2. Descobrint Rheda i Wiedenbrück

2 de maig 2018, 10:03 publicada per Marta Ruiz

La primera setmana ha passat molt ràpid entre passejades, descobertes del nou territori, barbacoes i altres noves experiències. Però anem per parts, i s’entendrà tot molt millor. El primer dia com és natural quan ets nou a un lloc, vam donar una volta en cotxe per a conèixer els voltants de Rheda i de Wiedenbrück. Vam visitar el petit nucli de Sankt Vit, on vam poder visitar l‘església de Sant Victus (la traducció catalana d’aquest sant). Vam poder observar el tipus de barroc alemany que es construïa aquí, ja que l’església és datada del 1736, tot i que es devia restaurar el 1913. Vam continuar la volta per l’empresa Tönnies, l’escorxador més gran de tot Europa. Segons ens van explicar, aquí hi troben a fi dels seus dies més de 25.000 caps de bestiar. Impressionant! Finalment, la volta pels afores del poble ens va portar a una granja d’oques, on ens vam quedar esmaperduts amb la gran quantitat d’oques. No n’haviem vist mai tantes de juntes!! A més, quan ens acostàvem a la tanca totes marxaven espantades i es formava un gran estol blanc. Aquí vam aprendre unes de les primeres coses d’Alemanya: el dia 11 de novembre o Martinstag les famílies Alemanyes es reuneixen al voltant d ela taula per menjar-se una oca que han cuinat per sopar. Durant el vespre, els nens es passegen pels carrers amb uns farolets de paper perquè els veïns els hi donin dolços i pastissos després d’haver cantat alguna cançó típica de la festa.


Ja per acabar, vam donar una petita volta pel centre de Wiedenbrück, on l’Stephan ens va mostrar els edificis més icònics i bonics de l’encantadora ciutat. Especialment, ens vam deixar en les decorades façanes de les antigues cases, molt ben conservades o restaurades. Vam poder saber que aquí, el Govern t’ajuda econòmicament a conservar la façana en la seva forma original, encara que les cases per dins solen ser totalment restaurades.

Ja el segon dia, vam centrar-nos més en la ciutat de Rheda.

Ja el dia anterior havíem vist en diferents llocs unes escultures força grans, a mida real, de diferents persones o oficis... Llavors vam descobrir el motiu! Resulta que a Rheda hi ha una escultora/artista que realitza aquestes figures, i durant l’estiu l’Ajuntament les distribueix pel poble com a decoració. Entre altres, vam trobar unes monges, una parella gran, una taula preparada per a menjar amb els seus comensals i cambrers, uns homes estirats al sol, una parella prenent una cervesa, etc. La veritat és que són força divertides, perquè podem pensar que il·lustren la vida quotidiana de la gent de la tranquil·la ciutat de Rheda (crec que a Wiedenbrück no n’hi ha de posades).




Donant una volta per Rheda (on també cal destacar que hi ha un casc antic molt bonic i unes façanes de cases antigues impressionants) vam poder observar que el medi de transport més utilitzat són les bicicletes. Abans d’arribar a Alemanya ja teníem la impressió de que els ciutadans d’aquest països solien agafar força aquest medi de dues rodes, però fins que no ets aquí no te n’adones de fins a quin punt arriba: la gent va a comprar al supermercat en bici, les trobes a cada cantonada, a cada porta de cada comerç, la gent va ala feina en elles, etc. També és interessant els diferents tipus: la més comú que he vist fins al moment és la típica bici de ciutat, que a mi em sembla més senyorial, on pots anar assentat dret i recte; també hi ha bicicletes on hi pedaleges estirat, n’hi ha amb uns petit remolc on els pares hi porten els seus fills petits, n’hi ha de muntanya, etc. Vaja, per triar i remenar!

Ja per acabar el matí, vam arribar-nos fins al castell de Rheda. La llàstima és que estava en obres i per tant no es podia travessar el fossat. Tot i això, vam poder anar als jardins de l’Orangerie, i admirar el noble edifici a la vegada que evocàvem bells temps passats. Realment, es respira tranquil·litat i hi ha molts espais oberts on poder sortir a passejar i respirar l’aire pur.

Finalment, el següent dia vam aconseguir les nostres pròpies bicicletes!! Ara ja ens podrem moure de forma independent pel poble, i podrem arribar als llocs més ràpid. Estem molt contents! Vam posar a punt les bicicletes: posar a lloc les cadenes que havien sortit, inflar les rodes, ficar oli als engranatges, comprovar les cadenes de seguretat, etc. I el què no vam poder fer ho vam haver de solucionar amb una ràpida visita al mecànic, on ens va acabar d’ajustar els pinyons i abaixar el seient. Vam estrenar les bicicletes donant una volta pel gran parc de la Flora Westfalica. Allà, entre altres coses vam poder veure que hi havia unes pistes de bàsquet, un minigolf, un parc infantil molt gran i molt temptador, un skateparc, pistes de voleibol, etc. A més, tot el parc compta amb uns carrils bicis molt ben conservats i senyalitzats. Una cosa curiosa és que dins aquest parc hi ha delimitats dos cementiris, on la gent pot anar a recordar els seus difunts. Quan vam estar passejant pel parc vam veure que estaven preparant els focs artificials que hi haurien dissabte a la nit. Oh! De casualitat, vam descobrir que les senyalitzacions del Camino de Santiago arriben fins Alemanya! En un dels arbres vam trobar-hi la típica petxina del Camino, i més endavant ens hi vam fixar i hi havia altres senyalitzacions idèntiques. Amb en Francisco vam fer broma, i vam dir que potser podríem acostar-nos a casa seguint el camí!

Ja per acabar el dia, vam anar a donar una volta per un dels barris més exteriors i vam descobrir el cementiri jueu. El dia anterior passejant per un dels carrers l’Stephan ens va fer descobrir unes petites plaques enganxades al terra, en record de les persones jueves que havien viscut a la casa del davant on estaven col·locades, i on també hi havia gravada la data en què van deportar a aquelles persones i la data en què havien sigut assassinades als diferents camps de concentració. En aquell moment en vam adonar com els horrors de la II Guerra Mundial havien arribat a tot arreu, fins i tot a un poble petit i tranquil del nord d’Alemanya. A més, un d’aquests dies també havíem pogut observar la placa commemorativa que assenyala el lloc on hi va haver emplaçada la Sinagoga a Rheda, just en el camí que va cap al castell. Actualment, de la Sinagoga no en queda cap vestigi excepte aquesta placa que en recorda l’emplaçament. Per aquest motiu, ens va semblar molt interessant trobar el cementiri jueu i poder-lo visitar. Com és natural, les làpides estaven escrites en alemany i en hebreu, i en algunes hi havien les característiques pedres que els jueus hi col·loquen. Tot i que té diferents significats, un dels més extensos és que les pedres són permanents i no es deterioren, i per tant això reflexa en certa mesura la visió del judaisme sobre la mort; un altre motiu és que es pedres són una demostració de que els familiars han visitat al difunt i per tant honren la seva memòria. Al pròxim article seguirem descobrint noves joies d’aquesta bonica ciutat

Auf Wiedersen!


Comments