Palà de Torroella

El poble

Palà de Torroella, també coneguda per Palà, Palà vell, colònia Palà o Palà de dalt.

Població situada a la vall del Cardener entre Súria i Cardona, a 21 km. de Manresa en direcció Solsona i que pertany al municipi de Navàs. Batejada com a Colònia de les Flors pels seus espectaculars jardins durant els anys de més bonança. De segur, la més bonica ex-colònia tèxtil, de la vall del Cardener, que encara gaudeix de l'encant de les edificacions de l'època d'esplendor de la filatura.
 
Malgrat el pas del temps, quan un entra a Palà no pot deixar de reconèixer tots els elements que caracteritzen a una colònia. L'amo del poble exercia un paper paternalista de control i protecció a la població. Com a conseqüència de la privatització (vida pública i privada estaven molt més entrelligades), l'amo actuava com a batlle, jutge, i administrador a la vegada.

L'industrial considerava força important l'aspecte ideològic dels seus treballadors i, en conseqüència, posava molt d'èmfasi en l'educació, la religió i la moralitat. Per aconseguir la disciplina laboral i social de la colònia, havien d'existir uns instruments de socialització i d'interiorització de les normes. Els més essencials són: l'espai urbanitzat, l'escola, l'església i l'empresa.

En aquesta pàgina, ens fixarem doncs en l'espai urbanitzat de Palà i com estan distribuïts tots els seus elements:

  1. La ubicació d'una colònia sempre ve determinada pel lloc on hi ha situada la fàbrica, que acostuma a estar al lloc més proper al riu, per tal d'aprofitar-ne la força hidràulica.
  2. Les muralles són en molts casos l'element característic de les colònies al tancar-les i aïllar-les del conjunt. L'exemple més clar el trobem a la porteria (ara local de l'Ajuntament) que a través del seu gran portal, controlat pel porter vigilant (Mariano, ja mort), donava accés a les galeries
  3. La casa de l'amo i l'església, ambdós edificis d'estil neo-gòtic, estan situades una mica lluny de les cases dels obrers, essent l'església la construcció més propera a les edificacions dels treballadors. També ambdós edificis estan envoltats d'una gran zona enjardinada, que amb el transcurs dels anys ha anat a menys.
  4. Els locals del teatre i el cafè estan col·locats en un lloc rellevant.
  5. Els edificis comercials, ja desapareguts (botiga de queviures, perruqueria, sabateria i carnisseria), estaven integrats als blocs de les vivendes de la carretera de Cardona.
  6. Els treballadors residien en vivendes plurifamiliars (pisos nous), construccions que no tenen més de 3 pisos d'alçada; i en el cas de les galeries, l'accés a l'habitatge s'ha de fer obligatòriament a través d'un corredor-galeria comú. Si un disposava d'un càrrec important a la fàbrica podia accedir a una vivenda unifamiliar (les torres).
  7. L'escola (els nois anaven al col·legi amb el mestre i les noies a baix al convent amb les monges), el capellà (disposava de la seva pròpia torre) i les monges (convents, a Palà n'hi ha dos), també disposaven d'edificis propis.