joan Palà i Claret publica el llibre Palà de Torroella y el recuerdo de San Lorenzo de Brindis

Els anys immediats a la segona guerra mundial resultaran bons per la fàbrica tèxtil, que arribarà a disposar d'una plantilla d'uns 300 treballadors.

DELS ANYS 50 A L'ACTUALITAT

Dels anys 50 a mitjans dels 60 Palà va patir una forta immigració (a diferència de la colònia Valls on no es llogaven treballadors que no fossin catalans), i va arribar molta gent d'altres regions d'Espanya que buscaven feina. La majoria arribaven amb el matalàs i els mobles, i s'instal·laven a les vivendes que oferia l'amo de la fàbrica als seus treballadors. Els sobrenoms que van rebre els nouvinguts feien referència al lloc de procedència, aixíhi havia el gallegu, el manyu...

El 1960 mor Joan Palà i Claret.

Els anys 60 són una època fluixa per la indústira tèxtil de Palà.

El 1971 serà el tancament definitiu de "Industrias Palà S.A.". Molts dels obrers afectats passaran a treballar a la colònia veïna amb "Manufacturas Valls S.A.", altres seran rellogats en una nova indústria del plàstic i altres es quedaran a l'atur. Els acomiadaments es fan de manera correcta i s'ofereix la possibilitat de comprar els habitatges a tots aquells treballadors que ho vulguin. Hi haurà gent que els comprarà i altres que no.

El 1971 es crea una societat que munta una indústria de plàstics. La nova fàbrica llogarà una part de treballadors procedents del tèxtil. La indústria es tancarà al cap de 7 o 8 anys, i deixarà part del poble (habitatges inclosos) hipotecat durant una bona colla d'anys. Aquesta nau servirà de pàrking de cotxes una bona temporada.

Transcorreguts un any i mig o dos, "Manufacturas Valls SA" arrenda les naus de les ex-indústries Palà, torna a obrir la planta de Palà i es tornen a contractar treballadors que estaven a l'atur. Aguantarà 10 anys fins el tancament definitiu. Les naus les continuaran tenint arrendades uns quants anys més, però.

 El 31 de maig de 1981, Terra Lliure col·loca un explosiu al repetidor de TVE a Montserrat. La comarca del Bages es queda sense veure bé la televisió durant molts mesos.

Al 1982 s'afronta l'elaboració del projecte de col·lector de salmorres per al dessalatge del Riu Cardener.

El 7 de novembre de 1982 és data d'aiguats a la Catalunya Central. Els rius Llobregat, Cardener i Segre ho van mostrar de valent. Els danys materials es van estimar en uns 10.000 milions de pessetes de l'època. Aquella nit, la Guàrdia Civil trucava a Cal Masover per donar l'avís de que el pantà de Sant Ponts es veia obligat a obrir dues comportes i que això faria augmentar el cabdal del riu considerablement. Després d'avisar uns quants veïns, el nivell del riu va anar pujant fins arribar al canal, per sort no va pujar més, però aquella nit, a la Rata, no va dormir ningú. A baix el Molí se'ls va ficar l'aigua a casa i els horts se'ls va emportar tots. La resclosa va passar a ser història, ja que es va emportar tota la presa que ja estava força malmesa. Palà per la seva altitud no es va veure gens afectada, però a Valls de Torroella, allò ja va ser una altra història, doncs als veïns de les vivendes Sant Josep els van haver de treure en barca.

Al 1986 l'alcalde de Navàs Josep Sifrés ha de deixar l'alcaldia després d'una sentència de l'Audiència Provincial que l'obliga a convocar un ple que el censurarà.

A Finals de juny de 1990, els regidors locals de Navàs i St. Mateu de Bages convoquen una assemblea al teatre de Valls de Torroella per tal de parlar de la unificació de les poblacions de Palà i Valls. Es constitueix la Comissió Promotora per un Municipi Propi.

Durant el mes d'agost de 1990 hi ha un incendi a Palà de Torroella. S'inicia, per causes desconegudes, a prop de la granja de conills "Migjorn" a la finca de Can Serra. Es creu que ha estat intencionat. Es cremen unes 50 Ha. de bosc.

El 21 de maig de 1991 Manufacturas Valls S.A. presenta l'expedient de tancament de la fàbrica. Suposa la rescissiódels contractes de 207 persones, de les quals el 70 % viuen a la mateixa població i la resta a les poblacions veïnes, principalment, a Palà de Torroella i Súria.

El juliol de 1991 el 80 % de la població de Palà i Valls es manifesten a favor del municipi propi.

Un dels fets més importants de l'any 1992 va ser la celebració de les Olimpíades a Barcelona. El juny, pocs dies abans de la inauguració dels jocs, travessa per la variant de Palà la flama Olímpica que acabarà arribant a l'Estadi Olímpic de Montjuïc.

A l'abril de 1992, Palà de Torroella és comprada en subhasta per un ciutadà resident a Manresa, que cedeix la seva compra a l'empresa Masters-5 Internacional de Madrid.

El 28 d'abril de 1992 els representants de l'empresa Masters-5 Internacional acompanyats de funcionaris judicials i 3 agents, intenten desnonar a 23 famílies de les seves llars. Sembla ser que l'alcalde de Navàs, d'aquells moments, el Sr. Pons, aconsegueix frenar la temptativa. Tot i així, forcen portes i canvien els panys de la Casa de Colònies Can Garbí (antiga casa de l'Amo), de les antigues instal·lacions industrials, de les casetes del camp de futbol i del local del teatre.

El 22 de juliol de 1992, l'Ajuntament de Navàs decideix comprar Palà de Torroella a l'empresa Masters-5 Internacionalper 58 milions de pessetes. Les negociacions, però, duraran 2 anys.

El 30 de juny de 1993 se celebra, a Valls de Torroella, un dels majors actes de solidaritat dels veïns de Palà i Valls de tota la història de les dues poblacions. Hi ha una resposta massiva a la crida per la donació de sang a Benet Obradors, que s'haurà de sotmetre a una delicada operació de trasplantament de fetge. El juliol de 1995, en Benet Obradors pagarà un ball popular a la gent del poble, com a mostra del seu agraïment i de la seva família.

Durant el desembre de 1993 Valls i Palà duen la petició de segregació de Navàs a la Conselleria de Governació.

Finalment, durant el mes de gener de 1994 es desencalla la compra de pisos a Palà. L'Ajuntament de Navàs i l'empresaMasters-5 Internacional arriben a un acord. Els pisos es venen entre 450.000 ptes., el més barat, i 1.350.000, el més car, amb pàrking inclòs.

El 4 de juliol de 1994 començarà un dels incendis més espectaculars de la Catalunya Central. El foc arribarà fins a Valls de Torroella, on serà aturat abans de que arribi a Salo.

El 30 d'agost de 1994, i en plena Festa Major, els joves de Valls i Palà que representen a les diferents entitats d'ambdós pobles, es manifesten a Navàs reivindicant subvencions i ajuts econòmics per finançar les activitats culturals de les respectives poblacions.

El març de 1995 s'acaben les obres de construcció del nou pont d'accés a St. Salvador de Torroella, millorant així també l'accés cap al cementiri. El pressupost puja a 78 milions de pessetes, aportats per la Generalitat de Catalunya.

El desembre de 1995 s'inaugura el nou casal per a la gent gran de Palà de Torroella, localitzat a l'antiga porteria i actual oficina de l'Ajuntament. A partir d'aquell dia, s'obrirà cada dia de 3 a 8 de la tarda.

El gener de 1996 Palà es queda tres dies sense aigua, com a conseqüència de la crescuda del riu Cardener que inunda el pou i deixa sense aigua potable a la població.

El 18 de juliol de 1998, el Bages torna a ser notícia per patir el major incendi de la Catalunya Central. La població veïna de Valls de Torroella es converteix en el punt neuràlgic de les tasques de coordinació per a la seva extinció. Palà suspèn tots els actes de la Festa Major i es solidaritza regalant els entrepans, que s'havien preparat per vendre durant la Festa, a l'equip de bombers i voluntaris que participaren en les tasques d'extinció. Quatre dies de foc cremen 270000 Ha de bosc i mobilitzant a 1800 persones, 15 helicòpters, 7 hidroavions i 6 avionetes.

L'Ajuntament de Navàs inverteix uns 40 milions de pessetes en una remodelació de l'interior del Teatre de Palà. L'1 de març del 2003 s'inaugura amb una festa on hi participen els avis de Navàs fent un petit espectacle.
 
 

Personatges

 

Joan Baptista de Palà i Valls

Fundador de la colònia Palà

Joan Bta. de Palà i Valls, fill de Francisco de Palà i Teresa Valls, va néixer l'1 de desembre de 1841 i fou batejat el dia següent a l'església de Sta. Maria de Sallent. Advocat de professió, formava part de l'il·lustre Col·legi d'advocats de Barcelona. Va publicar alguns dels seus informes. El 8 de desembre de 1875 es va constituir la Societat col·lectiva entre Esteve Valls i Pascual (el seu cosí) i ell, això suposarà el naixement de la colònia. Transcorreguts dos anys, el 29 d'agost de 1877, es realitzà l'escriptura de constitució de Societat entre Esteve Valls (fabricant), Joan Bta. de Palà (propietari) i Manuel Arias Comellas. El 29 d'agost de 1879 es casà amb Pilar Farguell i Armet. Moriria el 24 d'octubre de 1918 sense descendència. L'herència passaria al seu germà Josep el qual tingué quatre fills: Juan (avi de l'actual), Francisco, José i Irene.

Esteve Valls i Pascual

Fundador de la colònia Valls

Co-fundador de la Colònia Palà i , també, arrel d'unes desavinences amb el seu cosí, fundador de la Colònia Valls.

Estanislau Basora i Brunet

El mite de les cinc copes

Nascut a la Colònia Valls (no és fill de Palà sinó de Valls de Torroella) el 12 de novembre de 1926, passarà a la història com un dels millors jugadors de futbol catalans que han passat per Can Barça. Els seus inicis futbolístics es remunten a l'equip de l'escola de Valls de Torroella i després amb el conjunt de la colònia. Al 1940 s'incorpora al Centre d'Esports Súria i tres anys després debutarà amb el Centre d'Esports Manresa. Al 1946 firma un contracte de tres anys amb el Futbol Club Barcelona i marcarà el seu primer gol com a titular blau-grana. Al 1949 debutarà amb la selecció espanyola a Dublín. Aquest mateix any, tres gols marcats contra França en un partit internacional, li valen el sobrenom del monstre de Colombes. Un any després la Delegació Nacional d'Esports li coincideix el premi Baró Güell com a millor esportista de l'Estat. El 1952 el Barça guanya la Lliga, la Copa i la Copa Llatina. Estanislau es casa amb Anna Maria Orfila. El 28 de juliol de 1953 Estanislau i el seu germà Joaquim Basora juguen junts per primera vegada un partit amb el Barcelona. A l'any següent s'estrena el camp de les Corts. Durant el 1956 Basora juga set partits amb la Unió Esportiva Lleida, en qualitat de cedit. El 24 de setembre de 1957 juga en la inauguració del Camp Nou. L'any següent el Barça guanyarà la primera edició de la Copa de Fires, i Basora jugarà el seu darrer partit oficial. Aquest mateix any Basora s'estableix a Anglaterra per fer un curs d'economia tèxtil. Serà l'encarregat de les vendes d'Indústries Salines Sabat. Deu anys després fixa la seva residència a Madrid. Al 1972 se li concedeix la Medalla d'Or al Mèrit Esportiu. Al 1972 i en motiu del 75è aniversari del club, Basora és escollit com a integrant del millor onze de la història del Barça. Al 1978 es casa en segones núpcies amb Margarita Rosa Wood. El 1997 rep un homenatge de la població de Súria. El 1999, l'any del Centenari, i per votació popular, Basora és al millor onze català de la història del Barça.

Pere Ribera i Guals

Diputat del Parlament de Catalunya

No és fill de Palà sinó de Sant Mateu de Bages. Alcalde de Sant Mateu, i per tant, de Valls de Torroella.

Mites i llegendes

 
Aquesta història explica perquè St. Llorenç de Brindis és el patró de Palà de Torroella.

Els fets indiquen que al 1603 St. Llorenç de Brindis, Ministre General de l'Ordre dels Caputxins, va venir, procedent del Rosselló, a visitar els diferents convents de Catalunya. Sant Llorenç tenia el costum de viatjar sempre a peu i parar poc per reposar. Tot i així, durant el seu trajecte entre Solsona i Manresa va fer parada al Mas Palà. Sembla ser que mentre St. Llorenç resava el Diví Ofici, un fill de Joan Palà va caure d'una finestra força alta de la casa, a sobre d'uns rocs. Quan el noi va caure, St. Llorenç va exclamar en veu alta: -No et faràs cap mal! I així fou com, sorprenentment, el noi va sortir il·lès de la caiguda. El Sant, amb la seva intervenció divina, salvà al pobre noi d'una forta patacada. Després d'obrar aquest Miracle, i com a premi pel seu afecte, St. Llorenç lliurà a la família una Carta General de Germandat signada per ell mateix.

 
Passades unes quantes generacions, i quan el Sr. Joan Palà (avi de l'actual) tenia uns 10 anys, es va ficar foc en una arqueta que estava dins d'una cambra que malauradament contenia pólvora. En conseqüència, hi va haver una forta explosió que tirà els dos envans de l'habitació a terra, i també ferí al pare del Sr. Joan. Així, tot el que hi havia a l'estança va quedar bastant malmès i algunes coses totalment calcinades. Dins l'arqueta que va cremar s'hi trobava l'antiga Carta de Germandat, que davant la sorpresa de tots, no va patir cap mena de desperfecte. Per segona vegada, la influència de St. Llorenç de Brindis s'havia fet notar.

Segons la família, durant el s. XIX i en motiu de la guerra Carlista, la Carta de Germandat ja es va salvar d'un altre incendi inesperat. També diuen que durant la guerra civil va aconseguir sobreviure al pas dels rojos.