Curiositats

AVIONS QUE CAUEN

Un dia, durant l'estiu del 2002, dos homes que anaven en un cotxe li pregunten a un pagès, que baixava de la font de la teula amb el seu tractor, si havia vist a caure una avioneta. De primer, el pagès es va pensar que li estaven prenent el pèl, però després els va dir que ell havia vist dues avionetes donant voltes. Aquells dos homes li van explicar que no n'hi havia dues, sinó que era la mateixa que estava cercant un emplaçament on poder fer un aterratge d'emergència. L'únic lloc on l'avioneta va poder aterrar, va ser a Coll d'En Guineu. El pagès els va indicar com arribar-hi.

Diuen els testimonis que van veure l'avioneta accidentada que el pilot va sortir-ne il·lès, gràcies a un pobre pi que la va frenar i va evitar que caigués per un precipici. I és que a Palà els pins sempre han portat bona fortuna.

CARBÓ AL RIU

El període anterior a la guerra civil, els pagesos que baixaven de la banda de Vallbona o de Torroella tenien poques opcions per creuar el riu, si volien anar cap a Cardona. O bé passaven pel pont (privat del Sr. Palà) cap a la fàbrica i després pujaven per la pujada del Molí, o se n'anaven a voltar per Valls de Torroella. El Sr. Palà no volia que els carros passessin per sota la fàbrica, però com que els pagesos no li feien cas, va optar per apilonar el carbó que es gastava a la fàbrica just al començament de la pujada del Molí i, així, bloquejar el pas dels pagesos.

Si els pagesos anaven a voltar per Valls de Torroella, es trobaven que el Sr. Gibergues tenia posada una cadena que vetava el pas. Tot i que, aquest senyor sí que els deixava passar, cada vegada que arribaven en aquell punt, havien d'anar a buscar la clau i tornar-la (la cosa es complicava quan era de nit), la qual cosa comportava una pèrdua important de temps, apart de la volta que havien de fer de més.

Així que quatre propietaris emprenyats per la situació decidiren tirar pel dret i passar per Palà. Quan arribaven al punt on hi havia les estibes de carbó, el carregaven al carro i l'abocaven al riu, fins que hi havia prou espai per poder passar. Això va crear un conflicte important entre el Sr. Palà i els pagesos, que es va acabar resolent amb la intervenció de l'Ajuntament.

A la sortida del pont es va desviar el camí, que vorejava el canal, anava a sortir a l'alçada de la Rata. Finalment tothom va quedar content, doncs, els pagesos feien drecera per anar a Cardona i no havien de passar per sota la fàbrica i molestar al Sr. Palà.

COL·LECCIONISME

Pels aficionats a la numismàtica, bones notícies! Palà, igual que altres colònies, també disposà de la seva pròpia moneda. Aquesta moneda circulà per la colònia i els pobles veïns durant el període anterior a l'esclat de la guerra civil. Com podeu observar a la foto, a la cara de la moneda s'hi llegeixen les inicials JPC corresponents a l'amo de la colònia (Joan Palà i Claret, avi de l'actual) i; al revers de la moneda, hi ha escrit el nom de la colònia Palà, l'any d'encunyació de la moneda (1923) i l'import equivalent: 5, 10 o 50 cèntims de pesseta. Afortunats aquells que en guardin alguna, perquè en queden poquíssims exemplars!
 

 

CONCERT ACCIDENTAT

Ja fa anys, la cantautora Maria del Mar Bonet havia d'anar a fer un concert a la sala Xelsa de Solsona. Sembla ser que va tenir pana amb el cotxe i es va quedar tirada a l'alçada de la Resclosa. Llavors, es va veure obligada a deixar el cotxe a la Rata Vella (Cal Masover). El cotxe es va quedar allà durant un parell de dies, fins que el van venir a buscar.

EL BANC DE LA PEGA

Lloc emblemàtic de Palà, i localitzat just al centre neuràlgic del poble. Era el lloc de reunió de joves i vells. Els joves s'hi reunien a menjar pipes i comentar els temes de moda; i els vells, discutien com s'havia de cultivar les hortalisses i qui tenia les mongeteres més maques, per posar un exemple. Era i és el banc de la pega per què un s'hi podia quedar enganxat hores i hores fent petar la xerrada. Era el lloc de concentració, en definitiva, dels que tenien poca feina.

LA CASA DE LA PRADERA

"La casa de la pradera" és el nom amb el que es va batejar una casa construïda tota ella amb plàstic. El seu nom, com es obvi, prové de la mítica sèrie televisiva protagonitzada per en Michael Landon. A l'any 1971 i després del tancament de la indústria tèxtil, es va constituir una empresa de plàstics a la colònia. Es tractava dels inicis de la indústria del plàstic que semblava que havia de ser el nou material revolucionari del futur. Tot i que, efectivament, així ha estat, la cosa no va acabar de funcionar i l'empresa es va tancar. La casa en qüestió, va ser una prova, per tal d'introduir aquest nou material dins del món de la construcció. Es va construir un habitatge nou tot ell fet íntegrament amb plàstic: bigues, parets, teulada... Per dins també es van fer els acabats (banys, cuina...) i es va decorar com una llar habitada. Era una construcció que havia de servir de mostra per als possibles compradors. Ara, actualment, l'estat de la construcció és bastant pèssim, només en queda l'estructura de fora i la teulada. I és que durant els anys, degut a l'abandonament, ha patit l'espoliació dels veïns que quan necessitaven un trosset de plàstic l'agafaven de la casa.Actualment ja no existeix, es va enderrocar per donar lloc a la construcció de catorze cases unifamiliars.
 

LLENGUA DE SIGNES

Quan la gent treballava a la fàbrica, amb el soroll dels telers, era gairebé impossible mantenir una conversa normal. Això va fer que s'originés un petit codi de signes, conegut per tothom, que permetia comunicar-se a una certa distància. El llenguatge era molt bàsic i només servia per les preguntes més freqüents: Quina hora és?, Les diferents hores, On és l'encarregat?, ...

LES VINYES DE L'AMO

Durant l'època bona de la colònia, el senyor Palà tenia en propietat diverses vinyes que eren manades per diferents persones. Cada any quan arribava l'època de la verema, l'amo enviava a treballadors de l'empresa a pesar les portadores de raïm, amb un semaler i unes romanes. Llavors en funció del pes es feia el repartiment de parts entre l'amo i els pagesos. Sempre hi havia una part de la verema que anava a parar al celler d'en Joan Palà.

El mateix passava quan arribava l'època de collita dels cereals.

REMEI PER EVITAR LES PEDREGADES I SALVAR LA COLLITA

Una tradició de la zona per evitar les pedregades era encendre una vela i resar tres credos. Si, a més a més, s'invocava la Patró del poble Sant Llorenç de Brindis, això ja era la garantia de salvació de la collita d'aquell any.